El cantó més fosc de la Força

Arran de l’estrena de la setena de Star Wars, ens han arribat anècdotes, històries, … Us expliquem algunes!!!

Nyones nosaltres????

Alguns de vosaltres heu criticat el vídeo que encapçalava el darrer Butlletí, l’anunci de Nadal de John Lewis. Que si ens havíem passat de tou, que si ens havíem tornat unes nyonyes… Nyones nosaltres??? Ha!

Aquí teniu la Dark Version de l’anunci. A veure si ara ploreu (o rieu!).

Qui fa què a la pel·li?

Aquí teniu una infografia que mostra el paper que cada un dels diferents professionals creatius juguen en la construcció d’una producció cinematogràfica. En aquest cas, a Star Wars: el Despertar de la Força.

En què es va inspirar George Lucas?

George Lucas sempre ha dit que per la creació de la història de la Guerra de les Galàxies s’havia inspirat en Flash Gordon. Però coneixeu les aventures de Valérian i Laureline?

Valérian i Laureline és un còmic franco-belga publicat per primera vegada en el nombre 420 de la revista Pilote el 9 de novembre de 1967. El 1970, l’editorial Dargaud va recopilar les aventures d’aquests dos personatges espacials en una sèrie que es compta entre les millors i més espectaculars del còmic francès dels 70.

Aquest còmic te lloc al segle XXVIII i explica les aventures de dos agents membres d’una agència encarregada de mantenir la pau en l’univers i amb una nau que viatja tant en l’espai com en el temps.

Alguns dels detalls de la pel·lícula són curiosament similar a la pel·lícula: el Falcó Mil·lennari, el dolent amb la cara destrossada, l’heroi atrapat en un bloc de plàstic líquid (o de carbonita)… la trilogia de Lucas està plena de detalls sospitosament semblants, tant en el guió com en l’aspecte visual de les seves aventures. Quan Jean-Claude Mézières, el dibuixant de Valerian et Laureline, va veure la pel·lícula de seguida va ser conscient de les similituds i va escriure George lucas. Mai va rebre’n resposta.

Aquí trobareu més imatges i similituds.

Ser o no ser… el teu pare

«Jo sóc el teu pare» sona gairebé tan rotund com «ser o no ser». I què passaria si Shakespeare hagués situat l’acció de les seves reflexions sobre el poder, la traïció i la família a «una galàxia molt, molt llunyana»? Què seria de la nostra cultura si Darth Vader hagués estat creat fa quatre-cents anys?

L’escriptor nord-americà Ian Doescher ha respost a aquesta pregunta amb una sèrie de llibres, William Shakespeare ‘s Star Wars (La guerra de les galàxies, per William Shakespeare). Ha reescrit les aventures dels protagonistes de la saga galàctica amb el llenguatge i el to que hagués emprat William Shakespeare; fins i tot recrea el pentàmetre iàmbic, el tipus de vers que Shakespeare utilitzava per a les seves composicions. Cada llibre està titulat igual que la pel·lícula en què es basa però, és clar, en l’anglès de l’època isabelina, en què Shakespeare va viure i va escriure, i que també es reflecteix en les il·lustracions de la coberta i de l’interior dels llibres.

La pàgina web d’aquesta versió de La Guerra de les Galàxies segons William Shakespeare -o segons Ian Doescher, més aviat- inclou també un generador de sonets d’amor shakespearians i galàctics, a més de guies de lectura per a professors.

El cert és que la frase “Luke, jo sóc el teu pare” va marcar una generació (i recordem la veu de l’enyorat Constantino Romero!). Però com que no és una frase que agradi dir així com així, aquesta casa de preservatius l’ha fet servir per demostrar que són els més segurs de la Galàxia. En fi, si els voleu veure en directe aquí els podeu comprar.

Rapejant per les Galàxies

Ja sabem que quan parlem de ciència ficció, efectes especials, robots, droids… se’ns mira com si fóssim quatre rarets. Però no! La Guerra de les Galàxies te seguidors de tot tipus i sobretot molt creatius. Així que mireu quantes coses ha provocat la famosa saga.

Genius és una web que recull informació al voltant de les lletres de cançons. I han fet un treball de filtratge de les lletres de milions de cançons per trobar totes les referències a Star Wars en el rap.

La primera aparició que han trobat és del 1987 al clàssic de Kool Moe Dee “How You Like Me Now”.  El personatge més rapejat és, com no, Darth Vader, el personatge malvat, el poderós. Però us sorprendrà el munt d’esments que hi ha als Ewoks, els peluts i dolços habitants del planeta Endor, i que C-3PO és utilitzat sovint per parlar dels oficials de llibertat condicional.

