Les innovacions tecnològiques focalitzades en persones grans sovint estan orientades a les cures i a la salut. No obstant això, l’àmbit de la cultura digital és un espai idoni per posar la IA al servei d’una longevitat creativa, més enllà de la mirada edatista i de l’estereotip de la vellesa com un estadi de consum cultural passiu. En aquest article repassem algunes de les possibilitats creadores, tant des de la generació de memòries fins a la cocreació d’històries de forma intergeneracional, passant per dibuixar amb assistència robòtica.
You are never too old to set another goal or to dream a new dream
La vellesa pot ser una etapa madura creativament parlant, ja que grans artistes han rebut el màxim reconeixement en obres d’art que han creat en els darrers estadis de la seva carrera. Així mateix, no és anecdòtica la proporció de persones que comencen a pintar o a escriure quan es jubilen. La tesi que defensem en aquesta peça es precisament el potencial creatiu i creador de les persones grans i les oportunitats creatives que es poden obrir gràcies a les tecnologies digitals avançades.
La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) sacseja totes les generacions i un dels col·lectius per a qui més oportunitats ofereix és precisament el de les persones grans. Així com internet fa tres dècades, i de forma més recent, els dispositius digitals de butxaca (per exemple els smartphones) han eixamplat la bretxa digital d’accés per a persones majors de 65 anys i especialment per a les dones, la popularització de la IA i les innovacions en robòtica assistencial generen possibilitats d’ús molt més amable ja que les interfícies admeten la veu i o el llenguatge natural. No cal entendre com funciona l’aparell per relacionar-s’hi i obtenir respostes. Això implica canvis en l’accessibilitat brutals, que alhora accentuen la necessitat de fomentar l’esperit crític en els seus usos.
Moltes de les innovacions tecnològiques focalitzades en les persones grans sovint estan orientades a les cures, a la salut i a la millora de la qualitat de vida i de l’autonomia a la pròpia llar. No obstant això, donat que l’esperança de vida en els països desenvolupats cada vegada s’estén més anys i les capacitats físiques i cognitives tendeixen a millorar, l’àmbit de la cultura digital és un espai idoni per poder posar la IA al servei d’una longevitat creativa, superant la mirada edatista i l’estereotip de les persones grans com a meres consumidores culturals. En aquest article repassem algunes de les possibilitats creadores i creatives, deixant de banda iniciatives de prevenció, teleassistència o millora de l’autonomia. Aquestes aplicabilitats són les que trobareu si poseu al cercador IA i persones grans.
Recordar i conservar: memòria i memòries
Una de les aplicacions més immediates té a veure amb la digitalització del patrimoni cultural amb el propòsit de preservar la memòria històrica i poder consultar-la de forma interactiva i accessible. La IA és molt útil per tal d’indexar, classificar i cercar les diferents entrades (Memòria digital de Catalunya, Biblioteca de Catalunya). A banda dels documents disponibles, comencen a sorgir experiències interessants en què les persones grans ofereixen els seus testimonis directes. El projecte StoryCorps als EUA utilitza tecnologia de gravació per preservar les històries de vida, i hi ha plataformes similars que utilitzen la IA per ajudar la gent gran a organitzar i a enriquir els seus relats personals.
Memoirs and Capturing Family History
Memory Sharing, Gen AI
L’exposició de Memòries Sintètiques, creada per Domestic Data Streamers i exposada al Dhub el 2024, explora la manera com la IA pot ser utilitzada per recrear records digitals que ajuden les persones grans a reviure moments de les seves vides. Aquest projecte es pot considerar una forma d’art digital i de preservació de la memòria, en què la tecnologia ajuda a conservar el patrimoni personal i familiar, tot creant noves formes de narrativa visual i interactiva. En l’exposició s’explicava la utilitat per a persones amb deteriorament cognitiu, però el projecte també obria una reflexió de la memòria col·lectiva de comunitats que per migracions o per altres factors hagin perdut patrimoni documental, de manera que les pròpies persones podrien recrear per exemple imatges de les seves llars originals. Aquest tipus d’iniciatives contribueixen a mantenir llaços emocionals i culturals amb el passat, a través de la interacció amb la tecnologia.
