Jugar a videojocs en família: Aquest Nadal la partida és compartida

Jugar a videojocs en família pot semblar difícil quan la feina, els horaris ajustats i les rutines del dia a dia deixen poc marge. Tot i això, els videojocs ofereixen una manera activa, divertida i enriquidora de compartir temps. Descobrir diferents tipus de joc i apropar-nos al que fan els infants permet transformar estones disperses en moments de connexió, conversa i aprenentatge mutu. 

A vegades costa trobar moments per jugar en família, i no pas per falta de ganes. Entre la feina, els horaris impossibles i el ritme accelerat del dia a dia, és normal que les rutines quedin tan marcades que costi introduir-hi una activitat nova. A això s’hi suma que, per a molts adults, els videojocs continuen sent un terreny desconegut: els infants avancen amb naturalitat i els adults poden sentir que no parlen el mateix idioma. Tot plegat fa que sigui més fàcil tirar cap a entreteniments passius (posar una sèrie, mirar vídeos curts) que no requereixen gaire energia. Però just aquí rau el potencial dels videojocs: proposen una manera d’estar junts que és activa, participativa i compartida. No cal ser expert ni controlar cap botó misteriós; només cal trobar una estona, obrir un espai de curiositat i descobrir que jugar plegats pot encaixar, fins i tot, en les agendes més complicades. 

És clar que, com passa per Nadal amb els torrons, l’excés pot ser un problema. Però quan el consum és equilibrat i ben acompanyat, els videojocs ofereixen una oportunitat magnífica per aprendre a utilitzar la tecnologia de manera adequada i, sobretot, compartir moments memorables en família. I d’això va precisament Partida compartida: Guia per gaudir dels videojocs en família, elaborada per la Direcció General d’Innovació  Cultura Digital juntament amb Good Game Generation, que hem presentat aquest any al Saló del Gaming (SAGA): d’empoderar les famílies perquè deixin de veure el videojoc com un terreny hostil i el converteixin en un espai de trobada. 

Un dels missatges centrals de la guia és l’acompanyament actiu. Es tracta de supervisar, de ser-hi, de participar i de preguntar. La manera més senzilla i efectiva d’entendre què fan els infants i adolescents davant la pantalla és… asseure’s al seu costat i jugar amb ells! Potser no ho podem fer sempre, però fer-ho de tant en tant farà que deixin de ser una “caixa negra” per a nosaltres com a pares. Si coneixem aquest entorn més de prop, podrem acompanyar millor i establir millors límits. 

A més, les festes de Nadal són el moment ideal per fer-ho. Entre polvorons i àpats familiars de risc (ja saps, aquells en què sempre hi ha un comentari sobre el teu tall de cabell o sobre qui hauria de desparar la taula), compartir una partida pot ser fins i tot terapèutic. El videojoc es converteix en un espai neutre on tothom té cabuda: els menuts es posen en mode “experts” i ens expliquen què fa cada botó; els adults descobreixen que encara conserven el seu nen interior, i fins i tot els avis poden sumar-s’hi i entrenar de passada la memòria, l’atenció o la coordinació. Que, de fet, la ciència confirma que jugar pot ser un gran protector cognitiu (article per als més curiosos: «Playing Super Mario induces structural brain plasticity: gray matter changes resulting from training with a commercial video game»). 

Jugar plegats afavoreix el diàleg, reforça els vincles i converteix la tecnologia en una experiència emocional i social, no en una barrera. És una activitat que promou la cooperació, ensenya a gestionar la frustració i genera escenes divertides que recordareu durant anys (com aquell moment en què l’avi va prémer tots els botons alhora i, miraculosament, va guanyar). 

Si no sabeu per on començar, penseu que hi ha moltes maneres diferents de jugar en família, segons les preferències de cada casa i les dinàmiques que vulgueu fomentar. Podeu optar per jocs cooperatius, ideals per unir forces i superar reptes plegats; jocs competitius, perfectes per alliberar adrenalina entre rialles; o jocs mixtos, en què la família es divideix en equips i ha de cooperar dins del grup i competir amb la resta, una fórmula fantàstica per treballar la comunicació i l’esperit d’equip. També tenim videojocs narratius, autèntiques pel·lícules interactives en què tota la família pot prendre decisions conjuntament, intercanviant-se el comandament i comentant cada gir de la història com si fos una sèrie. Per orientar-se millor, propostes com la guia de Marta Trivi, que recomana videojocs pel seu valor cultural, artístic i per la qualitat dels seus continguts, són un suport fantàstic per triar opcions ajustades a cada edat i allò que cada família vulgui viure. I no oblidem un plus important: tenim nombrosos i molt bons videojocs en català! Una gran oportunitat per gaudir, aprendre i compartir.

A més, jugar junts també pot ser una porta d’entrada a converses que d’una altra manera costen més de començar. Quan un repte sembla impossible, és un bon moment per parlar de perseverança; quan apareixen micropagaments o publicitat, es pot reflexionar sobre el consum digital; quan una història aborda temes ètics, és una oportunitat per debatre plegats. Tot això converteix el videojoc en un espai d’educació natural, on els adults tenen l’oportunitat de conèixer millor què emociona, preocupa o motiva els infants i adolescents, i ofereix un terreny compartit on tothom se sent partícip, escoltat i reconegut. 

Aquest Nadal, doncs, menys por i més partida. Menys mites i més moments compartits. Els videojocs no només poden ser segurs: poden ser un gran aliat per créixer, aprendre i estar junts.