Biòtop algorítmic
lumínic
Art tradigital
i telemàtic
Arquitectura sònica
i IA emocional
Biòtop algorítmic lumínic
Natura – IA generativa – Sensòrica
Aquesta tendència, sovint anomenada ecodigitalisme, utilitza dades en temps real d’entorns biològics per alimentar algorismes d’IA generativa. Ja no es tracta només de recrear visuals realistes, sinó de fer que la instal·lació «visqui» i «respiri» sincronitzada amb un ecosistema real o simulat, fent servir la «fascinació suau» per reduir l’estrès de l’espectador/a.
El febrer de 2026 ha estat clau amb el festival Llum BCN, on hem vist com la tecnologia i la natura es fusionen sota el concepte de «paisatges nocturns». Rotor Studio (Ángeles Angulo i Román Torre): aquest duo combina artesania digital i disseny industrial. Al Llum BCN 2026 van presentar una cascada a l’Auditori que unia l’aigua física amb la llum digital.
Funcionament
Perquè una instal·lació sembli viva i reaccioni de forma orgànica, se segueixen aquests passos tecnològics:
- Captura de dades i interacció: les instal·lacions, com la cascada de l’Auditori, responen a la presència del públic mitjançant sensors que detecten el moviment corporal.
- Simbiosi física-digital: el sistema combina elements físics (aigua i arquitectura) amb visuals digitals que s’entrellacen en temps real per crear un entorn de serenitat.
- Processament: motors de renderització i sistemes de control lumínic transformen els gestos dels visitants en canvis immediats de la llum i el color.
Next Nature II. Rotor Studio.
Aplicacions culturals potencials
La fusió de llum i natura obre noves vies per transformar la nostra relació amb la ciutat i la ciència:
- Urbanisme sensorial: transformació d’espais públics (com el districte de Sant Martí) en escenaris nocturns d’innovació on la llum actua com a coautora de l’obra.
- Divulgació científica immersiva: ús d’instal·lacions lumíniques per explicar conceptes abstractes de la física o la biologia d’una manera intuïtiva i sensorial.
- Arquitectura com a llenç: crear diàlegs entre trajectòries de llum i edificis emblemàtics, transformant la façana de la ciutat en un recorregut artístic en moviment.
Reptes i Reflexions
Aquesta tecnologia presenta desafiaments importants que cal tenir en compte en la gestió cultural:
- Sostenibilitat energètica: el consum energètic necessari per renderitzar aquests entorns en alta fidelitat pot posar en dubte el missatge ecologista de l’obra.
- Connectar amb el públic: el repte clau és que l’espectador/a entengui que la llum respon a la seva presència o a dades reals i no és una simple gravació aleatòria.
- Domar l’aleatorietat: l’artista ha d’aprendre a equilibrar el caos de les dades naturals per evitar que el resultat sigui soroll visual i perquè es converteixi en una experiència estètica agradable.
FONTS
Llum BCN 2026 – Web oficial: https://www.barcelona.cat/llumbcn/ca
Rotor Studio – Projectes i tecnologia: https://www.rotor-studio.net/v3/2018/next-nature-2/
Art tradigital i telemàtic
Tactilitat – IA generativa – Sensòrica
El 2026 marca el retorn a la tactilitat i la presència física en l’art digital, una reacció a la saturació de pantalles planes. Es coneix com a art tradigital: la fusió de tècniques manuals (pintura i escultura) amb sensors de moviment i realitat augmentada.
Aquesta disciplina compta amb artistes i empreses que estan explorant com la matèria física i el codi poden coexistir en un mateix espai expositiu. Destaca Rafael Lozano-Hemmer (Mèxic/Canadà), conegut per crear «arquitectures de relació» en què la tecnologia serveix per fer visible (o audible) l’invisible, com el pols o la respiració.
Funcionament
Un dels projectes més rellevants d’aquest artista mexicà-canadenc és Remote Pulse. Es basa en una instal·lació interactiva que consisteix en dues estacions de detecció de polsos idèntiques que estan interconnectades a través d’internet. El sistema opera com un pont tecnològic entre dues estacions idèntiques situades en llocs remots:
- Captura del pols: cada estació té un sensor on el visitant col·loca les mans. Aquest sensor detecta les pulsacions cardíaques de la persona mitjançant sistemes de detecció biomètrica d’alta precisió.
- Transmissió telemàtica: el batec es digitalitza i es transmet instantàniament a l’altra estació a través d’internet. No hi ha retard (latència) perceptible, la qual cosa és crítica per a la sensació de presència.
- Resposta actuadora: aquí resideix la màgia, ja que, quan la persona A posa les mans al sensor, la persona B (a l’altra banda del món) sent la vibració del cor de la persona A sota les seves pròpies mans, i viceversa. L’obra utilitza motors o actuadors que tradueixen el corrent elèctric del pols en un moviment físic real.
Aplicacions culturals potencials
La versatilitat d’aquestes eines permet aplicar-les a diversos àmbits del sector per fer la cultura més accessible i participativa:
- Telepresència en museus: connectar museus agermanats (per exemple, el Moco de Barcelona amb el d’Amsterdam) per permetre que els visitants sentin la «presència física» de qui és a l’altra seu.
