Hem seleccionat les notícies i articles més destacats d’innovació i tecnologia de l’abril de 2025 que val la pena tenir al radar. Aquest mes, la xarxa ha bullit parlant de viatges en el temps, de Studio Ghibli, xerrades amb robots i vols espacials europeus, de videojocs shakesperians, entre d’altres temes. Informa’t en només 5 minuts!
01. POV: ets un viatger del temps
a TikTok
El compte ‘Time Traveller POV’ ha revolucionat TikTok amb un vídeo que simula l’experiència d’un viatger en el temps. Utilitzant intel·ligència artificial i tècniques de so immersiu, el vídeo transporta els espectadors a èpoques passades, evocant una profunda nostàlgia. Tot i que els professionals de la història opinin que les recreacions no siguin gaire acurades, l’experiència ha captivat milers d’usuaris, que afirmen sentir-se realment transportats en el temps. Aquest fenomen demostra com les eines digitals poden influir en la nostra percepció del passat i del present.
02. La paradoxa de la IA: èxits virals puntuals
versus ús quotidià
L’article de Xataka analitza com la intel·ligència artificial (IA) genera entusiasme en moments puntuals, com la recent tendència de transformar imatges al estil de l’Studio Ghibli, però encara no s’ha integrat plenament en l’ús diari dels usuaris. Tot i avenços significatius, la IA no ha assolit una aplicació constant i generalitzada comparable a la dels motors de cerca tradicionals. Aquesta situació reflecteix la necessitat d’una «killer app» que impulsi la seva adopció massiva i sostinguda.
03. ChatGPT viralitza els dibuixos de l’estudi manga Ghibli
L’última actualització de ChatGPT ha permès als usuaris generar imatges en l’estil característic de Studio Ghibli, l’emblemàtic estudi d’animació japonès. Aquesta funció ha esdevingut viral, amb nombroses persones compartint les seves pròpies versions d’imatges transformades a les xarxes socials. Tanmateix, aquesta tendència ha generat controvèrsia, ja que Hayao Miyazaki, cofundador de Studio Ghibli, ha expressat la seva desaprovació envers l’ús de la intel·ligència artificial en l’animació, considerant-ho un insult a la vida mateixa.
04. Xerrades amb robots
Empreses líders en tecnologia, com Google, estan fusionant grans models de llenguatge amb robots per facilitar una interacció més natural entre humans i màquines. Recentment, Google ha presentat Gemini Robotics, una versió del seu model d’IA que permet als robots comprendre i executar ordres complexes en el món físic. Aquesta tendència també es reflecteix en altres companyies com OpenAI i Nvidia, que estan treballant en la creació de robots humanoides amb capacitats avançades d’intel·ligència artificial. Tot i aquests avenços, la implementació generalitzada de robots en entorns domèstics encara presenta desafiaments significatius.
05. Europa també vola a l’espai
Europa està a punt d’entrar en una nova fase en la tecnologia espacial comercial. Empreses com Isar Aerospace, amb seu a Munic, planegen llançar els seus propis coets amb l’objectiu de reduir la dependència europea dels coets nord-americans. Aquesta iniciativa busca establir una indústria de llançaments comercials pròpia a Europa, en un context de tensions polítiques globals i relacions canviants amb els Estats Units. Altres companyies, com la britànica Orbex i la també alemanya Rocket Factory Augsburg (RFA), tenen previst realitzar intents de llançament aquest mateix any, amb l’objectiu de proporcionar a Europa múltiples vies d’accés a l’espai sense dependre de coets estrangers.
06. El govern espanyol prepara una llei
per a l’ús ètic de la IA
El passat 11 de març, el govern espanyol va anunciar un avantprojecte de llei de governança de la intel·ligència artificial (IA) amb l’objectiu de garantir un ús ètic, inclusiu i beneficiós per a les persones. Aquesta iniciativa busca adaptar la legislació espanyola al Reglament europeu d’IA (AI Act) ja en vigor, combinant un enfocament regulador amb l’impuls a la innovació. Entre les novetats destacades, s’estableix un «sandbox regulatori» per facilitar el desenvolupament i prova de sistemes d’IA, la incorporació del dret de retirada provisional del mercat de sistemes d’IA que hagin provocat incidents greus, i un règim sancionador per a conductes infractores.
07. Un videojoc inspirat en Macbeth
La Royal Shakespeare Company (RSC) ha anunciat la seva primera incursió en el món dels videojocs amb «Lili», una reinterpretació moderna de l’obra «Macbeth» ambientada en una visió estilitzada de l’Iran actual. Desenvolupat en col·laboració amb l’estudi novaiorquès iNK Stories, el joc combina cinema d’acció en viu amb una narrativa interactiva, permetent als jugadors accedir als dispositius personals de Lady Macbeth i influir en el seu destí. En aquesta adaptació, les bruixes de Macbeth es reimaginen com a hackers, situant el jugador enmig d’una trama de vigilància i ciberinfiltració.
08. Converteix-te en el director del teu propi museu
Two Point Studios, conegut pels seus jocs de simulació com Two Point Hospital i Two Point Campus, ha llançat el seu nou títol, Two Point Museum. Aquest joc permet als jugadors gestionar i personalitzar museus, des de la construcció d’exposicions fins a l’organització d’expedicions per adquirir artefactes únics. Els jugadors poden contractar personal especialitzat, com assistents, guardes de seguretat i experts, per assegurar el bon funcionament del museu. A més, han de satisfer les necessitats dels visitants, oferint serveis com botigues de regals, cafeteries i activitats interactives.
09. L’agent IA de recursos humans
més ràpid del mercat
La plataforma Malt ha implementat una nova eina d’intel·ligència artificial anomenada AI Search, dissenyada per agilitzar la connexió entre empreses i professionals autònoms. Aquesta tecnologia permet als responsables de contractació especificar les seves necessitats i rebre, en només 7 segons, recomanacions personalitzades de candidats adequats.
10. IA i afectes, com ens impacta ChatGPT
OpenAI, en col·laboració amb el MIT Media Lab, ha dut a terme dos estudis per analitzar com les interaccions amb ChatGPT afecten el benestar emocional dels usuaris. Els resultats indiquen que un petit grup d’usuaris estableix vincles emocionals amb el chatbot, especialment aquells que hi interactuen durant períodes prolongats, arribant a una mitjana de 30 minuts diaris. A més, es van observar diferències de gènere: després de quatre setmanes d’ús, les dones eren lleugerament menys propenses a socialitzar amb altres persones en comparació amb els homes.
EL MES ANTERIOR
Les notícies dels mes de març
que hauries de llegir
Yolanda Jiménez, març 2025