Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.
 Recordeu que us vam explicar què eren els metaversos i com estaven esdevenint una de les tendències que veuríem anar a més? Doncs aquí ho tenim. Epic Games, l’empresa creadora de Fortnite i del motor de programació de videojos Unreal, ha aixecat 1.000 milions de dòlars d’un grup d’inversors, amb Sony al capdavant, per crear un metavers, un univers paral·lel al món físic on podrem “viure” i interrelacionar-nos. Aquest és un dels somnis de Tim Sweeney, cofundador d’Epic Games, qui imagina un nombre infinit de mons interconnectats en el qual cada persona hi hagi com existeix en el món real, amb una presència persistent que evoluciona a través de tots aquests planetes. A més, Sweeney vol que propietat d’aquest metavers, o sigui, dels objectes i mons que creïn els usuaris, sigui sempre de les persones o entitats que els hagin creat o comprat. |
 En aquest blog us parlem sovint de robots, i també de robots humanoides (i us hem explicat què és l’Uncanny Valley que fa que ens resultin tan inquietants). Ara us portem la Cleo, una robot del tipus Mesmer creat per l’empresa britànica Engineered Arts. L’empresa fa robots sofisticats adreçats a parcs d’atraccions, experiències interactives en esdeveniments i museus. El Mesmer, es caracteritza per les seves múltiples articulacions als braços, canell i coll i cinc rotacions a cada espatlla que permeten al robot realitzar gestos subtils de llenguatge corporal. Per demostrar la seva gran capacitat expressiva n’han fet una prova en la qual canta “My Heart Will Go On” imitant la Celine Dion. Tot plegat molt inquietant. Mireu el vídeo i penseu en Titànic! |
Els mons virtuals són un tipus de metavers, entorns digitals on els usuaris es poden reunir, comunicar, interactuar i col·laborar. Gràcies als mons virtuals podem anar a una fira, veure vídeos i presentacions de nous projectes i productes, escoltar conferències, coincidir amb gent coneguda i que ens presentin algú nou, intercanviar contactes… Tot això amb el nostre propi avatar, que pot passejar per un campus digital com si ho fes per la ubicació física de l’esdeveniment, assistir a presentacions en auditoris virtuals, fer preguntes aixecant la mà, connectar-se amb altres avatars a les cafeteries virtuals o en una platja virtual o fins i tot tocar el piano o tirar uns penaltis. Els dissenyadors d’aquests entorns hi poden incloure funcions i gamificacions impossibles en una conferència física, la qual cosa fomenta la interacció dels usuaris i les oportunitats de fer xarxa.