El llibre immersiu:
la literatura que cobra vida
So 3D i intel·ligència artificial: l’audició en tres dimensions
Lents de contacte intel·ligents: la pantalla invisible
El llibre immersiu: la literatura que cobra vida
Digital – Intel·ligència artificial generativa – Realitat augmentada espacial
Aquesta tendència editorial, liderada per plataformes com bookar d’ArtygenSpace, converteix el llibre físic en una experiència tridimensional i interactiva. Mitjançant la combinació de contingut digital i suport en paper, la lectura deixa de ser un acte passiu per esdevenir una exploració viva en què els personatges i els escenaris emergeixen de les pàgines.
Funcionament
La tecnologia integra elements digitals en el procés lector tradicional per augmentar la comprensió i el compromís de qui llegeix:
- Captació: el sistema parteix del contingut d’un llibre imprès que serveix de base per a la superposició de capes digitals.
- Processament: mitjançant l’ús de la realitat augmentada (RA) i la intel·ligència artificial (IA), els dispositius mòbils o les pissarres electròniques interpreten les pàgines i generen contingut en 3D en temps real.
- Resultat: la persona lectora interactua amb l’obra, veient com el relat «cobra vida» i s’adapta de forma personalitzada segons el seu ritme i interessos.
Aplicacions culturals potencials
La digitalització del sector editorial català pot trobar en el llibre immersiu una eina per innovar en la difusió de la cultura:
- Foment de la lectura infantil i juvenil: transformar els contes clàssics en experiències ludificades que captin l’atenció de les noves generacions digitals.
- Educació i museografia: utilitzar llibres immersius en biblioteques i centres culturals per explicar fets històrics o conceptes científics complexos de manera visual i intuïtiva.
- Edicions d’art de col·leccionista: crear llibres d’artista en les quals les il·lustracions físiques es completin amb animacions digitals o paisatges sonors generatius.
Reptes i Reflexions
L’evolució cap al llibre immersiu planteja interrogants sobre el futur de la lectura i la propietat del contingut:
- Rigor i autoria: cal garantir que la capa digital no distorsioni el missatge original de l’obra o la intenció de qui l’ha escrita.
- Escletxa digital i accessibilitat: el cost dels dispositius i la dependència del programari poden limitar l’accés a aquestes experiències a certs col·lectius.
- Distracció vs. immersió: el repte és aconseguir que els elements visuals en 3D aportin profunditat narrativa i no esdevinguin un simple espectacle tecnològic superficial.
La tendència actual indica que el llibre ja no es veu com un objecte estàtic, sinó com un «agent generatiu» en què el lector passa de ser un observador passiu a un participant actiu que pot arribar a donar forma a la narrativa.
FONTS
ArtygenSpace – Plataforma bookar: revolució editorial | https://artygenspace.com/
Zappar | Especialistes en la creació de Realitat Augmentada per a llibres i materials educatius mitjançant el seu editor ZapWorks | https://www.zappar.com/
Rock Paper Reality | Agència que desenvolupa storytelling immersiu i llibres interactius per a marques i sector educatiu. https://rockpaperreality.com/
So 3D i intel·ligència artificial: l’audició en tres dimensions
So espacial – IA sonora – Immersió
Aquesta tendència tecnològica redefineix l’escolta tradicional passant d’un pla horitzontal a una experiència volumètrica completa. Mitjançant algorismes avançats i intel·ligència artificial, el so es posiciona amb precisió en l’espai, i permet que el públic percebi la procedència de l’estímul des de qualsevol direcció (dalt, baix, davant o darrere) amb un realisme físic sense precedents.
Funcionament
La tecnologia de so espacial, com la desenvolupada per RaonA&C Inc., transforma l’àudio d’un simple fitxer a un objecte digital manipulable en l’espai, en tres dimensions.
- Captació: s’utilitzen micròfons multicanal o es parteix de gravacions complexes on la intel·ligència artificial actua separant les fonts (veus, instruments o sorolls ambientals) per aïllar-les com a entitats independents.
- Processament: un motor d’àudio 3D calcula en temps real la distància i l’angle de cada so respecte a l’oient, adaptant-se fins i tot al moviment del cap per mantenir la coherència espacial.
- Resultat: la persona experimenta una immersió total, i sent com els sons «orbiten» al seu voltant, la qual cosa genera una sensació de presència física dins de l’escena sonora.
Aplicacions culturals potencials
La capacitat d’atorgar «cos» al so obre noves oportunitats per a la creació i la gestió cultural:
- Instal·lacions artístiques «caminants» : creació d’espais on el so acompanya el recorregut del públic, i això permet que determinades melodies o veus «apareguin» només en racons específics de la sala.