Ara bé, el veritable MC Jedi és Eminem, que és qui més cops ha esmentat personatges de la saga als seus temes. En un d’ells, Rain Man, fa un cross-story una mica boig, Eminem rapeja una situació en què Darth Vader forma una aliança amb Lex Luthor i mata Superman, després que Eminem hagui posat enganxines de tots tres a la nevera.

I, és clar, videojocs!!!!

Una història pot ser la font d’un videojoc. Una gran història com Star Wars ha donat peu a més d’un centenar de videojocs!!! Aquí tens un resum dels més interessants i rellevants. I aquí tens una llista encara més seleccionada d’aquells que es consideren els millors dels millors.

Clar que no tot és or en la relació entre videojocs i Star Wars. També us posem aquí els 10 pitjors jocs de Star Wars de la història (fins ara)…

Marisol López

Literatura enriquida

L’arribada del format digital al sector del llibre ha comportat múltiples canvis i innovacions durant els últims. Actualment són innumerables els diferents formats digitals en que podem llegir (o inclús escoltar a través d’audiobooks) les novetats editorials com els clàssics literaris, en multitud de suports (ja sigui en lectors de llibres digitals com el Kindle d’Amazon o tauletes com l’iPad) i a través d’incomptables serveis (des d’Amazon, iTunes a Nubico, Oyster, Scribd, Kobo, Nook…).

Però les innovacions no només han arribat en la manera en que consumim els llibres, sinó en els mateixes possibilitats que els formats digitals han permès anar explorant. Aquí us volem presentar alguns exemples per a que pugueu fer un tast:

La realitat augmentada

La realitat augmentada permet traspassar els límits físics dels llibres. A través de l’ús de dispositius electrònics, sensors i webcams es poden descobrir continguts que no es troben presents directament en el llibre físic, que poden correspondre a animacions, textos afegits, etc.

Read More »

La narrativa i les possibilitats de la web i les xarxes socials

Les xarxes socials i els llibres

Les xarxes socials estan permetent crear noves interaccions entre els autors i els lectors, alhora que creen grans possibilitats per augmentar la visibilitat de les novetats editorials. YouTube, Twitter, Facebook, Instragram, Tumblr, els blogs o altres iniciatives originals a la xarxa són algunes de les eines que es comencen a explorar.

A la web hi trobem escriptors, lectors, crítics, editors… Però és la comunitat virtual de booktubers la que ha aconseguit la més gran capacitat prescriptora i  són l’última tendència, especialment entre els joves. Els booktubers  fan crítiques de llibres, alhora que comparteixen amb els seus seguidors costums, filies i fòbies relacionades amb els llibres.

La lectura dels llibres digitals està cada cop més estesa i les xarxes de biblioteques estan incorporant el préstec digital. Internet permet tot tipus d’accions per fomentar la lectura i facilita compartir les experiències dels lectors. És per això que Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, va crear a principis d’any un club de lectura A Year of Books a Facebook que ja compta amb gairebé quatre-cents mil seguidors.

Les empreses editorials estan fent esforços per augmentar l’impacte publicitari de les seves novetats editorials a la xarxa. Una de les eines que estan a la seva disposició són els booktrailers. La qualitat i l’originalitat del trailer ha de despertar la curiositat del possible lector. Llegiríeu aquests llibres?

Underground de Haruki Murakami

Colorless Tsukuru Tazaki and His Years of Pilgrimage de Haruki Murakami

One More Thing de B.J. Novak

Recentment Twitter i l’editorial Hachette s’han associat per promoure per vídeo la feina de diversos autors durant aquest mes d’abril a través de la pàgina web www.whereiwrite.tv. Els vídeos seran tuitejats pels autors, els seus editors i per Twitter amb el hashtag #WhereIWrite.

Instagram també pot ser un mitjà per promocionar llibres. La polonesa Empik ha creat el compte @storygram_empik i el hashtag #Storygram, per oferir extractes dels nous capítols de llibres recentment editats per tal d’arribar a nou públic i fomentar que es comparteixin aquests continguts.

Altres narratives digitals a la xarxa

No només podem trobar novel·les en suport físic o en suport digital convencional, sinó que també estan apareixent a la xarxa maneres alternatives de mostrar-nos narracions. Serial Chicken va ser la primera novel·la espanyola a Twitter, escrita per Jordi Cervera durant la celebració de la Setmana Negra de Barcelona.

