Perquè això sigui possible, es donen alguns factors coneguts:

La facilitat i l’amplitud de difusió que ofereixen plataformes com YouTube, TikTok, Spotify…
· El vídeo no professional creat a les xarxes socials suposava un 25 % de tot el consum de vídeo, televisions i cinemes inclosos (dades de 2024).

Les eines de producció són cada cop més barates.
· Per abastir el 25 % de consum “social”, centenars de milions de persones creen continguts diàriament a les xarxes (es calcula que són 64 milions a YouTube), amb un cost de producció que tendeix a zero.

No obstant això, hi ha altres factors amb els quals la indústria no comptava. 

Els nivells de qualitat que va assolint la IA generativa.
Qualsevol usuari amb un ordinador i uns quants models d’IA al seu abast (molts d’ells gratuïts) pot crear textos, imatges, música o vídeo de nivell professional.

Els canvis en la noció de qualitat.
Les produccions domèstiques o fetes amb pocs mitjans sempre han estat considerades marginals i, fins i tot, menystingudes. Però la percepció del públic està canviant. 

• El 59 % dels usuaris/espectadors consideren que el vídeo social és tan entretingut com el dels mitjans tradicionals. Accenture.
• El 61 % dels que tenen entre 18 i 24 anys (generació Z) prefereixen els continguts generats pels usuaris. Inmobi.
• El 2024, el valor econòmic de la creació no professional va arribar a 250.000 milions de dòlars a escala mundial, gairebé el 15 % del mercat total de mitjans de comunicació i entreteniment, amb una taxa de creixement del 25 % anual.

Un dels factors clau és el component emocional i el vincle que s’estableix entre comunicadors no professionals i usuaris. Ho explica Dough Shapiro en aquest article.

Estudi de Boston Consulting Group que mostra com la identificació amb els creadors és el valor més apreciat pels usuaris de la Generació Z (76 %). La qualitat es queda a la banda baixa, amb un 23 %.
(Font: Dough Shapiro)

La història dels fan films s’inicia el 1926 a partir d’una pel·lícula titulada Our Gang i els més notables s’han creat al voltant de títols mítics com Star Trek. El mateix Andy Warhol en va produir un titulat Batman Dràcula el 1964, que recreava una trobada entre el superheroi i el vampir.

Els estudis de les grans produccions no sempre s’hi han posat de cara i molts fan films han desaparegut per la pressió dels titulars de les franquícies.

Tanmateix, la facilitat de producció que aporten les eines d’IA generativa obre una nova fase per als fan films. La qualitat que ofereixen emula en molts casos la dels originals. 

• És el cas de L’aprenent de fantasma, inspirat en la saga de La Guerra de les Galàxies. En només 14 dies, el realitzador independent Kavan Cardoza va generar una pel·lícula d’alta qualitat d’11 minuts de durada. 

Els estudis de producció veuen el fenomen amb prudència i una certa perplexitat. D’una banda, la facilitat amb què els fans poden crear multiplica sense costos l’impacte d’una producció. De l’altra, deixar que els fans creïn al seu aire posa en risc l’entramat de llicències i propietats que els estudis de producció volen continuar controlant. 

Fa unes setmanes, Bon Iger, director executiu de Disney, demanava precaució. Un dels riscos és que es creïn factories professionals que aprofitin la tolerància dels estudis per inundar les xarxes de continguts sense drets.

SpatialLM és un model 3D de grans dimensions desenvolupat per l’empresa xinesa Manycore i programat per processar dades que inclouen elements arquitectònics com ara parets, portes, finestres i objectes. La millora de les capacitats de coneixement de l’espai s’aplica a la robòtica humanoide, a la navegació de cotxes autònoms i a altres tasques que requereixen una anàlisi complexa d’escenes tridimensionals.

Però, perquè la reproducció del món que ens envolta sigui perfecta, queda molta feina.

Efectes sobre la creativitat

En l’àmbit artístic i cultural, els models del món es podran utilitzar per generar entorns interactius en temps real per a videojocs o experiències immersives, per dissenyar i modificar escenaris hiperrealistes de produccions audiovisuals també en temps real o en pocs segons, incorporar robots físics que interactuïn amb humans en tota mena de circumstàncies… 

Aquestes són les coses que venen, segons Landau:

• Cinema hologràfic de grans dimensions en què objectes surtin de la pantalla i es traslladin a qualsevol part de la sala.
• Els espectacles (música, teatre, dansa…) que combinin elements físics reals amb projeccions hologràfiques seran cada cop més habituals i espectaculars.
• Esdeveniments esportius que incorporin elements hologràfics o projeccions 3D als estadis.
• Pantalles hologràfiques per a la producció de cinema i televisió. El realitzador veurà l’escena des de tots els angles. Els actors podran interactuar en temps reals amb personatges hologràfics. 
• La interacció amb objectes hologràfics petits obre noves possibilitats a l’art digital i els espais expositius.

2300 hologrames al Museu del MIT a Boston

Per anticipar el futur de l’holografia, convé comprendre’n l’evolució. El Museu del MIT a Boston disposa de la col·lecció més completa del món, amb més de 2300 hologrames. 

• Fins a finals de juliol, s’hi pot veure Optiker, una mostra dels hologrames més innovadors creats per Stephen Benton, pioner de l’holografia i la imatge 3D, inventor de la transmissió de llum blanca.

Avança el desenvolupament de biocomputadores que utilitzen molècules biològiques com l’ADN i les cèl·lules vives per emmagatzemar i processar informació. Si els ordinadors tradicionals són molt més ràpids que els humans calculant i processant dades, els cervells humans excel·leixen en tasques complexes de presa de decisions. Els bioordinadors podran assolir aquestes capacitats?

L’empresa australiana Cortical Labs ha presentat CL1, el primer ordinador biològic comercial que treballa amb xarxes neuronals autèntiques.

La companyia suïssa FinalSpark ofereix serveis de biocomputació accessibles al núvol i afirma que el seu sistema podria ser fins a un milió de vegades més eficient energèticament que les computadores convencionals.