Narratives transmèdia amb els còmics com a protagonistes

Arriba una nova edició del Saló del Còmic de Barcelona i amb aquesta excusa hem preparat un petit llistat amb còmics que són origen (o formen part) de narratives transmèdies més grans. Aprofitem per recordar el paper central del llenguatge d’aquest art seqüencial dins les ficcions que consumim actualment.

La primera persona en definir el concepte de narrativa transmèdia va ser el teòric nord-americà Henry Jenkins. En un article, ja famós, publicat al gener de 2003 a la pàgina divulgativa del MIT, Jenkins va començar a definir una manera de produir, distribuir i consumir ficció que, si bé no era nova del tot, sí que s’estava guanyant un lloc hegemònic dins del paisatge cultural. Els anys següents va continuar desenvolupant el concepte i estudiant el fenomen en llibres com Where Old and New Media Collide (2006) o al seu blog personal, Confessions of an Aca-Fan.

A aquestes alçades, el concepte ja ha fet el salt cap a fora del món acadèmic i, amb més o menys precisió, tots sabem què vol dir quan escolten parlar de transmèdia: ficcions segmentades, formades per diferents fonts textuals, audiovisuals i/o interactives que funcionen de forma entrellaçada per formar un tot unitari i (més o menys, segons cada cas) coherent.

G.I. Joe – Héroes Internacionales de Larry Hama i altres (1982-1994)

gijoe

Veient l’èxit comercial de les joguines basades en La Guerra de les Galaxies, a principis dels vuitanta, Hasbro va decidir recuperar una antiga propietat intel·lectual de ninots (perdó: “figures d’acció”, que és el terme que els departaments de màrqueting fan servir dins la indústria de les joguines per fer sentir als nens que estan jugant a coses de gent gran) bèl·lics. En la cerca per noves formes de promoció, Hasbro va aconseguir un acord amb Marvel per desenvolupar conjuntament una sèrie de còmics llicenciats amb les aventures d’uns soldats del futur (formats d’un 50% d’excés pulp i d’un altre 50% d’agressiva i estúpida masculinitat de l’era Reagan) en la seva lluita interminable amb Cobra, un extravagant comando terrorista amb obsessió per les serps. Aquests còmics, juntament amb una sèrie d’animació emesa els dissabtes al matí i a les fitxes que es van incloure a la capses de cadascunes de les figures d’acció, oferien als consumidors un context i una narrativa molt més elaborada que qualsevol altre producte infantil del mercat. Pel Henry Jenkins, es tracta d’un dels primers exemples del que avui entenem per narrativa transmèdia, encara que en els any vuitanta aquest terme no s’havia encunyat. L’èxit va ser tan gran que aquesta pràctica es va convertir en estàndard de la indústria. Desprès de G.I. Joe, He-Man i els Màsters de l’Univers i Transformers van seguir el mateix camí.Read More »

Als fans de Harry Potter sempre ens quedarà la xarxa per somiar

Aviat farà 20 anys que es va publicar la primera entrega de Harry Potter. I ara amb Animals fantàstics i on trobar-los molts de nosaltres ens hem tornat a sentir com quan érem nens. Els muggles hem hagut d’acceptar la nostra condició. Mai rebrem l’esperada carta per anar a Hogwarts. Però sempre ens quedarà la xarxa per somiar.

2the-hogwarts-express-sign-in-19-years-later-harry-potter-28561779-500-206

 

I encara t’agrada Harry Potter després de tot aquest temps?

Sempre.

Harry Potter i ara Animals fantàstics i on trobar-los són sagues per a totes les edats però la generació que hem crescut amb els personatges ho hem viscut molt intensament.

Formo part d’una generació en què moltes nenes i nens vam tenir la nostra primera aproximació a la lectura fora de l’àmbit escolar gràcies als llibres de la J.K Rowling. De la lectura, vam passar a l’audiovisual o viceversa. Això tant se val. Presumim obertament d’haver llegit els llibres més d’una vegada perquè el nombre de vegades que hem vist les pel·lícules no el podem ni comptar.

View this post on Instagram

@cherrywallis shared what #HarryPotter means to her.

A post shared by Pottermore (@pottermore) on

Harry Potter ens ha marcat. A alguns més que altres, clar. Però no es pot negar el poder mediàtic transversal que ha tingut la saga. N’ha tingut tant, que fins i tot s’han arribat a fer estudis comparant el model educatiu de la saga amb el de Mèxic o afirmant que ajuda les persones a ser més empàtiques i a tenir menys prejudicis. Podem portar la història a qualsevol terreny, i en l’era digital comprovem una vegada més la bona entesa entre el contingut audiovisual i el digital.

 

La presència de la marca Harry Potter a la xarxa

Us hem parlat més d’una vegada de màrqueting, en aquest mateix butlletí hem publicat un article de campanyes fetes amb realitat virtual i és que la comunicació a la xarxa és essencial per les marques.

