Oriol Pastor

Fa 13 anys va treure’s del barret el Mira Festival, que se celebra anualment a Barcelona, que ha celebrat dues edicions a Berlín i que al 2013 va guanyar el premi al festival més innovador de Catalunya. També va co-fundar l’Ideal, el centre d’arts digitals de Barcelona, i dirigeix Landscapes, una agència líder en art digital. 

Després d’acabar els estudis d’economia a la Universitat Pompeu Fabra vaig anar  a viure 4 anys a Berlín, en comptes de fer l’Erasmus, i allà vaig entrar en contacte amb la música electrònica i l’art visual. Quan vaig tornar a Barcelona vaig començar a muntar petites cosetes i a generar continguts, també d’art visual, de música, etc., i a sentir la necessitat d’organitzar alguns projectes que havia vist allà, i portar-los aquí. Així va començar la transició, a poc a poc, del que seria la feina de consultor a una altra més dedicada al món de l’art.

Bàsicament, en la capacitat d’organització; allà em dedicava a intentar ajudar empreses en qüestions de processos i d’organització interna, i això també et serveix per aplicar certes idees i normes que t’aporten uns mínims coneixements per tirar endavant els projectes.

Bona pregunta. Bàsicament, al Mira som receptors de contingut, és a dir, hem d’organitzar-lo i exhibir-lo de la millor manera. I en el cas de Landscapes és al revés: som generadors de continguts, creem projectes o instal·lacions d’art, tant a nivell corporatiu com per al món de la cultura. I el més difícil és mantenir l’equilibri de fer coses per marques, entre un 20 i un 30 %, i un altre 65 o 70 % de continuar invertint en cultura, en nous projectes, en descobrir nous artistes i moure’ls proactivament, que és la part més bonica de tot; és a dir, es tracta de descobrir petites gemmes que després puguem moure a nivell europeu o a nivell mundial.

de qUiNs D’AqUests pRojecTes N’estÀs
Més oRGUllós?

Sí, a Landscapes, quan fem marques, ens toca sobretot pensar i crear conceptes que ajudin a presentar els seus productes. El que intentem fer és una cosa molt bonica: agafar tot el món de l’art que ja treballem, com ara instal·lacions, llums, làsers, etc., i portar-ho al sector de les marques per donar aquest 2.0. Volem que l’esdeveniment corporatiu tingui aquest component artístic i constitueixi també una sortida pels artistes per a què, a banda de fer art i cultura, puguin intervenir sobre altres aspectes, en aquest cas, al món de les marques.

Sobretot ara, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, crec que el sector està en un bon moment. Si parlem de Barcelona, hi ha molts estudis. Vaig estar a Àustria, a l’Ars Electrònica, i hi havia molts projectes de talent, ja no de Barcelona, sinó de tota Catalunya.  I pel que fa a universitats com La Salle, per exemple, comptem amb un nou màster i grau, i després tenim Elisava, Bau, amb temes d’interactivitat… Crec que són estudis que van sumant a un ecosistema. Quan vam començar el Mira el 2011 costava molt més trobar nou talent, és a dir, existien els estudis que continuaven fent coses des de feia 5 o 6 anys, que s’han mantingut, I ara mateix sí que trobem molt més nou talent. Per tant, jo crec que estem en molt bona forma, de les millors que podíem estar. 

peR qUè cAtAlUNYA és RefeReNt tAMBé A NiVell iNteRNAcioNAl?

