Ens toca viatjar! Diuen que viatjar vol dir obrir els ulls i la ment a noves realitats, així que us proposem una visita exprés als Estats Units, Corea del Sud, Finlàndia, Suècia, França, Gran Bretanya, Japó i Canadà, països que són hubs del videojoc amb graus diversos de consolidació i que compten amb estratègies interessants d’impuls al sector. En l’estudi publicat recentment per la Direcció d’Innovació i Cultura Digital sobre polítiques públiques internacionals en el sector del videojoc hi trobareu la informació ampliada.
Actualment, parlar de videojocs ja no és parlar només d’oci, és parlar de cultura, de tecnologia, d’indústria, de talent, de visibilitat internacional i, cada vegada més, de polítiques públiques i d’estratègia de país. Els països que avui lideren el sector no hi han arribat per casualitat: darrere trobem estratègies clares, sostingudes en el temps i adaptades a la realitat cultural, territorial i econòmica. L’estudi de benchmarking internacional que presentem en aquest article intenta aportar llum sobre què fan els grans hubs dels videojocs i quins models poden ser inspiradors per al context català.
Catalunya és un ecosistema jove, dinàmic, amb una alta concentració d’estudis i talent que el posiciona internacionalment com un hub emergent amb un gran potencial. L’estudi analitza els grans hubs internacionals com: els Estats Units, el Japó o Corea del Sud; tot i tenir un volum de mercat molt superior, és interessant conèixer les seves polítiques públiques de referència. Partint d’aquesta premissa, l’estudi inclou l’anàlisi d’altres països que estan portant a terme mesures molt interessants i amb els quals ens podem sentir més identificats com per exemple: Finlàndia, Suècia, França, el Regne Unit o el Quebec que han aconseguit posicionar-se com a referents amb mercats interns limitats però amb una clara consciència de sector i vocació internacional.
Un dels grans consensos de les polítiques públiques analitzades en els diferents països és la importància del suport econòmic. La combinació i coexistència de subvencions en les diferents fases de creació del videojoc, crèdits fiscals específics i instruments híbrids formen part del “kit bàsic” dels països capdavanters. França n’és l’exemple paradigmàtic: el seu crèdit fiscal per a videojocs ha multiplicat considerablement la mida del sector en una dècada. Al Quebec, la bonificació dels costos laborals ha estat clau per atreure estudis internacionals i consolidar l’ocupació del talent local. El que es recomana en aquest punt no són mesures miraculoses sinó sistemes d’ajuts seqüenciats que acompanyin les empreses al llarg de la seva trajectòria, no només en els seus inicis sinó també en els seus períodes de transició.
El talent és l’altre gran pilar en l’estratègia per consolidar el sector, els hubs més consolidats, amb una elevada demanda de perfils especialitzats combinen una oferta formativa de qualitat, especialitzada i continua, amb polítiques d’atracció de perfils sèniors de fora del país a través de visats exprés, permisos especials o facilitats per a professionals altament qualificats com en el cas del Regne Unit, Finlàndia o Canadà. Un altre aprenentatge important que destaca en la majoria dels països analitzats és la connexió entre universitats, clústers i indústria que garanteix que la formació no vagi per lliure, sinó que estigui alineada amb les necessitats reals del sector, al mateix temps que proporcionen a l’alumnat un ecosistema cohesionat a través d’incubadores i experiències pràctiques de col·laboració amb empreses del sector, durant el període formatiu.
Un altre factor fonamental per impulsar el creixement del sector a Catalunya és la internacionalització. Donar-se a conèixer al món a través de pavellons nacionals a fires com la GDC o la Gamescom, els ajuts a l’exportació, el suport a la localització i estratègies coordinades de presència exterior són eines recurrents per guanyar visibilitat internacional. Un cas interessant és el de Corea del Sud que compta amb una visió integral on el desenvolupament i la internacionalització van de bracet, amb una finestreta única que simplifica l’accés del sector als recursos públics i permet coordinar millor una estratègia 360.
Finalment, cap hub funciona sense un ecosistema integrat i ben relacionat. Associacions sectorials fortes, clústers actius i una marca clara de país o regió són elements comuns arreu: “UK Games”, “Game France” o “Nordic Games” no són només logotips: són conceptes que donen visibilitat internacional i creen sentiment de pertinença. Tot i que a Catalunya ja disposem d’esdeveniments i d’un teixit associatiu rellevant, el repte és passar al nivell següent: el de coordinació i projecció exterior.
En conclusió, no hi ha tutorials universals, però sí referents valuosos. Adaptar-los a la realitat catalana, tenint en compte les competències i el context propi, és la partida que toca jugar ara. I, com en un bon videojoc, el nivell següent només s’assoleix si es combina talent, estratègia i joc en equip.