- Espais de memorial i empatia: utilitzar el pols com a eina per humanitzar les dades i connectar comunitats dividides per fronteres o conflictes geogràfics.
- Instal·lacions de benestar: crear espais de calma on la sincronització dels polsos (coherència cardíaca) es tradueixi en canvis en la il·luminació o el so de la sala.
Reptes i Reflexions
Implementar tecnologia tàctil en espais públics comporta una sèrie de desafiaments que les institucions han de preveure per garantir l’èxit de les instal·lacions:
- Sincronia i xarxa: el funcionament depèn totalment de l’estabilitat de la connexió a internet; una caiguda de la xarxa trenca el vincle «vital» de l’obra.
- Intimitat i dades: tot i que és una experiència anònima, l’ús de dades biomètriques (el batec del cor és únic) planteja preguntes sobre la privacitat del cos en l’espai digital.
- L’efecte mirall: l’obra ens obliga a reflexionar sobre la nostra pròpia fragilitat i com, en el fons, tots compartim el mateix ritme biològic, independentment d’on siguem.
FONTS
Lozano-Hemmer – Web oficial de Remote Pulse: https://www.lozano-hemmer.com/remote_pulse.php
Arquitectura sònica i IA emocional
IA generativa – So – Sensòrica
El so ha deixat de ser un arxiu estàtic per esdevenir un element viu i mutable. Gràcies a la IA generativa, la comunitat artística ja no només compon notes, sinó que crea «models» que poden cantar i reaccionar en temps real.
Holly Herndon és la pionera indiscutible de la hibridació de la veu humana amb la intel·ligència artificial i així ho demostra amb el seu projecte The Call. Aquest projecte, desenvolupat amb la col·laboració de Serpentine Galleries, marca un abans i un després en la música coral i la intel·ligència artificial. Juntament amb Mat Dryhurst, han col·laborat amb 15 cors comunitaris del Regne Unit per crear un «instrument col·lectiu». No es tracta d’una sola veu, sinó d’un model d’IA que ha après la diversitat del cant humà per generar polifonies noves.
© Leon Chew, The Call, Holly Herndon and Mat Dryhurst
Funcionament
Perquè una veu digital soni natural i reaccioni en directe, s’utilitzen processos de síntesi i processament d’alt rendiment:
- Entrenament col·laboratiu: en el projecte The Call, la IA s’ha alimentat amb les veus de centenars de cantants reals. Això permet que l’algorisme entengui les regles de l’harmonia i la improvisació humana per oferir respostes musicals imprevisibles.
- Síntesi neuronal: la IA no utilitza gravacions passades, sinó que «ressintetitza» el so des de zero. Pot agafar la melodia que canta un visitant i transformar-la a l’instant perquè sembli cantada per un cor sencer o per la mateixa Holly.
- Espacialització 3D (Dolby Atmos): per crear la sensació de so «arquitectònic» es fan servir sistemes de so envoltant. Això permet que les veus de la IA semblin provenir de punts concrets de la sala, movent-se al voltant del visitant mentre camina.
Aplicacions culturals potencials
La capacitat de crear instruments col·lectius i adaptatius obre noves fronteres per a les institucions culturals:
- Experiències corals immersives: museus que poden allotjar cors virtuals infinits que mai no canten la mateixa peça dues vegades perquè canvien les harmonies segons el nombre de visitants o l’acústica del moment.
- Arxius sonors dinàmics: recuperació de veus històriques o estils de cant en perill d’extinció per crear instruments interactius que permetin a les noves generacions «cantar» amb els seus antecessors.
- Sobirania vocal: projectes que permeten als artistes compartir el seu «clon de veu» de forma ètica, on els beneficis generats per l’ús de la seva veu digital es reparteixen de forma transparent mitjançant sistemes de gestió digital.
Reptes i reflexions
Aquesta nova «coordinació humana» a través de la màquina presenta dilemes que cal gestionar:
- Ètica de les dades (data trust): el gran repte és com es compensa les persones que cedeixen la seva veu per entrenar la IA. The Call explora precisament com crear models que respectin la propietat col·lectiva.
- Sostenibilitat del processament: la creació de so «ona per ona» en temps real requereix una gran potència de càlcul, fet que implica un consum energètic significatiu que els centres culturals han de preveure.
- Pedagogia de l’experiència: és vital ajudar el públic a entendre que el que senten és una resposta directa a la seva presència; si no s’explica bé, l’espectador pot pensar que és una simple gravació i perdre la connexió amb l’obra.
FONTS
The Call – Serpentine Galleries (Holly Herndon i Mat Dryhurst): https://www.serpentinegalleries.org/whats-on/holly-herndon-mat-dryhurst-the-call/
Émergent magazine: https://www.emergentmag.com/articles/the-call
The Art Newspaper: https://www.theartnewspaper.com/2024/10/04/all-together-now-artists-holly-herndon-and-mat-dryhurst-ai-choir-serpentine