Col·lectiu Estampa

Ja fa força anys que el Roc Albalat, el Pau Artigas, el Marcel Pié, el Marc Padró i el Daniel Pitarch compartien espai en un marc comú anomenat Taller Estampa, fent disseny de webs interactius, programació, animació i audiovisuals, entre d’altres, amb la investigació com a nexe. Però fa sis anys van decidir convertir-se en col·lectiu artístic, creant projectes propis en els que cadascú aporta el que la seva especialització li permet; així naixia el Col·lectiu Estampa. Hem parlat amb dos dels seus membres sobre la seva feina i també sobre alguns aspectes de rabiosa actualitat.

Com va sorgir aquest desdoblament
en la vostra activitat?

Pau Artigas. Vam intentar diferenciar el que eren feines d’encàrrecs que fem com a Taller Estampa dels projectes propis que fem com a Col·lectiu Estampa. A més, ara ens està passant que estem rebent encàrrecs en els quals utilitzem coses que hem fet servir com a col·lectiu perquè que estan a cavall entre una cosa i l’altra…

Marc Padró. En teoria és això, però nosaltres tampoc ho tenim clar i de fet ens costa separar-ho o que la gent ho entengui….

Teniu alguna definició
per explicar el que feu?

MP. Bé, una cosa que diem és que fem arqueologia dels mitjans, però bàsicament treballem amb mitjans digitals i audiovisuals, i el nostre interès és preocupar-nos pel seu funcionament i per com s’insereixen en el context en el qual vivim. És a dir, que ens interessa saber com funcionen aquests mitjans, però també com els percep la gent, com els entén, com se’n parla, a què s’apliquen i a què més es poden aplicar. I sobretot, aquests últims anys ho estem fent amb intel·ligència artificial.

ARt
qUe s’eNteNGUi

Com us organitzeu com a col·lectiu artístic?
Sou complementaris?

PA. Som bastant o molt complementaris. Per exemple, el Marc prové de Belles Arts i posteriorment va fer el màster d’Art Digital a la Pompeu Fabra i va passar cap al costat de la informàtica i la programació. Jo soc enginyer informàtic i poc a poc m’he anat acostant a la vessant artística, i dintre del col·lectiu hi ha gent que ve del camp de l’audiovisual o la recerca dels orígens del cinema. El Marcel, per exemple, és il·lustrador i animador dels orígens, i el Roc és dissenyador. Per tant, tenim interessos diversos que es creuen per crear els projectes. I a l’hora de plantejar-los, en general hi som tots; vull dir que pot ser que el projecte provingui de la idea d’algú, però a l’hora de conceptualitzar lo, desenvolupar-lo i fer la proposta, hi intervenim tots conjuntament.

MP. Exacte, no hi ha una organització molt concreta, treballem de manera bastant orgànica. Ho anem repartint tal com va sortint.

pRojecTe
pReFeRiT

El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials

Quines influències
heu tingut i quins són els vostres referents?

MP. Jo crec que cadascú té les seves influències, i no sabria dir-te’n una a nivell col·lectiu.

PA. Hi ha diversos membres del col·lectiu que provenen o que tenen un interès especial pel cinema experimental., i crec que aquest interès sí que es veu reflectit en alguns dels projectes.

No podíem fer aquesta entrevista en un moment en que la IA estés més d’actualitat… Què us sembla que alguns països, començant per Itàlia, hagin demanat que es congeli el desenvolupament de ChatGPT fins que hi hagi una regulació del seu ús?

MP. A mi em sembla bé, però fins ara no ho hem parlat entre nosaltres. O sigui, no tinc cap problema amb que es deixi d’avançar en aspectes tecnològics per aconseguir que la societat estigui preparada pels canvis que vindran. No tenim cap pressa per arribar a aquest desenvolupament tecnològic, quan hi arribem hi arribarem. Em sembla fantàstic que puguem estar preparats abans de seguir evolucionant.

PA. Hi estic d’acord, i més en el cas de la intel·ligència artificial. Aquests canvis estan venint molt ràpid. Vull dir que el tipus d’intel·ligència artificial que es fa servir ara, amb molta quantitat de dades, té uns 10 anys, o potser una miqueta més, però ja de per sí ha tingut una progressió bastant ràpida; però aquests últims dos anys s’està accelerant encara més. I jo crec que, fins i tot nosaltres, que estem més o menys al dia del que s’està duent a terme, ens sentim una miqueta superats i fins a cert punt sobrepassats de tot els canvis. Potser no fa falta parar, però sí dedicar recursos per entendre millor les implicacions que té el vessant més ètic i l’impacte en la societat.

