La programació en viu, o live coding, és com fer màgia amb codi davant del públic. En lloc de tocar una guitarra o prémer botons, les i els live coders escriuen algorismes en temps real que es transformen en música o en visuals. Tot plegat es projecta en una gran pantalla, així tothom pot veure com el codi es va cuinant i com el procés creatiu es desplega en directe, sense trucs amagats.

Linalab a Responsive Dreams 2023 – Foto: Jordi Muntal

El live coding va néixer a principis dels anys 2000 com una mena de rebel·lió creativa dins del món de la música i les arts digitals. En aquell moment, molts artistes visuals i sonors ja experimentaven amb ordinadors, però el procés quedava amagat darrere la pantalla. El live coding va girar la truita: “I si mostrem el codi en directe, sense filtres, i fem que el públic vegi com es generen la música i les imatges en temps real?”.

L’any 2004, a Hamburg, un grup d’artistes i programadors va fundar la comunitat TOPLAP (Temporary Organisation for the Promotion of Live Algorithm Programming), comunitat que encara avui marca el pols d’aquesta cultura. El seu manifest defensava idees tan radicals com necessàries: el codi havia de ser visible, l’experimentació constant, el procés creatiu transparent. D’aquell esperit hacker i col·laboratiu en va néixer una escena global.

Des de llavors, el live coding s’ha expandit per tot el món. Hi ha festivals i trobades en ciutats com Londres, Ciutat de Mèxic, Berlín, Buenos Aires o la nostra estimada Barcelona, on les comunitats locals es connecten sota el paraigua de TOPLAP. També han aparegut llenguatges i eines específiques per fer live coding, com TidalCycles, Sonic Pi o Hydra, que han ajudat a obrir les portes a més artistes.

Avui dia, el live coding és molt més que una tècnica: és una comunitat oberta que barreja art, tecnologia i pensament crític. Un espai on es pot ballar un set de tecno generat amb codi, veure visuals psicodèliques escrites amb tres línies de text o discutir sobre el paper de la tecnologia en la societat.

En aquest context, un dels esdeveniments més importants dintre del panorama del live coding és la International Conference on Live Coding (ICLC), i aquest any es va celebrar a Barcelona gràcies a TOPLAP Barcelona, el col·lectiu Axolot i la Universitat Oberta de Catalunya. L’esdeveniment va reunir, artistes, investigadors i tecnòlegs en un programa d’actuacions, tallers i conferències que giraven al voltant del concepte de liveness i les seves múltiples formes. 

ICLC205 – Foto: UOC

Més enllà del programa, la trobada va reflectir l’esperit de la comunitat live coder: oberta, integradora, transversal, queer i radicalment bonica. Un col·lectiu que comparteix coneixement de manera transparent i posa a disposició de tothom, de forma oberta, les eines i investigacions que fan possible aquesta pràctica artística.

Les actuacions on la programació en directe ha tingut un paper destacat també han arribat a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, on The Generative Art Museum, en col·laboració amb el col·lectiu local RUSF, va celebrar un concert en què Ramón Casamajó (QBRNTHSS) va presentar una sessió amb instruments acústics i electrònics per explorar un espai personal entre l’electrònica, la composició contemporània i la música experimental. En el concert següent, Turbulente (Citlali Hernández) i Eloi El Bon Noi van proposar una nova iteració d’“Ensenya’ns la pantalla”, amb dosis d’IDM i glitch, on la improvisació i els visuals àudio-reactius van tenir un paper destacat: la música estimulava els visuals, que responien de manera síncrona, creant un diàleg entre els dos artistes. 

Turbulente (Citlali Hernandez) i Eloi el Bon Noi a RUSF Series – Foto: Yose Llobet

Ara, l’arribada de la intel·ligència artificial obre un nou horitzó. Lluny de substituir l’artista, convida a imaginar codis que improvisen, agents artificials que responen en temps real i nous escenaris on la creativitat és compartida entre humans i màquines. Un terreny fèrtil que planteja preguntes sobre autoria, control i noves estètiques emergents. 

Dins l’escena creativa digital, el live coding ocupa un lloc singular: és alhora espectacle, experiment i laboratori. Prioritza el procés per damunt del resultat, i converteix la programació en un acte performatiu que es pot ballar, mirar i compartir. Així, esdevé un punt de trobada entre la música electrònica, l’art visual, la recerca tecnològica i el pensament crític. 

QBRNTSS (Ramon Casamajo) – Foto: Yose Llobet

No és la gran revolució de la música electrònica, però sí un gènere que s’ha consolidat en el circuit artístic. Ha trobat el seu propi espai com a pràctica híbrida i complementària, capaç d’aportar noves mirades a l’escena contemporània. 

L’expressió més festiva del live coding són les algoraves: trobades on la pista de ball es nodreix de codi en temps real, i on la comunitat celebra, experimenta i comparteix l’energia del moment. Avui dia gairebé tota la música electrònica es fa amb software, però amb barreres artificials entre les persones que creen els algoritmes i les que fan la música. Les algoraves se centren en persones que fan i ballen música. Els artistes d’aquests esdeveniments lúdics assumeixen la responsabilitat de la música que creen i la modelen amb els mitjans que tenen. De fet, l’atenció no recau en el que fa l’artista, sinó en la música i en la gent que la balla. Les algoraves abracen els sons de les raves del passat i introdueixen ritmes i beats aliens, futuristes, fets a través de processos insòlits assistits per algoritmes. 

Joe Kroese i Sol Sarratea – Foto: The Generative Art Museum

A Barcelona hi ha una vibrant comunitat encapçalada per TOPLAP, i The Generative Art Museum també está fent esforços per portar a més gent aquesta pràctica artística.

Vídeo d’exemple
TGAM presenta Live Coding a RUSF Series: Ensenya’ns la pantalla! de Turbulente i Eloi El Bon Noi