Youz Talent

La start-up Youz Talent, liderada per la Nàhia Gironès, l’Adriana Bisbe i l’Aina Fontdecaba, no només connecta joves de la generació Z amb empreses; també qüestiona com hauria de ser aquesta relació. Amb una mirada crítica, creativa i digital, preparen la tercera edició del Vibez Festival, un espai on el talent jove deixa de buscar oportunitats per començar a generar-ne.

Adri – Youz Talent és una empresa formada per tres noies joves que es dediquen a generar experiències per interconnectar generacions. El que fem, bàsicament, és crear activitats i programes, de qualsevol tipus i amb qualsevol format, per connectar empreses i organitzacions amb el talent jove, i viceversa. I una de les coses que fem és un festival de cultura digital per exposar tot aquest talent digital i cultural, en un format festiu, on treballem l’entreteniment, on hi ha oportunitats i molt d’aprenentatge. Exposem i fem difusió d’aquests emprenedors en un espai diferent. 

A — Nosaltres hem fet una carrera que es diu Lideratge Emprenedor i Innovació, i mentre estudiàvem vam començar aquest projecte com a part d’una assignatura. I el vam treure fora, el vam constituir com una SL, i ara és nostre. Érem tres sòcies, ara en som dues, i s’hi ha unit una altra companya, l’Aina, que ens acompanya en tot aquest viatge que esperem que sigui el més llarg possible.

Nàhia — No, realment no som tan diferents, simplement som d’una generació que té molt clares les prioritats, i que està sabent posar certs límits, sigui pel que fa a condicions de flexibilitat horària o de conciliació familiar, salut mental… Però, realment, la generació Z no busca res que no vulguin les altres generacions.

A — Bé, i que hem viscut en un ambient laboral molt Z, és a dir, sempre hem estat amb gent molt jove i, encara que sigui en un context formal, hi ha molts moments d’informalitat, i al final ens ho passem molt bé treballant. 

N — I també hi ha un altre punt diferencial, que és que nosaltres som nadius digitals. Llavors, el fet d’haver nascut ja quasi amb un telèfon a la mà implica que hi ha molts processos que fem de manera diferent. Però això no vol dir que la nostra generació sigui millor que una altra; simplement, tenim maneres diferents de treballar. I crec que també és interessant que hi hagi una part més intergeneracional, en què els uns aprenem dels altres.

A — Cada generació és diferent, perquè el context social i econòmic és, al final, el que determina per què som d’una generació o d’una altra, però, en veritat, convivim sempre amb talents de totes les generacions. Jo crec que la generació Z té un component que és la part tecnològica i digital, que ens fa investigar i experimentar molt més, però això no vol dir que les altres generacions no ho facin. Fins i tot es veu molt més en la generació alfa, que és la que ve després; són els nens nascuts durant la pandèmia, diguem-ne, o una mica abans. Aquests encara experimentaran moltíssim més amb la tecnologia, però segur que hi haurà un altre element diferencial que entrarà en joc, i encara no sabem què serà. Jo crec que també ens diferencia que tenim menys por d’experimentar amb diferents tecnologies, no? Però no vol dir que sigui un talent millor.

pARleU soViNt
De lA qUieT AMBitioN.
qUè és?

N — En les nostres experiències intentem que hi hagi una part de win-win (en què totes les parts implicades (joves, organitzacions, etc.) surten guanyant). Per tant, ens centrem en tres pols d’atracció, que per a nosaltres són una mica el nostre mantra: oportunitat, aprenentatge i entreteniment, pels quals creiem que un esdeveniment, una experiència o un programa pot ser atractiu per al talent jove, perquè li pot aportar la part d’aprenentatge, la de connexions a escala professional i la de passar-s’ho bé. 

A — Pot ser utòpic, però és que si no treballem perquè això pugui ser així, ens haurem de conformar amb el que hi ha hagut sempre. Llavors, crec que hi hem de lluitar entre tots, l’Administració pública, els joves mateixos i tota la societat.

N — Jo no ho considero una utopia tampoc. Al final, es parla de posar límits i de deixar de normalitzar una jornada laboral de dotze hores per sobreviure en una pime. Crec que, justament, es lluita per les condicions laborals dels treballadors. Sabem que és molt fàcil caure en allò de: “No, és que els de la generació Z són uns dropos que no volen treballar”, però no hi té res a veure; òbviament, som cent per cent conscients que si vols arribar a alguna cosa, t’hi has d’esforçar, però no per això has d’acceptar unes condicions laborals precàries. Crec que no està lligat.

N — Jo crec que hi ha de tot. Hi ha empreses que són conscients que han de canviar i que estan començant a fer un esforç amb diferents iniciatives per, justament, tenir en compte aquests punts, però després n’hi ha que tanquen els ulls i fan com si això no existís. S’ha de tenir en compte que nosaltres serem la futura generació de treballadors i, de fet, ja estem entrant al mercat laboral. Per tant, si l’empresa no s’hi adapta, no serà atractiva per a aquesta generació; sé que sona una mica prepotent, però al final es tracta d’adaptar-se o morir. Jo penso que les empreses són conscients que hi hauran de treballar en algun moment i moltes, sobretot en sectors industrials, s’adonen que cada vegada els costa més captar talent interessant i, a més, no saben com fer-ho. I això és un problema. Nosaltres sempre diem que si tu vols atraure gent atractiva, has de ser atractiu, però moltes d’aquestes empreses no prioritzen això ara mateix. En canvi, per a nosaltres, l’Administració pública sí que és una prioritat avui dia i, per això, una gran part de la nostra facturació com a empresa és a través d’organitzacions públiques, que sí que són permeables al canvi.