peRiLL
i ALARMisMe

He llegit definicions que feu de la IA
desmitificant-la una mica…

MP. Sí, podem entendre que són processos estadístics, vull dir que tu tens una sèrie de dades i tens un programa que el que fa és anar extraient d’aquestes dades una sèrie de patrons, és a dir, intentant aconseguir un determinat resultat. Poc a poc va configurant una sèrie de valors per intentar arribar a aconseguir aquest resultat adequat i, al final, el que tens quan has acabat el que s’anomena “entrenament” és com un model estadístic molt bèstia, amb un munt de paràmetres. Però allò no és res més que el que és. I, més o menys, sempre que li donis la mateixa informació tindràs el mateix resultat. És a dir, no estem parlant d’autonomia, no estem parlant de consciència, no estem parlant de moltes de les coses que es mencionen associades a la intel·ligència artificial. Però, d’altra banda, el potencial que té per aconseguir resultats és molt gran, però alhora relativament perillós o relativament poc fiable en segons quines situacions.

PA. També intentem desmitificar la seva teòrica neutralitat, perquè sovint es diu que és un algoritme, que és una màquina que, per tant, és neutre. Però això és completament fals, ja que, si bé la fórmula en sí podria ser-ho en origen, aquest tipus d’eines s’entrenen o aprenen a fer la tasca per la qual se les programa a partir de molts exemples. Aquests exemples provenen del món actual, que està ple de biaixos i de discriminacions. Per tant, aquestes eines seguiran replicant els mateixos problemes que tenia el món si no es fa un treball a l’hora de filtrar -los o equilibrar-los per aconseguir millors solucions i un món més, més social, més bo, més just.

cReAtiVitAt
eN peRiLL?

Fins on creieu que pot arribar la IA?
Què veurem en els pròxims anys?

MP. Som poc de prediccions, però una cosa que està clara és que amb l’explosió d’aquestes tecnologies, la generació de contingut en molts àmbits diferents segurament explotarà també. És a dir, que hi haurà molta gent generant tot tipus de contingut textual, imatge o vídeo. Què ens portarà? Això és una mica més difícil de predir, però entre altres coses, ens portarà una gran quantitat de contingut que haurem d’aprendre a gestionar o assimilar o a diferenciar entre el contingut generat i el contingut no generat. O realment veurem si això és un boom inicial que al cap d’un temps perd la seva gràcia.

I si fins ara corren prou continguts falsos per xarxes,
no em vull imaginar què passarà amb la IA…

PA. Dintre de l’estudi tenim diferents opinions respecte a això, perquè aquest tipus de riscos ja es van comentar quan va aparèixer l’edició de la fotografia o el photoshop. El que passa és que ara mateix és més fàcil fer-ho que en altres èpoques, i fer ho amb poc esforç, és a dir, automatitzar-ho i generar molt contingut. Per tant, jo crec que sí que hi ha un cert risc. Això requereix, també una certa educació; no sé si és la paraula, però caldrà una certa adaptació per part de tota la societat.

MP. Sí, però en certa manera, les fake news existeixen des de fa molt de temps. Sí que pot ser més immediat produir contingut que sembli veraç, però igual que amb tantes altres tecnologies abans, com a societat ens hem d’acostumar a discriminar el que té veracitat del que no. En tot cas, no em preocupa tant el mecanisme amb el qual es generen aquestes notícies, sinó el mecanisme pel qual s’escampen, se les dona visibilitat i se les potencia, potser simplement per aconseguir publicitat i treure’n un benefici econòmic; vull dir que l’eina amb la qual generes el material no em sembla tan perillosa com l’eina amb la qual el difons.

I què opineu
que tribunals de diferents països
estiguin negant l’autoria d’obres
quan s’ha utilitzat alguna aplicació d’IA?

PA. Així de primeres no ho trobo lògic, perquè als que fan servir el photoshop sí que se’ls reconeix l’autoria, però si fan servir una eina d’intel·ligència artificial, no? El photoshop està començant a integrar la IA i, de fet, porta temps fent-ho.

fUtUR DeL
coL·LectiU

Precisament, he llegit que vosaltres manteniu la tesis que la generació d’intel·ligència artificial va en detriment del medi ambient…

Doncs estem preparant una exposició on estudiarem el consum d’energia que fem amb l’ordinador quan treballem amb la Intel·ligència artificial, i quin impacte mediambiental pot tenir això. Com més grans són els models i com més llargs i més dades tenen els entrenaments, més energia s’està consumint per a fer-los. Per tant, si aquests entrenaments es succeeixen de manera constant, si es van fent sense parar, simplement per intentar cada vegada que siguin més grans, amb dades més actualitzades, tot això té un important impacte mediambiental a nivell de consum d’energia.