Dani Santigosa + Laura González

Ell és consultor tècnic de SAP a l’Hospital Clínic. Ella, Full Stack Developer. Coincideixen a l’associació Institut Català d’Oci Alternatiu i Noves Tecnologies (ICOA), una associació sense ànim de lucre que cerca fomentar i divulgar sobre lleure alternatiu i, concretament, sobre el món de les noves tecnologies i videojocs. El principal esdeveniment d’ICOA és IndieDevDay, la fira del videojoc independent que el 8, 9 i 10 de setembre celebrarà la seva 6a edició al recinte La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.

Dani Santigosa. Bé, doncs ens coneixíem d’Astúries, de quan vaig estar treballant a la primera feina que vaig tenir. Jo sóc de Lleó, però me’n vaig anar a estudiar a Astúries i allà vaig començar a organitzar esdeveniments de cultura i de lleure… I en un moment donat vinc a treballar a Catalunya, a Lleida. Aleshores, en passar un temps, començo a tenir ganes de tornar a fer coses, de tenir una comunitat. I el tema dels videojocs és una cosa permanent a la meva vida. Més tard em trasllado a Barcelona i començo a veure què hi ha aquí relacionat amb els videojocs, i veig que hi ha una comunitat molt gran, una mica desconnectada entre si i poc centrada en el sector del desenvolupament de videojocs, sobretot independents. És veritat que, a Catalunya, a Barcelona, concretament, hi ha una agrupació d’empreses molt gran i molt potent per al territori nacional, però el tema indie, el tema de desenvolupadors que estan creant petits projectes que estan intentant relacionar-se amb altres actors de la indústria, va una mica més perdut. I aleshores, ajuntant-nos amb altres entitats, de premsa, de videojocs, professionals, etc, vam crear això de l’IndieDevDay, pensat com una jornada d’un dia, el primer any, en la qual mostrar el talent català a la societat catalana, i obrir-hi una finestra perquè els veïns de Barcelona puguin conèixer projectes que s’estan desenvolupant al costat de casa seva, ja que sempre que es pensa en videojocs, la gent ho associa amb Amèrica i amb jocs americans o japonesos. I, aleshores, la Laura apareix per aquí, parlem d’aquest projecte i fundem l’associació.

Laura González. Jo vaig acabar vivint a Barcelona per atzars del destí; tinc família aquí i, a més, hi havia el Dani. O sigui, que em vaig animar a venir a la gran ciutat. Jo porto temps ficada en temes d’associacionisme, muntant esdeveniments, però d’una altra temàtica. Per exemple, vaig estar ficada en moda, en cultura i en lleure alternatiu, i quan vaig venir a Barcelona em vaig unir a FemDevs (Associació Nacional de Dones Desenvolupadores de Videojocs), i com estava estudiant un màster d’especialització en disseny de desenvolupament de videojocs , doncs què millor que fer-ho ben acompanyada. I quan se’ns va presentar l’oportunitat d’organitzar l’esdeveniment aquí a Barcelona, em vaig unir per poder aportar una mica aquesta visió que tenia l’associació.

l’espeRit De
l’iNDieDeVDAY

DS. Bé, és complicat. Les primeres edicions només suposaven un esforç important un mes i mig o dos mesos abans de la fira. Des de la 4a edició, per a les quatre persones que fem la fira, és complicat emprendre totes les parts de l’esdeveniment, perquè ha crescut en tots els àmbits, i ara la producció, logística i administració estan creixent molt. Ara tenim gairebé dues feines, diguem-ne. Li dediquem tot el temps que no estem treballant. I les nostres vacances -apunta la Laura.

LG. Per sort, queda temps, però crec que és molt millor perquè, per exemple, ens molestava que l’espai fos reduït i sempre teníem aquesta espineta clavada. Aleshores, la quantitat d’estudis que volien formar part del nostre esdeveniment i que volien presentar allà era molt alta, i sempre calia deixar algú fora. Haver de fer pràcticament un tetris per aconseguir reunir el màxim talent possible en un únic lloc era una cosa molt difícil. Així que saltar a aquest nou entorn ens permetrà poder donar suport a molts més desenvolupadors, i crec que això és molt important. I també ho serà tenir un dia només dedicat al públic professional, perquè sí que vam veure que, a causa de la quantitat de gent que hi havia a l’esdeveniment, hi havia moltes hores en les que no tothom podia provar els jocs tot el temps que volien, o calia fer cues. Així, tot el tema de premsa o més de negoci estarà més acotat, encara que es pugui fer durant tot el cap de setmana i, a més a més, serà en dia feiner. Era una cosa que volíem implementar.

