Revisem el 2018 a través de les xarxes socials

Cada final d’any els principals gegants digitals fan un resum audiovisual de tot el que ha passat al món. El més important de l’any que ja pertany al passat! Us recordem què va donar de si el 2018 en el món digital!

Google – Year in Search

Google ens porta les tendències mudials en el cercador (mundials sense comptar la Xina, que per alguna cosa totes les aplicacions de la família d’Alphabet hi estan prohibides). Com és d’esperar en ells, han creat una pàgina on pots fer cerques sobre les cerques: per temàtiques, per països i també per anys (per si voleu saber quines van ser les tendències els anys anteriors). A l’estat espanyol, el més buscat va ser allò relacionat amb el Mundial de Futbol, com fer la declaració de la Renda i, com no, Rosalía! Us deixem amb el vídeo que han fet ensenyant les tendències de l’any a nivell mundial.

Read More »

Fresc & Freak: Abril

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

¿Un GIF animado puede ser arte contemporáneo? ART.gif demuestra que sí

Ooze és un projecte de comissariat artístic sense ubicació determinada creat per un col·lectiu format per Mireia Domènech i Núria Miret. Ara han creat l’exposició virtual ART.gif. Una reflexió sobre els seus usos artístics, sovint experimentals.

A ART.gif han seleccionat 90 gifs creats per artistes, il·lustradors i dissenyadors de tot el món ordenats segons els gèneres de la història de l’art com el dibuix, l’escultura i la fotografia. Un recull dels arxius gif d’art que es troben actualment a la xarxa. Gaudiu-ne!!!!

En un altre estil, però seguim parlant de gifs. I és que ja sabeu que els gifs creatius ens encanten. N’hem parlat un parell de vegades. Així que no podem evitar recomanar-vos que visiteu la pàgina de Kajetan Obarski, un creador polonès que viu a Amsterdam i, tal com ell diu, fa animacions, escriu, fa música, te un blog, fa fotografies… i sobretot, fa gifs a partir de quadres clàssics amb molta ironia i un punt (gran) d’humor negre.

Que sí, que aquesta secció es diu Fresc & Freak per alguna cosa. I aquí teniu la demostració. Yi-Fei Chen és una dissenyadora taiwanesa establerta a Holanda, on ha viscut el xoc cultural entre els dos països i la forma en què es viuen els sentiments a banda i banda del món. Així que, després d’una discussió amb els seus tutors a la Universitat d’Eindhoven per si el seu treball de final de grau estava prou treballat, Yi-Fei va crear un dispositiu que permet disparar les pròpies llàgrimes, després de convertir-les en gel. Una reacció massa radical als problemes de reacció emocional? Aquest aparell es va poder veure a la Dutch Design Week.

I seguim amb frikades. El que us expliquem ara està considerat el gadget més estúpid per a lligar. Jutgeu vosaltres! El Ripple és un dispositiu creat per quatre estudiants de disseny al Royal College of Art de Londres, amb un funcionament curiós: es porta posat sobre les espatlles i consisteix en una sèrie de tentacles que estan connectats a dues càmeres. Quan detecta que algú mira la persona que el porta amb interès, els tentacles es mouen, un cop a l’esquena la fa posar-se recta i quan es mira la persona interessada es rep un copet per fer possible saber qui és. Cal dir que potser la bellugadissa dels tubs d’escuma faria que qualsevol interès s’apaivagués ràpidament… Mireu el vídeo i decidiu: us ho posaríeu?

Resultat d'imatges de sensorama

Us penseu que la realitat virtual és una tecnologia nova? Doncs no!!! Us presentem el Sensorama, una màquina que permetia la immersió multi-sensorial. La va crear Morton Heilig el 1962 i hi podies viure l’experiència de muntar una motocicleta pels carrers de Brooklyn, sentir el vent a la cara, la vibració del seient de la moto, veure els carrers en 3D i fins i tot ensumar les olors de la ciutat.

Heilig volia crear el cinema del futur però la filmació era molt cara de manera que el projecte va fracassar.

