El 2023, les exposicions immersives que recreaven l’obra de pintors coneguts no arribaven al 30%, amb tendència a la baixa. Un 46% mostraven creacions originals d’artistes digitals. El 25% restant eren una barreja eclèctica entre el clàssic, el més nou i altres instal·lacions. (Font: Art News)

Des dels inicis, l’art immersiu ha aconseguit una fita insospitada: el públic acompanya el procés de maduració i omple els espais on s’exhibeix. S’han obert recintes d’art immersiu a tot el món i les entrades volen.

El 2023, l’exposició Planets a Tokio va vendre 2,4 milions d’entrades, el mateix que el Metropolitan Art Museum a Nova York o la Tate Gallery a Londres. (Font: Art News)

El col·lectiu japonès teamLab és la gran factoria internacional de producció d’art immersiu. Ha creat un estil propi amb projeccions inspirades en l’art tradicional japonès. Això els ha permès entrar en el circuit internacional del mercat d’art i ser valorats per la crítica. Més de 600 persones formen un equip multidisciplinari d’enginyers, artistes, etc. Disposen de tres museus permanents (dos al Japó i un a Shanghai) i diverses d’instal·lacions i exposicions a tot el món. Una de les seves creacions més apreciades ha estat Planets (Tokio). S’havia de tancar el 2023, però ha prorrogat fins al 2027. La darrera gran producció és Borderless.

d’strict és l’altra gran factoria asiàtica, aquesta ubicada a Corea. La seva instal·lació més destacada és Arte Museum, que va obrir el 2020 a l’illa de Jeju, a Corea, i que, des d’aleshores, ha anat actualitzant i replicant a diverses ciutats del món. Dos anys després d’inaugurar-se ja havien rebut 3,7 milions de visitants. Són també autors de divers obres d’art immersiu a l’aire lliure, com Wave a Seul o Waterfall-NYC, a Times Square, Nova York.

Propostes més innovadores des del punt de vista artístic o conceptual són per exemple les de United Visual Studios, a Londres. La seva creació més ambiciosa ha estat “Synchronicity”, que es va poder veure fins al febrer de 2024. Integrava vuit peces immersives que fusionaven llum, música i textos amb l’objectiu comú de desafiar la percepció de la realitat. Una de les peces va ser Present Shock, creada en col·laboració amb músics de Massive Attack.

Refik Anadol (Los Angeles) és conegut a Catalunya per la seva col·laboració amb la casa Batlló a In the mind of Gaudí (2021) i Living Arquitecture (2022), l’espectacular mapatge que es va convertir en un dels NFT més cotitzats del mercat, o també la instal·lació Gaudí Dreams (2024). Als Estats Units la seva obra més celebrada ha estat Unsupervised, exposada fins a mitjan 2023 al MOMA de Nova York. Anadol utilitza habitualment intel·ligència artificial per crear obres dinàmiques i canviants.

CultureSpaces (París) gestiona onze centres d’art immersiu arreu del món, entre ells l’Atelier des Lumières a París, un dels centres d’art immersiu més grans del món, ubicat a l’edifici d’una antiga foneria. Amb CultureSpaces Studio produeixen una trentena d’exposicions cada any. Són productors o coproductors de mostres com la dedicada al Petit Príncep, a Vermeer o a Mondrian.

Moment Factory (Montreal) és una de les grans factories internacionals de creació d’art immersiu. Des dels seus inicis fins al 2001 han creat més de 500 projectes arreu del món com Lumina Night Walks, les  AURA series, The Messi Experience i diversos projectes a la Sphere de Las Vegas.

Cal tenir en compte també factories creatives com Factory Obscura (Oklahoma), Meow Wolf (Houston) o Immersive Art (Zurich). I a Catalunya, Layers of Reality encapçala una llista cada vegada més llarga de creadors immersius.

Què s’hi pot fer:

• Generar vinyetes descrivint simplement els personatges, estils i escenes. No calen habilitats de dibuix.
• Triar entre una àmplia gamma d’estils: americà, nihonga (clàssic japonès), manga…
• Acolorir automàticament les escenes i els personatges.
• Afegir textos o subtítols.
• Traduir els textos.

Orange, un dels principals editors japonesos de manga, ha incorporat un sistema d’intel·ligència artificial per traduir les seves produccions a l’anglès. Objectiu: reduir els temps de traducció. Segons Orange, només un 2% dels mangues publicats al Japó arriben als Estats Units “perquè els traductors humans triguen massa”.

Com era d’esperar, l’automatització genera polèmica.

• El setembre passat, la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Salamanca va presentar el còmic generat completament amb IA titulat Sobre fondo azul. Una historia del cielo de Salamanca.

Les reaccions no van ser gaire amables: “una profunda tristor i molta vergonya” (José Andrés Santiago, investigador de la Universitat de Vigo); “una mostra d’ignorància supina” (El Torres, guionista); “aberrant i destructiu” (Alfredo Matarranz, propietari d’una llibreria de còmics).

El debat és obert arreu. A Bèlgica, Gauthier van Meerbeeck, director editorial de Le Lombard, la firma que publica i llicencia les aventures de Tintín, opina que la indústria del còmic s’oposa completament a la IA. Però l’autor Marnix Verduyn, conegut com a NIX, hi està a favor. Fa uns mesos va presentar una recerca doctoral sobre com acolorir un còmic amb IA. El títol de la presentació no podia ser més explícit sobre les raons que el motiven: “posar colors plans a un còmic és avorrit”.

Al Japó encara cueja la polèmica iniciada el 2023 amb la presentació de Cyberpunk Motomaro, un manga de 108 pàgines escrit i dibuixat en sis setmanes amb l’ajuda de la IA. Rootport, pseudònim de l’autor, va dir públicament que no sabia dibuixar.

En pel·lícules i sèries d’animació, la IA també avança.

La televisió estatal xinesa ha estrenat Qianqiu Shison, una sèrie d’animació de vint-i-sis capítols de set minuts creada amb l’ajuda d’IA generativa en diversos processos: guió, música, veu, imatges, animació de vídeo…

L’anime també s’apunta a l’automatització. Familiars és una sèrie de curts de quatre minuts que segueix les peripècies d’Hinata, una noia que vol canviar el seu destí. L’ha produït el nord-americà Allen T.

Un treball de qualitat és To Dear Me, de la directora xinesa Gisele Tong. Va ser el curt guanyador del festival Reply AI de Venècia. La pel·lícula evoca els records d’una noia sobre el divorci dels seus pares i el patiment de la mare. L’ús de la intel·ligència artificial es combina amb dissenys fets manualment.

Tampoc el món de l’animació s’escapa de la polèmica. A la jornada inaugural del festival d’Annecy del 2024, un dels més importants del món en aquest gènere, es va projectar el vídeo musical Étoile Filante, fet amb l’ajuda d’IA generativa. Les escridassades del públic van ser monumentals.

Submerged és el primer curtmetratge realitzat íntegrament per ser vist amb les ulleres de realitat mixta Apple Vision Pro. És una pel·lícula de quinze minuts dirigida per Edward Berger, guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per Sin novedad en el frente. Segueix la lluita per sobreviure de la tripulació d’un submarí durant la Segona Guerra Mundial.