DS. Crec que l’únic que ens falta és que ens prenguin seriosament a la part professional. L’any passat va ser el primer que la vam tenir i que venien inversors a reunir-se amb estudis. Va funcionar molt bé, hi va haver més de 120 reunions de negoci, i aquest any aquesta part estarà molt més potenciada. Tindrem una àrea gran dedicada a això, en què només hi haurà reunions de negoci i trobades. Això amb la plataforma MeetToMatch, que és la que usen en grans fires del sector a Europa, com la Gamescom. I això és una mica el que necessitem, que hi hagi una gran quantitat de talent, una gran quantitat d’empreses, d’entitats, i que en surti sinergies i projectes rellevants d’aquesta fira. Aquesta és la missió perquè ja ens tinguin en compte, ja no nacional, sinó internacionalment. Precisament, aquest és el primer any que vindran estudis de fora del país per mostrar el seu talent i fer sinergies amb altres professionals o inversors.

NoVetAt
A l’iNDieDeVDAY
2023!

els cRoMos,
UNA iIcoNA De lA FiRA

LG. Costa menys crear-lo. Quan nosaltres érem adolescents o nens, no existia la figura del desenvolupador independent. Jo, almenys, soc informàtica i ni tan sols tenia mentalment la visió d’un professional de videojocs. Per a mi, els jocs es feien a Amèrica o al Japó, i encara que aquí hi havia desenvolupament, perquè jo vaig viure l’època d’or del programari espanyol, tot i així, era una cosa que ni tan sols em podia plantejar a nivell professional. Aleshores, la facilitat que té ara gairebé qualsevol persona d’accedir a una formació, fins i tot gratuïta i en línia de videojocs, i veure realment que això pot ser una professió de futur, abans era impensable, perquè no es podia, no es tenia accés.

lA VisiBiliTAT
Dels jocs iNDies

DS. Aquí hem trobat molt de talent. És increïble, a més que hi ha bones formacions a Catalunya perquè surtin projectes molt interessants i professionals. El problema és absorbir tot aquest talent en empreses o projectes. Per sort, aquí és el lloc on més formacions o empreses hi ha creant, desenvolupant. Però el tema és que surten molts estudiants i no es pot absorbir o aprofitar aquest talent. Cal més ajuda o més reconeixement dels organismes oficials, encara que he de dir que comparat amb altres comunitats, Catalunya aposta més per la cultura digital.

lA ViolèNciA
Als ViDeojoss

iNtel·liGèNciA
ARtificiAl eN lA cReAció
De ViDeojocs?

LG. Ara mateix tothom juga a videojocs. La meva àvia té 90 anys i hi juga. Li he comprat una tablet pel dia de la mare perquè ha descobert als videojocs una manera de millorar les seves capacitats, per exemple, en el cas de la memòria, amb evolucions dels típics jocs de taula dels d’abans, tipus dòmino o similars, als que ara pot jugar des d’una tablet. Aleshores, tot això són videojocs. Ja no et parlo del boom de Google al Candy Crush, però realment avui jo crec que hi ha tanta varietat i és tan accessible que tothom juga a videojocs.

lA ReVolUció
De lA iNDUstRiA
iNDie

DS. Sí, la indústria independent ha democratitzat el tema de jocs a diferents tipologies i àmbits de videojocs, i això és molt bo, perquè en proporcionar diversitat sempre serà bo. A mi el que m’agrada és aquesta nova audiència de jugadors de jocs clàssics en dispositius mòbils tipus Candy Crush, que de sobte obren les portes a jocs d’un altre tipus, a altres experiències en altres plataformes… Passar d’una persona que juga a Candy Crush en mòbil que jugui a Steam o en una videoconsola i que obri una mica les mires més enllà de jocs de trets a experiències narratives, novel·les visuals, o tota mena de videojocs que tenen un desenvolupament diferent del mainstream i que potser podem ficar-hi dins de la cultura de productes culturals… Hi ha molta gent amb desconeixement; no és que no els agradin els videojocs, és que hi ha un desconeixement enorme de la varietat de videojocs, perquè és normal que els Triple-A siguin els més coneguts.