Què és immersió? Què és imprescindible en una experiència virtual? Aquestes i altres qüestions són les que han conduit l’esdeveniment Voices of Sónar+D a Londres.
Per segon any consecutiu, Sonar+D i la cadena hotelera ME by Melià s’han associat per oferir una sèrie d’esdeveniments informals per a professionals de la comunitat creativa. Sota el títol “Voices of Sónar+D for Me by Meliá” aquests esdeveniments comissionats per Sónar+D debaten el paper dels artistes en els processos d’innovació. La qüestió que va donar el tret de sortida va ser si els artistes són els nous intèrprets de la innovació i, alhora, com la creativitat ha esdevingut un fet clau per a sectors econòmics i socials. Així, les diferents sessions han donat veu a artistes que estan transformant el mercat de les experiències en els últims temps.Llegeix més »
La cartellera teatral catalana pot donar la sensació que no para gaire atenció a la dansa contemporània i encara menys als espectacles que incorporen la tecnologia en escena. Però ens alegrem de que degut a diferents felices coincidències durant els últims mesos, hem pogut veure en els escenaris de casa nostra algunes de les coreografies digitals més interessants de l’actualitat. Ara que els carrers i sales de Barcelona i varies ciutats metropolitanes s’han omplert de dansa gràcies a la Quinzena Metropolitana, fem una mirada a tot el que hem pogut veure.
Com a espectacle més destacat, no podem evitar posar a dalt de tot del podi el nostre idolatrat Daito Manabe, considerat un dels artistes multidisciplinars més importants en l’actualitat. El passat mes de novembre el Consultat General del Japó va portar a l’Auditori de Cornellà l’estrena europea de Discrete figures, en ocasió del 150è aniversari de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Japó. La peça és l’última col·laboració del seu col·lectiu Rhizomatics amb la companyia de dansa contemporània japonesa Elevenplay. Una veritable meravella visual a nivell tecnològic que porta al límit les possibilitats interactives entre la imatge generada en temps real i les ballarines. Els recursos tècnics són espectaculars i permeten la dansa amb hologrames, les projeccions interactives en diferents pantalles i l’ús de drons. Un espectacle on potser el que menys destaca és justament la dansa i el que brilla per sobre de tot és el geni tecnològic. Veritablement, sense paraules. Com sempre, ens varem quedar amb més ganes de Daito Manabe, que estava present a la sala a càrrec de la taula de so i imatge. Esperem amb moltes ganes la seva nova presència en el Sónar d’enguany, en que posarà imatges a les emocions creades per la música.
Ho hem sentit mil vegades: Internet i les noves tecnologies han aportat una nova manera d’explicar històries. Els famosos –i ja una mica oblidats– Vine, Snapchat i els seus filtres, YouTube, Instagram i les seves stories, el límit de caràcters de Twitter, els vídeos en directe a les xarxes socials i, fins i tot, els drons i els pals selfie… Totes aquestes plataformes i eines han canviat la manera en què ens comuniquem i, per tant, la manera en què comuniquem el món que ens envolta.
Fa anys que expliquem els viatges des del lloc a través de posts i stories d’Instagram en comptes d’esperar a ensenyar les fotos als amics i família quan arribem a casa. Que fem vídeos en directe del concert que estem veient mentre som allà mateix, i que expliquem el que ens acaba de passar a l’autobús a través de Twitter. Tot aquest conjunt d’eines, però, ha traspassat el marc de la comunicació personal i han canviat radicalment la manera en què consumim informació i altres productes audiovisuals.
A França, un bon exemple és Konbini, un mitjà de comunicació que tracta hard news a través de les stories del seu Instagram. Un dels seus periodistes més coneguts, Hugo Clément, ha explicat temes com la guerra de Síria, la situació dels escorxadors de porcs a França, la crisis de fam a Kasaï o el moviment de les armilles grogues amb reportatges al mitjà però també, en paral·lel, amb stories.
Aquest, però, és només un dels mitjans de comunicació que actualment utilitzen el seu compte d’Instagram, Facebook i Twitter no només per fer ressò de les seves publicacions, sinó que adapten el seu contingut a aquestes noves plataformes per arribar a un públic el més ampli possible. Els comptes de YouTube de mitjans com The Guardian, The New York Times o El País també són, d’altra banda, exemples de com les noves plataformes canvien la manera en què transmetem els continguts.Llegeix més »
Els nostres hàbits quan fem una sortida cultural estan canviant. Anar a un lloc i només mirar… se’ns queda curt. Volem alguna cosa més. I els museus estan responent.
Experiències! Experiències! El públic vol experiències!!!
Tots els professionals del sector del turisme, de la comunicació, de la restauració, fins i tot de la cultura (!!!) saben que el públic vol “alguna cosa diferent” quan va de viatge, quan entra a un restaurant i, també, quan visita un museu o una exposició.
Una cosa diferent… diferent de què?
Diferent de la nostra vida de cada dia, de estar a casa, d’estar a la feina… i de mirar el mòbil durant hores. Perquè, quantes hores mireu el mòbil cada dia? Quants posts de Facebook o de Twitter veieu en un minut? I no només la vostra mare s’ha adonat que mireu massa el mòbil. Byung-Chul Han, escriptor i filòsof, també s’ha adonat que vivim a La societat de la transparència, on aquesta voluntat que tot sigui visible, ha produït, entre altres efectes, una saturació absoluta de la nostra activitat visual. Si ho analitzem des del món cultural, veurem que la nostra mirada s’ha accelerat, s’ha sincopat, i ens costa molt sortir del zàping continu i mirar amb atenció, amb profunditat qualsevol cosa.Llegeix més »
Arriba la tardor, però no arriba sola. Cada any el canvi de fullatge ve acompanyat de diversos festivals audiovisuals que fan que no sigui tan complicat deixar enrere els “xiringuitos” de la platja per donar pas als vespres de sofà, manta i peli.
Parlem del Festival de Sitges i del Serielizados Fest!
El Festival TNT compleix aquest setembre 11 anys. Durant aquest temps s’ha convertit no només en una referència del panorama escènic català, sinó en un apuntament ineludible per als amants de les arts digitals i la tecnologia aplicada als llenguatges expressius. Des de que l’organització va fer pública la programació d’enguay, els membres de l’Àrea de Cultura Digital de l’ICEC no hem parat de revisar-la, subratllant dades i activitats i fent lloc a les nostres agendes. Hem pensat que, potser, us interessaria saber quines obres ens han cridat més l’atenció, i per això compartim avui amb vosaltres aquest itinerari digital pel TNT.
A més a més, l’ICEC, en col·laboració amb el Festival TNT , organitza el dijous 27, de 15:30 a 18:30, una sessió participativa per plantejar una reflexió i una actualització sobre les escenes híbrides i el paper que hi estan jugant les tecnologies aplicades en aquest àmbit. El lloc? El Teatre Alegría. L’objectiu? Generar reflexió i intercanviar informació, tant a creadors com a programadors, sobre l’estat de les escenes híbrides dins el panorama de les arts en viu, així com la vinculació i l’ús de la creació digital en aquest àmbit. Si vols més detalls del programa, del ponents o directament omplir el formulari d’inscripció, fes click en aquest enllaç. Llegeix més »