El youtuber Mark Rober ha creat el somni de tothom a qui li agradi jugar a dards i sigui un absolut desastre. És una diana on sempre podràs fer la màxima puntuació. Com? Amb sis càmeres d’infrarojos que capturen el moviment del dard i una sèrie de carrils per on la diana es mou. Resultat? L’encertes sempre, no importa ni tan sols si apuntes bé o no. Bé, la trajectòria del dard ha d’anar dins els marges de la diana o no hi haurà qui ho arregli!

A Alemanya han creat el sol artificial més gran que s’ha construït fins ara, el Synlight. Aquesta rèplica del Sol es troba a l’interior d’un edifici de quatre plantes d’alçada, on estan instal·lats 149 focus de xenó d’alta potència. Quan aquest conjunt de llums, de 350 quilowatts, es projecten cap al mateix punt, poden generar temperatures d’uns 3.000 graus centígrads, 10.000 vegades més potent que la llum solar que arriba al nostre planeta. L’objectiu, segons els seus creadors del DLR Institute of Solar Research, és garantir la sostenibilitat del nostre planeta i impulsar un percentatge més alt de l’ús de les fonts renovables i està destinat a proporcionar energia principalment als països nòrdics.

Del metro d’Estocolm en diuen “la galeria d’art més llarga del món”. I és que algunes de les seves estacions són autèntiques meravelles. Més de 90 de les seves 100 estacions estan decorades, una d’elles (la que il·lustra aquesta notícia) amb pixel art en homenatge als videojocs. Ara, l’agència de viatges Expedia ha fet un viatge interactiu per aquestes estacions. Vols veure-les, conèixer la història de la seva decoració, saber qui va fer les escultures? Navega per la web Underground Art i viatja per les línies de metro!

Apoly Vision és una app que pot ajudar, i molt, a la gent amb problemes visuals, tot i que no només. L’app, una plataforma de visió via intel·ligència artificial, reconeix els objectes i els colors (fins i tot les marques) i n’escriu/diu el nom perquè sapiguem en tot moment què tenim al davant… i qui, ja que també te reconeixement facial. Afirmen que han ajudat més de 200.000 persones i han rebut 12 premis nacionals i internacionals. Estan treballant perquè properament també “entengui” escenes complexes i pugui explicar què està passant.

Burger King ha fet enfadar Google. Resulta que van fer un anunci que feia que el Google Home, l’assistent que molts americans tenen a casa, reaccionés. Google Home és com un Siri, i s’activa quan algú diu “OK Google”. L’assistent fa el que es diu a continuació. Així que Burger King va fer un anunci per televisió que preguntava a Google Home: “OK Google, what is  the Whopper burger?”. I la veu sintètica de l’aparell llegia la descripció de la wikipèdia. Això va durar poc temps, ja que Google va bloquejar l’anunci però podeu veure el vídeo de com va funcionar. Alguna gent es va molestar molt pel que van considerar que era un atac hacker al seu dispositiu.

