Dansa i Fortnite, una relació creativa

Si us diem “dansa i Fortnite” què us ve al cap? Probablement res. Però aquests dos conceptes tenen una relació molt directa, creixent… i molt divertida. El famossíssim joc al qual juguen milions de joves diàriament ha fet que es posin de moda un munt de danses, s’han muntat concursos de ball i fins i tot es creen coreografies que van de la realitat als personatges i de tornada cap al món real. Us parlem de la relació entre Dansa i Fortnite!!!

Si has estat vivint a una cova durant aquest últim any i no saps què és Fortnite no passa res, nosaltres t’ho expliquem. Es tracta d’un videojoc del gènere battle royale, és a dir, supervivència extrema dins d’un escenari on només pot quedar un dels jugadors en peu (com uns Jocs de la Fam online).

El joc actualment és immensament popular, no només per la seva jugabilitat addictiva, sinó també per la seva disponibilitat gratuïta. Si, gratuïta completament. I d’on provenen tots els ingressos que recapta el joc? Doncs de les compres integrades dins de la botiga online, entre les quals es troba el llarg repertori de balls i gestos que s’han fet tan populars. Pot semblar una ximpleria, però veure ballar el teu personatge a Fortnite és de les coses que més entusiasma els jugadors i que s’ha convertit en un moviment viral a les xarxes.

Read More »

L’art dels mems: secret per utilitzar-los, eines per crear-los

Benvinguts a la classe de mimètica. Una dolça introducció a com fer empipar a polítics i famosos, incomodar a mares i pares i criticar la nostra societat a partir de l’art del mem. Un art a l’abast de tots amb el nostre mòbil, PC o tauleta.

Parlarem dels usos d’aquest art (per què us poden ser útils) en la classe teòrica i, per últim, us donarem uns quants trucs per crear-los en la classe pràctica. Ah! I un bonus track pels serièfils!

Fa poc vam publicar un article anomenat El mem com a forma d’expressió, en el qual donàvem una visió teòrica d’aquest tipus de manifestació artística. En aquell article parlàvem de perquè hauríem de concebre el mem com a art i sobre els límits de l’humor en els continguts digitals.

Partim del fet que convivim diàriament amb els mems. De fet, tal com molts ens passa amb les frases de l’”APM?!”, ha arribat un punt que ens comuniquem a partir d’ells. Ja sigui acabant les frases amb un “y lo sabes” o responent un ‘whatsapp’ a la nostra parella amb la imatge de la novia paranoica quan ens diu que ha quedat amb una “amiga”.


Quines són les característiques
d’un mem?

1. Acostuma a ser simple, compleix la regla de “menys és més”

2. La tipografia per excel·lència és la lletra Impact

3. L’encanta el cutrisme (fins el punt de fer servir de vegades la Comic Sans)

4. És d’estricta actualitat

5. És viral

6. L’autor n’és el creador, però no el propietari

7. L’ha d’entendre fins i tot la teva mare

CLASSE TEÒRICA: 

“Per què em poden ser útils els mems?”

.mem. m. Expressió artística de caire divertit que neix a la xarxa amb l’objectiu de ser compartit pels usuaris composada per una imatge i un text.

O com ens agrada més definir-ho…

Imatge visual, gamberra, viral i amb ganes de donar canya!

Memejacking (màrqueting amb mems)

Si bé fa un moment dèiem que ens expressem a partir de memes, nosaltres, com a marca, haurem d’emprar el mateix llenguatge que el nostre públic. Podem fer servir els mems per diversos motius:
Read More »

El mem com a forma d’expressió

Sona el despertador i trobem el primer Whatsapp del dia. És un mem que ha compartit la mare. Esmorzem mirant Twitter, compartim un mem i ens posem en marxa. Potser ens tornem a distreure a la feina retuitejant un mem sobre l’última pífia d’algun polític i arribem a casa en metro rellegint el Classics Reloaded. Els mems formen part del nostre dia a dia i són una nova manera d’expressar-nos. El passat dissabte 3 va tenir lloc el Memefest, el primer festival dedicat al mem organitzat pel CCCB. I per a nosaltes, és l’excusa perfecte per poder-ne parlar!

Read More »

Els mems polítics estan en perill… i la xarxa reacciona

Els mems són fotografies retocades amb un toc de gràcia que cobren un sentit satíric. Internet n’és ple i els polítics no tenen escapatòria davant la imaginació dels internautes. El Partit Popular ha presentat davant del congrés una proposta de reforma de la Llei Orgànica de protecció del dret a l’honor i a la intimitat personal i en un dels punts inclouen la regulació d’aquests muntatges en cas que siguin ofensius. Per això no volíem perdre l’oportunitat de parlar de l’impacte dels mems en la política.

