Krea.ai

Víctor Pérez i Diego Rodríguez són dos joves catalans que han creat Krea.ai, una startup que està revolucionant la creació de continguts amb intel·ligència artificial. Avui són un referent per a d’altres joves emprenedors. En aquesta entrevista ens expliquen el seu secret per triomfar a Silicon Valley.

Víctor: bé, venia d’un background purament creatiu i especialitzat, sobretot en música. Vaig tenir un grup de música des dels 12 anys i tota la meva adolescència l’havia passat creant i produint música. I va arribar el moment, al segon de batxillerat, on has de decidir què vols estudiar i què vols fer amb el teu futur. I jo en aquell moment estava amb una certa por per assegurar el tir  i tenir una carrera universitària en el cas de que la música no funcionés. També m’agradaven molt les matemàtiques i se’m donava molt bé la física, així que vaig fer una enginyeria durant quatre anys i vaig deixar la música una mica al marge. Vaig pensar que si després de quatre anys seguia amb aquella ambició i amb aquella passió, podria fer una carrera musical tenint el matalàs d’una enginyeria, que sempre està bé. Quan vaig veure a la UPF la carrera d’enginyeria en sistemes audiovisuals, em va semblar un balanç bastant bo: tenir una enginyeria, estudiar com funcionen els ordinadors, programació, etcètera, però tot això aplicat a coses com ara com funciona un micròfon o com podem codificar la música en MP3, o com funciona una ona d’àudio; eren coses molt relacionades amb temes musicals.

Diego: sí, sí. Una amiga de la meva mare que em portava a la llar d’infants em va dir que jo, als dos anys, ja sabia com fer funcionar l’ordinador i em dedicava només a dibuixar triangles i cercles i a fer matemàtiques. Però després, als tres o quatre anys, va sortir Toy Story 1 i jo no entenia com era possible que aquelles joguines parlessin. I jo pensava que eren reals, però era modelatge en 3D, animació i gràfics per ordinador. I així vaig començar a investigar sense parar sobre aquest món de creativitat i tecnologia. 

V: el Diego era una era un d’aquests “tios” amb molta determinació, amb molta energia i amb ganes de fer moltes coses, a un nivell superior al de la resta. Al principi vam coincidir en un grup d’amics, però ja des de les primeres converses, ell em va recomanar el curs de l’Andrew Engineering, un dels primers que va que va existir online i que era molt popular al 2017 ó 2018. Era súper interessant tot el que feia en reconeixement de patrons i com utilitzava la intel·ligència artificial amb algoritmes que eren capaços d’entendre dades d’una forma tan humana, per així dir ho, i d’extrapolar aquestes dades cap a un nou coneixement. I així va ser com em vaig començar a interessar en la Intel·ligència Artificial i en la programació de la qual el Diego també n’era un boig. Així que sempre estàvem junts a hackatons, sortint de festa o tenint converses de quina és la startup a Barcelona que estava fent coses “xules”. Poc després vam començar a treballar junts en una startup.

coM coMeNçA
el VostRe pARticUlAR
soMNi AMeRicÀ?

V: Krea és el resultat de l’efecte bola de neu dels projectes en els quals jo anava treballant des que vaig començar a interessar-me per crear amb intel·ligència artificial. I així com aquests algoritmes s’anaven fent millors, em va començar a faltar una mica de control sobre aquestes imatges que estava generant i vaig començar a pensar en com podrien ser les interfícies per utilitzar aquesta tecnologia. I és que els artistes no són els millors programant, però sí que són els que tenen les millors idees. Una de les primeres interfícies va ser per a un projecte amb el que vaig estar participant amb el New York City Media Lab i la marca de roba Chanel. I aquest va ser el primer cop que vaig poder fer imatges a partir de text amb algoritmes molt rudimentaris. A partir d’aquí em vaig unir amb un altre amic que es deia Javier Ideami, i amb ell vam crear una de les primeres eines interactives amb intel·ligència artificial que es deia Geniverse. 

