Fresc & Freak: maig 21

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Llegeix més »

Autor de 'Ready Player One' confirma si la secuela está en desarrollo o noRecordeu que us vam explicar què eren els metaversos i com estaven esdevenint una de les tendències que veuríem anar a més? Doncs aquí ho tenim. Epic Games, l’empresa creadora de Fortnite i del motor de programació de videojos Unreal, ha aixecat 1.000 milions de dòlars d’un grup d’inversors, amb Sony al capdavant, per crear un metavers, un univers paral·lel al món físic on podrem “viure” i interrelacionar-nos. Aquest és un dels somnis de Tim Sweeney, cofundador d’Epic Games, qui imagina un nombre infinit de mons interconnectats en el qual cada persona hi hagi com existeix en el món real, amb una presència persistent que evoluciona a través de tots aquests planetes. A més, Sweeney vol que propietat d’aquest metavers, o sigui, dels objectes i mons que creïn els usuaris, sigui sempre de les persones o entitats que els hagin creat o comprat. En aquest blog us parlem sovint de robots, i també de robots humanoides (i us hem explicat què és l’Uncanny Valley que fa que ens resultin tan inquietants). Ara us portem la Cleo, una robot del tipus Mesmer creat per l’empresa britànica Engineered Arts. L’empresa fa robots sofisticats adreçats a parcs d’atraccions, experiències interactives en esdeveniments i museus. El Mesmer, es caracteritza per les seves múltiples articulacions als braços, canell i coll i cinc rotacions a cada espatlla que permeten al robot realitzar gestos subtils de llenguatge corporal. Per demostrar la seva gran capacitat expressiva n’han fet una prova en la qual canta “My Heart Will Go On” imitant la Celine Dion. Tot plegat molt inquietant. Mireu el vídeo i penseu en Titànic!

Mons virtuals i metaversos: els esdeveniments es virtualitzen

Recordeu Second Life? Una comunitat virtual en 3D que es va posar de moda a començaments de segle on es podia viure mitjançant un avatar. El confinament ha fet que moltes fires i activitats s’hagin anul·lat o s’hagin traslladat al món virtual. Algunes iniciatives han sorgit per traslladar la relació més humana del treball en xarxa a l’entorn on line. Us presentem algunes plataformes que serveixen per celebrar aquests events.

El Covid 19 ha accelerat la formació de metaversos, la creació i l’ús generalitzat d’un espai compartit virtual, mons que han acollit les fires i esdeveniments professionals que s’haurien hagut de cancel·lar per la pandèmia.

Però què són els metaversos?

Els metaversos són espais virtuals col·laboratius i compartits del treball en espais 3D totalment immersius. El nom està creat a partir de la unió del prefix meta (més enllà) i univers, i va aparèixer per primer cop a la novel·la Snow Crash (1992) de Neal Stephenson. Segons Edward Castronova, un investigador sobre jocs i mons virtuals, hi ha tres regles que són fonamentals als metaversos:

  • Interactivitat. L’usuari ha de poder comunicar-se i interactuar amb la resta d’usuaris.
  • Corporeïtat. L’entorn ha d’estar sotmès a certes lleis de la física, i l’accés ha aquest espai es fa mitjançant un avatar que actua en primera persona.
  • Persistència. Encara que no hi hagi cap usuari connectat al metavers, el sistema continua funcionant i no s’atura.

Els mons virtuals són un tipus de metavers, entorns digitals on els usuaris es poden reunir, comunicar, interactuar i col·laborar. Gràcies als mons virtuals podem anar a una fira, veure vídeos i presentacions de nous projectes i productes, escoltar conferències, coincidir amb gent coneguda i que ens presentin algú nou, intercanviar contactes… Tot això amb el nostre propi avatar, que pot passejar per un campus digital com si ho fes per la ubicació física de l’esdeveniment, assistir a presentacions en auditoris virtuals, fer preguntes aixecant la mà, connectar-se amb altres avatars a les cafeteries virtuals o en una platja virtual o fins i tot tocar el piano o tirar uns penaltis. Els dissenyadors d’aquests entorns hi poden incloure funcions i gamificacions impossibles en una conferència física, la qual cosa fomenta la interacció dels usuaris i les oportunitats de fer xarxa.Llegeix més »