Marisol López

Fresc & Freak: Febrer

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

3Estan de moda els llibres per a adults amb dibuixos que pots pintar de colors. N’hi ha per tots els gustos. Arran d’una iniciativa de l’Acadèmia de Medicina de Nova York, diverses institucions han fet llibres per pintar a partir de les seves col·leccions. Vols pintar obres del Metropolitan Museum, l’Smithsonian o la New York Public Library? Aquí pots descarregar gratuitament els llibres. Preciosos!!!! Tostitos és una marca de nachos que arran de la darrera SuperBowl es va unir a l’agència de publicitat Goodby Silverstein & Partners per crear la Tostitos Party Bag. En què consisteix? Aquesta bossa te uns sensors que detecten que has begut i t’avisen que no pots conduir. A la imatge, la bossa de l’esquerra és la que t’avisa que no estàs en condicions d’agafar el volant i t’ofereix un descompte de 10$ si truques un Uber, cosa que pots fer només tocant la bossa amb l’smartphone gràcies a la tecnologia NFC.Una bona forma de millorar la seguretat al volant!
hello-barbie-hologram-03Fa un any us vam parlar de la Barbie i com havia esdevingut una nina connectada. Ara, Mattel ha presentat a la darrera edició de la New York Toy Fair la Barbie holograma, que no només parlarà amb els nens sinó que ballarà amb ells, els recordarà que es rentin les dents, respondrà les seves preguntes, els felicitarà per l’aniversari… Tot un munt d’interacció que arribarà a les llars a la tardor. En aquest vídeo ho podeu veure!
Aquesta és la Cayla, una nina que es connecta a internet i et pot respondre a les preguntes dels nens (un tipus Siri). A Alemanya el Bundesnetzagentur, l’oficina federal responsable dels temes de telecomunicacions, l’acaba de prohibir i ha demanat els pares que la destrueixin, ja que pot ser fàcilment hackejada via bluetooth. Això podria provocar que el hacker pugui parlar amb els nens i treure’ls informació privada o fer que la nina digui coses poc apropiades. Aquí teniu més informació. Els fabricants de la nina, Genesis Toys, encara no se n’han pronunciat.

KORTEX és un dispositiu de realitat virtual que te com a objectiu proporcionar una experiència relaxant més enllà de les imatges que puguin projectar-se a les ulleres de realitat virtual.Aquest accessori, creat pel fabricant de dispositius mèdics Fisher Wallace, estimula el cervell per produir endorfines, serotonina i melatonina alhora que redueix els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès. KORTEX actua estimulant el seu cervell utilitzant dosis baixes (màxim de 2 mA) d’impulsos de corrent alterna. Cada KORTEX va amb una còpia gratuïta del joc VR Land’s End, el joc d’ustwo (els desenvolupadors de Monument Valley).

Ja sabem que aprendre idiomes no és fàcil. Per això, Casio ha creat el Lesson Pod, un dispositiu que funciona com un professor d’anglès portàtil en un disseny encantador i molt acurat.

Només cal tocar-li el cap i el Lesson Pod es posa en marxa, oferint conversa, dient frases que s’han de repetir, fent proves tipus quiz, donant consells de gramàtica i corregint la pronúncia de l’alumne. Funciona amb wifi i es connecta a una app per poder monitoritzar el progrés des de l’smartphone.

Ara per ara, només funciona per ajudar els japonesos a parlar anglès però està previst que tingui altres idiomes aviat.

4-whatsapp-book-digital-conversationsZapptales és una empresa que converteix les teves converses de WhatsApp en un llibre. Amb un procés simple i xifrat per protegir la privacitat, pots triar les fotos de portada, el títol, el tipus de lletra, el fons… Com un àlbum de fotos però amb el que has anat xerrant per WhatsApp!Els preus van de 14,90 € a 29,90 €. Més informació sobre com funciona aquí.

Six Flags és una cadena de parcs d’atraccions que han implementat la realitat virtual a la seva muntanya russa. És a dir, els visitants que pugen a la muntanya porten unes ulleres de realitat virtual i a la vegada que viatgen pels rails veuen una pel·lícula on són al mig d’un atac galàctic. El projecte, en col·laboració amb Samsung, s’ha estrenat a Mèxic i al vídeo podeu veure com funciona.

Ja veiem que Donald Trump serà un habitual d’aquesta secció. I és que la seva presidència està provocant reaccions curioses. La darrera: si Trump es comporta com un nen petit, així el tractaran gràficament. I s’estan desenvolupant tot un munt de mems amb petits Donalds en entorns d’adults. No us els perdeu!

D’acord, les notícies de Trump ja comencen a monopolitzar les notícies. Tenim Trump a tota hora. N’estàs una mica fins el capdamunt? Doncs han creat una extensió per a Google que et filtra tot allò que parli del mediàtic president americà. Només has d’instal·lar Trump Filter i cada cop que una pàgina web parli de Trump apareixerà un missatge de Warning!