Cultura digital són els videojocs, els mappings o la realitat virtual, però també la cultura que nosaltres creem a la xarxa. Els mems són art, cultura i comunicació en estat pur. La seva naturalesa satírica, la gran quantitat de fotografies que circulen a la xarxa i la facilitat de trobar apps i pàgines web per editar imatges ens obren un món de possibilitats per retocar imatges, permetent que sigui quasi tan ràpid crear-los com visionar-los.

Els mems presenten una última característica: són virals. El fet de ser visuals fa que la comprensió sigui immediata i si això li afegim que totes les xarxes socials permeten la possibilitat de compartir imatges fa que sigui altament probable que la teva imatge tingui una pila de retweets.

baixa-1Meme Generator és una app que et permet afegir un text a les teves imatges per crear un nou mem. També inclou imatges ja virals a la xarxa i pots pintar, afegir complements als personatges i compartir la teva creació directament a la xarxa des de l’aplicació.

En què consisteix la reforma?

Com hem dit, el Partit Popular ha presentat una proposta per reformar la Llei Orgànica de protecció del dret a l’honor i a la intimitat personal. Amb aquesta reforma, publicar contingut a Internet si les persones que apareixen no han donat consentiment previ, pot arribar a ser delicte. Per una banda, tenim el dret fonamental a l’honor i, per una altra, la llibertat d’expressió. On se situa la franja per traspassar entre un i l’altre? Incloure en una llei orgànica la regulació dels mems demostra la seva importància. De fet, per si no ho coneixeu, el blog Del Derecho y las Normas apunta tretze tipologies de delicte que es poden cometre a partir d’un tuit i en un blog.

«El Congreso de los Diputados manifiesta la necesidad de valorar una posible modificación de la Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen con objeto de adaptarla a la realidad social y al desarrollo tecnológico producido desde su promulgación.»

Extret del Butlletí Oficial de l’Estat del Congrès dels Diputats del
3 de novembre de 2016

Però són tan perillosos els mems per la política?

Quantes vegades l’humor i la cultura han servit per crítica la classe política? Quant humor polític s’ha fet des de La Trinca fins al Polònia? Segur que tens un company de feina que no para de compartir vídeos d’espifiades que han dit els representants polítics. Hi ha maneres i maneres de fer humor polític i els usuaris de les xarxes socials no en deixen passar ni una. Per a alguns internautes l’humor polític és l’oportunitat clau per aconseguir retweets i seguidors gastant una mica d’enginy i cinc minuts de la seva vida. A la xarxa tots volem semblar enrotllats i guais. Així que no és d’estranyar que, en un moment en què el respecte a la política es troba en hores baixes, corrin tantes imatges per la xarxa que es fan ressò de les notícies afegint un toc de gràcia.

Però ser viral també els va bé als polítics. Només cal veure’ls ballar, cantar i fer un seguit d’accions que els deixen en evidència durant les campanyes electorals. Si a partir de fer alguna cosa “enrotllada” aconsegueixen caure millor, genial. I si no, no passa res. Ja hauran aconseguit sortir als mitjans de comunicació i que la seva fotografia circuli per Internet. Tanmateix, sovint aquesta situació es gira en contra seva. És llavors quan l’humor no és acceptat per la classe política. La sàtira representa per una banda la presència del poder, però per una altra la seva banalització.

L’humor polític fa reflexionar, no només dels límits del que és correcte sinó que de vegades, l’exageració dels fets no és tan distant de la realitat. Això és el que els pot fer més por. Hi ha nens que s’han interessat per la política a partir dels vídeos virals que veuen a casa seva. I és que, quantes vegades un polític ha deixat caure una perla d’aquelles que ni se’t hauria acudit intentant ridiculitzar-los? A partir d’aquesta banalització, d’aquesta poca por de riure de coses sèries com la política és quan es perd la por a parlar i a expressar les teves opinions.

zombomeme09112016091154Evidentment, sempre hi haurà qui utilitzi el retoc fotogràfic per fer una burla sense gràcia. Circula la crême de la crême de l’humor negre i del mal gust. Però també hi ha artistes que no cerquen la bellesa, sinó la crítica. Així que no només entren en el debat la llibertat d’expressió vs. l’honor, sinó també els límits entre la crítica i la blasfèmia.

Això depèn de la concepció de l’art, l’ètica i de l’afinitat política cap al criticat de cadascú. El que sí que és evident és que, fins ara, cadascú ha estat un artista lliure a l’hora d’expressar la seva opinió política a la xarxa.

Mentre reflexiones, et deixem amb aquest mem.

Marta Izquierdo