Twitter i els seus 140 caràcters han esdevingut un mitjà ideal per la micropoesia i els haikus amb els hashtags #haiku i #micropoetry. Si us agraden algun dels comptes que podeu trobar dedicats als haikus hi ha webs que permeten crear el Tweet Book de qualsevol compte, d’igual manera que amb  l’empresa catalana Tiny Books podeu editar un llibre  a partir de les converses de WhatsApp.

Les marques comercials estan trobant en les noves narratives digitals la manera de crear campanyes innovadores i incrementar la seva presència a la xarxa de manera original i moderna. Aquest seria el cas per exemple de The Vanishing Game, una novel·la en Tumblr de 17.000 paraules, creada per l’escriptor William Boyd com a part d’una campanya de la marca automovilistica Land Rover. Mentre que el món del còmic i la interactivitat ha arribat fins i tot a inspirar campanyes comercials, com aquesta de Peugeot: The Hybrid Graphic Novel. Un altre projecte recent és Wild Beasts, la novel·la interactiva en gif de l’artista francès Mattis Dovier i el grup de música britànic Wild Beast amb suport de l’empresa de whisky Jameson.

L’experimentació en la narrativa digital està donant lloc a experiències en la frontera entre el llibre, l’audiovisual o el periodisme digital. El projecte guanyador del Digital Book Award de 2015 We are hungry és una obra de ficció multimèdia que inclou fotografies, audio i il·lustracions conjuntament amb estadístiques i altres dades reals, que es pot simplement llegir o experimentar una nova manera d’entendre la narrativa digital.

Stephen Fry va proposar fa pocs mesos el projecte de narrativa digital House Your Fry. A digital storytelling for everyone en aliança amb Penguin. A  partir de material de Stephen Fry posat a disposició dels participants, aquests podien crear material nou en el format digital que volguessin com ara vídeo, apps, videojocs, etc… El projecte ha resultat una manera original d’experimentar amb noves formes de narrar històries.

House Your Fry

Map Your Fry. Projecte seleccionat pel jurat

Les tecnologies digitals permeten aproximar-se als lectors de maneres diferents a través de múltiples eines. Les editorials i els autors han de seguir explorant les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per intentar captar l’interès dels possibles lectors, allà on hi siguin i a través dels canals de comunicació disponibles.

Un exemple de campanya de promoció editorial molt original la va protagonitzar l’últim llibre de James Patterson, Private Vegas. Durant un dia va posar a disposició dels fans 1.000 exemplars digitals del llibre que s’autodestruirien en 24 hores a la web Selfdestructing Books.

Però els llibres primer s’han d’escriure. Els escriptors han de trobar la inspiració i posar sobre paper (o digitalment) les seves històries. Amb l’app  Write or die (escriu o mor) els escriptors vocacionals (i també alguns de ben coneguts) estan obligats a escriure sense parar si no volen patir conseqüències catastròfiques, perquè la feina s’esborra si les muses no els visiten i mantenen les pàgines en blanc. Algun dia podran arribar a escriure els robots? Per ara, només són capaços de transcriure llibres com el robot industrial copista de la Biblia de robotlab

I si cal anar fins a on sigui per captar lectors, s’hi va. Durant l’últim any podem trobar casos de promoció de la lectura en el transport públic, com la campanya de Vodafone al Metro de Madrid a través de la App Vodafone L2  on posava a disposició dels usuaris la descàrrega d’un llibre al mes gratuïtament. Mentre que el Metro de Pekín va permetre descarregar-se gratuïtament llibres electrònics de clàssics de la literatura xinesa que van canviant cada dos mesos mitjançant codis QR, campanya similar a la també es va realitzar en el metro de Moscou.

Imma Garcia

Gamebooks: narrativa i videojocs

La combinació entre la narrativa, l’animació i la il·lustració interactiva han obert el camí als gamebooks, relats interactius que trenquen les fronteres entre la narrativa i els videojocs. Us proposem alguns gamebooks per a que us hi submergiu:

Device 6 de Simogo, on Anna es desperta en una illa remota sense recordar com hi ha arribat, excepte un lleuger record sobre una desagradable nina. Resol els misteris que envolten l’illa i l’Anna.

Framed de Loveshack Entertainment, premiat joc-puzzle on reubiques i reescrius les vinyetes d’un comic d’estil noir.

80 days d’Inkle Studios, dóna la volta al món com tot un Phileas Fogg.

The Thirty-Nine Steps, de The Story Mechanics, un videojoc que et fa viure el thriller de Hitchcock en primera persona.

Blood of Zombies, de Gamebooks Adventures/Tin Man Games, una de les moltes aventures interactives que proposa aquest estudi australià.

The Sailor’s Dream, de Simogo Games, passa el temps visitant un oceà i unes illes oblidades.

