Assassinats, vida fora de la llei, lluites entre senyors feudals, poesia com a arma llancívola… La vida a l’època medieval era molt dura, i si no que ho preguntin a Guillem de Berguedà, el trobador que va inspirar el primer videojoc en català. Avui ens fixem en la seva trajectòria biogràfica i tracem equivalències amb d’altres personatges del món de l’oci interactiu. Títols com Pentiment, The Witcher, Kingdom Come: Deliverance, Assassin’s Creed i molts altres presenten connexions amb aquest famós trobador. En guàrdia!
Gràcies a documents datats dels segles XII i XIII, i a la feina de medievalistes com Martí de Riquer, podem fer-nos una idea força aproximada de com era Guillem de Berguedà (1138-1198), un dels trobadors més fascinants de la nostra llengua i —per sorprenent que pugui semblar— el protagonista del primer videojoc editat en català. Repassant la vida d’aquest senyor feudal, poeta de llengua esmolada i fugitiu de la llei, és fàcil entendre per què Joan Argemí, l’autor del videojoc, va triar-lo com l’heroi d’aquesta ja mítica aventura conversacional per a ordinadors de vuit bits. Quaranta anys després de la seva publicació, avui ens preguntem quins personatges de videojoc podrien encaixar amb la figura de Guillem de Berguedà durant diferents moments de la seva atrafegada vida. Obriu la ment i prepareu la imaginació, perquè iniciem un viatge en el qual intentarem connectar dos mons que semblen tan llunyans.
La primera pista sobre l’existència de Guillem de Berguedà es troba en un document oficial de l’any 1138 on el futur trobador va estampar una firma infantil al costat de la del seu pare, vescomte de Berga i amb qui compartia nom i cognom. Era el fill gran i va rebre una bona formació tant en l’aspecte físic com cultural. En aquest sentit, aquesta educació privilegiada ens pot recordar la que també va rebre Andreas Maler, el protagonista del videojoc Pentiment (Obsidian Entertainment, 2022), una meravellosa aventura gràfica ambientada a l’Alta Baviera del segle XVI. La insistència dels pares va fer que els dos acabessin rebent una bona educació en un temps on això no era tan fàcil. Ara bé, mentre que l’Andreas va acabar sent un gran artista de manuscrits il·lustrats medievals, la vida d’en Guillem no va consistir ni molt menys a recloure’s en un scriptorium.
Pentiment
Tal com recullen alguns sirventesos de la lírica provençal trobadoresca, Guillem de Berguedà es va veure involucrat en diversos delictes que el van acabar portant a la presó. En aquest punt, és inevitable pensar en personatges com en Crono, el protagonista del videojoc de rol japonès Chrono Trigger (Square, 1995). En aquest clàssic per a la consola Super Nintendo, l’heroi era arrestat i jutjat després de cometre uns delictes molt menors a l’inici de l’aventura. A la fi, ambdós van poder escapar, però així com en el videojoc es demostrava que en Crono era un noi sense maldat, els documents històrics descriuen un Guillem que era capaç de matar a traïció. Va passar l’any 1175, quan el trobador va acabar de forma poc honorable amb la vida de Ramon Folc III de Cardona, qui sembla que l’havia insultat i humiliat. Aquesta set de venjança recorda la que es pot experimentar en el videojoc Middle-earth: Shadow of Mordor (Monolith Productions, 2014), basat en el món de fantasia creat per l’escriptor J. R. R. Tolkien i en el qual es va implementar l’anomenat sistema Nemesis, que permetia a la IA recordar les accions del jugador i generar una mena d’actitud de venjança en els seus personatges.
Arran d’aquest assassinat, la situació es va complicar molt per a Guillem de Berguedà, qui va haver de fugir i fou desposseït del títol de vescomte que li corresponia pel fet de ser el fill gran. És indefugible establir un vincle amb l’icònic Ezio Auditore, el protagonista del videojoc Assassins Creed II (Ubisoft Montreal, 2009). Ambientat en la Itàlia del Renaixement, aquesta superproducció posava el jugador en la pell d’un home que també era defenestrat, forçat a l’exili i desproveït dels seus títols nobiliaris després de l’assassinat del seu pare. Els motius en cada cas eren diferents, és clar, però hi ha certa connexió entre la vida fugitiva del personatge històric i el de la ficció.