V: sí. Al desembre del 2021, el Diego es va posar malalt i em va demanar el codi del Geniverse per entendre com funcionava. En aquell moment, ell feia aplicacions per a diverses empreses i una d’aquestes va ser una acceleradora de startups de Miami que buscava fundadors per invertir-hi. Hi vam anar i durant tota una setmana vam conèixer gent del MIT, de Google i de Harvard. Els inversors van provar l’eina i van decidir que tenia un potencial increïble. Vam estar tres mesos per desenvolupar tot el programa, i així va ser com, oficialment, va néixer KREA.

V: a nivell de xifres, no les fem públiques encara, però parlen de bastants milions d’usuaris i també de rondes d’inversions de desenes de milions de dòlars. Tot això ha estat un procés molt exponencial. I si pensem en com funciona una corba exponencial, al principi no hi ha pendent, és una línia plana. I això érem nosaltres durant un any i mig, intentant coses, provant diferents interfícies que agradaven, però sense arribar al punt on la gent ho necessités i es tornés boja per utilitzar ho. Però a finals de novembre de l’any passat vam treure una nova eina, que és el Krea Real Time. I amb aquesta eina, de cop i volta, en una setmana teníem tres-centes mil persones volent utilitzar l’aplicació. I des d’aleshores, que vam trobar el nostre lloc dintre de l’espai, tot ha anat creixent de forma exponencial, tant a nivell d’ingressos, com de número d’usuaris, i fins i tot vam aixecar una altra ronda d’inversió. Tot això ho vam fer amb cinc persones i ara n’hem contractat dues més, així que ara som set.

V: són com uns catalitzadors de Krea. Per una banda ens donen consells quan intentem crear una nova interfície; ells ens donen la seva opinió sobre com funciona. Però, encara més important, són capaços d’aconseguir-nos en poc temps un seguit de reunions amb alguns dels artistes més rellevants del món en diferents camps de la fotografia 3D, pel·lícules o el que sigui, i que ens donin la seva opinió sobre la interfície que hem fet, sobre la tecnologia i sobre quins usos li poden donar. Això, per exemple, va ser molt important quan vam desenvolupar l’eina de vídeo. I a nivell de comunitat, Boldtron és un referent dintre del 3D i tota la seva obra està reconeguda mundialment per molts artistes molt famosos. A més, estan molt interessats per la IA, i és com si fossin uns traductors entre gent que està treballant amb aquesta tecnologia.

V: ho estem fent tot tan accessible que no fan falta grans habilitats creatives per poder utilitzar l’eina. En pots treure un valor personal i un de professional. I els dos estan portant molts diners, perquè tant un com l’altre acaben pagant per l’eina. Aleshores, gràcies a haver fet aquestes interfícies tan simples i tan intuïtives, ens estem trobant amb els dos perfils: hi ha gent que tenia moltes idees que abans no eren capaços d’expressar perquè no sabien utilitzar el photoshop o altres eines creatives que són molt complexes, o no tenien temps per aprendre’n. Al final, aquests dos factors van una mica relacionats. Gent com Pixar, agències creatives, agències de disseny o fins i tot fotògrafs, ens estan utilitzant per crear referències de com es podria veure un cert personatge per a una pel·lícula. Per exemple, si volen fer una nova versió del Monstruos S.A. i necessiten nous personatges que tinguin el mateix estil d’abans, a Krea els poden fer realitat. Tot això, abans, era un procés molt lent, i ara és molt ràpid. O sigui que ja ens estem trobant que hi ha creatius que no només l’estan utilitzant en la part inicial del procés creatiu, sinó que ja estan començant a controlar l’eina per poder arribar al resultat final, fins al punt que hi ha botigues de Barcelona on ja veiem resultats professionals que s’han fet amb Krea.

