Roba seca, menjar i wifi, el primer que demanen els refugiats quan arriben a terra

Avui, mentre un multimilionari arriba al seu hotel a Grècia, un grup de refugiats arriba a la costa grega. Els dos tenen una cosa en comú. El primer que demanen és el wifi. Semblaria que les seves prioritats haurien de ser roba seca, menjar, aigua. Però el que els preocupa en aquell moment és el mateix que ens fa perdre el nord a nosaltres: un dispositiu capaç de connectar-se a la xarxa.

image1

Pel multimilionari és primordial el fet d’arribar, menjar i descansar. I, en tot cas, fer-se una selfie d’allò més mainstream i tenir wifi per compartir-la (o per treballar). Per als refugiats, que amb prou feines han dormit durant mesos, tenir wifi els suposa saber si la seva família està bé i esbrinar quina situació hi ha la frontera. És la resposta a si podran quedar-se allà o si passades unes hores seran de retorn al seu país, a tot allò d’on han fugit.

“El wifi acostuma a ser la primera cosa que demanen després d’arribar i posar-se roba seca”, diu Andrea Dillon, treballadora de Mercy Corps. Afegeix que el seu equip veu com cada grup de refugiats que arriba a les costes de Grècia té com a mínim un smartphone i una persona que sap com utilitzar-lo.

Per aquest motiu, el fet que hi hagi connexió a les fronteres és de vital importància per a aquesta gent. El que per a nosaltres és un fet irrellevant, compartir una fotografia o un whatsapp per dir que hem arribat, per a ells és comunicar als seus familiars que són vius. Durant el trajecte és imprescindible estar connectats. Són molts els que es separen i és l’única manera de saber si els seus familiars han pogut arribar a alguna frontera o han fracassat en l’intent.

La connexió wifi no només és necessària per a ells, sinó també per aquells que els ajuden. Han de conèixer la informació actualitzada dels centres de registre i de les fronteres i han de poder accedir a traductors per comunicar-se amb els nouvinguts. Mercy Corps, Google, The International Rescue Comittee i d’altres organitzacions han desenvolupat refugeeinfo.eu, una pàgina web en diversos idiomes que ajuda els refugiats a desplaçar-se per Europa. Aquí poden trobar informació sobre el procés de registre i asil, quants quilòmetres hauran de fer, contactes d’emergència, allotjament, assistència mèdica i serveis locals.

En connectar-se als servidors wifi de les regions en què operen aquestes organitzacions, els apareix la pàgina de refugeeinfo.eu. La pàgina detecta la ubicació del refugiat i va actualitzant constantment les informacions sobre lleis i restriccions de moviments dels camps de refugiats. Aquest juny Mercy Corps comptava que més de 105.000 persones havien accedit al web. Més de 3.000 persones el visiten cada dia.

No és l’única eina que han desenvolupat. També han creat juntament amb Google, ThoughtWorks i UNHCR una aplicació per ajudar els treballadors a traduir missatges als refugiats en les seves llengües natives, com l’àrab, el farsi o el paixtu. Una eina d’una gran importància, imprescindible perquè els treballadors els demanin informació fonamental com “heu rebut assistència mèdica?, “necessiteu lloc per dormir avui?”.

La tecnologia també ajuda la vida dels qui estan obligats a fer estada als camps de refugiats. Aquí us n’expliquem alguns casos interessants i colpidors.

La història de l’Ahmed, el nen de 7 anys que va salvar 14 vides amb només un missatge

L’Ahmed es trobava en un camió de càrrega de traficants d’humans. Tenia un mòbil que li havien donat al camp de refugiats de Calais, França. N’havien repartit als nens per si mai els passava res. Gràcies a això, l’Ahmed va poder enviar a la Clegg, una voluntària del camp, el missatge que el salvaria a ells i als altres refugiats que viatjaven al camió.
La Clegg va entendre, tot i el mal anglès del missatge, que l’Ahmed li estava demanant ajuda. Va trucar la Tanya Freedman, de Help Refugees, i van avisar les autoritats que, després de rastrejar la ubicació de l’Ahmed, van interceptar el camió. La història de l’Ahmed va acabar bé gràcies al mòbil!

calais-crisis_refugiados-mundo_115998748_3454432_1706x1280

Hi ha qui pot correlacionar negativament la manca de recursos d’aquest col·lectiu amb la seva capacitat resolutiva i no poden estar més equivocats. La manca d’eines de què disposen per treballar en activitats quotidianes com poden ser l’educació els ha fet ser més creatius per trobar solucions, i en això el talent i els seus smartphones són fonamentals.

Thomas Silberhorn, un dels membres del ministeri de desenvolupament alemany, va expressar a la ICT4 Refugee Conference de Berlín que “els refugiats són innovadors importants. Hem de deixar de veure’ls com una societat residual”. Per aquest motiu el ministeri va realitzar un estudi amb Betterplace lab, GIZ, Kiron Open Higher Education. Segons l’estudi, realitzat a partir d’una entrevista a principis d’any a refugiats a Jordània, Turquia i Grècia, la majoria fan ús del mòbil per comunicar-se. Així com nosaltres, el que més utilitzen és Facebook i Whatsapp. També fan servir sovint notes de veu perquè no sempre poden escriure en l’alfabet aràbic en el seu dispositiu.