Adéu a les ulleres bifocals. A la universitat de Utah han desenvolupat un parell de ulleres intel·ligents amb lents líquides que poden ajustar automàticament el seu enfocament. De manera que no caldrà tenir unes ulleres per llegir i unes per veure de lluny, ja que les lents estan fetes de glicerina i les ulleres tenen un mesurador de distància en el pont que fa que es reconegui la distància a la qual està el subjecte que es mira i les lents ajustin la corba segons aquesta distància. Esperen que es puguin comercialitzar en un parell d’anys. En aquest vídeo podreu veure com funcionen.

Al CES es va presentar l’Ehang 184, un dron gegant creat per la companyia xinesa Ehang on poden viatjar persones. Com? En un dron?

Doncs sí, en aquests vehicle una persona de menys de 100 quilos podria viatjar uns 100km durant uns 20 minuts, guiat únicament per una app on haurem indicat l’origen i la destinació. L’avió no tripulat és totalment elèctric, té quatre braços, vuit hèlix, vuit motors i dos conjunts de sensors.

El dron està sent provat a Dubai i segons l’Agència de Transports de Dubai el faran servir a partir del proper juliol.

Teniu un gat? I una tauleta? Doncs aquí trobareu les millors apps… per a gats!!! Sí, els felins també volen jugar. Així que perquè no deixar-los el nostre dispositiu preferit perquè faci anar les seves pròpies apps amb les seves potetes (esperem que sense treure les urpes)? També hi ha música per relaxar el gat i un cat simulator!

giphy-1

Està demostrat que el nostre estat anímic canvia depenent de com estigui el temps meteorològic. Spotify n’ha pres bona nota i s’ha aliat amb Accuweather per crear Climatune, una web que t’ofereix llistes de música depenent del clima. Prenen les dades a partir de més de mil estacions meteorològiques, la música que ofereix no sempre és la q ens sembla més  òbvia (música alegre si fa sol, música instrumental si neva). En aquest article, un dels responsables ens explica com han fet la selecció i com afecta el clima al nostre organisme.

Marisol López

Algoritmes per descobrir música del teu gust

Dilluns matí. Arribo a l’oficina, obro l’ordinador i mentre prenc la primera dosi de cafeïna del dia arriba un dels moments més esperats de la setmana. Inimaginable? Doncs sí, és primera hora del primer dia de la setmana però des de fa uns mesos Spotify ho ha convertit en un moment especial perquè ens ha arribat el Discover Weekly. Sabeu què és? Us en fem cinc cèntims de perquè està tenint tant èxit i com es fa.

Discover Weekly

El catàleg musical virtual de Spotify és immens i diuen que hi ha més de 4 milions de cançons que no han estat mai reproduïdes. El servei de streaming proporciona la possibilitat d’escoltar playlists segons estils, temàtiques, moments del dia o de l’any i que han estat curades per un grup d’experts musicals, així com facilita la creació de llistes de reproducció pròpies als usuaris. A més a més amb Radio Spotify es pot iniciar una emisora a partir d’alguna cançó o artista i anar-la ajustant en funció de si t’agrada o no als teus gustos. I per ajudar a descobrir i explorar nous artistes també proposa cançons o artistes a partir del conegut “si t’agrada aquest artista t’agradarà aquesta cançó de tal”.

És evident que amb l’evolució i sofisticació dels algoritmes de recomanació la personalització es pot millorar i deixa endarrere aquestes etiquetes restrictives i obvies entre estils i artistes. És per això que fa uns mesos Spotify va presentar l’exitós Discover Weekly,  una llista de reproducció personalitzada generada per un algoritme que compara els hàbits d’escolta dels usuaris amb gustos similars per realitzar recomanacions d’alta precisió.

En el passat Sonar+D Matthew Ogle i Ajay Kalia, responsables respectivament de Discover Weekly i Spotify Taste Profiles, varen oferir una interessant keynote sobre el funcionament de Discover Weekly i els algoritmes de recomanació musical.

