Iniciem amb aquest post una sèrie d’articles amb els quals volem posar en valor els videojocs, un dels mitjans més estimulants del paisatge cultural actual. Us exposarem les capacitats dels videojocs per a la poesia, per ser vehicles de discursos autorals, la força del seu llenguatge per actualitzar el relat mitològic clàssic en temps post-moderns i, en definitiva, mostrarem que els videojocs són, indubtablement, cultura.
Encara que tinguin ja més de quaranta anys d’història, un llenguatge proper a la maduresa i un bon grapat de fites incontestables, és cert que encara perviu certa imatge dels videojocs com a entreteniment superficial vinculat amb el món infantil i incapaç de capturar les complexitats del món i els matisos de l’ànima humana. Se’ls veu com objectes estranys, estridents, de vegades fins i tot descerebrats. És cert que alguns videojocs tenen un caràcter punki, iconoclasta i agressiu en la seva negativa a plegar-se davant de convencions artístiques; però aquest és només una de les cares d’un poliedre molt més ric i complex.
Són cultura els videojocs? [SPOILER: per descomptat] Són art tots els videojocs? [SPOILER2: Umm, ja parlarem d’això en propers posts] Què passa en l’escena independent? Com es relacionen amb d’altres mitjans expressius? Quins són els gèneres més populars? Intentarem donar resposta a totes aquestes preguntes durant els següents lliuraments d’aquesta sèrie. Aquests articles volen ser una porta d’entrada a aquelles persones que mai abans s’han acostat al mitjà (o ho han fet de forma molt superficial) i volen fer-ho però no saben molt bé per on començar. Us proposem deu jocs imprescindibles per tenir una idea de tot el que pot oferir el mitjà.
Pac-Man
On el puc jugar? Gairebé en qualsevol dispositiu.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Tempest, Donkey Kong o Pac-Man Championship Edition DX.
Another World
On el puc jugar? Gairebé a qualsevol lloc: ordinador, PlayStation 4, Xbox One i també en el dispositiu mòbil que portes ara mateix en la butxaca.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Prince of Persia, Heart of Darkness o Inside.
Portal
On el puc jugar? en el teu ordinador, en PlayStation 3 o en Xbox 360.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? No tindria sentit que, després d’acabar Portal, no et llancessis cap a Portal 2. Prova també The Talos Principle, The Swapper o The Witness.
Every Day the Same Dream
On el puc jugar? Pots jugar-ho gratis al teu navegador fent click en aquest enllaç.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Passage, Islands – Non Places o Canabalt.
Digital – A Love Story
On el puc jugar? De franc en aquest link.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Analogue – A Hate Story, la seva seqüela espiritual, però també Cibele, Butterfly Soup o Her Story.
Animal Crossing – New Leaf
On el puc jugar? La sèrie es mou a l’ecosistema Nintendo. Acaba d’aparèixer una versió per a telèfons mòbils, però recomanem encaridament que la ignoreu en favor de New Leaf, la versió de Nintendo 3DS.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Neko Atsume, Stardew Valley i l’última versió d’un clàssic: The Sims 4.
Journey
On el puc jugar? PlayStation 3 i PlayStation 4.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Abzu, Flower o Ico.
Thirty Flights of Loving
On el puc jugar? Només en PC.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? Gravity Bone és una altra meravella de Brendon Chung, autor de Thirty Flights of Loving. Prova també Gone Home, Year Walk o The Graveyard.
Papers, Please
On el puc jugar? PC, dispositius Apple i PlayStation Vita, la consola portàtil de Sony.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? No n’hi ha res semblant a Papers, Please, així que et recomanem altres jocs independents imprescindibles d’última fornada: Night In the Woods, Kentucky Route Zero i Everything.
The Beginner’s Guide
On puc jugar-ho? Només en ordinadors.
Per on segueixo si m’agrada aquest joc? La resposta òbvia és The Stanley Parable, però prova també Sunset, Anatomy o, fins i tot, Jazzpunk, un joc còmic que reflexiona sobre les convencions i trucs dels videojocs en primera persona.