Art astronòmic:
escultures
de llum 3D i IA
Sales immersives
i àudio espacial:
l’arquitectura viva
de l’art digital
Bessons digitals
fotorealistes:
la revolució del Gaussian
Splatting en el patrimoni
Art astronòmic: escultures de llum 3D i IA
Art generatiu – Òptica volumètrica – Simulació lumínica
Aquesta tendència reconverteix dades astronòmiques complexes i cicles celestials en escultures de llum tridimensionals de gran format situades a l’espai públic. Mitjançant l’ús d’algorismes d’intel·ligència artificial, l’art visual tradueix el moviment d’estrelles, l’òptica dels eclipsis i els trànsits planetaris en un flux de llum dinàmic i en evolució constant.
Funcionament
Aquestes instal·lacions transformen la informació de l’univers en estructures monumentals interactives i d’alta precisió. El funcionament seria el següent:
- Captació: Prèviament, es recopilen dades científiques reals obtingudes en missions espacials, com les observacions del telescopi espacial Kepler de la NASA sobre el descobriment d’exoplanetes (planetes que orbiten una estrella diferent del Sol i que, per tant, no formen part del sistema solar) i els fenòmens d’ocultació o trànsit planetari (el canvi de llum i ombra quan un cos passa per davant d’una estrella).
- Processament: Aquestes ones de llum i la radiació d’estrelles llunyanes s’introdueixen en algorismes d’IA generativa i també es processen mitjançant l’aprenentatge profund (deep learning), per identificar-ne els patrons físics i traduir-los en codi visual per a la seva renderització tridimensional.
- Resultat: La persona que ho observa experimenta una escultura de llum 3D monumental (com l’estructura en forma de cub LED arquitectònic de més de 15 tones del projecte Data Gate d’Ouchhh Studio) que reconverteix la matèria invisible del cosmos en un espectacle visual en moviment constant.
Aplicacions culturals potencials
La integració de grans estructures digitals i dades de l’univers obre noves opcions per a l’espai urbà i la gestió cultural:
- Art públic monumental i patrimoni urbà: Transformació de places i zones de la ciutat en espais de divulgació artística, on el mobiliari urbà esdevé un llenç digital permanent per al desenvolupament de la ciutat intel·ligent.
- Divulgació científica i museografia espacial: Creació d’instal·lacions en museus i centres de ciència que permeten al públic «veure» i entendre conceptes astronòmics abstractes (com la detecció d’exoplanetes o la mecànica dels eclipsis) de manera intuïtiva i impactant.
- Escenografies i esdeveniments en directe: Ús de cubs LED arquitectònics i estructures volumètriques com a marcs interactius per a festivals de llum, concerts o arts escèniques, en què l’escenografia evoluciona segons el flux de dades astronòmiques.
Projecte Date Gate d’Ouchhh Studio
Reptes i Reflexions
L’ús d’estructures de gran format i el processament massiu de dades comporta certs dilemes que les institucions han de considerar:
- Impacte urbà i sostenibilitat energètica: La instal·lació d’infraestructures monumentals de milers de quilos i pantalles LED d’alta intensitat exigeix un consum elèctric elevat i requereix el desenvolupament de solucions eficients per reduir la petjada ecològica.
- Equilibri entre espectacle visual i rigor pedagògic: Un repte clau és garantir que la participació de la IA no distorsioni la informació astronòmica fins a fer-la irreconeixible, mantenint un diàleg clar entre la dada científica i la creació artística.
- Accessible i integració en l’entorn públic: La presència d’escultures de llum d’alta intensitat a la ciutat demana adaptar l’experiència per evitar la contaminació lumínica de l’entorn i garantir la comoditat visual per a totes les persones. Així mateix, cal adaptar l’espai a tots els públics per fer arribar l’art generat per la comunitat artística.
FONTS
Ouchhh Studio | Data Gate – NASA Kepler Data New Media Sculpture | https://ouchhh.tv
Fuse Studio | Multidisciplinary Art Studio | https://www.fuseworks.it/en/
Visualització del projecte Data Gate / NASA Data Sculpture Public Art https://www.youtube.com/watch?v=sCfpZ3sJdmg
Sales immersives i àudio espacial: l’arquitectura viva de l’art digital
Phygital – So immersiu – Realitat augmentada espacial
Aquesta tendència combina el so 3D d’alta fidelitat amb projeccions de gran format per transformar l’espai físic en un entorn digital interactiu. L’objectiu és oferir a la ciutadania experiències sensorials completes en l’entorn de la sala, sense necessitat d’utilitzar ulleres de realitat virtual.
Funcionament
Aquests espais utilitzen una infraestructura tecnològica avançada per desdibuixar els límits de l’espai real mitjançant el procés següent:
- Captació: L’autoria, la comunitat creadora, dissenya continguts visuals i sonors associats a objectes digitals que tenen una posició exacta en un espai tridimensional.