Per aquest motiu, és fàcil trobar a la xarxa contingut relacionat amb la marca Harry Potter, ja que és una crida al consum, -només cal veure la gran quantitat de marxandatge-.  Això aplicat a internet es transforma en contingut viral per atreure visites (i obtenir majors ingressos a partir de la publicitat) i en utilitzar qualsevol ocasió en què s’esmenti el mag per fer una acció comunicativa.

Un exemple clar va ser el dia 1 d’octubre, dia en què comencen les classes a Hogwarts. Mentre bruixes i bruixots arribaven a l’andana 9 i 3/4 els muggles ens dedicàvem a ofegar la nostra frustració tuitejant amb el hastag #BackToHogwarts.

Els usuaris som conscients de l’oportunisme de les empreses. Per això ens diverteix establir o compartir diàlegs amb aquestes. Sabem que tenim possibilitats que ens responguin de manera divertida i que serveis com correus, que en principi ens sembla molt seriós, s’involucrin en la causa. Una de les maneres per posicionar-se i arribar als consumidors potencials és utilitzant les analítiques per conèixer bé al públic que es volen adreçar. Segons Statista, Harry Potter se situa en el número 1 en likes del podi de pàgines de pel·lícules de Facebook, fet que demostra  que a les empreses ja els va bé simpatitzar amb el mag per congeniar amb el seu públic potencial. Tampoc cal utilitzar Google Analytics per arribar a aquesta conclusió.

 

Pottermore

baixa-2

Si parlem de comunitats potterheads hem de parlar de la pàgina mare, Pottermore. No estem parlant d’una pàgina de fans qualsevol, sinó d’un web oficial que porta la signatura de Sony i de la mateixa J.K Rowling. Per tant, Pottermore va més enllà d’un espai de trobada de la comunitat.

L’empremta de l’autora és clarament present. A la pàgina hi trobem històries i explicacions que no es troben en els llibres. Per exemple, s’explica la història de la màgia als Estats Units o per què els Dementors fugen de la xocolata. També és una pàgina interactiva, pots crear un perfil per fer tests sobre quina casa pertanys, quina és la vareta que més s’adapta a les teves necessitats o quin és el teu patronus. Aquest perfil és el  mateix que s’utilitza per realitzar compres.

Una autora transmèdia

J.K Rowling sempre s’ha caracteritzat per ser molt propera als seus fans. Són moltes les històries que s’expliquen a Internet sobre com l’escriptora els ha donat suport. Una de les més conegudes és la d’ Evanna Lynch, la Luna Lovegood. L’actriu estava hospitalitzada el mateix dia del llançament de Harry Potter i l’Ordre del Fènix però això no li va impedir aconseguir el llibre firmat per l’escriptora. Va aconseguir obtenir un permís d’una hora per sortir de l’hospital disfressada de Harry Potter i anar a buscar la cinquena entrega. J. K li va respondre una carta animant-la a lluitar per recuperar-se i per intentar aconseguir un paper per aparèixer en les pel·lícules.

Una noia que explicava haver patit abusos sexuals i bullying i que confessava haver-se intentat suïcidar vuit vegades, va mencionar a J. K Rowling en un tuit. Expressava el seu dolor i volia combatre’l tatuant-se un expecto patronus en el braç que més s’acostumava a autolesionar. Agraïa a l’autora haver-la ajudat a anar superant els obstacles que se li han presentat a la vida i que, li volia demanar un favor, que escribís manualment ella mateixa  el conjur. Igual que fa uns mesos es va donar aquest cas, se n’han donat d’altres. L’autora és molt activa a les xarxes socials i interactua constantment amb els fans. Tampoc té por de mullar-se. Fa poc va comparar Donald Trump amb Lord Voldemort.

Del món màgic al món digital

Internet és la cuna de moltes creacions a partir de qualsevol producte mediàtic. Hi podem trobar jocs, fan-fictions, paròdies, il·lustracions, fòrums, discussions de teories i, fins i tot, històries interactives a les xarxes socials. Potterty és un col·lectiu de persones que estableixen rols i reviuen els moments de la saga a Twitter. Ja sabeu que cada vegada s’aposta més per les noves narratives i per la interactivitat. És una nova manera de viure la literatura i conèixer gent amb els mateixos gustos. L’aventura que et proposen comença escollint un personatge dels disponibles a la seva pàgina web. Si no estàs segur de quina casa pertanys, pregunta-li al barret seleccionador @sortinghat, que sabrà quina casa s’ajusta més a tu. Viu tantes històries com puguis imaginar, però recorda que ets a l’escola i hi ha classes. L’assistència és obligatòria i suma punts a la teva casa.

