Per què resulta tan atractiu veure a iguals jugar a videojocs o xerrant sobre experiències personals? Per què les noves generacions opten per aquest tipus de contingut? Analitzem aquesta nova tendència i expliquem les raons d’una popularitat massiva que aposta per la immediatesa i el feedback continu.
Durant els últims mesos hem vist un important èxode d’espectadors dels mitjans tradicionals a plataformes com Twitch. Els nous serveis d’streaming trastoquen profundament el sector dels mitjans audiovisuals i estableixen nous rècords d’audiència. Els esdeveniments en viu es converteixen en els protagonistes absoluts de les nostres preferències de socialització i de lleure. Aquests gegants de l’entreteniment compten amb milions d’usuaris i xifres de visionat estratosfèriques, proveïdes majoritàriament per un públic jove.
Tot i no ser l’única plataforma d’streaming és la que més moviment reporta. Neix l’any 2011 sota el braç de Justin.tv, una proposta que també emet vídeos a la carta i en directe principalment sobre videojocs i eSports. El subproducte que havia aparegut a partir de la matriu Justin.tv acaba agafant embranzida i es col·loca com un dels portal amb més trànsit als Estats Units l’any 2013.
Avui en dia Twitch és propietat del gegant Amazon, que va comprar el domini web el passat 2014 apostant per aquesta nova forma d’oci. A l’inici es prioritzava la cobertura d’streams individuals, tornejos i speedruns de diferents partides, ara el portal acull tot tipus de contingut. Els jocs que continuen comptant amb més popularitat són League of Legends, World of Warcraft, Minecraft i Fortnite que aconsegueixen congregar a multituds espectaculars. 2020 ha estat sens dubte el període de creixement més fort de la plataforma, que s’ha vist afavorida pel confinament domiciliari obligatori.
Conforme avança el mes de maig van arribant els grans festivals de la ciutat. Entre ells el Primavera Sound, un gran festival de música que omple la ciutat dels millors grups de pop-rock i de molts fans que venen d’arreu. A nosaltres ens agrada molt el Primavera Pro, l’apartat professional del festival, on podem trobar conferències i trobades relacionades amb tecnologia, música i tendències. Us hem buidat el programa per recomanar-vos algunes activitats!!!
Beyoncé ha tret Lemonade, un àlbum visual sobre les relacions, les emocions i la traició. Un drama personal amb un títol que refereix la famosa frase “si la vida et dóna llimones, fes-ne llimonada”. L’estratègia de màrqueting digital és digna d’estudi així que us hem fet un resum de les repercussions que ha tingut el llançament, tant les desitjables com les més negatives.
Beyoncé és la gran diva actual de la música. Ningú fins ara havia fet servir una hora d’un canal de televisió per cable per donar a conèixer un àlbum que de fet són 12 vídeos (aquí podeu veure informació dels directors dels videoclips). 12 temes que inclouen col·laboracions amb Jack White, Diplo, James Blake o Kendrick Lamar. 12 temes on aireja la seva vida marital (amb tant dolor i tanta rancúnia que la gent esperava la declaració de divorci al final del programa) i on es posiciona políticament al costat de les mares de Michael Brown i Trayvon Martin sostenint fotografies dels seus fills, morts per la policia. Alguns crítics internacionals han comparat Lemonade amb Vulnicura, l’àlbum de Björk, pel camí dolorós que tots dos recorren.
Però en aquest article no volem parlar d’això. Volem parlar de la promoció digital de la música, de la guerra entre plataformes de streaming per tenir un artista o un àlbum en exclusivitat i de quines són les conseqüències. I Lemonade ens ensenya moltes coses en aquest sentit. Comencem per l’inici.
Lemonade¹ va ser estrenat el 23 d’abril, un dissabte a la nit, al canal de televisió per cable HBO. Es va presentar en forma d’una successió de vídeos musicals units per les paraules de la poeta britànic-somalí Warsan Shire. Al final de l’emissió d’una hora, l’àlbum estava disponible per ser escoltat online. Però només a Tidal, la plataforma de Jay-Z, marit de Beyoncé. Allà hi va ser de forma exclusiva durant un dia, i després es va poder comprar a iTunes i Amazon. Però res de Spotify ni Apple Music.
Això forma part d’una estratègia de màrqueting de Tidal. Una estratègia que ja havíem pogut veure amb el llançament del disc The Life of Pablo de Kanye West i que va donar bons resultats. Durant el temps d’exclusivitat a Tidal, la plataforma va duplicar el nombre de subscriptors. Més endavant, però, Kanye West va recular i ara podem trobar The Life of Pablo a d’altres plataformes.