- Processament: Els sistemes de càlcul d’alt rendiment i els algorismes de so espacial (com L-ISA) calculen la trajectòria de cada nota i imatge i sincronitzen la llum física amb el vídeo en temps real.
- Resultat: La persona que ho rep experimenta un entorn d’alta fidelitat en què pot identificar d’on ve cada so amb precisió mil·limètrica mentre camina per un entorn visual de 360 graus.
Aplicacions culturals potencials
La creació d’aquests equipaments d’exhibició ofereix oportunitats innovadores per a la gestió cultural:
- Museografia d’avantguarda: Transformació de sales d’exposicions estàtiques en espais vius on les obres d’art reaccionen i dialoguen amb la presència de la ciutadania.
- Laboratoris de recerca i desenvolupament artístic: Creació de centres de proves on l’autoria pot experimentar amb instal·lacions d’art digital abans d’implementar-les a l’espai públic.
- Concerts d’hiperrealitat: Producció d’espectacles musicals en què el disseny sonor envoltant genera una connexió emocional col·lectiva molt més profunda que la que ofereixen els sistemes d’àudio convencionals.
Reptes i Reflexions
La implementació d’aquestes sales planteja dilemes rellevants sobre l’accés, la sostenibilitat i el sentit de la cultura digital:
- Bretxa tecnològica territorial: La concentració d’aquests equipaments d’alt cost en grans nuclis urbans pot limitar l’accés a l’experimentació de la creació independent o de regions amb menys recursos.
- Sostenibilitat i obsolescència: L’ús de maquinari d’alta gamma (projectors de gran potència i servidors) implica un consum energètic elevat i una renovació constant de dispositius.
- Humanització de l’espai: El repte conceptual és evitar que la tecnologia eclipsi el missatge i garantir que l’experiència mantingui una profunditat narrativa i no es quedi en un simple espectacle visual.
3. Bessons digitals fotorealistes: la revolució del Gaussian Splatting en el patrimoni
Tècniques gaussianes – Digitalització patrimonial – Bessó digital
Aquesta tecnologia permet crear còpies digitals en 3D d’obres d’art i edificis històrics a partir de fotos normals i assolir un nivell de detall gairebé idèntic a la realitat. La seva gran virtut és que captura a la perfecció la llum, els reflexos i els detalls més subtils sense necessitar escàners molt cars ni complexos.
Funcionament
El procés de reconstrucció volumètrica mitjançant la tècnica gaussiana, Gaussian Splatting, optimitza la digitalització del patrimoni mitjançant els passos següents:
- Captació: L’equip especialitzat en la captura fa una sèrie de fotografies o un vídeo mentre recorre la peça o l’edifici des de tots els angles possibles.
- Processament: Un algorisme d’intel·ligència artificial converteix la informació visual en milions de gaussianes (petites esferes o el·lipsoides 3D) que calculen la posició, la transparència i la reflexió de la llum en l’espai. És a dir, la informació visual es converteix en milions de petits “punts de llum i de color” flotants.
- Resultat: El públic pot navegar per una reconstrucció digital tridimensional fluida i fotorealista que manté els detalls lumínics i les textures originals de la peça des de qualsevol dispositiu.
Aplicacions culturals potencials
La democratització de la captura 3D d’alta fidelitat obre noves opcions per a la conservació i la difusió del patrimoni:
- Arxiu i conservació preventiva: Registre ultraprecís de monuments o escultures per protegir-los digitalment davant el risc de deteriorament, catàstrofes o conflictes.
- Exposicions i museografia virtual: Permet al públic d’arreu del món explorar peces de reserva o monuments inaccessibles amb una fidelitat visual equiparable a la de l’experiència presencial.
- Entorns de producció virtual i XR: Integració directa d’elements patrimonials reals en videojocs, visites de realitat augmentada o pel·lícules de manera ràpida i econòmica.
Diana of Versailles – Gaussian Splatting (3DGS) | Museu del Louvre per Nicolas Diolez
Reptes i reflexions
Aquesta tecnologia planteja preguntes clau sobre la propietat de la cultura i la seva preservació:
- Sobirania i drets de la dada cultural: Cal definir clarament a qui pertany la propietat intel·lectual dels models 3D d’alta fidelitat quan s’escanegen béns culturals públics o comunitaris.
- Estandardització i preservació digital a llarg termini: La rapidesa amb què evolucionen aquests formats algorítmics requereix desenvolupar estàndards oberts per evitar que els arxius digitals quedin obsolets al cap de pocs anys.
- Autenticitat i efecte «còpia perfecta»: El debat sobre si una rèplica digital tan impecable pot restar valor a la visita presencial o a l’emoció de veure la peça física original.
FONTS
Nicolas Diolez | Diana of Versailles – Gaussian Splatting (3DGS) | https://nicolasdiolez.com/photogrammetrie/
XR AI Spotlight | Gaussian Splatting and 3D for Cultural Heritage | https://xraispotlight.substack.com/
Sketchfab & Cultural Heritage Community | 3D Digitisation Workflows for Museums | https://iiif.io/community/groups/3d/