Chrono Trigger
Middle-earth Shadow of Mordor
Assassins Creed II
Com és comprensible, durant els següents anys es va perdre el rastre del trobador. Tanmateix, a jutjar pels cançoners d’aquella època i per les composicions en occità del mateix Guillem, portava una vida desvergonyida i violenta. Aparentment, una de les poques persones que sempre li va fer costat va ser el senyor feudal Arnau de Castellbò, amb qui va mantenir una relació constant al llarg de la vida. Aquesta relació pot recordar, per exemple, a la que manté Henry de Skalitz, el protagonista de Kingdom Come: Deliverance II (Warhorse Studios, 2025), amb el seu amic i també senyor feudal Hans Capon. Aquest videojoc ambientat en la Bohèmia del segle XV recrea amb minuciositat la baixa edat mitjana, un període ja allunyat de l’edat mitjana central que va viure el nostre poeta però amb la qual encara tenia similituds.
El cançoner relata que, durant la seva edat adulta, Guillem de Berguedà es va envoltar d’un petit grup d’homes que actuaven al marge de la legalitat. Es podria dir que el nostre trobador es va convertir en un veritable bandoler del segle XII, una circumstància que, lligada als videojocs, ens fa pensar irremeiablement en Red Dead Redemption II (Rockstar Games, 2018). L’escenari d’aquest ambiciós videojoc ens trasllada als darrers dies de l’anomenat Salvatge Oest nord-americà i ens presenta personatges com Dutch van der Linde, el carismàtic líder d’una banda de malfactors que, malgrat els segles de distància, segur que tenia algunes similituds amb la que va formar Guillem.
Kingdom Come Deliverance II
Red Dead Redemption 2
Seguim buscant coincidències entre la vida d’aquest trobador català i alguns dels personatges de videojoc més populars i, arribat aquest punt, és necessari abordar una de les facetes més conegudes del nostre protagonista d’avui: els poemes d’amor. I és que, tal com va destacar el filòleg Martí de Riquer, Guillem de Berguedà mai va amagar els seus sentiments ni les seves passions. Alguns dels seus versos eren elegants i delicats, segurament aquells adreçats a les dames de les quals estava més enamorat. Aquests ens remeten directament a un dels personatges més romàntics que ha donat el videojoc en els darrers anys: el bruixot Geralt de Rivia, el protagonista de The Witcher 3: Wild Hunt (CD Projekt RED, 2015). Ara bé, també deien que era costum de Berguedà no respectar mullers, filles i germanes i, de fet, en alguns dels seus versos el sexe dominava tot el contingut. Una cosa similar és el que passa en el popular videojoc de rol Baldur’s Gate 3 (Larian Studios, 2023), on la promiscuïtat més feliç i desacomplexada és el pa de cada dia entre el seu peculiar conjunt de personatges.
The Witcher 3: Wild Hunt
Baldur’s Gate 3
Com hem vist, són molts els personatges de videojoc que podem lligar a la figura d’aquest trobador del segle XII, i encara en podríem trobar més! Ràpidament, un podria vincular la seva enemistat envers el rei Alfons I amb la que el personatge de Ganondorf té respecte del rei d’Hyrule al clàssic The Legend of Zelda: Ocarina of Time (Nintendo, 1998). No obstant això, si m’hagués de quedar amb un últim personatge de videojoc, no dubtaria a triar l’incombustible Guybrush Threepwood, el protagonista de la llegendària aventura gràfica The Secret of Monkey Island (LucasArts, 1990). I és que, de la mateixa manera que aquest aprenent de pirata s’havia de valer dels insults per destacar entre corsaris i filibusters, Guillem de Berguedà feia dels sirventesos l’arma més mordaç i corrosiva per fer front als enemics.
The Legend of Zelda: Ocarina of Time
The Secret of Monkey Island
Albert García
Periodista de videojocs