Sorcery, d’Inkle Studios, una aventura fantàstica èpica interactiva.

To be or not to be de Gamebooks Adventures/Tin Man Games, adaptació digital interactiva per la divertida versió de Ryan North de la història del príncep danès.

Analogue, a hate story, un misteri interactiu interestel·lar que es converteix en una mena de novel·la epistolar.

Blood & Laurels, de Richard Evans, una intriga política en els palaus de l’Antiga Roma.

Your Pizza Adventure, una gamberra aventura narrativa audiovisual per viure en primera persona l’stress laboral dels repartidors de pizza.

Type:rider, descobreix la història de la tipografia amb aquest premiat videojoc.

Una altra experiència entre la literatura i el joc és A Dark Room, de Double Speak Games, aventura textual minimalista per ordinador i app que va obtenir crítiques molt elogioses.

A casa nostra algunes empreses estan començant a apostar per aquest tipus de narrativa, com ha fet amb gran èxit la catalana Cubus Games.

La Feria Tenebrosa/The Sinister Fairground, de Cubus Games.

Necklace of Skulls, de Cubus Games, una aventura dins dels mites maies.

Sobre aquest tema també va escriure Ricard Ruiz Garzón a Candy Crush Hamlet.

Imma Garcia

Llegir en paper o en digital?

Fa 50 anys ningú hauria qüestionat les característiques fonamentals d’un llibre: dues tapes i un seguit de pàgines unides per un llom.

Però amb la implantació de la tecnologia , la imatge que  teníem d’aquest llibre tradicional ha canviat radicalment. Ara no només podem llegir articles, contes o novel·les a través dels llibres de paper, sinó que també podem utilitzar les plataformes digitals: ordinadors, mòbils, tablets, e-books… Aquestes noves incorporacions, però, no s’han vist exemptes de polèmica i, com gairebé totes les innovacions que tenen lloc en la nostra societat, han rebut crítiques tant positives com negatives.

El diari argentí La Voz realitza una anàlisi basada en la revista Scientific American. Aquesta va elaborar un article on explicava que el cervell prefereix la superfície de paper a l’hora de llegir. Aquest fet es deu a que el cervell humà percep el text com un conjunt. A mesura que la lectura amb el llibre tradicional avança, s’aconsegueix un ritme que ajuda el lector a interpretar millor el contingut. El fet d’anar passant les pàgines del llibre provoca que existeixi una realitat més física; el lector necessita sentir el paper (el cervell ho demana de manera inconscient).

Molts altres estudis demostren que la lectura realitzada a través d’una pantalla és molt més lenta i que el lector memoritza menys informació. La llum que desprenen alguns suports digitals també provoquen fatiga visual al lector, mal de cap i visió borrosa.

La Voz acaba el seu article amb la següent conclusió: “És probable que l’organisme dels nous nadius digitals creï altres xarxes neuronals que prefereixin el suport electrònic al paper, però avui en dia, la resta de la població segueix preferint el contacte amb el paper tradicional”.

Tot i que el nostre cervell prefereixi el suport tradicional, el número de vendes de llibres, revistes i diaris parla per ell mateix. La societat cada vegada presta menys atenció als continguts físics i s’interessa més pels digitals, ja sigui per comoditat o per moda. Aquest fet ha produït que  llibreries i biblioteques hagin de desenvolupar noves estratègies per adaptar-se a les noves necessitats dels clients i recuperar les vendes fallides.

Algunes d’aquests novetats són la incorporació del préstec de llibres digitals en les biblioteques.

El sistema de biblioteques de Queens, Nova York, ha desenvolupat una app que permet a l’usuari accedir a un únic portal per a realitzar les seves cerques digitals. La unificació dels diferents portals facilita aquesta cerca ja que es du a terme a través de totes les col·leccions que conté la biblioteca, sense tenir en compte el proveïdor que les ofereix.

Un cas semblant el trobem al projecte E-Biblio de la Red de Biblioteques Públiques d’Andalusia, que ha decidit impulsar la lectura digital en la seva comunitat ja que un tant per cent molt elevat de la població no té accés a bones llibreries o fins i tot a biblioteques que continguin un fons ampli d’informació o de dades. Es pot accedir a aquest servei des d’ordinadors, tablets, mòbils o llibres electrònics personals.

