La IA no és creativa, o sí? Aquest sembla un debat resolt. Les màquines no són creatives en la mesura que no tenen intenció de ser-ho, no generen idees noves, no busquen vies expressives alternatives: es limiten a identificar patrons i a reproduir probabilitats. Poden ajudar a la creació humana, però no substituir-la. Si a algú li queden dubtes pot llegir aquest article que l’escriptor Ted Chiang (Exhalació) ha publicat aquest estiu a The New Yorker.

• Quan ja havíem resolt aquest dilema, investigadors de la Universitat de Stanford han publicat un estudi que posa en dubte la nostra percepció sobre la poca creativitat de les màquines. Un grup d’experts en una determinada matèria científica va comparar idees proposades per una IA amb d’altres suggerides per especialistes humans sobre un tema de recerca concret.
   

Conclusió: Sense conèixer l’origen de les propostes, els experts van valorar les generades per la IA com a més innovadores i interessants que les aportades pels especialistes humans. I totes eren viables.

Pot la IA ajudar a la creativitat? Segur que sí, però amb limitacions. Una investigació publicada a Science Advances ha analitzat com i per a què un grup seleccionat d’escriptors va utilitzar GPT-4 per escriure històries curtes. 

Conclusions:

• La intel·ligència artificial va millorar la producció dels escriptors suposadament menys creatius, però va tenir poc efecte en escriptors més creatius.
• Les històries que s’ajudaven d’IA eren més semblants entre elles en comparació amb les creades només per persones.
• L’estudi suggereix que, tot i que la IA pot augmentar la creativitat individual, empobreix la creativitat global en conjunt, perquè homogeneïtza les propostes i no aporta idees noves.

En què pot ser útil la IA?

• Com a assistent dels coreògrafs, analitzant patrons de moviment o proposant seqüències de ball.
• Per a l’entrenament i anàlisi de moviments.
• Per a formació.
• Per generar ballarins virtuals (avatars, projeccions, hologrames, robots…)

Eines i projectes

Per saber més d’eines i projectes sobre IA i dansa podeu seguir el projecte AI Choreographer (Google) o visitar el web de Living Archive (2019) del coreògraf Wayne McGregor.

La dansa alimenta les arts visuals. Mere Mortals és un projecte presentat aquest any per l’estudi creatiu barceloní Hamill Industries en el que a partir de fotografies de ballarins del San Francisco Ballet i amb l’ajut de programes de generació d’imatge com Stable Diffusion creen una nova representació estètica del moviment.

No només ballen els humans. James Gerde és un artista digital nord-americà que usa la IA per fer ballar uns espaguetis, els cordons d’unes sabates, unes estàtues o les fulles d’un arbre. A la seva web en podeu trobar alguns exemples.

Els creadors s’organitzen. Arreu es van formant aliances de professionals per defensar-se de la voracitat de les tecnològiques per entrenar els seus models.
 

• La Data Providers Alliance, creada l’estiu passat, agrupa entitats de gestió de drets d’arreu per tenir una posició única.
• La Creators’ Rights Alliance del Regne Unit, que representa 500.000 creadors, va presentar una carta pública dirigida a les grans empreses tecnològiques en què els recorda que no tenen autorització per usar les seves obres, demana transparència sobre quines obres s’han fet servir i asseure’s a negociar una compensació justa.
• La United Voice Artist és un grup mundial d’associacions, sindicats i gremis d’actors de doblatge. Han publicat un manifest en què insten els governs a prevenir l’ús indiscriminat i no regulat de la IA i a protegir el patrimoni de la veu humana.
• L’Archival Producers Alliance va néixer el 2023 per preservar la integritat dels documents fílmics reals davant la proliferació d’imatges generades artificialment. “Com a cineastes de no-ficció, el nostre objectiu és descobrir la veritat, no generar-la”, diu el manifest de constitució.

Aquesta tendència, que també es comença a identificar com a tiktoktificació del consum cultural, a més de provocar canvis en els formats i en la manera de crear-los, afecta també els formats tradicionals.