És evident que les playlists de Spotify són possiblement la funcionalitat més ben valorada pels usuaris, ja que existeixen dos mil milions de llistes creades pels usuaris a partir dels més de 30 milions de cançons del catàleg. Tot i que com hem indicat abans existeixen les recomanacions per estil per cada disc o artista, aquesta funcionalitat només és emprada per un 1% dels usuaris ja que implica una feina activa de l’usuari i dedicar temps per descobrir algun artista nou. És per això que l’equip de Spotify va decidir crear una llista generada a partir dels propis hàbits d’escolta de l’usuari.

És difícil definir quin és el gust musical de cada oient, però amb Spotify Taste Profiles intenten establir com és la música que escolta l’usuari dividida en gèneres i subgèneres i ordenada en funció del nombre de reproduccions. A partir d’aquí Spotify pot inferir quins artistes t’agraden, quins no i de quins encara t’has fet una opinió.Podeu veure aquí un exemple:

taste.png

A partir de les principals illes de gustos musicals es crea un mix d’estils a partir del qual es generarà una llista formada per uns 30 temes (unes 2 hores) entre els quals només es trobaran un parell de temes que l’oient ha escoltat amb anterioritat per donar una sensació de familiaritat i reafirmació de semblança amb els propis gustos musicals. És un requisit que tots els temes que formen part de la llista han estat escoltats prèviament per altres usuaris amb gustos semblants, els ha agradat i l’han afegit a alguna llista pròpia. El que sembla quelcom fàcil així descrit comporta grans dificultats tècniques setmanalment, ja que cada diumenge per la nit es genera per a cadascun dels 40 milions d’usuaris de Spotify una playlist personalitzada.

En menys d’un any aquesta funcionalitat ha estat àmpliament acceptada pels usuaris, fins al punt de que molts d’aquests utilitzen el Discover Weekly per descobrir nova música enlloc d’escoltar les seves pròpies llistes i més de 8.000 artistes obtenen la meitat de les seves escoltes mensuals a partir del Discover Weekly.

 

Podeu consultar algunes curiositats com els artistes, gèneres o temes més escoltats i guardats en llistes a partir del Discover Weekly en aquest post del blog de Spotify.

 

Spotify Out of Office

Te’n vas de viatge? Doncs amb Spotify out of office  pots dir-ho a tothom amb una playlist inspirada en la teva destinació de vacances. Sí, podeu configurar que el vostre missatge automàtic de fora d’oficina incorpori una llista creada per Spotify de forma automàtica en funció de la ubicació de les vacances i de la teva elecció entre estil negocis/plaer o el teu estat d’ànim relax/aventura/festa.

No és la primera vegada que Spotify fa alguna acció original. Recentment va crear playlists inspirades en els principals personatges de Joc de Trons i en funció dels hàbits d’escolta de l’usuari indicava quin era la playlist que més s’ajustava als teus gustos. Ets de Tyrion o més de John Snow? I anteriorment també es va poder descobrir si comparties més el gust musical d’en Luke Skywalker o de Chewbacca.

The Time Keeper

Els barcelonins Domestic Data Streamers investiguen de quines maneres les dades es poden convertir en sistemes interactius i experiències de visualització molt més enllà de la pantalla i les tradicionals infografies. En col·laboració amb l’equip d’anàlisi de dades de Spotify han creat per encàrrec de Sónar+D la instal·lació The Time Keeper.