En el cas del llançament de Lemonade, els resultats per a Tidal van ser espectaculars. Lemonade es va llançar a les 10PM. Segons App Annie, a la 1AM Tidal estava classificada, dins la llista d’apps gratuïtes dels EUA, en el lloc 202. A les 2AM, la seva classificació era la 24. Ara ja és la tercera aplicació gratuïta en els EUA, només per darrere de Snapchat i del joc viral Slither.io, i és l’app de música més descarregada a Gran Bretanya i els Estats Units.
Aquesta popularitat a curt termini, però, no te perquè significar l’èxit a llarg termini de Tidal. El servei ofereix una prova gratuïta d’un mes de durada, però no un servei gratuït amb publicitat com el seu rival Spotify, pel que és fàcil que els usuaris l’abandonin després de 30 dies. Tidal encara és molt per darrere de Spotify en popularitat, i els seus 3 milions de subscriptors són molt pocs al costat dels 30 milions de la plataforma sueca.
Pel que fa a les vendes, s’han venut 500.000 còpies digitals de Lemonade en una setmana, i Beyoncé ocupa la primera posició en la llista Billboard (seguida per 5 discos de Prince). Cada un dels 12 temes del disc també ocupen algun lloc en la llista de singles de Billboard. És la primera vegada que una dona te 12 temes alhora a la llista. I més de 780.000 persones van sintonitzar la HBO per veure la presentació del disc. Els dies posteriors al llançament del disc hi van haver més de 4 milions de tweets parlant de la darrera obra de la diva. Com a anècdota, aquest disc ha tret de l’anonimat l’humil emoji de la llimona: al mes d’abril va haver dos milions de tweets amb la llimona i l’abella (bee, per Beyoncé), gairebé mig milió en un sol dia.
Però no tothom està content amb la forma que te Tidal de promocionar la seva plataforma, i principalment amb el tema de l’exclusivitat. Jonathan Prince, cap de comunicació de Spotify, va fer les següents declaracions a Mashable sobre Lemonade:
Creiem que les exclusives durant un llarg període de temps són dolentes per als artistes i per als seus seguidors. Els artistes volen tants fans com sigui possible que escoltin la seva música, i els fans volen escoltar la música que els entusiasma. Les exclusives són un problema per a tots dos. Per descomptat, entenem les exclusives promocionals curtes, no tenim una política en contra i respectem l’elecció dels artistes per decidir el que és millor per a ells.
A tot això, a Tidal afirmen que aquesta serà l’única plataforma de streaming de Lemonade a perpetuitat. Però també ho va dir Kanye West i al cap de sis setmanes va obrir The Life of Pablo a d’altres serveis. Els fans no van estar gens contents i fins i tot West va rebre una denúncia per induir fraudulentament a subscriure’s a Tidal.
En paral·lel, l’absència de Lemonade d’altres serveis de streaming com Spotify i Apple Music ha causat un augment en les descàrregues il·legals de l’àlbum. Lemonade és ara el cinquè àlbum més descarregat de forma il·legal a The Pirate Bay i The Life of Pablo de Kanye West és el número 1 en descàrregues il·legals.
La qüestió és: els aficionats a la música que ja estan pagant la subscripció a Spotify pagaran un altre servei per només un artista que és en aquest servei en exclusivitat. Sona estrany. Però si són molt fans, què han de fer? Pagar dues subscripcions? Canviar de plataforma? Esperar que Beyoncé canviï d’estratègia i se la pugui escoltar a la resta de plataformes? O seguir el camí il·legal?
Això no és el primer cop que passa: fa menys d’un any Beyoncé va “regalar” el seu marit un tema en exclusivitat a Tidal. Al cap de res es podia escoltar pertot arreu, el vídeo estava penjat a totes les plataformes. Com diu aquest interessant article, actualment els músics saben que la forma de monetitzar la seva obra és en el directe. Jay-Z vol tornar a posar “el geni dins l’ampolla” com a l’època pre Napster, però s’haurà de veure si això és una guerra perduda.
Us deixem amb el trailer de la presentació a la HBO!
Capítol 1.- Taylor Swift anuncia que marxa de Spotify
Fayerwayer, 7/11/74 Hace unos días la cantante Taylor Swift decidió retirar todo su catálogo de música desde Spotify, incluyendo su último disco que ha sido todo un éxito de ventas superando las 1.2 millones de copias vendidas en su primera semana, argumentando que los servicios de música por streaming no pagan suficiente a los artistas.