Oportunitats creatives més enllà de la IA
Hi ha tres àmbits en concret vinculats a la Intel·ligència Artificial que ofereixen un camp d’exploració infinit:
- Assistents de veu
- Tecnologies immersives
- Robòtica social
El cas d’usos d’IA a través dels assistents de veu és un exemple claríssim de com l’adopció i la incorporació d’aquestes tecnologies al dia a dia és molt particular en funció de la persona, de la situació i de les necessitats. Comencem a tenir força recerca sobre la diversitat d’aplicacions que li donen (nota al peu 1): el més freqüent és la cerca d’informació, l’ús de recordatoris, la consulta de la previsió meteorològica o posar-se música. Ara bé, se n’han identificat d’altres com explicar acudits, demanar ajuda per resoldre passatemps (lletreig de paraules per a uns mots encreuats, ajuda amb càlculs per a un passatemps matemàtic…), o bé assistència per transcriure memòries (per exemple dictant), facilitar l’acollida de visitants demanant-li temes de conversa o fins i tot un aparell d’indagació per resoldre curiositats (nota al peu 2).
A través d’assistents de veu es poden introduir les narratives interactives, en què la persona pot influir en la direcció de la història o bé emprar la IA a través del llenguatge natural per ajudar les persones grans a crear les seves pròpies històries.
Les tecnologies immersives estan proliferant i tenen millor acceptació que la realitat virtual o augmentada que es consumeix a través d’unes ulleres de forma individual. Aquestes tecnologies permeten generar experiències multisensorials que es poden gaudir de forma col·lectiva i permeten interactuar amb els continguts i amb les persones que es troben a la mateixa sala. El centre IDEAL de Barcelona és un bon exemple de la manera com la cultura permet accedir a la cultura digital sense bretxa digital ni diferències d’accés que estiguin ocasionades pel tipus de dispositiu. En aquest cas la sala esdevé interfície.
La cooperativa Suara, amb un projector desenvolupat per l’empresa Broomx, va ser pionera durant la pandèmia tot generant espais immersius de meditació i de relaxació per rebaixar els nivells d’estrès de les persones cuidadores. Actualment també estan treballant amb el Consorci Hospitalari de Terrassa en el projecte REVIVE, tallers per prevenir el deteriorament cognitiu a través d’experiències tecnològiques i estimulants, sempre acompanyades d’una persona facilitadora.
En l’àmbit dels museus, s’està investigant com es poden crear experiències immersives en exposicions i galeries d’art per a persones grans, tot millorant l’experiència de l’art a través de la personalització de continguts culturals i guiatges interactius. L’objectiu és fer que l’art sigui més accessible i rellevant per a les persones grans.
Aquest tipus de tecnologies d’alguna manera permet experimentar llocs, moments històrics o esdeveniments culturals que no poden viure presencialment a causa de la seva edat o de la seva mobilitat reduïda. És el més similar a poder viatjar en el temps i en l’espai. Poden experimentar experiències del passat a través de simulacions immersives i interactives, des de passejos virtuals per les ciutats on van créixer fins a la recreació d’esdeveniments culturals com concerts o festes populars. Aquest tipus de tecnologies ajuden a preservar no només la memòria personal, sinó també la memòria cultural de tota una generació.
La robòtica social és el punt de trobada entre persones i robots. La part assistencial està força desenvolupada per tasques rutinàries en entorns residencials, com recordatoris personalitzats o repartiment de medicació. No obstant això, artistes interdisciplinaris com Mònica Rikic amb el projecte Somoure, una de les instal·lacions incloses en el Manifesta 15, ens conviden a reflexionar sobre el futur de la vida assistida. Planteja diversos dilemes en un context d’ assistència col·laborativa que explora el vincle entre persones i robots socials no humans.
