Mireia de Gràcia

El seu treball en l’AIDJB2B, un projecte de cocreació amb la Universitat Politècnica de Catalunya i el Sónar, l’ha portat a explorar com la Intel·ligència Artificial pot influir en el món de la música com a DJ. Però la gran ambició de la Mireia de Gràcia és fusionar els mons de la música i la tecnologia en una simfonia innovadora.

Vaig començar a tocar el piano quan tenia 5 anys. Llavors vaig veure que m’agradava molt la música; a casa sempre em deien que soc un cul inquiet perquè tenia molta curiositat per veure com funcionava tot: com i per què funcionava un ordinador, per què funcionava qualsevol aparell electrònic… De petita, m’era molt difícil imaginar que hi havia una conjunció d’aquests dos mons, el de la música i el de la tecnologia, i ha estat fantàstic trobar un punt d’unió amb què poder treballar.

A mi m’agrada pensar que un DJ és una persona que té l’habilitat de controlar masses, en un bon sentit, perquè al final la música té un component emocional molt fort; quan estem tristos escoltem una sèrie de cançons que tenen unes característiques determinades, com una tonalitat, un ritme, etc. I, en canvi, quan estem contents escoltem una altra música. Llavors, l’art de fer de DJ és poder conduir el públic d’una emoció a una altra; per exemple, és que tu arribis a les 12 de la nit a la discoteca i estiguis tranquil·la i, pel motiu que sigui, a les 2 soni una cançó que et porti a aixecar els braços perquè tens un sentiment i una necessitat de fer-ho. Així que l’art de fer de DJ va molt més enllà de barrejar i seleccionar cançons, encara que això també n’és una part important. I cadascú, com a artista, pot triar quin tipus de mescla fa, quin tipus de cançó selecciona o, fins i tot, quin equip fa servir.

Això va començar com una proposta de la Universitat Politècnica de Catalunya, juntament amb el Sónar, que pretenia crear diferents equips, amb persones tècniques i persones d’àmbit més artístic, per fer una sèrie de cocreació. I el meu equip, format pel Casimiro Pio Carrino, el Dimas Dàvila i jo mateixa a la part tècnica, i l’AWWZ a la part artística, va proposar aquesta escena d’un back to back que, al món del DJ, és com una conversa musical. Hi ha un DJ que posa una cançó i l’altra persona que està fent de DJ contesta amb una altra cançó, i es crea com una conversa. I això és habitual, per exemple, dins del món de la nit, amb persones que s’entenen molt bé o que tenen una certa dinàmica per poder fluir, però vam pensar que seria molt interessant crear una Intel·ligència Artificial (IA) que prengués les seves pròpies decisions basades en una llista de cançons que li donàvem, i que tingués en compte, en part, el component emocional de les cançons per a poder escollir. Volíem veure quina era la conversa que es produïa amb una persona fent de DJ respecte de la mateixa selecció, però amb una intel·ligència artificial que prenia unes decisions en base a altres outputs i inputs.

Bàsicament el concepte és que l’artista amb qui col·laborem proporciona una llista de 200 o 300 cançons que mantenen una línia artística coherent amb el seu so característic. Llavors fem una anàlisi de tots els comentaris a YouTube que hi ha sobre cada cançó. A partir d’aquí, el nostre model de llenguatge és capaç de crear un vector que resumeix quin és el component emocional de la cançó, i amb això es crea un espai tridimensional. Per tant, les cançons que l’algoritme considera que s’assemblen més, en relació amb el component emocional, estan més juntes dins d’aquest espai que aquelles que són més diferents. A banda, vam afegir uns filtres com, per exemple, que no es pogués repetir un mateix artista que ja està sonant, perquè és molt fàcil que un artista projecti sempre una mateixa sèrie d’emocions; o que tingui una mica de coherència quant al temps: una cançó molt ràpida no pot sonar després d’una cançó molt lenta.

Crec que el nostre projecte és molt interessant perquè, a nivell artístic, se’t plantegen mescles que potser no havies pensat mai. La persona que està punxant, potser en base al que està sonant i al feedback que obté del públic, decidiria posar una cançó o una altra. I és clar, la IA no té el feedback directe del públic ara mateix; simplement va molt més enllà i té un feedback global de tots els comentaris que s’han fet a les xarxes socials, en aquest cas a YouTube, sobre aquella cançó, i pot prendre unes decisions que potser a nosaltres, en aquell moment, no se’ns acudirien. Crec que és un repte per a la persona que està punxant i també una molt bona oportunitat creativa. 

qUiN iMpAcTe De lA IA
pReVeUs eN el pApeR
deLs Dj?

