El Perelman Performing Arts Center de Nova York és un centre cultural ubicat en la zona que ocupava el World Trade Center al baix Manhattan que es va inaugurar el setembre del 2023. És obra de l’arquitecte canadenc Joshua Ramus i l’estudi REX. L’edifici destaca per la seva façana translúcida de marbre i vidre, que s’il·lumina a la nit. L’interior inclou tres sales de teatre amb parets mòbils automatitzades i una disposició flexible dels seients que permet nombroses configuracions i acollir esdeveniments de tota mena. Visita virtual

També a finals del 2023 es va inaugurar Aviva Studios a Manchester. Està dissenyat per Ellen van Loon, de l’estudi d’arquitectura Office for Metropolitan Architecture (OMA). És un espai multiusos de 13.500 metres quadrats que pot adaptar-se per albergar qualsevol tipus de muntatge, des d’espectacles teatrals petits, exposicions, o actuacions i concerts de gran format en una sala de 21 metres d’altura i amb una capacitat de fins a 5.000 persones dretes. Tot l’espai es pot dividir en sales diverses mitjançant parets mòbils amb aïllament acústic.

El Phi Center de Montreal o el 104 de París aposten per trencar fronteres creatives. Per això han adaptat les infraestructures tècniques a les demandes d’acompanyament tècnic i artístic dels músics, dissenyadors, tecnòlegs i creatius que s’hi barregen.

Noves carpes. Per a la ciutat d’Ahmedabad (Índia), Andblack Studio ha dissenyat una tenda cònica multifuncional feta de panells modulars d’acer que es poden muntar i desmuntar fàcilment i adaptar a tot tipus d’esdeveniments.

Nintendo ja té museu. A començament d’octubre, Nintendo ha obert un museu a Kyoto on mostra la seva història des que es va fundar el 1889 per produir jocs de cartes fins als videojocs actuals passant per la fabricació d’una fotocopiadora o un joc de taula. Però també és un espai per jugar en sales immersives o en instal·lacions interactives de grans dimensions.

Digital Capture és una exposició a Riverside (Califòrnia) que investiga la història i els usos creatius de la tecnologia d’imatges digitals entre el 1962 i el 2020, des de la gènesi als laboratoris de recerca del sud de Califòrnia durant la Guerra Freda i la carrera espacial dels anys 60 fins a la ubiqüitat dels mitjans digitals al món contemporani. L’exposició narra els canvis ideològics que s’han produït a mesura que s’adoptaven les tecnologies digitals amb finalitats artístiques. 

Conceptualment organitzada en temes que exploren qüestions d’agència, representació, culpabilitat i connexió, Digital Capture presenta més de 40 artistes des dels primers innovadors com Nam June Paik i Rebecca Allen, fins a artistes de nous mitjans com Refik Anadol, Ahree Lee, Huntrezz Janos, o Dynasty Handbag. 

Si no hi pots anar, una publicació t’explica el contingut de l’exposició. Descarrega-te-la. 

Les Vision Pro, d’Apple, que es van posar a la venda a començaments del 2024 van suposar un canvi de paradigma: unes ulleres amb prestacions de realitat augmentada i realitat virtual, orientades a la computació espacial.

• Què és la computació espacial?: quan les ulleres es converteixen en un ordinador del que en desapareixen les pantalles físiques. Suposadament, incorporen prou qualitat de visió i comoditat per treballar en tota mena d’aplicacions professionals i entretenir-se mirant pel·lícules o jugant a videojocs amb una resolució molt alta.

L’experiència no ha acabat de reeixir. El preu (3.550 dòlars) no ha ajudat i ara Apple es debat entre rebaixar la producció de la primera versió, fabricar-ne unes de més barates o insistir en una nova versió millorada.

Després de reconvertir l’empresa com a abanderada del metavers, canviar-li el nom,  i gastar-se 50.000 milions de dòlars, Meta no vol deixar que Apple lideri aquest negoci. Al setembre va presentar Orion, un prototip per a realitat augmentada que combina qualitat de visió i portabilitat.

