Fèlix Balbas

Barcelona té aquests dies una cita important amb el món de les arts i els efectes visuals. Del 14 al 18 de novembre, se celebra al Campus de La Salle la fira b’Ars VFX, destacat punt de connexió entre la indústria i el talent que ha anat evolucionant amb l’exponencial creixement del sector. Un dels principals creadors de l’esdeveniment és Felix Balbas, expert en animació 3D i especialista en rigging, un perfil professional molt buscat en el mercat. L’artista ha recorregut mig món treballant en grans superproduccions com Avatar, Harry Potter o el Senyor dels Anells, fins que va decidir quedar-se a Barcelona per crear el seu propi projecte empresarial.

Vas començar molt aviat a participar en aquests projectes cinematogràfics tan importants.
Com s’aconsegueix això?

Amb molta sort. Jo vaig créixer a Milan i, quan tenia 20 anys, allà vaig tenir l’oportunitat de conèixer una empresa de publicitat que treballava en 3D. Era la millor d’Itàlia i amb ella vaig aprendre molt. Aleshores una persona que marxava a Alemanya es va endur el meu reel (que aleshores era un cassette) i me’n vaig anar cap allà a treballar per a una pel·lícula de la Warner Bross europea en la que hi havia una mica de 3D. Allà vaig conèixer una altra persona que anava a treballar a San Francisco per a George Lucas i a través d’ella també em van fitxar. Després una altra col·lega em va passar una feina que ella no podia agafar a Nova Zelanda amb El Senyor dels Anells.

Nova Zelanda és ara un dels principals referents
en el camp dels efectes visuals.
Com va ser l’experiència allà?

L’experiència de Nova Zelanda sembla fàcil actualment després de l’èxit que ha tingut el Senyor dels Anells, però en realitat en aquell moment el director, Peter Jackson, havia fet poca cosa encara i ningú sabia el que seria després aquesta pel·lícula. Anar cap allà va ser una aposta i va sortir molt bé. Aleshores em va contactar un ex-col·lega meu que estava a Londres, on estaven fent Harry Potter, i me’n vaig anar cap allà. Em vaig enamorar de la ciutat i m’hi vaig quedar set anys participant en quatre pel·lícules de Harry Potter i altres films. Després vaig tornar a Nova Zelanda a treballar a Avatar i finalment vaig tornar a Londres per fer una pel·lícula de Disney que es diu John Carter.

Aleshores va arribar el moment
de crear el teu propi projecte.

Sí, després de tres anys a Londres vaig decidir muntar a Barcelona Mínimo VFX, una empresa molt especialitzada en tot el que havia fet aquells anys. Vaig aprofitar el meu bagatge per engegar aquest projecte, amb dificultats, però que ja reuneix 30 persones. Ara complim justament 10 anys i la veritat és que està anant bé. Era una aposta molt difícil, perquè era un dels primers exemples d’un servei molt especialitzat. Nosaltres som un departament del que seria una empresa gran, no fem una pel·lícula de principi a fi. Fem una part molt específica que es diu rigging i que està molt demandada perquè té pocs professionals. Això m’ha donat l’oportunitat de treballar en projectes molt macos, perquè de riggers n’hi ha pocs i és un perfil molt necessari.

qUè és
eL RiGGiNG?

Vas estudiar Belles Arts.
Com et vas orientar cap a l’animació en 3D?

Jo estudiava Belles Arts, però vaig descobrir el Photoshop i em vaig enamorar d’aquesta eina. Vaig veure que era l’art del futur, i les possibilitats em semblaven infinites. Aleshores vaig treballar com a gràfic amb Macintosh i Photoshop i vaig entrar un curs de la Unió Europea d’animació 3D. Allà vaig poder fer pràctiques en aquesta empresa de publicitat de Milà que comentava abans. La veritat és que ha estat tot un descobriment. Al principi fas de generalista: modelar textures, animació, rigging i lighting, compositing i quan vaig anar San Francisco ja em vaig anar especialitzant com a rigger.

De quina manera ha influït en el vostre negoci el boom de les plataformes d’ streaming i dels videojocs?

La veritat és que tenim clients de tot el món i per a tots els productes: vídeo, cinema, Real Time, series d’animació, visual effects, monstres, videojocs per a mòbils, web GL…Ara hem començat dues sèries i una pel·lícula. On hi ha un personatge que es mou, tenim mercat. Actualment hi ha dues pujades verticals: per una banda el metavers i, per l’altra, el conjunt entre la tecnologia que ve dels videojocs i la tecnologia dels efectes visuals de les pel·lícules, que fa uns anys era com la “ferrari” del nostre sector.

tRANsfeRèNciA
tecNòLoGicA

Els efectes visuals poden salvar una pel·lícula que no sigui gaire bona?

