Joana Moll

És una artista i investigadora a mig camí entre Berlín i Barcelona. Ha presentat, exposat i publicat la seva feina en diferents museus, centres d’art, universitats, festivals i publicacions d’arreu del món com a la Biennal de Venècia, el MoMA, el CCCB, el ZKM, l’Ars Electrònica o al Transmediale de Berlín. La seva obra versa sobre l’impacte ambiental que provoquen les noves tecnologies, la materialitat d’internet, la vigilància, l’anàlisi de perfils socials i les interfícies.

Ens pots explicar d’on neix el teu interès per la cultura digital i per les implicacions ètiques i socials de la tecnologia?

Doncs per a mi és… no sé si una necessitat vital o una curiositat, el fet d’ entendre com funcionen els sistemes, les transaccions diàries, i totes les implicacions polítiques, econòmiques i mediambientals, perquè tenen molta repercussió sobre com funcionem com a societat, tant a nivell col·lectiu com individual.

Què és abans, l’artista o la investigadora?

És una molt bona pregunta. Depèn, depèn del projecte. Jo diria que l’artista; el que passa és que l’artista es fa per la investigadora, però, sí, l’artista.

I la teva relació amb Berlin, d’on ve?

Jo vaig començar a anar a Berlín per amics i per feina, sobretot, perquè tota la gent relacionada amb l’escena amb un entorn més crític entre art, tecnologia i societat, està allà. Allà hi ha una escena bastant gran.

RepTes èTics
De La TecNoLoGiA

Veient projectes teus com Defoooorest, que mostra la quantitat d’arbres necessària per absorbir la quantitat de CO2 generada per les visites globals a google.com cada segon o Carbolytics, que mesura la despesa energètica generada per les cookies, com ho fas per endur-te les investigacions cap a una creació artística?

Per mi això és una cosa que funciona de manera molt natural i a vegades gairebé ni hi penso, però molts cops es basa en una investigació bastant extensiva i, per a mi, la manera de comunicar-ho és entendre quin impacte generen tots aquests processos tecnològics i com es pot comunicar d’una manera que no només sigui educativa, sinó que tingui un impacte sobre els cossos i que impressioni d’alguna manera.

Parla’ns del teu últim projecte,
«A Silent Opera for Anthropogenic Mass»

És un projecte que va comissionar el Transmediale, el festival d’art multimèdia i cultura digital de Berlín, i el va coproduir l’Institut Ramon Llull. És un projecte que parla d’una espècie d’oda, una òpera a la massa antropogènica o massa endògena. La massa endògena és bàsicament tot el que hem fabricat en la història de la humanitat, des del 1900, quan va aparèixer la Revolució industrial, o una mica abans, que es va començar a quantificar des de 1900 fins, en aquest cas, al 2020. La massa endògena es divideix en diferents grups: metalls, maons, asfalt, ciment… un grup més petit que és plàstic, vidre i fusta per a la construcció, i un altre de grava i sorra. I el 2020, segons un estudi publicat a l’Institut Weizmann d’Israel, tot el conjunt de massa antropogènica fabricat a la història industrial de la humanitat va sobrepassar el pes de la biomassa de la superfície terrestre. I això és molt problemàtic en el sentit que estem reduint molt les capacitats de la terra per regenerar-se. Hi ha massa coses que són artificials i que no tenen capacitat de regenerar se.

pRiNcipALs iMpAcTes
AMBieNTALs De LA
TecNoLoGiA

I com creus que podem avançar cap a una relació més sostenible entre la tecnologia i el medi ambient?

Això és un problema sistèmic i s’ha de solucionar a nivell sistèmic i, òbviament, polític. El problema és que els interessos són els que són. Els lobbys de totes aquestes grans tecnològiques son els que son i costa molt canviar les coses perquè representaria canviar radicalment els interessos d’aquestes companyies.

He llegit que mantens que la crisi de la Covid-19 va posar de manifest un fracàs sistèmic massiu, social, ecològic, polític i econòmic. Per què?

Doncs perquè es va veure molt clar durant la Covid que en el sistema on vivim, quan deixem de produir, deixa de funcionar absolutament tot, i que és un sistema molt poc resistent, perquè quan passen crisis globals com la Covid, que jo crec que és només una engruneta del que ens ve, els sistemes que tenim, bàsicament que faciliten la interacció entre humans, natura i tecnologia, entre d’altres coses, són molt poc resistents, perquè un virus ho va desmuntar absolutament tot. Llavors hem d’advocar per sistemes d’organització política, social i mediambiental molt més resilients, que generalment passen per sistemes més localitzats, menys contextualitzats i més petits.

Has realitzat diverses obres d’art que aborden el tema de la privadesa de les dades i la vigilància en línia, com el negoci de dades darrera d’aplicacions de cites com Tinder. Fins a quin punt això suposa una amenaça per a la població?

Suposa una gran amenaça. Però, com tots els processos involucrats dins d’aquestes grans tecnològiques, aquest ecosistema d’extracció de dades és molt opac, perquè fins ara el gran perill és que et serveixin anuncis que t’intenten vendre coses. Però el problema va molt més enllà: el problema és que aquestes dades s’estan fent servir per grans grups, per exemple, think thanks d’extrema dreta a Estats Units per identificar gent que accedeix a clíniques d’avortament o per identificar mossens, cardenals, gent que està involucrada en l’Església americana, per saber si han accedit a aplicacions de cites gai com Grinder… I això en mans de gent amb pensaments totalitaristes és molt perillós perquè dona molta informació i, en especial, en temes de dades de plataformes de cites online donem informació que és molt íntima, i això ens pot revertir. Per això la privacitat és tan important perquè és un tema de seguretat.

LA iA
PRoVocARÀ Més iNseGuUReTaT?

Com a artista, utilitzes diverses formes d’expressió, com ara la visualització de dades i la instal·lació interactiva. L’art és una eina eficaç per a la conscienciació i el canvi social en l’era digital?

Sí, Perquè l’art, tal com diu Matthew Fuller, que és un col·laborador, és una espècie de sensòrium, un lloc on pots obrir espais per sensibilitzar-te i experimentar temes molt importants o temes crítics des d’una altra perspectiva i explorar coses o noves formes de coneixement que no les podries trobar en altres àmbits, justament perquè no és només la lectura, no és només el moviment. Són moltes coses juntes dins de l’art. I aquesta part estètica, aquesta manera d’ensenyar les coses i els processos que involucren aquestes coses, bàsicament obren espais per imaginar coses d’una altra manera.