Són moltes les maneres en què, mitjançant la tecnologia, es pot facilitar una mica més la vida d’aquest col·lectiu. Per això s’han creat diversos grups de treball multidisciplinaris per idear noves plataformes com Jobs4Talent (un LinkedIn per refugiats) o GeeCycle (un web per fer donacions de mòbils que no fem servir).

 

 

També s’estan implementant solucions tecnològiques flecha_derechaper millorar la vida dels qui es veuen obligats a fer-hi estada. T’ho hem explicat aquí

 

Marta Izquierdo

Petites solucions tecnològiques que fan més fàcils les vides dels refugiats

A l’article Roba seca, menjar i wifi, el primer que demanen els refugiats quan arriben a terra, us hem explicat com la vida d’aquells que han de fugir de casa seva buscant un lloc més segur on viure està lligada profundament al wifi, els smartphones, les aplicacions. També s’estan implementant solucions tecnològiques per millorar la vida dels qui es veuen obligats a fer-hi estada.

 

Energia

Energia és llum i electricitat, però també protecció. Són moltes les hores que es passen en els camps de refugiats i quan es pon el sol, sense electricitat, sense llum, no es poden desenvolupar activitats com llegir. De la mateixa manera que decreix la llum, decreix la seguretat, sobretot per a les dones, que es tornen més vulnerables davant de violència i violacions. A Dollo, Etiopia, necessiten llum per protegir-se de les serps, gossos salvatges i ienes; a Damak, Nepal, la necessiten per combatre el vandalisme i els robatoris i a Azraq, Jordània, la seva vida fora del seu refugi es limita a les hores en què hi ha llum. Per aquest motiu IKEA Foundation ha donat més de 56.000 llanternes i 720 llums de carrer solars a Etiopia i Jordania i s’han construit panells solars per dotar d’energia al camp de refugiats d’Azraq de Jordània.

1-fcq4e_pphrunffvv3t1kva

 

Intel·ligència artificial

Us presentem en Karim, un chatbot creat per l’startup X2AI de Silicon Valley que pot mantenir converses en àrab per ajudar als refugiats a canalitzar les seves emocions. Segons la World Health Organisation, una cinquena part dels sirians que han marxat de la seva terra probablement pateixen problemes psicològics. En Karim serà el seu terapeuta però primer caldrà que se’n faci amic. Els pregunta coses superficials, normals, com quines pel·lícules els agraden. Parla de manera natural i analitza l’estat anímic de la persona per respondre de manera apropiada. A poc a poc, interpreta la informació i les emocions del refugiat i comença a preguntar coses més personals. Els refugiats poden sentir-se més còmodes parlant amb el robot que no pas amb una persona, i poc a poc verbalitzen els seus problemes i preocupacions i això els ajuda a superar els seus traumes.

screen-shot-2016-03-18-at-12-35-43-pm

 

Robots

Del més d’un milió de sirians que van creuar el mar per arribar a Europa el 2015, 4.000 van perdre les seves vides en l’intent. Lesbos és una zona especialment delicada I per allà hi passen uns 2.000 refugiats diàriament. Per aquest motiu, la Guàrdia Costanera de l’illa ha participat amb el Texas A&M University per crear un robot assistent de cerca i rescat, l’Emily. La robot és una moto d’aigua allargada que permet que els nàufrags s’hi puguin aferrar per arribar a la costa. L’Emily és controlada per un operador, que mitjançant uns drons anomenats Fotokites pot veure què està passant.

emily5

 

Identificació mitjançant l’iris

Segons la United Nations High Comissioner for Refugees (UNHCR), les Nacions Unides han repartit 120 $ a 2 milions de refugiats mitjançant una manera més efectiva d’identificar persones que l’empremta dactilar: l’escaneig de l’iris. Les persones beneficiades poden accedir a aquests diners anant a una entitat bancària i identificant-se mitjançant l’iris. Segons la UNHCR, aquest sistema és beneficiós per als refugiats. D’una banda, perquè el fet de poder accedir ells mateixos a aquest capital i ser ells qui el distribueixin a la seva conveniència és fonamental per tal de reforçar la seva dignitat en donar-los la potestat per decidir lliurement quan i on volen obtenir aquest capital, i de l’altra s’estalvien haver d’enviar treballadors per gestionar aquest tràmit.

L’escaneig d’iris és més precís i ajuda a combatre més fàcilment el frau i a reforçar la privacitat i la ciberseguretat davant de possibles robatoris de targetes o de grups extremistes. També cal tenir en compte que molt dels migrants són nens i el mètode de l’empremta dactilar no és gaire acurada per ells.

iris-scan

 

Pròtesis amb impressores 3D

No cal explicar els resultats d’una guerra: destrucció humana i destrucció monumental. Una vegada més, el 3D posa solució a problemes que fins ara no havíem sabut com resoldre. Els mateixos refugiats han utilitzat tecnologia open-source i la impressió 3D per crear mans biotòniques. A partir de l’eina que va crear un refugiat sirià es poden crear pròtesis en 36 hores. També s’ha creat un dels arcs del temple de Palmira.

 

 

Què tenen a veure un multimilionari amb un refugiat que arriben a la costa grega? Els dos tenen una cosa en comú. El primer que demanen és el wifi. T’ho hem explicat aquíflecha_derecha

 

 

Marta Izquierdo