Sabent que una cançó pot estar connectada per sempre a un record a partir d’una experiència viscuda, és possible fer-ho al revés establint una connexió entre un moment futur i una cançó que encara es desconeix? Per dur a terme aquesta peça que es va mostrar en el Sónar+D (i donar resposta a la pregunta) es varen analitzar els hàbits d’escolta dels visitants a través del seu perfil de Spotify i, a partir d’un qüestionari, es varen contrastar amb el seu perfil de comportament. Finalment se’ls demanava formular un desig a associar a una cançó per a un moment pròxim que l’usuari havia de determinar. Quan arribés el moment escollit en les següents hores, dies o setmanes el visitant rebria un correu amb la cançó escollida per acompanyar aquest moment especial. La peça consitia d’un conjunt de tubs per on circulaven boles transparents que representava el moment/cançó de cada visitant. Les redactores del butlletí varem provar l’experiència i ja hem rebut les nostres cançons seleccionades per Spotify!

maker.jpg

Amb aquest experiment Domestic Data Streamers volien esbrinar si la manera en que escoltem música és la manera en la que volem viure les nostres vides i explorar les connexions entre el nostre comportament musical i el nostre comportament vital.

Imma Garcia

 

Taylor Swift contra Spotify: el culebrot per capítols

Capítol 1.- Taylor Swift anuncia que marxa de Spotify

Fayerwayer, 7/11/74
Taylor SwiftHace unos días la cantante Taylor Swift decidió retirar todo su catálogo de música desde Spotify, incluyendo su último disco que ha sido todo un éxito de ventas superando las 1.2 millones de copias vendidas en su primera semana, argumentando que los servicios de música por streaming no pagan suficiente a los artistas.

El argumento de la cantante de pop está generando un enorme debate debido al tema de los pagos realizados por los servicios de música por streaming, en especial dado el rotundo éxito de su último disco que ha logrado retardar un poco la lenta muerte de la industria musical como la conocíamos. En una entrevista con Yahoo, Swift aseguró que:

El panorama de la industria musical está cambiando tan rápido que incluso cosas nuevas como Spotify parecen un gran experimento, y no estoy dispuesta a contribuir con el trabajo de toda mi vida a un experimento que no compensa justamente a los escritores, productores, artistas y creadores de esta música.

Lo absurdo del argumento de Swift es que no se da cuenta que la forma en que la industria de la música gana dinero ha cambiado radicalmente no solo respecto a cuando nació (1989, también es el nombre de su último disco), sino que también respecto a cuando lanzó su primer disco en el año 2006.

Según la RIAA, los servicios de música por streaming significaron el 27% de los ingresos totales de la industria musical la primera mitad del presente año, el que aumenta cada día más sin señales de detenerse.

Dentro de las personas de la industria musical que han levantado la voz para rebatir los argumentos de Swift se encuentra Bono de U2. Bono tiene un argumento bastante razonable. Spotify gasta 70% de sus ingresos para el pago de regalías a los sellos discográficos y artistas, y afirma que el promedio de dinero “por stream” es entre USD$0,006 y USD$0,0084. De ahí a que ese dinero llegue al artista de manera justa es otro punto muy diferente.

De hecho, hace poco una importante compañía que recolecta los pagos de royalties para diversos artistas afirmó que ahora Spotify está pagando más regalías que iTunes en Europa, pese a que la tienda de música de Apple maneja cifras significativamente superiores al servicio de música por streaming. (…)

Capítol 2.- Spotify explica les seves xifres

Fayerwayer, 11/11/14
Daniel Ek, CEO y co-fundador de Spotify, ha tenido que salir en defensa de su empresa dando dos cifras. La primera es cero: la cantidad de dinero que la piratería da al autor y artistas; la segunda es 2.000 millones: la de los millones de dólares que Spotify ha pagado desde 2008 a los artistas, discográficas y autores.

A nuestro tamaño actual, los pagos a un artista top como Taylor Swift (antes de que retirara su catálogo) estaban en camino de conseguir USD$6 millones al año, y no paraba de crecer.

[…] estamos pagando una enorme cantidad de dinero a discográficas y editores por la distribución de artistas y autores, y significativamente más que cualquier otro servicio de streaming.

Hasta el momento, Swift ha vendido en una semana más de 1,2 millones de copias de 1989. Este no es un récord de la industria de la música, pero si para la artista que se ha convertido en la nueva diva del pop en una época donde el CD sigue perdiendo terreno.