El argumento de la cantante de pop está generando un enorme debate debido al tema de los pagos realizados por los servicios de música por streaming, en especial dado el rotundo éxito de su último disco que ha logrado retardar un poco la lenta muerte de la industria musical como la conocíamos. En una entrevista con Yahoo, Swift aseguró que:
El panorama de la industria musical está cambiando tan rápido que incluso cosas nuevas como Spotify parecen un gran experimento, y no estoy dispuesta a contribuir con el trabajo de toda mi vida a un experimento que no compensa justamente a los escritores, productores, artistas y creadores de esta música.
Lo absurdo del argumento de Swift es que no se da cuenta que la forma en que la industria de la música gana dinero ha cambiado radicalmente no solo respecto a cuando nació (1989, también es el nombre de su último disco), sino que también respecto a cuando lanzó su primer disco en el año 2006.
Según la RIAA, los servicios de música por streaming significaron el 27% de los ingresos totales de la industria musical la primera mitad del presente año, el que aumenta cada día más sin señales de detenerse.
Dentro de las personas de la industria musical que han levantado la voz para rebatir los argumentos de Swift se encuentra Bono de U2. Bono tiene un argumento bastante razonable. Spotify gasta 70% de sus ingresos para el pago de regalías a los sellos discográficos y artistas, y afirma que el promedio de dinero “por stream” es entre USD$0,006 y USD$0,0084. De ahí a que ese dinero llegue al artista de manera justa es otro punto muy diferente.
De hecho, hace poco una importante compañía que recolecta los pagos de royalties para diversos artistas afirmó que ahora Spotify está pagando más regalías que iTunes en Europa, pese a que la tienda de música de Apple maneja cifras significativamente superiores al servicio de música por streaming. (…)
Capítol 2.- Spotify explica les seves xifres
Fayerwayer, 11/11/14 Daniel Ek, CEO y co-fundador de Spotify, ha tenido que salir en defensa de su empresa dando dos cifras. La primera es cero: la cantidad de dinero que la piratería da al autor y artistas; la segunda es 2.000 millones: la de los millones de dólares que Spotify ha pagado desde 2008 a los artistas, discográficas y autores.
A nuestro tamaño actual, los pagos a un artista top como Taylor Swift (antes de que retirara su catálogo) estaban en camino de conseguir USD$6 millones al año, y no paraba de crecer.
[…] estamos pagando una enorme cantidad de dinero a discográficas y editores por la distribución de artistas y autores, y significativamente más que cualquier otro servicio de streaming.
Hasta el momento, Swift ha vendido en una semana más de 1,2 millones de copias de 1989. Este no es un récord de la industria de la música, pero si para la artista que se ha convertido en la nueva diva del pop en una época donde el CD sigue perdiendo terreno.
En esta guerra queda alguien completamente desprotegido: el fan. El usuario medio que le gusta escuchar música (aunque sea la de Taylor Swift), a falta de una forma sencilla de acceder a su música, la descarga ilegal. Si no está en YouTube, la gente busca en Spotify; si no está en Spotify, prueba a escucharla en otros servicios de streaming y si no, ya a la desesperada, la descarga de fuentes poco fiables, ya sea redes P2P o de descarga directa. Taylor Swift no está perdiendo dinero por culpa de Spotify; lo está perdiendo porque ella (o su disquera) están obligando a los usuarios a recurrir a la piratería al no darles las opciones adecuadas.
November 11th, 2014
A blog post written by Daniel Ek Taylor Swift is absolutely right: music is art, art has real value, and artists deserve to be paid for it. We started Spotify because we love music and piracy was killing it. So all the talk swirling around lately about how Spotify is making money on the backs of artists upsets me big time. Our whole reason for existence is to help fans find music and help artists connect with fans through a platform that protects them from piracy and pays them for their amazing work. Quincy Jones posted on Facebook that “Spotify is not the enemy; piracy is the enemy”. You know why? Two numbers: Zero and Two Billion. Piracy doesn’t pay artists a penny – nothing, zilch, zero. Spotify has paid more than two billion dollars to labels, publishers and collecting societies for distribution to songwriters and recording artists. (…) When I hear stories about artists and songwriters who say they’ve seen little or no money from streaming and are naturally angry and frustrated, I’m really frustrated too. The music industry is changing – and we’re proud of our part in that change – but lots of problems that have plagued the industry since its inception continue to exist. (…)
Which brings us back to Taylor Swift. She sold more than 1.2 million copies of 1989 in the US in its first week, and that’s awesome. We hope she sells a lot more because she’s an exceptional artist producing great music. In the old days, multiple artists sold multiple millions every year. That just doesn’t happen any more; people’s listening habits have changed – and they’re not going to change back. You can’t look at Spotify in isolation – even though Taylor can pull her music off Spotify (where we license and pay for every song we’ve ever played), her songs are all over services and sites like YouTube and Soundcloud, where people can listen all they want for free. To say nothing of the fans who will just turn back to pirate services like Grooveshark. And sure enough, if you looked at the top spot on The Pirate Bay last week, there was 1989…
Here’s the thing I really want artists to understand: Our interests are totally aligned with yours. Even if you don’t believe that’s our goal, look at our business. Our whole business is to maximize the value of your music. We don’t use music to drive sales of hardware or software. We use music to get people to pay for music. The more we grow, the more we’ll pay you. We’re going to be transparent about it all the way through. And we have a big team of your fellow artists here because if you think we haven’t done well enough, we want to know, and we want to do better. None of that is ever going to change.
