Sistemes
de so immersiu 3D
a gran escala
El so a flor de pell:
l’era dels
instruments tàctils i experiències hàptiques
Fricció tecnològica
i espiritualitat:
la resistència
de l’scroll infinit
Sistemes de so immersiu 3D a gran escala
Enginyeria acústica – Sistemes de so flotants – Experiència sensorial
Aquesta tendència soluciona el repte tecnològic de controlar el comportament del so en grans espais de concurrència on les superfícies dures (com estructures arquitectòniques o el mateix gel) generen reverberacions i ecos que destrueixen la claredat de la música i les veus. La proposta de solució consisteix en el disseny i desplegament de sistemes d’àudio tridimensionals d’alta fidelitat sincronitzats mitjançant un programari de predicció acústica, que projecten el so com un «raig làser» horitzontal per distribuir la pressió sonora de manera homogènia i envoltar completament el públic en 360°.
Funcionament
La implementació industrial i cultural d’aquesta tecnologia d’espectacle d’alt rendiment s’estructura en tres fases clau:
- Captació: l’origen del contingut neix en la conceptualització d’una banda sonora o disseny acústic objectual, el qual es digitalitza i es modela mitjançant un programari de predicció en tres dimensions compatible amb l’arquitectura de l’espai.
- Processament: el sistema processa el senyal sonor distribuint-lo en temps real a través de clústers d’altaveus (com estructures de line arrays penjades del sostre) i combinacions de subgreus integrats, controlant la pressió sonora i la dispersió horitzontal com si fossin «raigs làser» acústics per evitar reflexions i ecos a les parets o al gel.
- Resultat: el públic experimenta una sensació de presència i nitidesa total, on la música i les veus mantenen exactament la mateixa potència i definició tant a la primera fila com a l’última de les graderies, aconseguint una experiència sensorial homogènia en tot el recinte.
Aplicacions culturals potencials
L’optimització de l’àudio a gran escala transforma els recintes massius en nous llenços per a l’expressió artística:
- Grans espectacles híbrids en pavellons i pistes de gel: permet combinar arts escèniques, il·luminació arquitectònica i patinatge artístic amb una immersió sonora total que redefineix la relació entre la música en moviment i les superfícies dures reflectants.
- Escenografies sonores tridimensionals: creació d’esdeveniments culturals on el so envolupa la graderia físicament, interactuant amb decorats suspesos en l’aire per fer que els efectes acústics es moguin coherentment al voltant dels milers de persones assistents.
- Humanització i dinamització de grans estadis: transformació de grans instal·lacions esportives o culturals fredes en entorns acústics amables i controlats, millorant l’accessibilitat de la paraula parlada i la qualitat artística per a tota la ciutadania, independentment del lloc que ocupi.
Reptes i Reflexions
Més enllà de la precisió dels components, la indústria s’enfronta a desafiaments de caràcter tècnic i organitzatiu:
- L’alt rendiment i la impossibilitat d’error físic: Un cop es col·loquen elements crítics com les pistes de gel o les grans estructures escèniques al pavelló, el marge de modificació física és zero; qualsevol reorientació o modificació del cablejat s’ha de preveure mitjançant programari informàtic i tot ha de funcionar a la primera, a contrarellotge.
- El repte de la cancel·lació activa macroscòpica: Actualment, la correcció de la reverberació depèn de panells absorbents físics arquitectònics; encara es treballa en investigacions per aconseguir emetre ones de fase invertida a escala macro per eliminar l’eco dels estadis de manera nativa.
- La complexitat de l’àudio objectual real en 360°: Aconseguir que una barreja en moviment es percebi exactament igual per a 20.000 persones assegudes en diferents punts cardinals d’un gran pavelló és un trencaclosques matemàtic actualment no resolt amb sistemes convencionals.
FONTS
Installation International | Audio powers Baltic Arena’s ice production | https://www.installation-international.com/case-studies/hk-audio-audio-powers-baltic-arenas-ice-production
El so a flor de pell: l’era dels instruments tàctils i experiències hàptiques
So hàptic – Tactilitat immersiva – Audiència activa
Aquesta tendència redefineix l’acte d’escoltar transformant les ones sonores en estímuls tàctils —coneguts tècnicament com a estímuls hàptics— que es perceben directament a la pell i als ossos. Mitjançant dispositius vestibles (wearables), l’anatomia humana esdevé la caixa de ressonància de l’obra, diluint la frontera entre el so auditiu i el tacte.
