Bodyscapes

Què vol dir habitar un lloc o un cos? Aquesta és la pregunta que enceta Bodyscapes, una exposició que convida a repensar el cos no com un objecte, sinó com un entorn viscut, ple de memòria, matèria i emoció. A través de la mirada de deu artistes dones, la mostra desplega un recorregut per cossos que es transformen, es deformen, es multipliquen i es reinterpreten.

El cos s’hi mostra en tota la seva complexitat: alguns desafien els cànons de bellesa o reflecteixen el bucle infinit de validació a les xarxes socials; d’altres floten, desafien la gravetat i busquen la llibertat sense abandonar-se a la desconnexió. També hi ha cossos que simplement s’hi queden, quiets i arrelats, reivindicant el dret a existir sense espectacle. El cos, aquí, és santuari, espai de curació, i pont entre el món interior i la natura.

Obres fetes amb intel·ligència artificial, vídeo i coreografies generades digitalment construeixen cossos virtuals que no escapen de la matèria, sinó que la reinterpreten. A Bodyscapes, el digital no representa desconnexió sinó una altra forma d’encarnar el món.

La natura apareix com a còmplice, sobretot mitjançant l’aigua. Tant aterridora com alliberadora, l’aigua esdevé símbol de purificació i retorn als orígens, distorsionant el cos però també alliberant-lo del pes, la rutina i el soroll emocional. El moviment és l’altre llenguatge comú: sigui sota l’aigua o en danses digitals, els cossos es troben en procés constant de canvi, atrapats en un gest de transició.

Bodyscapes ens proposa una nova forma de mirar el cos: com a paisatge viu, en flux, que no pot desvincular-se del món que habita. Un territori en transformació que, com qualsevol ecosistema, mereix ser escoltat, cuidat i observat amb atenció.