We’re getting fans to pay for music again. We’re connecting artists to fans they would never have otherwise found, and we’re paying them for every single listen. We’re not just streaming, we’re mainstreaming now, and that’s good for music makers and music lovers around the world.
Capítol 3.- Spotify diu que va pagar milions. La discogràfica parla de 500.000. Qui diu la veritat?
On Tuesday, Spotify CEO Daniel Ek finally put his money where his mouth is and released some figures about what Taylor Swift was earning from streaming her songs on Spotify. Ek claimed that before she pulled her tracks, the current queen of pop was projected to earn $6 million a year. Yesterday, Swift’s label boss, Scott Borchetta, fired back in Time Magazine, where he said Spotify had paid a mere $500,000 for Taylor Swift’s domestic streams last year. Spotify replied in the same Time article, saying it had paid Swift $2 million in global streaming royalties over the last 12 months.
$6 million, $500,000, $2 million — how do you reconcile all those numbers? It’s pretty simple actually. All these numbers could be accurate without conflict. Borchetta was looking to cherry-pick the smallest possible figure, so he went with $500,000, which is what Spotify paid for Taylor Swift streams in the US. But that’s only one of its markets, and it’s not even its largest. Globally, Spotify paid swift $2 million over the last year.
How did Ek get to a whopping $6 million? As more people sign up for Spotify and Taylor Swift continues her march towards infinite popularity, the amount she is getting paid is increasing. He took her trend line and ran it forward a year to get to the highest possible number he could quote.”We paid Taylor’s label and publisher roughly half a million dollars in the month before she took her catalog down—without even having 1989 on our service—and that was only going to go up,” Spotify told Time.
There is a much bigger argument going on here about whether or not streaming services are cannibalizing album sales and digital downloads. Will artists be left with pennies on the dollar they once earned? For the rare artist left like Taylor Swift who can move actual honest-to-god compact discs, there may be a boost in sales from keeping new tracks off Spotify. But album sales have been in a downward spiral since well before streaming services arrived, and streaming royalties are the fastest growing source of revenue in the music industry. There are few people who can swim against that current, and it can only last for so long.
Capítol 4.- Perquè Taylor Swift s’equivoca (o això diuen)
(…) I think there should be an inherent value placed on art. I didn’t see that happening, perception-wise, when I put my music on Spotify. Everybody’s complaining about how music sales are shrinking, but nobody’s changing the way they’re doing things. They keep running towards streaming, which is, for the most part, what has been shrinking the numbers of paid album sales.
With Beats Music and Rhapsody you have to pay for a premium package in order to access my albums. And that places a perception of value on what I’ve created. On Spotify, they don’t have any settings, or any kind of qualifications for who gets what music. I think that people should feel that there is a value to what musicians have created, and that’s that. (…)
This is just wrong (and I say that as a HUGE Taylor fan!). What she seems to be saying is that it doesn’t matter who pays what. It matters that every consumer feels like they are paying for her music every time they play it. This seems to be what her defenders are saying, as well.
It seems weird to make a business decision based on a feeling. Particularly since Spotify pays the artist for plays, even on the free version of its service (it’s a very small fee per stream, and even smaller on the free version of the service, but it exists and it is paid for by free service users having to listen to ads). This is basically exactly like radio, albeit with smaller licensing fees. There are a couple of things here:
First, the artist does get paid per listen, so why does it matter if the consumer “feels” like they are paying for the music? (When I pay for Spotify premium, I “feel” like I’m paying for the ads to go away, not for the songs.)
Second, when you buy an album, you’re basically paying $10 for that first listen. Past that, it’s free. The artist doesn’t get extra money from the person who listens to the song 1 million times versus the person who only listens to it 10 times. When I go home to my parents’ house and pick up my old Britney Spears CD and play it for nostalgic reasons, I definitely don’t “feel” like I’m paying for that experience. I (okay, my mom) paid for that CD over a decade ago. That $10 is long gone.