En esta guerra queda alguien completamente desprotegido: el fan. El usuario medio que le gusta escuchar música (aunque sea la de Taylor Swift), a falta de una forma sencilla de acceder a su música, la descarga ilegal. Si no está en YouTube, la gente busca en Spotify; si no está en Spotify, prueba a escucharla en otros servicios de streaming y si no, ya a la desesperada, la descarga de fuentes poco fiables, ya sea redes P2P o de descarga directa. Taylor Swift no está perdiendo dinero por culpa de Spotify; lo está perdiendo porque ella (o su disquera) están obligando a los usuarios a recurrir a la piratería al no darles las opciones adecuadas.

El post de Spotify: $2 Billion and Counting

November 11th, 2014
A blog post written by Daniel Ek Spotify Holds Press Event In New York
Taylor Swift is absolutely right: music is art, art has real value, and artists deserve to be paid for it. We started Spotify because we love music and piracy was killing it. So all the talk swirling around lately about how Spotify is making money on the backs of artists upsets me big time. Our whole reason for existence is to help fans find music and help artists connect with fans through a platform that protects them from piracy and pays them for their amazing work. Quincy Jones posted on Facebook that “Spotify is not the enemy; piracy is the enemy”. You know why? Two numbers: Zero and Two Billion. Piracy doesn’t pay artists a penny – nothing, zilch, zero. Spotify has paid more than two billion dollars to labels, publishers and collecting societies for distribution to songwriters and recording artists. (…) When I hear stories about artists and songwriters who say they’ve seen little or no money from streaming and are naturally angry and frustrated, I’m really frustrated too. The music industry is changing – and we’re proud of our part in that change – but lots of problems that have plagued the industry since its inception continue to exist. (…)

Which brings us back to Taylor Swift. She sold more than 1.2 million copies of 1989 in the US in its first week, and that’s awesome. We hope she sells a lot more because she’s an exceptional artist producing great music. In the old days, multiple artists sold multiple millions every year. That just doesn’t happen any more; people’s listening habits have changed – and they’re not going to change back. You can’t look at Spotify in isolation – even though Taylor can pull her music off Spotify (where we license and pay for every song we’ve ever played), her songs are all over services and sites like YouTube and Soundcloud, where people can listen all they want for free. To say nothing of the fans who will just turn back to pirate services like Grooveshark. And sure enough, if you looked at the top spot on The Pirate Bay last week, there was 1989

Here’s the thing I really want artists to understand: Our interests are totally aligned with yours. Even if you don’t believe that’s our goal, look at our business. Our whole business is to maximize the value of your music. We don’t use music to drive sales of hardware or software. We use music to get people to pay for music. The more we grow, the more we’ll pay you. We’re going to be transparent about it all the way through. And we have a big team of your fellow artists here because if you think we haven’t done well enough, we want to know, and we want to do better. None of that is ever going to change.

We’re getting fans to pay for music again. We’re connecting artists to fans they would never have otherwise found, and we’re paying them for every single listen. We’re not just streaming, we’re mainstreaming now, and that’s good for music makers and music lovers around the world.

Capítol 3.- Spotify diu que va pagar milions. La discogràfica parla de 500.000. Qui diu la veritat?

The Verge, 13 novembre 2014

On Tuesday, Spotify CEO Daniel Ek finally put his money where his mouth is and released some figures about what Taylor Swift was earning from streaming her songs on Spotify. Ek claimed that before she pulled her tracks, the current queen of pop was projected to earn $6 million a year. Yesterday, Swift’s label boss, Scott Borchetta, fired back in Time Magazine, where he said Spotify had paid a mere $500,000 for Taylor Swift’s domestic streams last year. Spotify replied in the same Time article, saying it had paid Swift $2 million in global streaming royalties over the last 12 months.

$6 million, $500,000, $2 million — how do you reconcile all those numbers? It’s pretty simple actually. All these numbers could be accurate without conflict. Borchetta was looking to cherry-pick the smallest possible figure, so he went with $500,000, which is what Spotify paid for Taylor Swift streams in the US. But that’s only one of its markets, and it’s not even its largest. Globally, Spotify paid swift $2 million over the last year.