• Amplia el camp de visió fins a 70º quan la majoria no passa de 50º. 
• Els vidres, d’alta qualitat, no arriben als 100 grams. Les altres pesen el doble.
• Incorporen prestacions d’IA, com la traducció automàtica.
• Tot i que no ho diuen explícitament, confirmen un fet imprescindible per alleugerir els dispositius: treure la computació de les ulleres i posar-lo en dispositius de butxaca connectats sense fils.

El problema: no es poden posar al mercat perquè segons reconeix l’empresa costarien 10.000 dòlars cada una. Aleshores? Meta diu que és un primer pas.

Qualcomm, Google i Samsung també s’han aliat per competir amb Apple. La diferència: fabricar un dispositiu lleuger. Les capacitats de processament s’ubiquen al mòbil, no a les ulleres.

I Google ha presentat Android XR , un sistema operatiu de computació espacial alternatiu al d’Apple.

AR Spectacles, de Snap, són ulleres amb prestacions més limitades però que no cal comprar sinó pagar-ne una quota mensual.

Un ordinador davant dels ulls? Hi ha un problema tecnològic i de costos, però també de concepte. 

• Aquests aparells faciliten encara més desconnectar de la realitat física. Per exemple, llegir els correus electrònics durant una reunió sense que ningú percebi que desvies la mirada o navegar per les xarxes en un restaurant sense que ningú se n’adoni. Acceptarem portar un ordinador davant dels ulls i mantenir la nostra mirada sempre connectada? Hi reflexiona Carolyne Mims Nyce a The Atlantic

L’alternativa: ulleres més senzilles amb una mica d’IA

Si amb les Vision Pro, Apple ha apostat per posar un ordinador de primera qualitat davant dels ulls i carregar-lo d’aplicacions, fa un parell d’anys Meta va obrir un nou mercat: el d’unes ulleres “intel·ligents”, amb prestacions limitades però sobretot, portables i econòmiques. L’aliança que va fer amb Ray-Ban li ha sortit bé. Costen al voltant de 300 euros i ja han fet forat al mercat.

No ofereixen realitat augmentada, però es poden fer fotografies o gravar vídeos, reconèixer objectes, atendre trucades de mòbil, escoltar missatges de WhatsApp o també la possibilitat que una persona pugui guiar remotament una altra amb discapacitat visual. Les noves versions presentades a finals del 2024 incorporen traducció i anàlisi d’imatges en temps real

Apple ha posat en marxa el projecte Atlas per fer un producte semblant. Amazon s’hi apunta i els xinesos de Xiaodu (Baidu) n’han anunciat unes pel primer trimestre de 2025.

El Project SID que ha posat en marxa l’empresa Altera explora la formació de societats compostes per un miler d’agents d’intel·ligència artificial dins dels servidors de Minecraft, el joc obert de blocs. Els agents es converteixen en jugadors autònoms que prenen tota mena de decisions sobre com organitzar-se, actuen pel seu compte i interactuen entre ells. Aquest és el resultat de l’experiment.

Els NPC dels videojocs (elements no jugables) comencen a incorporar intel·ligència artificial per enriquir el seu paper, interactuar amb els jugadors, expressar emocions, reaccionar segons el context o l’acció del joc i evolucionar independentment de la voluntat del jugador. Més info i exemples.

Coincidint amb la Biennal de Venècia, Ca’ Rezzonico i el Palau Ducal van mostrar 15 escultures filamentoses de l’artista Lorenzo Quinn que reproduïen personatges de la història veneciana. Amb una app de realitat augmentada, les escultures revifaven i parlaven. Souls of Venice.

Si no coneixeu Karen X. Cheng, us animem a descobrir el seu treball. Cheng és una artista establerta a San Francisco especialitzada en aplicar de manera creativa i innovadora tecnologies de realitat augmentada i efectes visuals. Molt activa a les xarxes, la podeu seguir aquí.