- Museografia i patrimoni augmentat: guies sonores immersives per a jaciments o museus on el visitant sent la veu d’un personatge històric o l’ambient d’una època passada com si estigués succeint al seu voltant.
- Arxius sonors dinàmics: restauració i aïllament de veus en enregistraments antics degradats gràcies a la separació de fonts amb IA, que permet recuperar un llegat oral que abans era inaudible.
Reptes i Reflexions
L’evolució cap al so tridimensional planteja dilemes sobre la percepció i l’accés tecnològic.
- Accessibilitat sensorial: Cal vetllar perquè aquestes experiències siguin inclusives per a persones amb diversitat funcional auditiva, explorant com transformar el so espacial en vibracions i sensacions tàctils que es puguin sentir al cos.
- Privacitat en la captació: L’ús de la intel·ligència artificial per aïllar veus en espais públics o entorns de recerca requereix protocols clars sobre la propietat de les dades biomètriques vocals.
- Sostenibilitat del processament: La gran potència de càlcul que requereix el so 3D en temps real implica un consum energètic que les institucions culturals han de planificar de forma responsable.
FONTS
RaonA&C Inc. | Pàgina oficial de tecnologia sonora | www.raonanc.com
RaonA&C Inc | Product | Spatial Sound http://www.raonanc.com/theme/raonanc/img/catalog2025_eng.pdf
Mobile World Capital Barcelona | Perfil d’expositor Raon A&C Inc. | Raon A&C Inc. – MWC Profile
Lents de contacte intel·ligents: la pantalla invisible
Biosensorització – Realitat Augmentada (RA) – Computació invisible
Aquesta tendència, liderada per innovacions com les de l’empresa Xpanceo, consisteix en la integració de micro pantalles i sensors directament en lents de contacte infinites i transparents. Permet superposar una capa digital d’informació i art sobre la visió real sense necessitat de dispositius externs com ulleres o mòbils, fusionant la biologia amb la computació.
Lent de contacte intel·ligent de Xpanceo
Funcionament
El sistema busca substituir la interfície física tradicional per una de completament integrada a l’ull:
- Captació: l’origen de la dada prové tant de fonts externes (contingut digital d’Internet) com de biosensors que mesuren la pressió intraocular, la glucosa o els nivells de cortisol en el fluid lacrimal.
- Processament: s’utilitzen materials 2D (com el grafè) per mantenir la flexibilitat i circuits ultrafins que processen la informació en temps real.
- Resultat: El públic experimenta una realitat augmentada «sense filtres» en què les imatges digitals apareixen integrades de forma perfecta en el seu camp visual, amb capacitats afegides com el zoom o la visió nocturna.
Aplicacions culturals potencials
La integració d’aquesta tecnologia en el sector cultural permet passar de les instal·lacions immersives a una existència culturalment enriquida:
- Museografia introspectiva: creació d’obres que evolucionen segons l’estat emocional (dades de cortisol) o el punt exacte on el públic fixa la mirada, la qual cosa genera una cocreació absoluta.
- Patrimoni urbà invisible: la ciutat es converteix en un llenç permanent on es poden visualitzar escultures virtuals o reconstruccions històriques geolocalitzades sense necessitat de sostenir cap dispositiu.
- Art bio-reactiu personalitzat: desenvolupament d’experiències estètiques de «fascinació suau» que canvien els colors o els ritmes visuals en temps real per reduir l’estrès de la persona que mira l’obra.
Reptes i reflexions
L’entrada de la tecnologia dins la biologia humana obre debats profunds sobre l’autonomia de la percepció:
- El col·lapse de la privacitat visual: hi ha un dilema ètic sobre qui controla el que veiem i la possible imposició de contingut digital no desitjat directament sobre la retina.
- Biaix de realitat: el risc que l’etiqueta digital distorsioni la realitat orgànica, creant una dependència de la capa tecnològica per interpretar l’entorn.
- Accessibilitat i desigualtat: l’elevat cost d’aquesta tecnologia pot crear una barrera on només una part de la societat tingui accés a aquestes capacitats visuals augmentades.
Avui en dia, les lents de contacte intel·ligents físiques i funcionals en l’art són encara extremadament limitades, ja que la tecnologia (com la de Xpanceo o Mojo Vision) es troba principalment en fase de prototip mèdic o militar i encara no està disponible per a l’ús creatiu generalitzat.
FONTS
Xpanceo | The future of smart contact lenses | https://xpanceo.com/
Mojo Vision | Pionera en lents AR que recentment ha pivotat cap a la tecnologia MicroLED per a dispositius immersius | https://www.mojo.vision/
Innovega (iOptik) | Sistema de lents i ulleres que ofereix visió augmentada d’alta resolució per a l’ús quotidià i baixa visió. https://innovega.io/