Funcionament
El sistema descentralitza la projecció d’àudio clàssica per portar la freqüència directament a la pell de les persones participants.
- Captació: l’autoria de l’obra, Sól Ey, genera una composició sonora o dissenya un sistema interactiu de sensors que transforma els moviments en dades d’àudio en temps real.
- Processament: un programari especialitzat rep aquest flux de dades i tradueix instantàniament cada moviment en paràmetres sonors. En lloc d’enviar el so a altaveus comuns, el senyal es distribueix cap a transductors —petits motors que transformen l’electricitat en pressions, vibracions i batecs de contacte— acoblats fermament al cos.
- Resultat: la persona experimenta la música de manera tàctil: el ritme i les freqüències es perceben com una vibració directa a l’anatomia, creant una recepció física altament immersiva en què cadascú explora el seu propi cos a través del so.
Aplicacions culturals potencials
Aquesta transformació de l’espai sonor obre la porta a noves formes de programació cultural més vivencials i integradores:
- Concerts inclusius per a la comunitat sorda: adaptació d’experiències musicals en directe en què les persones amb discapacitat auditiva poden percebre i gaudir de les composicions a través de la vibració profunda al pit i a les extremitats.
- Arts escèniques immersives individuals: obres de teatre o performances en què part de la narrativa emocional es transmet mitjançant impulsos i tremolors sincronitzats que el públic sent al seu propi cos en moments clau de l’espectacle.
- Teràpia i instal·lacions de benestar: espais museístics dissenyats per a la relaxació o l’exploració sensorial, on les freqüències hàptiques s’utilitzen per reduir l’ansietat o afavorir l’atenció plena de les persones visitants.
Dispositiu portàtil (wearable) gestural, 2021. Gràcies al suport de Struer Tracks, SPOR Festival and the Danish Composers’ Society
Reptes i Reflexions
Integrar tecnologia física en el cos del públic planteja nous debats sobre la intimitat sensorial i l’adaptabilitat tècnica:
- Consentiment i vulnerabilitat física: col·locar tecnologia que vibra sobre el cos requereix un tractament molt ètic del consentiment, ja que la invasió de l’espai personal pot resultar intrusiva o generar sobreestimulació en determinades persones.
- Biaix en el disseny ergonòmic: cal garantir que els dispositius vestibles s’adaptin a tota la diversitat de cossos —talles, formes, identitats i diversitat funcional— per evitar que la tecnologia exclogui perfils fora de la norma.
- Manteniment i higiene en la gestió cultural: a diferència de projectar llum o so a l’aire, compartir equips vestibles entre centenars de visitants implica establir protocols logístics i higiènics rigorosos per a les institucions culturals.
Reflexions de l’artista un cop feta la residència del 2021, en què va crear L’instrument autosensorial, una instal·lació sonora participativa que pretén crear una experiència sonora física i social:
“Per a l’instrument autosensorial, convido la gent a portar l’instrument i participar activament en la creació d’una performance musical. L’instrument és un sistema autònom format per micròfons, altaveus i sensors que amplifiquen i transformen els teus moviments en so en temps real. A més, l’instrument emfatitza la percepció física del so; els altaveus s’adapten fermament al cos, de manera que el so s’experimenta com a vibracions tàctils.”
FONTS
Instrument Inventors | Sól Ey | https://instrumentinventors.org/artist/sol-ey/
Sól Ey | Interactive Systems & Instruments | https://sol-ey.com/
Sól Ey | Performance https://vimeo.com/soleysigurjons
Fricció tecnològica i espiritualitat: la resistència de l’scroll infinit
Espiritualitat digital – Fricció tecnològica – Art interactiu
Aquesta tendència explora la intersecció entre els nostres hàbits digitals contemporanis i la filosofia tradicional. A través de peces com Bardo, de Jihyo Eom, desenvolupada a Arts Korea Lab, s’utilitza l’acció del desplaçament infinit (scroll) a les xarxes socials com una metàfora de l’estat intermedi budista entre la mort i el renaixement, i s’hi afegeixen mecanismes físics per fer-nos reflexionar sobre el nostre propi consum tecnològic.
