L’actor nord-americà Ian Holm, conegut per ser l’humanoide Ash a la pel·lícula Allien (1979), va morir el 2020. A la pel·lícula Allien Romulus (2024) un nou humanoide anomenat Rook incorpora la veu i la imatge de l’actor desaparegut. No ha estat l’únic: Carrie Fisher (Star Wars), Christopher Reeve (Superman) o Paul Walker (Fast & Furious) han “tornat” a les pantalles en noves produccions. També l’actor Peter Cushing, mort el 1994, apareix a Rogue One (2024) però en aquest cas, a les productores Lucasfilm i Disney les han demandat per ús indegut de la imatge de l’actor. 
 

• Què diu la llei. L’estat nord-americà de Califòrnia ha prohibit l’ús de la imatge i la veu de qualsevol artista desaparegut sense el consentiment dels hereus i permet imposar multes de 10.000 dòlars o l’equivalent al dany ocasionat si això no es respecta. La prohibició no afecta només les productores de cinema sinó qualsevol productor de continguts.

Des del setembre passat, un holograma de l’actor Fernando Fernán Gómez, mort el 2007, dona la benvinguda al públic del teatre que porta el seu nom a Madrid.

Es pot fer reviure la imatge, la veu… i també la lletra. Convenientment entrenats, alguns models de generació d’imatges poden reproduir la lletra d’una persona desapareguda.

Els pergamins d’Herculà, carbonitzats parcialment fa gairebé 2.000 anys durant l’erupció del Vesuvi que va destruir Pompeia eren il·legibles fins que un grup d’investigadors en van desxifrar 15 columnes gràcies a tècniques d’intel·ligència artificial. El text recuperat s’atribueix al filòsof Filodem, seguidor d’Epicur.

L’Epopeia de Gilgamesh es considera el relat més antic del món. Els investigadors del projecte Fragmentarium de la Biblioteca Electrònica Babilònica n’han pogut reconstruir una bona part mitjançant l’anàlisi d’unes 30.000 tauletes cuneïformes.

Ithaca és una xarxa neuronal profunda dissenyada per Deepmind (Google) que permet la restauració textual i l’atribució geogràfica i cronològica d’inscripcions gregues antigues. Els promotors del projecte diuen aconseguir una precisió del 62 % en la restauració de textos malmesos.

L’Institut d’Arqueologia Digital de Londres s’ha especialitzat en fer còpies exactes d’objectes arqueològics mitjançant tecnologies d’escanejat 3D i modelatge robotitzat. Es va fer popular el 2022 quan va demostrar que a partir de fotografies es poden reproduir al mil·límetre les escultures i els relleus originals del Partenó d’Atenes que exposa el Museu Britànic. Aquesta tecnologia ha tornat a obrir el debat sobre la viabilitat de revertir l’espoli artístic que sustenta les col·leccions de museus d’arreu del món. Si les peces es poden reproduir amb tot detall i amb els mateixos materials potser és l’hora de restituir els originals al país dels quals van ser sostrets.

El trauma viscut per l’incendi de la catedral de Notre-Dame a París l’abril del 2019 no era fàcil de superar. Mentre no s’enllestia la reconstrucció, els parisencs i els visitants de tot el món han pogut reviure els espais i la història de la catedral amb l’exposició virtual Éternelle Notre-Dame. 500 metres quadrats dedicats a una immersió disponible per a la visita simultània de 50 persones. Una realització de la productora Amaclio i els estudis Emissive i Bruno Seillier.

El Casino de la Jetée-Promenade va ser un edifici llegendari del passeig marítim de Niça, emblema de l’ideal de luxe i oci propis de la Costa Blava francesa. El van enderrocar el 1944 i ara el Museu Masséna de la ciutat n’ha reconstruït una versió amb realitat augmentada que combina una maqueta física, elements 3D i hologrames. L’ha realitzat l’empresa francesa Holoforge Interactive.

Revivre és una proposta del Jardin des Plantes del Museu Nacional d’Història Natural a París que recupera la presència d’animals desapareguts o en vies d’extinció. Ofereix un recorregut amb ulleres de realitat augmentada entre animals animats i modelats en 3D a escala real. L’ha produït Saola Studios, artífexs també de l’experiència immersiva Grande Large, al Nausicaa, l’aquari més gran d’Europa, a Boulogne-sur-Mer.