A — Nosaltres diem sovint que quan comences en una empresa, estàs aprenent i te’n beneficies, però aquest intercanvi es va equilibrant amb el temps i arriba un moment que tu dones més a l’empresa. I un dels errors que més es cometen és que, en aquest punt, molts treballadors acaben marxant, quan se’ls hauria pogut retenir amb incentius, no només econòmics. També és veritat que som una generació que ens agrada consumir coses molt ràpid; ens agrada canviar sovint d’ambient i, per tant, tenim una durada més curta a les feines. Jo crec que ara, amb les noves tecnologies, els canvis són exponencials i tot va molt més ràpid. Per tant, no ens fa tanta por canviar i les empreses també han d’anar evolucionant contínuament. De fet, l’adaptació és el més important ara mateix, tant per a la persona empleada com per a l’empresari o l’empresària. 

A — És veritat. Potser perquè estem en un espai més segur…

N — Ser la generació TikTok implica que necessitem estímuls constantment; necessitem un vídeo de trenta segons que t’expliqui com fer les coses, i ens hem acostumat a aquesta immediatesa. Llavors, aquest component de frustració s’ha de treballar. Com que els últims anys han arribat, de sobte, tantes coses noves, pot ser que la societat no estigués preparada per digerir aquesta frustració, l’estrès o l’angoixa. De la mateixa manera, penso que som una generació que està molt conscienciada en tota la part de salut mental, en el sentit que no ens fa por demanar ajuda si ens passen coses que no sabem gestionar, i per sort no tenim aquell estigma que deia que qui anava al psicòleg era perquè estava boig.

A – Sí, ara no ho amaguem i busquem solucions. També tenim els tiktokers i els influencers que comuniquen i visibilitzen que no només tu tens aquest problema, sinó que hi ha moltíssima gent que també el pateix.

A – Jo crec que el més important és saber com utilitzar cada una de les tecnologies que tenim a l’abast, perquè cada vegada en tindrem més, de molts tipus diferents, i les haurem de seleccionar. 

N – Penso que no es tracta de ser expert en cap de les plataformes, sinó saber-te defensar en les que et fan servei. Però depenem molt de la tecnologia; l’exemple més clar el vam tenir el dia de l’apagada general. Sense llum, sense tele, sense vitro o sense microones, ens vam trobar totalment desemparades. 

A – Un altre tema és el de qui està en poder de les dades, perquè està comprovat que ens coneixen a la perfecció…

us tRoBeU Molts cAsos De GReeNWAshiNG o YoUthWAshiNG eN eMpReses qUe VoleN seMBlAR MoDeRNes?

A – En aquesta tercera edició, el que volem és consolidar-lo, que sigui un punt de referència de la cultura digital jove i que hi participi moltíssima gent. Volem que la ciutat de l’Hospitalet també en formi part i que sigui un projecte de ciutat, perquè hi ha moltíssimes activitats que passen a Barcelona, però a tot Catalunya hi ha coses superinteressants que també s’han de fer valer. Igualment, volem que moltíssimes empreses s’hi vulguin involucrar perquè els emprenedors també tinguin una oportunitat de fer networking. Per tant, necessitem la implicació de l’empresariat, de start-ups, de grans corporates o de pimes que vulguin formar part de l’ecosistema. Hi haurà moltíssimes activitats, i moltíssims artistes i emprenedors superinteressants, que són actualitat al cent per cent, perquè, al final, parlem de tecnologia, de cultura i de talent jove.

N – Aquest any, la programació es dividirà per franges amb propostes molt concretes. Al matí, l’enfocament estarà posat en l’aprenentatge, amb tallers i ponències didàctiques, i una fireta on es podran provar projectes en un format interactiu i lúdic. Al migdia, es prioritzarà el networking, amb un dinar patrocinat i dinàmiques per connectar emprenedors amb professionals i empreses. I a la tarda, cada secció temàtica (com ara música i tecnologia, moda, art digital, videojocs, food tech o IA) tindrà una activitat pròpia per donar visibilitat als projectes i crear oportunitats dins del seu àmbit.

qUè eNs poDeU AVANçAR De lA pARt Més lÚDicA Del ViBez?

N – Al cent per cent! Sí i, de fet, hem de dir que el Departament de Cultura i la Direcció General de Cultura Digital i Innovació de la Generalitat de Catalunya també treballa moltíssim per trencar aquestes fronteres i ens ha ajudat molt a establir aquestes connexions amb diferents sectors dins de la cultura digital. Al final, és un concepte molt nou que ens costa molt de definir, però en què entren molts sectors diferents, i crec que és interessant valorar-los i connectar-los per crear alguna cosa conjunta.

A – La cultura digital no només va de videojocs i realitats immersives, sinó que és molt més àmplia: és qualsevol cosa cultural amb alguna base tecnològica. I segur que hi ha moltíssimes altres maneres de manifestar la cultura en què la tecnologia ja en forma part i no se les considera cultura digital. Perquè, quan tu parles de música i tecnologia, de quantes maneres te les pots imaginar? Poden ser moltíssimes: a través d’un DJ en realitat virtual, de la creació d’obres amb intel·ligència artificial, de la immersió dins d’un musical amb realitat virtual o fent música a través de programació. Al Vibez, volem que la gent ens porti conceptes nous que fins ara no sabíem que eren de cultura digital.

I AcABeM.
coM Us iMAGiNeU
lA cUltURA DigitAL
D’AqUí a 25 ANYs?