Hi ha una mica de pànic a l’impacte que pugui arribar a tenir en la indústria perquè, si fem uns models que són tan perfectes que poden fer música i crear cançons noves, per a què serveixen els compositors o els músics? Jo soc partidària de donar un missatge de tranquil·litat perquè, al final, la intel·ligència artificial fa servir una base de dades de coses que ja existeixen; per tant, pot crear coses noves, però en base a d’altres que ja existeixen, i no tindrà mai el factor humà d’afegir una emoció a una cançó o de poder transmetre tant com una persona. La IA s’ha d’entendre com una eina per a poder potenciar la creativitat.

És clar que hi ha unes implicacions morals molt fortes i que a Europa, fins ara, no s’ha plantejat una legislació sobre models d’intel·ligència artificial, sobre la privacitat que han de tenir les dades o sobre l’autoria dels drets. Si jo agafo tota la llibreria d’Elvis Presley, per exemple, i creo una cançó nova amb la seva veu, de qui haurien de ser els drets de la nova cançó generada? I fins a quin punt puc agafar la veu d’una persona que ja no existeix i crear sense el seu consentiment artístic? Aquí hi ha molta feina que, per sort, ja s’està començant a fer.

De reptes, en tinc molts, perquè soc una persona molt inquieta, però és cert que en l’àmbit del projecte que tenim de la IA i el DJ, volem que el públic s’hi senti encara més integrat, i que hi tingui una participació molt més gran. Precisament per la tendència que estem veient a totes les sales, el públic cada vegada vol decidir més el que està sonant. Creiem que és un camp a explorar per veure com viuria el públic el fet de participar més d’aquesta decisió musical de la nit.

Això, en el seu moment, va ser molt punter, perquè quan es van crear les primeres ulleres de realitat virtual va haver-hi un gran interès d’intentar-ho utilitzar més enllà dels videojocs. Hi va haver un grup de recerca que es va plantejar què passaria si en lloc de fer un render d’un ninot es pogués enviar la persona com a tal. Això es fa amb una cosa que es diu núvols de punts: hi ha unes càmeres que tenen un sensor infraroig que pot captar la profunditat de cada píxel. D’aquesta manera saps la posició en què es troba la persona. Desgraciadament, a nivell comercial no s’ha explorat molt tot el món dels Point Clouds perquè la compressió és molt difícil. I ara es fa servir una altra tecnologia que, en lloc d’utilitzar aquest núvol de punts tridimensional, el que fa és agafar diferents càmeres i generar un render de totes elles. Com que hi ha moltes empreses que treballen amb imatge, hi ha més models de compressió.

Sí, això va ser la meva tesi pel Màster de Computació del So i de la Música. La música és una activitat molt completa per al cervell perquè activa els dos hemisferis i requereix de moltes connexions neuronals. Hi ha un fenomen que es diu “neuroplasticitat” que ha demostrat que, escoltant música o fent exercicis amb música, es poden arribar a reconstruir camins que estaven trencats a nivell neurològic i es pot arribar a reforçar d’altres camins. I amb això la musicoteràpia estudia com es poden aplicar tots aquests principis de la música en la rehabilitació de pacients que han tingut, en aquest cas, un ictus o d’altres patologies. Mitjançant uns models d’aprenentatge automàtic, l’aplicació era capaç de detectar els moviments d’una persona mentre feia una sèrie d’exercicis, que es feien servir per a l’avaluació de la recuperació de l’ictus i, quan es finalitzava l’exercici de forma correcta, reproduïa un so. Hi ha un estudi que recolza que aquest feedback auditiu pot ajudar al cervell a entendre que ho ha fet bé i, per tant, pot contribuir o pot agilitzar la recuperació motora del tronc superior, sobretot, de les persones que han estat víctimes d’un ictus.

Darrerament no he agafat cap projecte extra però, en un futur immediat, m’agradaria explorar més el meu so com a artista de música electrònica, perquè és una cosa que no he tingut molta ocasió de poder fer. Sempre m’he centrat més en projectes purament tecnològics, i ara tinc una necessitat personal de desenvolupar una mica més el meu so i veure fins on arriba.