Sobre l’ús de la intel·ligència artificial, hi ha una part en la que estic a favor i una altra en contra. Nosaltres l’emprem, per exemple, en els projectes d’arquitectura, per fer renders o per generar continguts per ensenyar, perquè ens estalvia temps. El procés és més eficient en la part d’ensenyar i crear contingut, però per a la creació artística, jo personalment prefereixo no emprar la IA. Passa el mateix quan el Chat GPT t’escriu un correu electrònic; tu notes que hi ha una part artificiosa que potser no acaba de connectar amb el que vols. Però al final, l’important és l’ús que se’n fa, de les eines. De vegades és avorrit veure reiteracions sobre el mateix contingut. I veure la feina d’artistes que treballen amb el món físic és insubstituïble. Fa poc vaig anar a veure La Fura dels Baus amb totes les seves maquinàries, amb les seves performances, amb tota la gent. També m’agrada molt anar al Teatre Lliure, per exemple, perquè hi veig una part física brutalista que m’encanta. Ara estic més atret per la part de lligar les noves tecnologies amb una part física, que és el que al final m’omple més.

El primer de tot, el consell clàssic: que no tinguin por i que es moguin! Al Mira Festival, moltes vegades pensem internament que ens faltaria més recepció de projectes. Sembla que hi ha gent que crea contingut i que li sap greu o vergonya enviar-lo, però com més projectes rebem, també els autors n’obtindran un feedback dels punts de millora. I també hi ha alguna manera d’ajudar-los a crear nous continguts; de vegades, el germen de la idea inicial és molt bona i el desenvolupament, lògicament, a la gent jove, li costa una miqueta més. I sovint hi ha barreres econòmiques, però potser tenim els contactes, perquè col·laborem amb moltes empreses del sector que et deixen un projector, unes càmeres o d’altres materials. Per tant, jo els incentivaria a que els seus projectes es vegin, i que no els mogui només el retorn econòmic inicial, perquè és necessari que al principi hi hagi una mica d’investigació i que enviïn les seves propostes a esdeveniments com el nostre o a molts altres com el Mutek o el Sónar. És cert que amb els estudiants que hi ha i la gent jove que està generant continguts, hauríem de rebre el doble o el triple de projectes. Aquí fan molt bona feina les universitats, perquè agafen tots els projectes de final de grau, els agrupen i els examinem amb un coordinador de la universitat. però no sempre els coordinadors estaran allà per fer aquesta feina.

En aquesta edició, el festival creix una mica a nivell d’espais. Abans teníem dos escenaris una mica més junts, i ara estaran totalment separats. Continuem donant una gran importància a les àrees d’instal·lacions. perquè creiem que són el cor del festival. Hi ha molta gent que fa concerts, però de gent que dediqui el temps a fer instal·lacions, n’hi ha menys. En aquest cas continuem apostant pel planetari i pel mirador, on hi hauran continguts 360. També continuem buscant aquest equilibri entre el que seria visitar un museu amb contingut d’art digital i una experiència més immersiva, i  tot això combinat amb zones de concerts. I continuem treballant igualment amb les activitats paral·leles al llarg de la setmana, perquè tindrem cosetes en diferents espais com l’Ideal, com Phenomena, o al voltant del barri del Poble Sec; tenim una activitat centrada a la Fira, però també seria bonic activar petits concerts i intervencions en botigues i comerços del barri. Per tant, tenim una setmana d’activitats de dilluns a diumenge, on el gros del festival serà el divendres i dissabte a la Fira i el diumenge a la Sala Apolo.

és DiFícil coMBiNAR ARt, cultURA DiGitAl i tecNoloGiA?

A nivell musical, abans d’omplir el que serien els slots del festival, pensem també en que hi hagi una varietat de sons dintre de tot el recorregut sonor de l’esdeveniment. Per exemple, sempre ens agrada portar pioners en música electrònica dels anys 70 o 80. I diem: aquí va una llegenda, aquí va algú contemporani, aquí va algú més arriscat i aquí va algú més experimental. Per tant, aquesta és la primera classificació que fem. També busquem noms, però sí que volem gent que aporti nous ritmes i nous continguts. Després tenim una part més còmoda, és a dir, que sigui música electrònica o no, però que sigui més fàcil d’entendre, encara que el 70 o 80% de sons són arriscats. I sempre dic que no només fem música electrònica, sinó música contemporània actual, amb una vessant potser més marcada electrònicament, però tenim des de bandes de metal fins a postcore, passant per música tradicional d’altres països. Tenim molts concerts, tenim música analògica, tenim guitarres, tenim bateries… Depèn del concert, del projecte i del que ens aporti.

