El diàleg entre arts, ciències i tecnologies ha experimentat una transformació profunda durant les últimes dècades. Des del debat de les “dues cultures”, el discurs sobre les interseccions entre disciplines ha evolucionat fins a generar un extens teixit de publicacions, institucions, organitzacions, associacions acadèmiques i programes de finançament —com S+T+ARTS o Horizon en el context europeu—, tots testimonis de l’èmfasi creixent en la transdisciplinarietat.
Malgrat aquest progrés, persisteixen les dificultats per trobar marcs de col·laboració estables amb un finançament adequat, especialment en les pràctiques transdisciplinàries. En aquest context, la més que probable desaparició de la iniciativa S+T+ARTS amb el canvi de cicle polític de la Comissió Europea i les negociacions del futur marc de finançament 2028-2034 (Multiannual Financial Framework, MFF) fa que aquests reptes es tornin encara més urgents. Mentre que la iniciativa europea S+T+ARTS donava un impuls al model d’innovació sostenible en línia amb el cada vegada més endeble Green New Deal de l’anterior mandat de Von der Leyen, el nou clima polític i executiu de la CE —i si no es troba una altra solució— obligarà entitats, artistes, científiques i tecnòlogues a competir de manera ferotge pels fons Horizon, Erasmus+, o dins el nou programa AgoraEU (que englobarà programes com Europa Creativa, Media+ o CERV).
Per afegir complexitat a la discussió sobre l’accés als fons de suport per a projectes en la intersecció entre art, ciència i tecnologia, i tal com comenta Elena Polivtseva a la seva plataforma d’anàlisi de polítiques culturals ‘Culture Policy Room’:
“La ‘projectificació’ del sector artístic i l’excessiu èmfasi en el producte per sobre del procés exacerben la fragmentació i l’atomització del camp. En treballar constantment en mode projecte, els artistes es mostren menys oberts als impulsos actuals i a les necessitats emergents de la comunitat, i disposen de poc espai per dedicar-se a alguna cosa que es perfila com a essencial”
Immersos en aquesta doble tensió —la desaparició de la iniciativa S+T+ARTS i el predomini del suport via projectes—, els artistes transdisciplinaris i digitals de Catalunya s’enfronten a dificultats com la complexitat administrativa, la manca d’informació sobre l’accés a finançament més estructural o l’escassetat de convocatòries a escala local.
En aquest context, HacTe, Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona, promou espais de trobada i intercanvi de coneixement on s’ofereix orientació i formació als artistes per accedir a finançament europeu i fomentar el diàleg internacional. A tall d’exemple, el 26 de juny passat, HacTe va organitzar el taller Funding inspiration for the intersection of Arts, Science and Technology, amb el suport d’Hangar i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conduït per Noisette, la consultoria cultural formada per Aurélie Delater i Roos Dessing.
Durant quatre hores de formació intensiva i pràctica, les ponents van oferir eines i estratègies per ajudar els participants a orientar-se dins el complex ecosistema del finançament europeu. A través de dinàmiques participatives i exercicis en grup, es va treballar l’anàlisi i preparació de candidatures per a convocatòries dirigides a projectes en l’àmbit de la cultura digital, i, més específicament, a la promoció de la pràctica i recerca transdisciplinària, en el marc d’iniciatives com S+T+ARTS, Horizon o Creative Europe.
El procés de presentació de sol·licituds per residències i ajuts sovint suposa una càrrega important per als artistes, ja que exigeix habilitats que van més enllà de la pràctica artística. Com explica Aurélie Delater, consultora amb una àmplia experiència en la gestió de projectes europeus en la intersecció entre art, ciència i tecnologia: “Pots ser excel·lent en la teva pràctica, però no aconseguir cap mena de finançament, perquè no saps com escriure bones sol·licituds. Molt sovint formo part de jurats per a convocatòries obertes, i hi veig gran talent, moltes idees genials, però, malauradament, moltes vegades els aspirants no són seleccionats perquè no saben com descriure el seu projecte, com presentar un pla de treball o com confeccionar un pressupost”.
Per ajudar els artistes a superar aquests obstacles, Delater recomana posar-se a la pell dels avaluadors i facilitar-los la lectura de les propostes: ser concís, respectar els límits i estructurar amb claredat la sol·licitud. Naturalment, llegir atentament la convocatòria per entendre’n els requisits i les condicions, i presentar una proposta original i transdisciplinària que, sense perdre el caràcter artístic, pugui confluir amb altres coneixements, com el científic o tecnològic, són també fonamentals per al progrés del projecte entre els jurats.
Finalment, Delater destaca la importància de mantenir-se informat i connectat, consultar plataformes i programes europeus, i explorar oportunitats des de les entitats locals públiques o privades, que ofereixen recursos, exemples de projectes i convocatòries obertes. Malgrat la desaparició de S+T+ARTS, i la complexitat de la competència, aquestes eines continuen essent essencials per fomentar la pràctica transdisciplinària i garantir que els projectes artístics amb un enfocament científic i tecnològic trobin suport i visibilitat.
L’art digital es troba en un hype i en una cruïlla: les possibilitats de combinar creativitat, tecnologia i coneixement científic són més àmplies que mai, però el suport institucional local, estatal i europeu continua sent fragmentari i inestable. La necessitat de programes estructurals que puguin garantir la continuïtat d’aquestes col·laboracions és urgent; programes que provinguin de l’àmbit cultural però també del científic, el tecnològic, l’acadèmic o el de la innovació. La identificació i interpretació de les fonts de finançament per a projectes transdisciplinaris és crucial i s’han de dedicar esforços a facilitar-les.
Tere Badia
Directora HacTe, Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona