Des de fa vint anys, l’arxiu Freesound entén l’escolta com una pràctica política i col·lectiva. A partir de la instal·lació “Sons a protegir”, creada per celebrar el vintè aniversari del projecte, diverses artistes i activistes sonores reflexionen sobre la fragilitat del so i el seu valor com a patrimoni immaterial. Les deu llistes de reproducció incloses a la instal·lació plantegen la necessitat de compartir, recombinar i escoltar els sons com una forma de construir memòria, comunitat i consciència crítica sobre el món que habitem.
Escoltar, afirma el filòsof francès Jean-Luc Nancy, vol dir posar-se en ressonància amb allò que escoltem. Escoltar implica una intencionalitat i una presa de consciència i per aquest motiu sempre representa, d’alguna manera, una activitat política. Així doncs, quan prenem la decisió de no escoltar alguna cosa, quan “ fem els sords” com diu la frase feta, també ens estem posicionant políticament respecte d’aquella mateixa cosa. Aquesta comprensió de l’escolta entesa com una decisió i com una activitat política és transversal al projecte Freesound, impulsat ara fa 20 anys des del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra.
Sons a protegir © Błażej Kotowski
En aquest arxiu sonor col·laboratiu, un dels més grans del món, s’hi troben reunits centenars de milers d’enregistraments realitzats per persones anònimes d’arreu del planeta. Aquí hi podem trobar fragments musicals, samples d’instruments, efectes sonors, enregistraments realitzats en multitud d’espais i ambients, veus que canten, que criden, que ploren i, en resum, gairebé qualsevol altra sonoritat imaginable (i inimaginable). Organitzat per categories, l’arxiu admet tot tipus de sons i els usos potencials d’aquests tendeixen a l’infinit. Disponibles per al seu ús per part de l’extensa comunitat d’usuaris de l’arxiu, cadascun d’aquests sons és una petita càpsula de memòria sonora, un fragment d’àudio que algú ha volgut preservar i compartir.
Peter Szendy, un altre pensador interessat en la dimensió política del so, defensa la importància i la necessitat de compartir l’escolta, entenent-la com una activitat intersubjectiva que cal fer extensiva als altres. Un arranjament musical, per exemple, escriu Szendy, pot ser una forma de compartir l’experiència íntima d’una música a través de la seva reescriptura. També podem tractar de posar paraules a allò que hem escoltat. I, per suposat, també podem enregistrar aquell fragment sonor que volem conservar per què altres persones el puguin tornar a escoltar, descarregar, manipular i donar significat com vulguin. Més enllà d’emmagatzemar sons de tot tipus, aquesta ha estat i continua sent la missió de Freesound: conservar i compartir fragments d’escolta.
Black Lives Matter Foto: Lacuna.org
Per celebrar el 20è aniversari del projecte i per fer palesa la seva dimensió oberta, col·laborativa i intersubjectiva, el CCCB va presentar, en el marc de la darrera edició del festival Kosmopolis 2025, la instal·lació “Sons a protegir”, comissariada per l’equip de Freesound en col·laboració amb l’artista Fito Conesa. Creada a partir de la selecció de diversos registres pertanyents a l’arxiu per part de 10 figures destacades de l’àmbit de la creació i l’activisme sonor, la instal·lació reflexionava sobre “la fragilitat del so i el seu paper com a patrimoni immaterial”. Cadascuna de les 10 persones convidades a participar en el projecte es van encarregar d’elaborar una selecció dels sons que consideraven que calia protegir per un motiu o un altre.
Però que vol dir protegir en aquest cas? Com es protegeix un so? De què cal protegir-lo? Allunyant-se d’una comprensió simplement conservacionista i taxonomista, el projecte reivindicava la necessitat de protegir els sons mitjançant la seva recombinació i l’acció de compartir-los a través d’una escola intersubjectiva com la que reclama Szendy. Així, cadascuna de les llistes de reproducció incloses en la instal·lació assenyalaven diverses qüestions derivades de la juxtaposició d’una sèrie de sons que abans potser es trobaven separats a l’interior de l’arxiu. És d’aquesta manera que els sons seleccionats construeixen nous sentits i ens poden parlar més enllà de si mateixos.
Instal·lació Sounds to be Protected al Festival Kosmopolis del CCCB
Com podem repensar el sentit d’un arxiu sonor des d’aquesta perspectiva crítica? Tot i la seva inmaterialitat, què ens poden dir els sons sobre les múltiples crisis materials i simbòliques que marquen el nostre present? De quina manera podem pensar des de i a través del so per desenvolupar estratègies de resistència i resiliència? Podem aprendre a escoltar i a entendre de què ens parlen les veus dels animals i altres manifestacions sonores d’origen no-humà? Aquestes són algunes de les preguntes que ens llancen les llistes de reproducció que integren el projecte “Sons a protegir”.
Plantejades a partir d’un enfocament conceptual i polític diferent, cadascuna d’aquestes llistes de reproducció posa de manifest la importància d’allò que Brandon LaBelle denomina «agència sònica» i «justícia acústica». Si la primera és una forma de resistència que se serveix del que és invisible, vibratori i ressonant per crear comunitats basades en una escolta mútua i empàtica, la segona busca redistribuir allò «audible», parant una atenció especial a aquelles veus i sonoritats que han estat silenciades per les normes i els sistemes dominants.
La primera consigna que cal seguir per protegir això que anomenem patrimoni sonor i per promoure sònica i la justícia sonora és clara i senzilla: cal que aprenguem a escoltar junts i a servir-nos d’aquesta escolta compartida com una pràctica decididament política. I, com des de fa ja 20 anys, una de les millors eines que tenim a l’abast per fer-ho continuarà sent l’arxiu Freesound.
Arnau Horta
Doctor en Filosofia, desenvolupa la seva activitat en l'àmbit del comissariat, la docència, la crítica cultural i la recerca artística.