Al Mira havíem tingut residències artístiques quan estàvem a Fabra i Coats. i sempre hem sigut molt conscients de la importància de generar espais. Ara mateix és difícil, perquè Fabra i Coats era un centre d’art i la Fira Barcelona és més un espai d’exhibició. Parlant amb l’Albert Barqué, que és el director del grau, va sorgir l’interès de crear aquest tipus de residència digital amb alumnes que estiguessin acabant els estudis, i ens al·lucina aquest concepte. Ells han creat un espai immersiu de projecció i nosaltres anem seguint els projectes, i veurem si aquest any això acaba en alguna part física del festival, o si ho passem a l’any que ve. Però és veritat que és una iniciativa molt fresca que dona un punt de sortida a través dels nostres canals al contingut d’artistes joves que tot just han acabat els estudis.

tAMBé hAs estAt
DoceNt eN DiVeRses UNiVeRsitAts.
qUè és el qUe Més hAs GAUDit eN AqUest ÀMBit?

El consum d’art digital ha crescut moltíssim, sobretot per la proliferació dels mappings i de les sales immersives, és a dir, de totes aquestes experiències lumíniques de projecció de grans formats de planetaris. Jo crec que ha arribat una mica més al públic familiar, al públic mainstream, en comparació amb el que era abans. Fa uns anys eren petites trobades d’art, amb uns circuits molt més reduïts, on bàsicament reunies unes 30, 40 o 50 persones com a màxim, i ara s’estan fent formats grans a nivell arquitectònic que omplen l’espai. A l’Ideal, per exemple, veiem des de pintors fins a moments històrics de la humanitat. És a dir, serveix com a eina educacional i de comunicació que abans no s’utilitzava tant. Per això era un art potser més estètic o més de recerca i investigació en el qual l’output potser no era tant amable, era més difícil de digerir, i anava molt relacionat amb la cultura de la música electrònica. Ara, per exemple, si passeu per la Casa Batlló us podeu trobar un mapping a fora, o un artista important exposant la seva obra. A la gent de l’OFFF Barcelona la vam ajudar a fer el Digital Impact, una exposició que es va fer al Disseny Hub, i el públic era totalment familiar. S’ha obert moltíssim, tot això; i al final, la gent vol viure experiències culturals i la conjunció d’art i tecnologia els dona aquest 2.0. Les xifres, a nivell global, ho avalen. 

A Landscapes, el que tenim més al cap és fer intervencions artístiques dintre d’espais que estan en desús o ho estaran en el futur, o en espais arquitectònics que a nosaltres ens atreguin. Fins i tot tenim uns companys a Berlín que abans que enderroquin un edifici, tenen un any per a fer una intervenció en el seu interior que la gent pot visitar, o a través de les instal·lacions pot descobrir nous espais. També estem treballant espais patrimonials que són espectaculars i als quals se’ls pot donar la volta, amb experiències de nit o de dia. I pel que fa al Mira, bàsicament el que volem és poder continuar fent-lo; segueix sent un projecte fet des del cor que portem 13 anys tirant endavant amb el temps lliure que tenim, i creiem que suma valor tant a la ciutat de Barcelona com a Catalunya. Però cada any hem d’agafar les energies i les forces per desenvolupar-lo, tot i que crec que estem en un bon moment i que tenim suport, tant institucional com d’alguna marca i també del propi equip. I ja dic que l’objectiu no és de creixement, ni econòmic, sinó simplement d’intentar mantenir-lo, perquè  és maco fer coses pures i no només basades en el retorn; per nosaltres, això és la cultura.