L’últim exemple és el de dos creadors d’apps per a biblioteques que han utilitzat els Beacons per interactuar amb els seus usuaris: Capira Technologies i BluuBeam. Aquests han llençat serveis d’informació de micro-localització que permeten a les biblioteques enviar missatges als dispositius mitjançant bluetooth. Aquests missatges poden contenir informació diversa sobre la localització dels diferents continguts de la biblioteca, així com els pròxims esdeveniments en l’àrea infantil, informació de cursos , les noves adquisicions literàries, etc.  L’usuari rebrà diferents missatges depenent de la zona de la biblioteca en que es trobi (més informació).

Les llibreries no volen quedar-se fora d’aquests canvis, i per això s’ha fet realitat un acord entre CEGAL (que reuneix 1600 llibreries) i Odilo (una plataforma tecnològica i distribuïdora de continguts) per a la implementació dels préstecs digitals a les biblioteques mitjançant compres a les llibreries. Aquest acord, però, no agrada a tothom; alguns experts opinen que el projecte ebiblio fa la mateixa funció. També pensen que no li veuen utilitat i que els usuaris no ho faran servir.

A part de les revistes, novel·les i llibres, trobem un quart implicat amb l’actual substitució del paper a les plataformes digitals: els còmics. Aquest també s’han hagut de reinventar i adaptar-se als canvis constants de la nostra societat per no quedar-se enrere. Comixology és una plataforma digital (igual que iTunes) en la qual els consumidors podran llegir, comprar, emmagatzemar els seus còmics digitals.

Aquesta nova implantació també canvia la manera de consumir aquests continguts. Alguns experts com White i Johnson donen la seva opinió sobre el futur dels còmics i aquesta nova reinvenció (llegir aquí).

Clàudia Coll

Booktubers, nous crítics literaris?

Marta Pallarès. NÚVOL. 19/11/2014

Ha nascut a Youtube una comunitat de nous crítics literaris. S’anomenen a si mateixos booktubers i han substituït els clubs de lectura pels vídeos casolans. Aquests nadius digitals mostren que literatura i les noves tecnologies són compatibles i que llegir és un plaer que es pot compartir.

Vivim submergits en un entorn canviant dominat per la tecnologia digital. Gràcies a Internet, els mitjans de comunicació tradicionals han evolucionat cap a noves maneres de comunicar i els nous mitjans, entesos com aquells que permeten la interacció, han convertit l’usuari de la xarxa en un productor de continguts culturals. Sembla que els més joves són els grans protagonistes d’aquesta revolució en la comunicació. Primer, perquè amb tota naturalitat incorporen aquests mitjans a la seva quotidianitat i segon, perquè mostren unes habilitats sorprenents per apropiar-se’ls. Si tenim en compte que les manifestacions visuals —ja sigui fotografia o audiovisual— atrauen molts joves i generen més viralitat que un document escrit, no ens pot estranyar que el fenomen dels booktubersemergeixi amb força i guanyi seguidors cada dia.

Booktube és la comunitat a Youtube on aquests joves entusiastes promouen l’hàbit de la lectura. Des de casa comparteixen la seva passió pels llibres enregistrant vídeos de poc més de 5 minuts de durada plens de creativitat i originalitat. Amb una destresa i un enginy sorprenents, ressenyen llibres, recomanen novetats, mostren les seves biblioteques i fomenten el debat literari mitjançant reptes i opinions. Tenen la gràcia d’explicar en pocs minuts la seva experiència amb el darrer llibre llegit. Però més a més mostren un domini total del mitjà perquè s’encarreguen de l’edició, musicalització i difusió de les seves creacions a les xarxes socials.

El fenomen dels booktubers, molt important a l’Amèrica Llatina, sobretot a Mèxic i Argentina, demostra que la lectura ha deixat de ser un hàbit solitari, aïllat i silenciós per convertir-se en una pràctica col·laborativa. I potser el més important des del punt de vista didàctic és que es mostra com una eina molt eficaç per fomentar la lectura entre un jovent sovint poc motivat per aspectes culturals.

El Bernat, la Marta, la Nessie i l’Aby són quatre booktubers catalans pioners al nostre país. Els seus canals a Youtube, Perduts entre llibresRecomanacions de llibresEl món és un mot abracen més de 260 seguidors i, entre d’altres, s’hi poden trobar ressenyes de llibres juvenils tan coneguts comEls jocs de la fam, Pulsacions, El noi del pijama de ratlles, Play i, òbviament, la saga de Harry Potter.

Tot i que aquest fenomen atrau majoritàriament un públic molt jove, l’escriptora catalana Gemma Lienas ja fa 2 anys que encomana les ganes de llegir a través del seu canal. A més de trobar presentacions dels seus llibres, en recomana d’altres i aconsella maneres d’escriure. En aquest vídeo, l’escriptora ens recomana el llibre El rastre brillant del cargol.