El simbolisme de les fogueres i la seva funció en els videojocs

Ara que ve Sant Joan, volem posar el focus en un element central de la celebració: el foc i, en particular, la foguera. Acompanyeu-me en aquest breu assaig sobre la càrrega simbòlica de les fogueres comparant el paper que tenen en alguns videojocs i la tradició popular.

La nit de Sant Joan és una celebració del solstici d’estiu que té origen en tradicions paganes que l’Església catòlica va fer coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista. És una festa molt present arreu d’Europa i altres contrades on els colonitzadors europeus la van importar. No se celebra de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat a tot arreu, però entre les diverses tradicions trobem gairebé sempre un element comú: les fogueres. 

Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen quan el sol es pon i s’alimenten fins ben entrada la nit o la matinada. No se sap amb certesa l’origen o el significat que tenien les fogueres: podrien tenir la funció d’espantar el mal o de purificar l’entorn. En totes les celebracions de l’arribada de l’estiu, com el Midsommar escandinau o la nit de Walpurgis, hi ha elements màgics i s’encenen focs. En tots els casos la gent es reuneix al voltant de les fogueres per sopar, cantar, ballar o fins i tot saltar-hi per sobre o trepitjar-ne les brases.

Antigament, a Barcelona, els veïns competien per veure qui feia la pira més grossa i es robaven la llenya els uns als altres, mentre que, actualment, els focs artificials han agafat el protagonisme. A Alacant, les fogueres són la festa major de la ciutat, i als Pirineus ha revifat la tradició de les falles, uns troncs en flames que es baixen en braços o rodolant per les muntanyes fins a la plaça, on s’apilen en forma de fogueres.

El foc té un efecte hipnòtic i gairebé màgic que ens atreu. Com diu molta gent, era la tele dels nostres avantpassats. Les fogueres actuen com a nexe social que atreu la gent i conviden a romandre-hi a la vora durant hores. No és estrany que en trobem el reflex en els videojocs. Com crea un dissenyador un punt de reunió en un poblat d’ambient preindustrial? Doncs situant una foguera com les dels pobles del videojoc de supervivència i construcció Medieval Dynasty, on trobarem els personatges que podem reclutar per al nostre poblat. Un altre exemple d’aquesta funció de nexe social és que, en el videojoc de construcció d’assentaments prehistòrics Dawn of Man, la primera construcció de totes és el foc, que marca el punt de reunió de la comunitat i on s’aturaran els comerciants.

Dawn of Man

Al voltant d’un foc, s’hi crea una comunió immediata que convida a compartir històries. En les dues entregues dels «westerns» Red Dead Redemption, hi ha petits campaments que trobem disseminats pel món obert en els quals hi ha la mecànica específica d’asseure’s al voltant de la foguera i escoltar les històries que expliquen els viatgers. De forma similar, en el joc de trets i supervivència S.T.A.L.K.E.R. 2: Heart of Chornobyl, ambientat en una zona plena d’anomalies provocades per un experiment esotèric i la radioactivitat d’una central nuclear inspirada en Txernòbil, hi ha un contrast marcat entre els perills de l’entorn inhòspit i els petits reductes de tranquil·litat que representen les fogueres dels assentaments, on no només podem asseure’ns a escoltar les històries d’altres manefles de la zona, sinó que també podem treure una guitarra i improvisar tocant acords.

Hi ha, però, un exemple de foguera en els videojocs que segur que a molts és el primer que els ve al cap: les fogueres de Dark Souls i derivats. En aquest cas, ja no representen un nexe social, perquè en aquests jocs normalment estem sols contra el perill, però sí un punt de repòs, simbòlic, però també real, perquè són els punts de control en què es guarda el progrés i es pot pujar de nivell. La dinàmica d’un joc d’estil Souls sempre parteix de l’última foguera que hem visitat. Anem saltant de l’una a l’altra com si fossin els punts d’ancoratge d’una escalada, perquè són l’únic espai de repòs d’un entorn extremament hostil.

Dark Souls

Una altra funció molt habitual de les fogueres en els videojocs és la d’estació de cuina o creació d’objectes, especialment en els jocs de supervivència en primera persona, com Green Hell, en què se simula estar enmig d’una selva i tot s’ha de fer a partir de l’entorn. A The Long Dark, ambientat en una illa canadenca després d’una erupció solar que ha fregit tots els sistemes elèctrics, el foc és absolutament vital per combatre les temperatures gèlides i per cuinar. Tant dins d’edificis com enmig de l’entorn natural, és un dels videojocs que més transmet el confort d’estar a la vora del foc gràcies a la sensació de fred de l’entorn que trasllada el disseny de so.

La fascinació pel foc és natural, però si és obsessiva ja parlem de piromania. Tot i que popularment es fa servir el terme «piròman» per descriure els causants d’incendis, els qui realment pateixen aquest trastorn del control dels impulsos són un cas a part. Hi ha un videojoc basat en aquest gustet per cremar coses que es titula Little Inferno. Es tracta d’una idea «a priori» sinistra, però sorprenentment divertida: controlem un nen que té a casa la llar de foc que dona nom al videojoc i ens dediquem a cremar-hi joguines i tota mena d’objectes que demanem d’un catàleg. El repte és trobar les combinacions cada cop més creatives de coses per cremar a partir de pistes. La reacció al foc d’alguns objectes és sorprenent i com més espectacular sigui la combustió, més diners ens donarà per comprar nous objectes.

La nena de la casa del costat ens va enviant cartes enigmàtiques (que també podem cremar un cop llegides); de fet, el videojoc té una estètica i un humor a l’estil dels mons de Tim Burton. Tots els nens de la ciutat contaminada i freda que hi ha més enllà de l’habitació on cremem coses també juguen amb el seu Little Inferno Entertainment Fireplace, hipnotitzats, mirant com es consumeix el que van llançant-hi. Amb aquesta relació epistolar a una paret de distància, el que, d’altra banda, és un videojoc senzill, divertit i curt et fa pensar en l’aïllament social, justament el contrari del que representen les fogueres tradicionalment.

Liitle Inferno

Tornant a Sant Joan com el celebrem la majoria dels catalans i les catalanes, o sigui, amb focs artificials, hi ha un videojoc anomenat Fireworks Simulator que, com no amaga el títol, permet dissenyar espectacles de coets. A diferència de tots els videojocs que he esmentat, aquest no és recomanable per la seva poca qualitat, però m’ha portat a pensar que, al cap i a la fi, els focs artificials són una sofisticació de la celebració amb fogueres: també ens quedem embadalits mirant-los i són una experiència per compartir amb altres persones. Bon Sant Joan!