Promptografia: Caminant per la corda fluixa
Imaginant
la vida el 2075

Promptografia:
Caminant
per la corda fluixa

El festival EMOP de Berlín dedica tot un mes a mostrar creacions i reflexionar sobre la nova fotografia. De l’1 al 31 de març passat, va presentar l’exposició “Rivals: Fotografia vs. Promptografia.

Dies abans, Photo Brussels havia mostrat disset projectes que exploren la creació d’imatges mitjançant IA.

Les dues exposicions internacionals han posat sobre la taula l’auge de la promptografia.

De què parlem?

El terme s’ha popularitzat, la creació fotogràfica amb IA s’estén i la polèmica revifa. On són els límits? Boris Eldagsen tracta d’aclarir els conceptes:

“La promptografia no és fotografia. Si la fotografia es fa amb llum, la promptografia es fa amb instruccions de text”. 

Boris Eldgasen, curador de l’exposició de Berlín, és l’artista que el 2023 va guanyar (i va rebutjar) un dels Sony World Photography Awards amb “The Electrician”, una simulació fotogràfica generada amb IA. La recordeu?

“The Electrician”. Font: Boris Eldgasen.

Un altre dels noms destacats de la promptografia és el francès Pascal Sgro, creador de la sèrie “Cherry Airlines”, una aerolínia fictícia de la dècada dels cinquanta del segle xx, “quan els viatges amb avió representaven progrés i elegància”. L’obra es va presentar a Photo Brussels.

Fulletó publicitari de “Cherry Airlines”. Font: Pascal Sgro.

Altres noms que cal tenir en compte són els artistes Brodbeck & De Barbuat, Claudia Jaguaribe, Alexey Yurenev, Alison Jackson o Robin Lopvet.

La promptografia ofereix possibilitats diverses: recrear mons aparentment reals, generar retrats ficticis, alterar fotografies, simular escenes, mostrar objectes o situacions impossibles…

La polèmica sorgeix perquè les fronteres no sempre són clares i, a vegades, es vol donar gat per llebre.

Jos Avery, popular a Instagram pels seus retrats, a finals de 2022, va haver de reconèixer que els havia generat amb IA. Fins aleshores, deia haver-los fet amb una Nikon D810. 

Font: Jos Avery a Instagram, @averyseasonart.

Risc, oportunitat o tot alhora?

Els professionals de la fotografia documental estan preocupats. La capacitat de crear imatges fictícies que semblen autèntiques pot minar la credibilitat de la fotografia com a testimoni de la realitat, especialment en contextos informatius i històrics.

El concurs World Press Photo ha prohibit l’ús d’imatges generades amb IA en totes les seves categories, inclosa la d’Open Format. Només s’accepten imatges capturades amb càmeres basades en lents. Qualsevol ús de generació d’imatges amb IA comporta la desqualificació. 

Els International Photography Awards han adoptat una posició més contemporitzadora. Han creat una subcategoria específica per a les imatges generades amb IA, que no poden optar a altres reconeixements.

El fotògraf català Joan Fontcuberta creu que la preocupació per la IA és excessiva. En comptes de rebutjar-la, Fontcuberta convida a qüestionar i analitzar les imatges amb esperit crític. Totes les imatges.

«Ens hem de protegir de la confiança cega que les imatges tècniques transcriuen la realitat sense intervenció, com si fossin finestres o purs miralls. Quan apareix la fotografia, es creu haver aconseguit un “llapis de la natura” o un “mirall de la memòria” (dues expressions de com es coneixia la fotografia al segle xix). Aquesta idea ha arrelat i, fins fa molt poc, pensàvem que la fotografia estava condemnada a registrar, de forma literal, allò que estava davant de l’objectiu. Hem viscut a la inòpia. Hauríem d’haver entès que això era una opció, no pas un mandat ontològic de la fotografia. Per a mi, la càmera no deixa de ser una tecnologia de visió, com ho van ser al seu dia el llapis o el pinzell.» Font: Babelia – El País

Joan Fontcuberta

Fotògraf i artista conceptual

!

Imaginant
la vida el 2075

L’Expo 2025 d’Osaka (oberta fins al 13 d’octubre) planteja mirades al futur. Al pavelló Future of Life, l’expert en robòtica humanoide Hiroshi Ishiguro exposa uns quants projectes fruit de la cocreació amb artistes i professionals de branques diverses que imaginen les ciutats, les cases, l’ensenyament o la salut d’aquí a cinquanta anys. 

Tres exemples:

Cases que es transformen
“Adjustension Home” proposa habitatges dinàmics. Les parets interiors estan fetes de material tèxtil i es poden moure a voluntat o transformar-se en pantalles. Els murs exteriors poden graduar el nivell de llum i aire que deixen entrar. Els espais interiors i els del balcó es poden modificar. Tots els indrets estan pensats per connectar-se al metavers i fusionar els espais físics amb els virtuals.

Campus hologràfics 
Mitjançant un tapet que es col·loca sobre una taula o a terra, o amb una versió més petita que es converteix en quadern, “Campus Go” crea un entorn virtual hologràfic que permet a estudiants de tot el món aprendre plegats. Incorpora funcions de traducció automàtica.

Nanorobots que circulen dins del cos 
“Immuyel” és un nanorobot que monitora i protegeix el sistema immunitari de l’usuari. Es desplaça per dins del cos recopilant dades permanentment. Proposa una versió per a nens que s’inhala per via nasal i una altra per a adults que s’aplica mitjançant un adhesiu sobre la pell.

!

Joan Rosés

Editor de l'Observatori Switch del Cluster Audiovisual de Catalunya