Des de fa dècades, la representació cinematogràfica de la intel·ligència artificial ha estat una font inesgotable de fascinació i reflexió. Des de robots amb consciència fins a superintel·ligències, la pantalla gran ha explorat les complexitats de la relació entre la humanitat i la tecnologia. En aquest article hem fet memòria per repassar les pel·lícules i sèries que més ens han impressionat.
La intel·ligència artificial està cada cop més present a les nostres vides, en tots els àmbits i en totes les indústries del món, també les culturals. L’hem anat incorporant malgrat les nostres pors i reticències, calibrant en cada moment l’equilibri entre els seus enormes beneficis i els seus perills.
Un dels escenaris on aquesta tecnologia ha irromput amb força és el cinema, optimitzant la feina dels creadors, millorant els processos de producció i aconseguint efectes que fins aleshores semblaven impossibles, com per exemple “ressuscitar” personatges que ja no estan entre nosaltres.
L’impacte de la IA en la indústria cinematogràfica és evident i genera molts debats, però el sector ha sabut afrontar de cara aquesta gran revolució digital i fins i tot s’ha creat a Barcelona el primer festival europeu de films generats amb intel·ligència artificial. Impulsat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el +RAIN Film Fest és un espai de competició, però també d’anàlisi sobre les enormes possibilitats de la IA i les seves implicacions ètiques i polítiques en aquest àmbit cultural.
La IA a la gran pantalla
En realitat ja fa molts anys que la IA s’havia infiltrat en el nostre imaginari a través de la gran pantalla amb pel·lícules de ciència ficció que han fet història i que sempre podem recuperar per reflexionar, o simplement per passar una bona estona.
L’exemple més mític és el de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey, de Stanley Kubrick, en la que una màquina dotada d´intel·ligència artificial s’encarregava de controlar tots els sistemes d´una nau espacial tripulada. El film, absolutament innovador per l’època (1968), marcava una fita en la història del cinema també pels seus revolucionaris efectes especials.
L’any 1982, la pel·lícula Blade Runner, dirigida per Ridley Scott, ens plantejava un futur protagonitzat per personatges creats amb bioenginyeria. La història ja ens feia reflexionar sobre les implicacions ètiques del desenvolupament de la IA en una pel·lícula impecable i impactant.
Dos anys després, Terminator, dirigida per James Cameron i protagonitzada per Arnold Schwarzenegger, anticipava l’enorme poder de la IA. En aquest trepidant film d’acció i ciència ficció, la intel·ligència artificial es presentava com la tecnologia que permetia dominar el món. La pel·lícula es convertiria en una de les sagues més famoses de la història del cinema.
El 1987, la pel·lícula RoboCop, de Paul Verhoeven, triomfava a les pantalles amb la història d’un policia mig robot, mig persona, que tenia la missió d’acabar amb la delinqüència de la ciutat. El film, amb una important dosi de crítica social, també qüestionava l’ètica de fusionar la consciència humana amb la IA.
Intel·ligència artificial, una pel·lícula dirigida per Steven Spielberg, arribava al cinema l’any 2001 amb la història d’un nen robot dissenyat per experimentar les emocions humanes. Un conjunt d’escenes commovedores amb un relat que ens interpel·la sobre la vida, la mort, el futur i sobretot l’amor.
Els jocs de la fam (amb nova entrega aquest mes de novembre), Matrix, Wall·E, Jo, robot (basada en la col·lecció de contes d’Isaac Asimov) o Her són només alguns exemples més de la llarga llista de pel·lícules que dibuixen mons diferents dominats per la IA. Però la intel·ligència artificial també està molt present en els guions de moltes de les sèries que ens ofereixen les plataformes de streaming.
La IA des del sofà
Black Mirror (Netflix), que ja va per la sisena temporada, ens alerta sobre els perills de la nostra dependència tecnològica a través de trames independents en cada capítol. És una sèrie impactant i perfecta per reflexionar sobre els pros i contres de la revolució tecnològica.
A la sèrie d’anime Black Rock Shooter: Dawn Fall (Disney +), la IA se’ns presenta com una enemiga de la humanitat, amb un atac desolador sobre el planeta Terra i una amenaça invasiva que caldrà evitar.
Concòrdia (HBO+) és una minisèrie creada per Frank Doelger (productor de Joc de Trons) que ens planteja una societat més segura i més justa gràcies a la vigilància de milers de càmeres connectades per la intel·ligència artificial. És, sens dubte, una inquietant aplicació de la tecnologia, tot i que menys invasiva del que imaginem.
La irrupció de intel·ligència artificial en l’àmbit judicial és el centre d’una altra minisèrie d’èxit que situa la trama als Estats Units. Es tracta de Generació 2009 (Star Plus), protagonitzada per agents de l’FBI que s’han d’adaptar a aquesta nova situació, que també transforma el sistema penal.
I en forma de comèdia dramàtica, Mrs. Davis (HBO) narra la història de Simone, una monja que emprèn una particular guerra contra una poderosa intel·ligència artificial anomenada Mrs. Davis. Simone farà tot el que estigui a la seva mà per acabar amb aquesta potent tecnologia que considera una gran amenaça.
Acabem amb la sèrie Osmosis (Netflix). Aquesta producció francesa ens sorprèn amb el relat d’una evolucionada aplicació de cites que utilitza la intel·ligència artificial per indagar en les dades cerebrals dels seus usuaris i aconseguir així la parella ideal. La ficció coincideix en el temps amb la notícia que Tinder i altres aplicacions per “lligar” ja s’ajuden d’un assistent amb IA que xateja en el teu nom per, teòricament, fer “match” més fàcilment. Una intromissió més de la intel·ligència artificial en les nostres vides, que també pretén dirigir el nostre cor.
