Alba G. Corral

Des de ben petita li agradaven els ordinadors i per això es va graduar en enginyeria informàtica. Però la seva vida familiar també va està molt marcada per la cultura i això li va influir a l’hora de fer un tomb cap a la programació creativa. Alba Corral es convertia així en un referent de l’art generatiu, amb obres que plasmen amb vida pròpia els colors i el comportament de la natura. La bellesa del Delta de l’Ebre, on viu des de fa uns anys, és ara la seva principal font d’inspiració. 

Aquí treballo amb més facilitat, treballo més i millor. Va arribar un moment en què Barcelona no em resultava una bona ciutat per produir. Massa densa, massa imputs diferents. Aquí observes altres coses. A Barcelona anava molt a la muntanya de Montjuïc, que m’encanta. Aquí surto i ja tinc el Delta, la muntanya, és un altre ritme, una altra calma…

Els colors del capvespre, el vermell a l’estiu o el capvespre dels hiverns queden molt plasmats a la meva obra. I tot això es percep en els colors o en els comportaments abstractes. Em baso més en els ocells perquè els veig contínuament volar. De vegades reflecteixo aquestes coses de manera automàtica i després m’adono que hi ha una inspiració en el lloc. Altres vegades és un reflex més conscient.

La veritat és que em costa parlar de les característiques de la meva obra, però Jaime de los Ríos, que també és un artista digital, em diu que quan la veus “és molt Alba Corral” i la pots identificar. Això té una part positiva, però també et pot encaixonar. Sí que és veritat que faig coses diferents contínuament. Però les característiques principals poden ser les formes abstractes, jugar molt amb el color, els moviments i també amb comportaments molt propis de la natura.

ARt DiGitAl
ViU

És clar, perquè d’on emana el procés creatiu? A mi m’emana de totes aquestes parts. Amb una preparació i una programació molt gran, fent servir la ment perquè és el meu pinzell (que és la programació i la informàtica), i això és una base molt important. Però una vegada que això ja ho manegues, llavors et deixes portar.

Tard. A mi m’agradaven els ordinadors des de petita. Vaig començar amb l’Spectrum i vaig estudiar enginyeria informàtica. Va ser quan vaig venir de Madrid a Barcelona, ​​on hi havia un ecosistema creatiu i on s’estaven fent coses amb codificació creativa. Jo treballa en una agència de publicitat i vaig veure que podia fer servir la programació per fer altres coses més enllà d’aplicacions, i aquí se’m va obrir la ment. Estava en el moment just on hi havia les possibilitats i vaig començar a crear peces amb codi.

Sempre he estat en comunicació amb ella, amb la fotografia. Feia moltíssima foto, i això m’ha ajudat molt per a la composició. I sí, sempre he tingut una part artística, però crec que tots podem ser creatius. Depèn de quantes hores hi dediquis. És important també la influència que ha tingut també tota la meva infància i la meva adolescència, on sempre hi havia música i art. Anàvem molt a museus, també d’art contemporani. I això se m’ha anat quedant.

Va ser en el període 2005-2006. A Barcelona hi havia molts locals i petits festivals i esdeveniments, i vam començar amb els concerts audiovisuals on artista sonor s’ajuntava amb artista visual. Vaig començar en un local que es deia El Niu, al Poblenou, i em van començar a maridar amb diferents músics que passaven per allà.

La veritat és que, quan les dues disciplines es produeixen alhora, totes dues tenen un altre color i una altra brillantor. És com que ballo el so amb la visual. Hi pot haver una part de màgia, però més que màgia és un misteri. En general, per què ens encanta veure art, fer-lo i que la cultura sigui tan important? Està clar que hi ha alguna cosa que ens va bé…

tocANt
eL ceL

Ara estic explorant el concepte de les peces d’art digital i les plataformes, que ja fa temps que existeixen. L’important és que el marc ja va més enllà de la pantalla. Grans marques de televisió fabriquen marcs que semblen quadres que pots posar a la paret. Es dona importància al contingut d’art digital dins d’això que anomenem televisió, que ja és un marc digital on hi pot haver moltes coses. Així que estic explorant el terreny per col·laborar amb plataformes que van per aquest camí.

Ens obliga a estar molt al dia, però sense tornar-nos boges. Hem de tenir curiositat, però ara hi ha molta impaciència. Es posa de moda la paraula NFT i ja ens posem nerviosos. I això et pot provocar molta ansietat. Cal estar al corrent i quan alguna cosa t’agrada, ficar-t’hi. Però no m’interessen les modes. M’interessen certs debats, però no pas les modes, ni aquells debats que sorgeixen per una carrera d’un mercat digital especulatiu.

NoVes
RelAcioNs

Tenim un grup privat on tenim les nostres xerrades de tot, el nostre espai de seguretat per no haver d’estar amb aquesta lluita que de vegades tenim sobre la necessitat de sobrevalorar-nos i aguantar les explicacions tècniques que de vegades et donen quan no les has demanat. Nosaltres no necessitem fer allò de “jo en sé molt”, i anem més al gra. Després hi ha altres coses interessants tecnològiques que no te les explica ningú perquè hi ha aquesta tendència a dir noms molt estranys en anglès perquè l’altra persona no sàpiga de què parles.

lA BRetXA
tecNolòGiCA

Efectivament. Ja no hi ha un sol nínxol de públic on només puguin entendre l’art digital persones que tinguin coneixements de com s’ha fet el que hi ha al darrere. Jo tinc grans fans tant els hi dona com s’ha fet i què hi ha al darrere. Els hi encanta. Això ja està més universalitzat, la gent està més acostumada a veure contingut a la pantalla, a projectors o a façanes, i això és meravellós.

Ensenyo a dibuixar amb codi, a dibuixar el so i com sonidificar la imatge. Dibuixar el so amb codi, que és la base que jo utilitzo. També és important com posar els títols als workshops, sense tants termes tècnics. Per exemple: “Com dibuixar el so o com sonidificar la imatge”, en lloc de dir-li “Curs de Processing de codi obert i Sonic Pi”. Cal cercar conceptes més propers.

Vull continuar creant, potser viatjant menys. Vull treballar molt més al territori, a prop. I m’agradaria tenir un lloc on l’art, la tecnologia i la docència puguin funcionar com a tallers i exposició, aquí a La Ràpita. Però això requereix una bona gestió. Has de veure l’espai, comptar amb l’ajut de les institucions i envoltar-te d’un bon equip. Seria per poder obrir-me més al coneixement d’altres persones i poder compartir el meu de manera més pública, també amb la gent jove i adolescent. Ells m’han ensenyat molt! El metavers me’l van ensenyar ells jugant al Reblox.

coMPARtiR
AMB el JoVeNt

Sí, jo crec que sí, perquè allò material i també les peces d’art tenen la seva pròpia vida. I és important desarrelar-te en certa manera, perquè avui estic fent això i demà potser no estic treballant del mateix, i no passa res. En això la pandèmia ens va ensenyar molt. Està bé no aferrar-te als llocs ni al teu art, i així et vindrà de gust també fer coses noves. Cal arxivar els fitxers. Ja no ens pertanyen.