Varvara & Mar

El seu art aborda infinitat de conceptes, llençant preguntes a l’aire sobre l’impacte de les tecnologies en la nostra societat. Amb una enorme capacitat per experimentar amb diferents materials i llenguatges, Varvara Guljajeva i Mar Canet viatgen per tot el món compartint amb el públic apassionants experiències immersives i noves maneres d’entendre l’art. Aquests dies han estat a Barcelona per presentar la seva exposició individual Psychedelic trips a la Galeria Alalimón, una innovadora proposta d’artesania combinada amb processos digitals que no deixa indiferent a ningú.

Mar És una exploració de com fer escultures amb Intel·ligència Artificial, guiant-les amb textos. Comencem amb escultures plàstiques, amb un model d’Intel·ligència Artificial que les modifica amb un text que li entrem i que després acaba sent el títol de la obra. A la gent li sorprèn perquè venen a veure una obra que saben que s’ha fet amb tecnologia, però acaben veient ceràmica amb materials reciclats de pesca i impressions del que surt dels models amb IA.

Varvara Sí, muchas veces pensamos que la tecnología puede crear por sí sola, y con esta obra se puede ver que detrás de la tecnología hay mucha mano humana, en este caso utilizando procesos de artesanía, cerámica y esmaltado. ¡Esperamos que al público le guste explorar con nosotros!

Varvara Sí, porque en realidad tecnología (téchne) viene de la Antigua Grecia, y por eso usamos como punto de partida esculturas griegas y romanas. El término se refiere al “saber hacer”, y esto los artistas y los artesanos lo han hecho siempre.

Mar D’alguna manera és un pas més en aquesta evolució de l’ús de la tecnologia. Nosaltres entenem que la Intel·ligència Artificial és una nova eina per a l’artista. L’artista no és substituït, només que tu tens una nova eina per treballar i modelar coses. I aquesta idea nostra d’acabar fent una obra objectual és també aquesta idea de passar dels bits a àtoms, del món digital a l’analògic.

Del BiT
A l’ÀToM

Mar Sí. Nosaltres, en els processos d’investigació artístic, ens aventurem a fer coses molt heterodoxes i molt diferents entre sí. Així, el que vam fer amb aquesta tricotosa, és recrear-nos en una  tecnologia que va ser puntera en la revolució industrial. I així vam inventar una tricotosa circular feta en 3D i tall làser, amb software obert.

Varvara La última de estas tricotosas fue Neuroknitting Beethoven, donde estuvimos tejiendo los datos neuronales de una pianista mientras tocaba. Fue un encargo del Goethe Institute Hong Kong para el año Bethoveen. Se tuvo que realizar vía telemática por la pandemia y tuvimos que programar con los datos que llegaban de Hong Kong a Estonia. Entonces entendimos que los datos biométricos viajan por todo el mundo y que si nosotros, como artistas, podemos entender momentos complicados de un pianista, imagínate qué pueden hacer grandes compañías que tienen más datos y que pueden tener otras idees diferentes a las nuestras. 

Varvara Se llama codificar emociones, e incluso las empresas lo están haciendo. Y nosotros intentamos comprobar qué significa y, a través de una instalación artística, dejar ver al público si esto es verdad o no.

eMocIoNs
DiGiTALs

Mar  Sí, l’obra Wishing Wall la vam fer pensant que, tot i que de vegades ens queixem per algunes coses, també hem de veure la cara bona de la vida. Per això vam fer aquest treball, que va coincidir amb el naixement de la nostra filla, i que transforma els desitjos en papallones de colors.  

Varvara  Con este trabajo también estamos intentando ofrecer una experiencia que el público recuerde realmente, y con Wishing Wall, donde tú estás expresando tu deseo, es un poco raro que a todo el mundo le salgan las mismas mariposas, ya que hay miles de especies en todo el mundo. Por eso intentamos ofrecer esta variedad e intentar analizar los deseos, aunque- volvemos a lo que comentábamos antes: en realidad las empresas, con los big data, ya saben mejor que nosotros cuáles son nuestros deseos. 

Mar  Sí, a l’obra Dream painter ens vam focalitzar precisament en això, intentant especular si la Intel·ligència Artificial pot ajudar a interpretar els somnis. Es tracta d’ una peça interactiva amb un braç robòtic que interpreta els somnis i aleshores s’inventa un dibuix. Un cop acabat, s’ajunta amb els dibuixos generats pels somnis d’altres persones i es crea una obra col·lectiva. Intentem mostrar una altra cara de la tecnologia més col·laborativa amb els humans.

coL·LABoRAR
AMB Les MÀqUiNes

Mar  Sí, per exemple, Humans need not to count és una dualitat. Explica com, des de la modernitat, hi hagut una reacció contra la tecnologia en el sentit que aquesta treu llocs de treball, però també analitzem com una persona que es passa el dia comptant visitants en un museu potser acaba tenint dolor a les articulacions, fent a més un treball poc creatiu, quan potser es podria dedicar a fer visites guiades. 

feINes
Més cReATIVes

Mar i Varvara Creiem que Barcelona està ben posicionada en el món i que el públic té més coneixements, amb la qual cosa també és més exigent, i això és bo. Potser faltaria un museu d’art digital, i d’aquesta manera es preservaria millor l’obra feta pels artistes. De vegades el problema és que els museus tenen comissaris que tenen por de l’art digital perquè no és la seva especialitat i se senten més incòmodes amb aquest llenguatge. 

UN esPAI
PRoPI

eL VALoR
De L’ART DiGiTAL

Mar  Creiem que l’art digital ha estat molts anys poc valorat a nivell del mercat i amb els NFT s’ha obert a altres audiències. Hi ha coses que no són ideals amb aquest mitjà, com la ultraespeculació, però si anem a vendre a un preu mes democràtic on tothom pugui contribuir a la producció artística, això està bé.  

Varvara fa més la part d’electrònica i jo més la de software, però la veritat és que tots dos fem una mica de tot, perquè hi ha molta feina darrera de tot això. Nosaltres preservem les  nostres obres i això vol dir que s’han de documentar, fer els manuals tècnics, les caixes de transport, i la instal·lació quan vas una mostra. Tot i que, amb la covid, i també  per motius ecològics, s’està obrint l’opció de fer la instal·lació sense que l’artista hagi de viatjar, és a dir, que la sala la pugui muntar amb les teves instruccions i això és un gran avantatge a vegades. 

Ummm…no sé si ho podem explicar  (es miren tots dos). Bé…tenim en marxa un projecte nou amb robots que faran una tasca absurda, que és buscar una agulla en un paller…I aquí ho deixem! Així d’aquí uns mesos podreu descobrir en què consisteix exactament. Esperem que us agradi!