Regardless of what silly things Taylor Swift says publicly, though, there’s a real question about the viability of streaming as a music revenue stream. Can an artist make more selling albums than on streaming? The quick answer, right now and in the past, is probably yes — particularly for huge stars like Taylor Swift.
But streaming is here to stay whether some major artists decide to pull their albums or not. In the current digital climate, it has replaced illegal downloads, not paid album sales. (…)
The music industry is changing. But in a way that’s really great for consumers, and not clearly all that bad for artists like Taylor Swift.
Regardless of what silly things Taylor Swift says publicly, though, there’s a real question about the viability of streaming as a music revenue stream. Can an artist make more selling albums than on streaming? The quick answer, right now and in the past, is probably yes — particularly for huge stars like Taylor Swift.
But streaming is here to stay whether some major artists decide to pull their albums or not. In the current digital climate, it has replaced illegal downloads, not paid album sales. (…)
The music industry is changing. But in a way that’s really great for consumers, and not clearly all that bad for artists like Taylor Swift.
Cambio de tendencia: el streaming musical supera al CD en ingresos
El último informe de la RIAA es esclarecedor: las ventas de música digital y física dan paso al streaming musical, que se postula como el medio preferido por los consumidores.
Desde la llegada masiva de internet a los hogares y a los dispositivos móviles nuestra forma de comprar -y consumir- música ha cambiado mucho. Ritmoteca.com dio el pistoletazo de salida a la venta de música online por allá en 1998 y Listen.com cogió posteriormente el relevo, pero no fue hasta la llegada de iTunes Store y el primer iPod cuando la venta de música online despegó de forma significativa y lo cambio todo. Ahora, las nuevas tendencias se empiezan a imponer y las viejas pierden fuerza a la vez el streaming empieza a popularizarse entre el sector más joven de los consumidores.
Todavía le queda mucho camino por recorrer, pero el streaming de música es sin duda una de las tendencias que más rápido ha crecido en los últimos tiempos y Spotify ha sido sin duda el mayor culpable de ello, en el buen sentido. Tanto por catálogo como por precios, ha supuesto un antes y un después al mismo nivel que iTunes supuso en su día, aunque este último sigue siendo la forma preferida por los consumidores que quieren comprar música, al menos en volumen.
Ahora, las cosas parecen estar cambiando y mucho, puesto que tal como apunta el último informe de la RIAA -organización que representa a la mayoría de sellos y compañías discográfica- el streaming ha alcanzado por primera vez a la venta de CD en términos de volumen e ingresos, postulando al streaming cómo el medio del presente y futuro para el consumo y compra de música. De hecho, este crecimiento de la música en streaming ha supuesto una caída de las ventas de música en digital, que desde la llegada de la iTunes Store no hacían si no crecer:
Como podemos apreciar en el gráfico a continuación, los servicios de música en streaming han crecido un 28% en la primera mitad de 2014 hasta los 859 millones de dólares, frente a los cerca de 670 millones que supusieron en 2013. En este segmento se incluyen servicios como Beats, Rhapsody o Spotify, y además también aquellos ingresos por distribución de servicio de radio como Pandora o SiriusXM a través de SoundExchange, además del resto de servicios de streaming no estrictamente musical que incluye contenido como YouTube, Vevo o aquellos con distribución mediante publicidad.
Eso si, los CDs no son el único medio afectado por el aumento en los ingresos de los servicios de streaming, de hecho, el crecimiento de estos servicios dentro de la tarta del consumo de musical digital han crecido hasta ocupar cerca de 27% del total del mercado de distribución musical, frente a un 20% para el mismo período del año pasado, un nivel que ha permitido que el streaming compense la caída en la ventas de la música digital de descarga permanente como iTunes.
Como decía las tiendas de descargas, que supusieron la desaparición de muchas de las tiendas de CDs tradicionales, también están sufriendo de la nueva competencia digital, y sobre todo el streaming, ya que la venta de CDs sigue con su tendencia negativa con una caída de ingresos del 13% a 1,34 millones de dólares, y eso solo en el último año.
Ahora el streaming no solo ha superado al CD, si no que ha además sirve para compensar la caída de las ventas digitales que no están pasando por su mejor momento. Eso sí, hay que recordad que esta tendencia es local del mercado de USA, pero visto lo que supone, no me extrañaría nada que fuera muy similar en el resto del mundo, al menos en Europa. Veremos como evoluciona.
.png?w=809&ssl=1)
Hace unos días la cantante Taylor Swift decidió retirar todo su catálogo de música desde Spotify, incluyendo su último disco que ha sido todo un éxito de ventas 