Exhibició del Projecte Bardo – Sónar+D
Funcionament
L’experiència transforma una acció quotidiana i automàtica en un procés físic i conscient en què l’esforç mecànic esdevé l’element clau de l’obra.
- Captació: el punt de partida és el gest mecanitzat del desplaçament per la pantalla, un acte habitual dissenyat inicialment per les plataformes digitals per retenir l’atenció de manera il·limitada i sense interrupcions.
- Processament: a través d’una interfície manipulada, un element mecànic augmenta progressivament la resistència del controlador, ja sigui un ratolí especial o un mecanisme analògic acoblat a l’obra. Com més es desplaça la persona cap avall, més forta és la fricció física que el sistema aplica a l’engranatge, cosa que fa cada cop més difícil la simple acció de fer scroll.
- Resultat: la persona experimenta una presa de consciència forçada pel cansament i l’esforç tàctil. Allò que acostuma a ser un hàbit inconscient esdevé literalment feixuc i esgotador, simulant la dificultat d’escapar del bucle de les xarxes i transportant el públic a una reflexió gairebé meditativa o de trànsit existencial.
Xerrada d’Arts Korea Lab en el marc del Sónar+D del 2026 – Projecte Bardo
Resultats i indicadors de seguiment
Per mesurar l’èxit del projecte, MuseIT utilitza diversos indicadors clau:
- Índex d’inclusivitat: mesura de la facilitat d’ús de les plataformes per part de persones amb diversos graus de discapacitat visual o auditiva.
- Validació en entorns reals: realització de proves pilot en museus col·laboradors amb la participació d’usuaris/àries finals.
- Desenvolupament de multisensorialitat: creació de nous algorismes capaços de traduir automàticament elements visuals complexos en àudio i tacte.
Procés d’investigació projecte MuseIT. Col·lectiu amb diversitat sensorial
Aplicacions culturals potencials
La introducció voluntària de resistència física i hàptica en entorns digitals obre noves oportunitats per relacionar-nos amb l’art i la informació:
- Interfícies per a la lectura pausada: creació d’exposicions o arxius digitals en què l’esforç físic requerit per interactuar trenqui la immediatesa habitual, obligant el públic a aturar-se, processar la informació amb calma i valorar-ne el contingut.
- Tangibilitat de la salut mental: ús de la “fricció mecànica” en museus de ciència o centres d’art per fer entendre estats psicològics, com ara l’esgotament mental, l’ansietat o la hiperconnexió, mitjançant la memòria muscular i la resposta hàptica.
- Espais de desintoxicació conscient: disseny d’instal·lacions artístiques interactives que funcionin com a eines terapèutiques per frenar el ritme frenètic, promoure la desconnexió i qüestionar les dinàmiques d’atenció del model tecnològic actual.
Reptes i reflexions
El disseny de maquinari que obstaculitza l’automatització digital planteja dilemes importants sobre la dependència tecnològica i la inclusió.
- La dictadura del disseny d’interfícies: l’obra critica obertament com la indústria tecnològica redueix tota fricció (el disseny “sense costures”) només per fer-nos consumir més. Reintroduir l’esforç és un acte de rebel·lió ètica.
- Accessibilitat i diversitat funcional: afegint resistència física o dificultat motriu a una interfície, es corre el risc d’excloure persones amb mobilitat reduïda a les mans o braços, fet que obliga les institucions a repensar solucions perquè l’obra continuï sent accessible i universal.
- Apropiació conceptual i superficialitat: com en tota hibridació que fa ús de creences tradicionals o espirituals (com el Bardo budista), hi ha el risc d’agafar la filosofia exclusivament com una decoració tecnològica i perdre’n la profunditat real.
FONTS
Jihyo Eom | Bardo | https://eomjihyo.art/bardo
Art Korea Lab | Kickstarts the fusion of art and technology https://www.artskorealab.kr/