• A les xarxes, els vídeos són cada cop més curts, predominantment emotius i orientats majoritàriament a estimular l’atenció/addicció.
• Flex TV és una plataforma xinesa especialitzada en formats curts que ofereix sèries de ficció de 90 episodis de mitjana en pantalla vertical i d’uns dos minuts de durada.
• No és l’única. N’hi ha més, com DreameShort, Kalos TV, GoodShort, o ReelShort. Segons la revista TechCrunch, aquest tipus d’aplicacions ja acumulen 120 milions de descàrregues a tot el món.

• Les grans productores de Hollywood també ho proven. Mean Girls és una pel·lícula del 2004 d’una hora i mitja de durada que la Paramount va tallar en 23 capítols per oferir-los de franc a TikTok l’any passat. 
• A la música, un 20% de les cançons nominades als premis Grammy del 2024 durava menys de tres minuts. En els darrers 25 anys, la durada mitjana de les cançons ha disminuït més de quatre minuts al voltant de tres, independentment del gènere. 

Plataformes com Faceless.video o Autoshorts.ai generen el guió, la veu en off, la música de fons, les imatges d’acompanyament i el vídeo final formatat per a TikTok o YouTube Shorts. Per 30 dòlars al mes pots fer un vídeo nou cada dia. El programa de recompenses a creadors de TikTok pot ser força rendible per a alguns usuaris, sempre que siguin capaços de generar milions de visites. Més info 

Spotify es va omplint de cançons generades per IA que reprodueixen els patrons de la música més populars. 

• N’hi ha que hi fan negoci colant covers fets amb IA en llistes de reproducció d’un artista conegut. Acostumen a ser “cantants” o “grups” que diuen tenir una certa biografia musical, habitualment inventada, i que poden aprofitar-se del repartiment d’ingressos de la plataforma. 

NotebookLM, una eina no gaire popular de Google, va afegir fa unes setmanes una funcionalitat que semblava marginal: convertir qualsevol text en un pòdcast de forma automatitzada. La facilitat d’ús i la qualitat de les veus fa pensar que la quantitat de pòdcasts disponibles creixerà exponencialment. Sonen així. 

En això el cinema ha estat determinant. El robot de Metròpolis (1927), que per cert es deia Maria, C3PO de La guerra de les galàxies i molts altres han aconseguit fixar una imatge reconeixible d’aquests artefactes robòtics. No cal camuflar-los. No pretenen confondre’ns encara que, per reforçar-ne l’empatia, incorporin expressions i comportaments propis de les persones.

Disney té un laboratori de recerca especialitzat en robòtica que fabrica artefactes per a les seves pel·lícules i parcs d’atraccions. Les darreres millores s’han dedicat a millorar els moviments i l’empatia dels robots. També segueix desenvolupant els Stuntronics, uns humanoides dedicats a substituir els dobles de pel·lícules com Spiderman (2021) i que ara van millorant moviments i aspecte.

La confluència de moviments més precisos, intel·ligència artificial i pell sintètica que els embolcalli, fa pensar que aquesta emulació es pugui arribar a aconseguir. 

• “D’aquí a cinquanta anys serà gairebé impossible distingir un robot humanoide d’una persona. Físicament seran molt semblants”. Ho diu Omar Hatalleh, cap d’IA de la NASA, nascut a Granada, i autor del llibre Esta vez es diferente. Cuando la inteligencia trasciende a la humanidad (Editorial Deusto)

Els “robots humans” presentats a la fira de Pequín eren encara bastant primitius i poc creïbles, però per demostrar que ja es poden fabricar hi ha qui va fer trampes.

• L’empresa xinesa Ex-robots va presentar una gamma espectacular de robots humans, però resulta que eren models disfressades.

La nova generació de robots Optimus de la nord-americana Tesla, presentats a l’octubre, manté l’estètica humanoide, però va perfeccionant l’emulació dels moviments humans.

Coffee Machine és una peça d’art interactiva de Jan Zuiderveld que reimagina de manera lúdica un electrodomèstic d’ús diari com si fos un personatge amb pensaments i sentiments propis. 

Smoke and Mirrors, premi Golden Nica de l’Ars Electronica 2024, de Beatie Wolf (UK) mostra visualment sis dècades de dades climàtiques juntament amb els eslògans publicitaris que ha utilitzat la gran indústria petroliera durant dècades per “negar, dubtar i frenar” les dades climàtiques i la conscienciació. 

 > Aquí teniu el vídeo.