V: fins on pot arribar és una d’aquestes preguntes complicades fins i tot per a nosaltres, i el més interessant és que encara no sabem quin és el límit. El que sí crec és que tindrem models d’intel·ligència artificial que podran generar mons sencers amb els que ens oblidarem de la forma en la que estan funcionant ara els videojocs. La diferència entre la forma en la que estem fent actualment aquests mons amb els videojocs és que estan fets de forma algorítmica, és a dir, que no hi ha coneixement. Ara, de cop i volta, comencem a tractar amb alguna cosa que no són algoritmes, sinó que és intel·ligència. I això vol dir que ens podem comunicar d’una forma molt més senzilla, molt més expressiva i flexible sobre com volem que aquests mons existeixin. Això serà molt semàntic, en el sentit que tu podràs descriure com vols aquest món, interactuar amb tot el que hi hagi i decidir què és el que vols fer. I d’alguna forma, a Krea volem ser l’eina que et permeti, primer de tot, crear aquest món, editar-lo i navegar-hi. Encara falten molts anys, però estem anant en aquesta direcció..

D: és complicat respondre a això per la connotació del llenguatge; la intel·ligència artificial, a partir d’una quantitat limitada de dades, pot donar una cosa nova que no tens en aquestes dades. Llavors, això sí que es podria dir que és una creació. Però a la vegada hi ha la connotació que només és art o creació allò que té un humà al darrera. És, potser, una forma molt simplista de finalitzar el debat, però a nosaltres, a curt termini, no ens preocupa, perquè els usuaris de Krea seran humans, almenys de moment.

V: ara mateix estem en la primera pujada, la del primer esglaó. És possible que en algun moment s’aturi fins que torni a pujar cap al següent esglaó, però jo crec que encara estem molt al principi d’aquesta corba i que encara no hem vist absolutament res del que serà possible.

D: jo tinc últimament la intuïció que és possible que la televisió,  Netflix o Hollywood siguin un dels últims llocs on la intel·ligència artificial s’utilitzi. Recordeu la pel·lícula REC, gravada aquí, a la Rambla, feta per unes 20 persones i que va costar uns 300.000 €. Però les indústries tradicionals deien que per fer una pel·lícula necessitaves a Hollywood, els partnerships i el màrqueting, i per això penso que Hollywood ignorarà la IA, i quan vulguin fer alguna cosa ja serà massa tard.

V: jo el que més valoro és l’autonomia. A mi, el que m’agrada és tenir control sobre la meva vida. I jo crec que tot aquest procés m’ha permès aconseguir, per una banda, tots els recursos que em fan falta per executar les meves idees i per construir la meva realitat i, per l’altra, ajuntar-me amb gent que té objectius molt similars als meus i que també ajuda a fer que aquestes idees es facin realitat. Jo em llevo cada dia i faig exactament el que vull estar fent. I quan miro al voltant, veig gent que està treballant amb mi en això, i miro més amunt, i veig els inversors que confien i ens donen tot el que necessitem per a fer ho, i veig a tots aquests usuaris que realment ens estan dient: sí, això és el que volem. És brutal.

D: jo valoro que soc un privilegiat. Quan tenia 16 anys, recordo sentir enveja per persones com Steve Jobs, Bill Gates o Andy Grove, que va ser el fundador d’Intel, o fins i tot d’alguns físics, perquè van poder crear una de les formes més eficients de generar energia, van inventar l’ordinador personal o, per exemple, internet. Jo vull sacrificar-me per fer una cosa que canviï el món i tenir l’oportunitat de viure aquesta revolució d’intel·ligència artificial, i per a mi això és un privilegi.

V: jo els diria que si hi ha alguna cosa que els interessa o que mitjanament poden fer, que ho intentin. Si tenen una bona idea, que la comparteixin, que enviïn un e-mail a aquell o aquell altre investigadors i, si no li contesten, que li enviïn a 10 investigadors més. Que no pensin que no són ningú, o que les seves idees no són suficientment bones. I, d’altra banda, que tinguin en compte que el que pensin que passarà quan facin alguna cosa, en el 99% dels casos, no succeirà; serà alguna cosa diferent que mai s’haurien imaginat i que els portarà a viure certes situacions que mai haguessin cregut que passarien.