How did Ek get to a whopping $6 million? As more people sign up for Spotify and Taylor Swift continues her march towards infinite popularity, the amount she is getting paid is increasing. He took her trend line and ran it forward a year to get to the highest possible number he could quote.”We paid Taylor’s label and publisher roughly half a million dollars in the month before she took her catalog down—without even having 1989 on our service—and that was only going to go up,” Spotify told Time.

There is a much bigger argument going on here about whether or not streaming services are cannibalizing album sales and digital downloads. Will artists be left with pennies on the dollar they once earned? For the rare artist left like Taylor Swift who can move actual honest-to-god compact discs, there may be a boost in sales from keeping new tracks off Spotify. But album sales have been in a downward spiral since well before streaming services arrived, and streaming royalties are the fastest growing source of revenue in the music industry. There are few people who can swim against that current, and it can only last for so long.

Capítol 4.- Perquè Taylor Swift s’equivoca (o això diuen)

Business Insider, Shane Ferro, 13/11/14

Taylor Swift is doing the music business wrong.

In an interview published this week, Time asked her why she left Spotify. This is what she had to say (emphasis ours):

(…) I think there should be an inherent value placed on art. I didn’t see that happening, perception-wise, when I put my music on Spotify. Everybody’s complaining about how music sales are shrinking, but nobody’s changing the way they’re doing things. They keep running towards streaming, which is, for the most part, what has been shrinking the numbers of paid album sales.

With Beats Music and Rhapsody you have to pay for a premium package in order to access my albums. And that places a perception of value on what I’ve created. On Spotify, they don’t have any settings, or any kind of qualifications for who gets what music. I think that people should feel that there is a value to what musicians have created, and that’s that. (…)

This is just wrong (and I say that as a HUGE Taylor fan!). What she seems to be saying is that it doesn’t matter who pays what. It matters that every consumer feels like they are paying for her music every time they play it. This seems to be what her defenders are saying, as well.

It seems weird to make a business decision based on a feeling. Particularly since Spotify pays the artist for plays, even on the free version of its service (it’s a very small fee per stream, and even smaller on the free version of the service, but it exists and it is paid for by free service users having to listen to ads). This is basically exactly like radio, albeit with smaller licensing fees. There are a couple of things here:

  • First, the artist does get paid per listen, so why does it matter if the consumer “feels” like they are paying for the music? (When I pay for Spotify premium, I “feel” like I’m paying for the ads to go away, not for the songs.)
  • Second, when you buy an album, you’re basically paying $10 for that first listen. Past that, it’s free. The artist doesn’t get extra money from the person who listens to the song 1 million times versus the person who only listens to it 10 times. When I go home to my parents’ house and pick up my old Britney Spears CD and play it for nostalgic reasons, I definitely don’t “feel” like I’m paying for that experience. I (okay, my mom) paid for that CD over a decade ago. That $10 is long gone.

Regardless of what silly things Taylor Swift says publicly, though, there’s a real question about the viability of streaming as a music revenue stream. Can an artist make more selling albums than on streaming? The quick answer, right now and in the past, is probably yes — particularly for huge stars like Taylor Swift.

But streaming is here to stay whether some major artists decide to pull their albums or not. In the current digital climate, it has replaced illegal downloads, not paid album sales. (…)

The music industry is changing. But in a way that’s really great for consumers, and not clearly all that bad for artists like Taylor Swift.

Regardless of what silly things Taylor Swift says publicly, though, there’s a real question about the viability of streaming as a music revenue stream. Can an artist make more selling albums than on streaming? The quick answer, right now and in the past, is probably yes — particularly for huge stars like Taylor Swift.

But streaming is here to stay whether some major artists decide to pull their albums or not. In the current digital climate, it has replaced illegal downloads, not paid album sales. (…)

The music industry is changing. But in a way that’s really great for consumers, and not clearly all that bad for artists like Taylor Swift.

Continuarà…