Els efectes visuals a vegades amaguen una mica la qualitat del contingut. Hi ha tants professionals al voltant d’un efecte que és impressionant. Hi ha gent que dissenya fins i tot el tipus d’explosió que passarà. En canvi no passa el mateix, per exemple, per fer el guió, que potser ha d’estar fet en dues setmanes, mentre que amb els efectes especials podem dedicar mesos a dissenyar com serà una explosió. Una mica exagerat.

VFX’s
Més seLecTiUs

Quan parlem de les vostres creacions, ens hem de referir sempre a imatges espectaculars?

No. Hi ha exemples d’efectes “tontos” com esborrar una ferida que no vols veure en una escena. Altres vegades, per exemple, l’actor no ha pogut estar al set i fas un doble virtual digital per substituir-lo en aquest moment, o has de fer la clàssica extensió del carrer perquè fas més finques com havia de ser i estalviar-te així el viatge per anar a aquell lloc a filmar aquell carrer.

I és cert que cada vegada participeu més en tot el procés, des de l’inici, i no només en la postproducció?

Sí, cada vegada més. I és millor, perquè a vegades t’arribava el resultat i t’havies d’espavilar. Ara la gent ja sap que fer un efecte requereix molt de treball de disseny i per tant si t’equivoques en alguna cosa a plató en pagues les conseqüències a la postproducció. I això val molts diners i ja saben que és millor involucrar-nos a nosaltres des del principi.

Com ha canviat el sector en aquests últims anys?

De de fa tres o quatre anys hi ha una explosió clara del sector català i espanyol. Hi ha dos grups molt grans que han comprat empreses d’aquí i estan ampliant les seves seus. El Ranchito, que era l’empresa més gran d’efectes visuals d’Espanya ha estat comprada per un grup d’Estats Units i ara necessita 150 artistes només aquí a Barcelona. I un altre grup que es diu Ready Fine, que és un dels més grans del món, amb seus al Canadà, a Estats Units i a Anglaterra, ha adquirit una empresa petita d’aquí i l’estan ampliant. Per tant, entre aquests dos grups empresarials necessiten uns 300 artistes en tres mesos.

TALeNT
MolT DeMANDAT

Per tant, es necessitarà més formació. Tu vas participar precisament en la creació d’un grau universitari a Barcelona.

Sí, el grau en Animació i VFX de la Salle. Durant el primer curs ensenyem tot el que té relació amb les bases estètiques, l’alfabet de la nostra llengua futura: composició, colors, perspectiva, disseny de personatges…i l’alumnat comença a tocar també aspectes més tècnics amb programes de software que són molt complexes. En el segon i tercer any abordem les diferents especialitzacions i anem més a fons a nivell tècnic, obrint més programes. L’últim any els alumnes presenten el seu projecte. El meu somni és que amb aquest projectes amb tant de potencial es puguin muntar una empresa pròpia i continuïn desenvolupant aquella història. En definitiva, els ensenyem les bases artístiques i tecnològiques fins que s’apassionin. Perquè això és un hobby pagat. És una passió.

Vas crear també la Fira internacional b’Ars, que ja celebra la seva 8a edició. Com està funcionant?

La Fira b’ARS està funcionant molt bé. Va néixer el 2013, quan l’escenari no era com el que tenim ara. Semblava que faltava comunicació i calia atreure més moviment. Aleshores vam proposar a la Generalitat col·laborar amb la idea de fer aquesta trobada i ens va respondre molt bé. Aquest any la fem al campus de La Salle, entre el 14 i el 18 de novembre, i la fem amb molt talent local.

b’ARs
2022

T’imaginaves quan vas començar
que arribaries fins aquí?

Ni te n’adones. Fins que vaig decidir venir a Barcelona. Em vaig aturar i vaig pensar si em quedava a Londres (allà havia nascut la meva filla) o feia un canvi de rumb. Perquè sempre havia seguit el meu instint. Mai he tingut problema en viatjar, sempre era un motiu d’alegria i ho he fet amb naturalitat. No me n’he adonat. Al final el meu cap són imatges de situacions diferents, de pel·lícules i he conegut gent molt maca. El primer dia que veus el teu nom als crèdits t’impacta, però després ja no hi penses massa.

I per què aquest canvi de rumb?

Volia tenir més control del que passava a la meva carrera i no dependre d’altres empreses. Veia que hi havia un canvi. Un projecte de la Disney va decidir que una seqüència la feia amb una altra estudi i vam haver de compartir els nostres personatges amb aquesta altra companyia. I així vaig decidir que podia muntar una empresa pròpia. I va néixer Mínimo. No ha estat fàcil. L’any passat vam passar un moment molt complicat quan se’ns va cancel·lar un projecte pel qual ja havíem agafat els artistes. Però vam intentar sortejar aquell moment i ara tenim més feina que mai. Som ja 30 persones. Moltes venen del grau de La Salle. Són amics i hi ha molt bon ambient. Ha valgut la pena!