Hogwarts extreme també és una comunitat interactiva. No és ni un joc ni un fòrum, és una mescla de tot. Podràs comprar a les botigues de la Ronda d’Alla òlibes de diferents colors, objectes, varetes, etc. Dintre de cada botiga hi ha un fòrum. I, per últim, cal mencionar la comunitat catalana HPCat, que publiquen el seu propi Periòdic Profètic. I, encara que no sigui pròpiament digital, no li voliem treure mèrits als jugadors de Quidditch catalans. Sí, sí, ho heu sentit bé. El joc en què els jugadors van sobre una escombra. No us perdeu la Final de la Copa Catalana dels Nightmare Grims contra els Barcelona Eagles Quidditch Team 2015 al ritme d’AC/DC i de Metallica.

 

 

Marta Izquierdo

CARTOON 360

Participa dels següents itineraris Digital Juny:

audiovisual animació videojocs

Cartoon 360 és un esdeveniment al voltant de la conversió de projectes d’animació en marques crossmedia i engloba sessions de pitching, conferències i trobades de networking.

Cartoon 360 està organitzat per Cartoon, una associació internacional amb seu a Brussel·les que dóna suport a la indústria de l’animació europea, amb el suport del programa Europa Creativa de la Unió Europea i amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Catalan Films i Pro-Animats.

La indústria de l’animació, amb la vitalitat creativa que la caracteritza i la capacitat per fer visibles els universos més inimaginables, és un dels sectors més propicis per a l’explotació crossmedia de projectes. No obstant, l’esdeveniment va dirigit tant a empreses de producció d’animació com a empreses digitals de tots els àmbits.

Cartoon 360 tindrà lloc del 30 de maig a l’1 de juny al Disseny Hub de Barcelona i s’organitzarà en dues parts. Per una banda, les sessions de pitchings on cada productor disposarà d’un espai de temps per a presentar l’enfocament crossmedia del seu projecte. Un equip de 25 experts de diversos àmbits digitals els avaluaran i completaran la sessió assessorant els projectes pel que fa als continguts, el finançament i la distribució. Per altra banda, s’hi duran a terme presentacions didàctiques a càrrec de prescriptors crossmedia dels diferents sectors.

Cinc projectes catalans participaran a les sessions de pitching al Cartoon 360:  “Bubble Bib”, una coproducció de Triacom Audiovisual, Planeta Junior S.L. i la productora de la Índia Toonz Media Group; “My Prescholl Monster”, de KP Productions Toons & Games i Big Bang Box; “Dinogames”, de Dream Team Concept i Lady Bug Films; “Bradley and Bee”, una coproducció de Tomavistas i la productora britànica Red Kite Animation/Bradley and Bee Limited; i “Gummy Bear” d’Imira Entertainment.

Enguany, per primera vegada, hi tindrà lloc un activitat de networking entre empreses d’animació i empreses catalanes de videojocs per tal d’afavorir el treball comú i els projectes creuats entre els dos sectors.

Cartoon 360 és el primer esdeveniment d’aquestes característiques per a empreses crossmedia. La seva primera edició celebrada a la ciutat alemanya de Munic va reunir 125 persones i 180 a la seva primera edició a Barcelona el 2015.

 

+ info

Angry Birds: la pel·lícula

Angry Birds movie: Peter Dinklage and Maya Rudolph revealed in cast announcement

Dinklage, Bill Hader and Maya Rudolph among those confirmed for big screen adaptation of popular computer game

theguardian.com, Wednesday 1 October 2014

Producers of the forthcoming big screen adaptation of video game Angry Birds have revealed the movie’s high-flown cast.

Game of Thrones’ Peter Dinklage, Frozen’s Josh Gad, Horrible Bosses’ Jason Sudeikis, Bridesmaids’ Bill Hader, Danny McBride and Bridesmaids’ Maya Rudolph will make up the voice talent, which was revealed after fans of the game worked together to sling one billion birds over the past 48 hours. Fans also got a sneak peek at the look of the film.

Plot details for Angry Birds, directed by Fergal Reilly and Clay Kaytis, remain shrouded in secrecy. But it appears Sudeikis will take the lead as the temperamental Red, with Gad as the nifty Chuck and McBride as the explosive Bomb. Rudolph voices female bird Matilda, with Hader due to sit on the porcine side of the fence in an unspecified role and Dinklage as the legendary Mighty Eagle. (…)

It remains unclear how far the film-makers will veer from the game’s basic premise, which sees players using a slingshot to fire birds at the evil pigs who have stolen their eggs. Angry Birds marks the property’s first foray onto the big screen, though an Angry Birds animated show was launched last year and has picked up more than 3bn views in its first 18 months.

The movie, a partnership between Finnish Angry Birds creator Rovio and Hollywood studio Sony, is due to hit cinemas in July 2016.

Llegir la notícia sencera