En l’àmbit de la creativitat, destaca el projecte Drawing with robots (nota al peu 3), una comunitat d’aprenentatge en què l’objectiu és l’aprenentatge mutu entre persones grans i agents artificials. Consisteix en un curs de diverses setmanes en què s’acompanya les persones grans en l’experimentació del dibuix assistit per un petit robot interactiu, en què al mateix temps l’agent artificial aprèn a interactuar amb persones. A banda de fomentar l’expressivitat plàstica, la recerca permet comprendre millor les barreres i els facilitadors per a la interacció persona-màquina en les etapes longeves amb propòsits creatius i no només assistencials.
Cocreació intergeneracional
Val la pena destacar algunes experiències de cocreació narrativa intergeneracional basada en eines digitals. Un equip de la Universitat de Madison (nota al peu 4) va dissenyar uns tallers de narrativa en el qual participaven persones grans i els seus nets o netes amb l’objectiu d’explorar com les tecnologies poden ajudar a teixir vincles entre generacions. En els tallers, cada equip havia d’escriure una història fictícia utilitzant una plataforma anomenada Robo-Blocks. Els recercaires havien adaptat la plataforma a les diferents fases de l’exercici, amb instruccions simples i visuals. El que van trobar és que la IA jugava un paper clau en l’estructuració de l’activitat, tot facilitant la pluja d’idees, millorant la narració i equilibrant les contribucions d’ambdues generacions. El procés va fomentar l’apreciació mútua, amb cada generació reconeixent els punts forts de l’altra, conduint a un procés de cocreació atractiu i cohesionat.
Taller d’exploració del potencial que té la IA per a la cocreació i la comunicacio intergeneracional
En definitiva, la irrupció de la IA en combinació amb d’altres tecnologies avançades ofereix un nou escenari de possibilitats per fomentar la creativitat de les persones grans, deixant de pensar la innovació tecnològica en la longevitat orientada només a cures i a salut, així com trencant els estereotips edatistes sobre el potencial creatiu i el rol de generació artística que poden tenir les persones grans en un moment vital ric en temps i en experiències. Com deia CS Lewis, mai seràs massa gran per marcar-te un nou objectiu o per somiar un nou somni. Especialment, podríem afegir, en l’era digital.
(1) F Corbett C, M Combs E, J Wright P, L Owens O, Stringfellow I, Nguyen T, Van Son CR. Virtual Home Assistant Use and Perceptions of Usefulness by Older Adults and Support Person Dyads. Int J Environ Res Public Health. 2021 Jan 27;18(3):1113. DOI: doi.org/10.3390/ijerph18031113
(2) Bruna Oewel, Tawfiq Ammari, and Robin N. Brewer. 2023. Voice Assistant Use in Long-Term Care. In Proceedings of the 5th International Conference on Conversational User Interfaces (CUI ’23). Association for Computing Machinery, New York, NY, USA, Article 24, 1–10. DOI: doi.org/10.1145/3571884.3597135
(3) Bossema, M. et al (2023): Human-Machine Co-Creativity with Older Adults — A Learning Community to Study Explainable Dialogues arxiv.org/pdf/2309.07028
(4) Callie Y. Kim, Arissa J. Sato, Nathan Thomas White, Hui-Ru Ho, Christine P. Lee, Yuna Hwang, and Bilge Mutlu. 2025. Bridging Generations using AI-Supported Co-Creative Activities. In CHI Conference on Human Factors in Computing Systems (CHI ’25), April 26-May 1, 2025, Yokohama, Japan. ACM, New York, NY, USA. DOI: doi.org/10.1145/3706598.3713718
Liliana Arroyo
Dra. en Sociologia i especialista en innovació social digital (ESADE)