Llibres per altres realitats. Literatura immersiva

La combinació de la literatura amb els elements tecnològics i digitals que proporcionen la realitat virtual i la realitat augmentada aporten una visió immersiva i emotiva amb la qual experimentar de manera diferent les històries i els personatges dels nostres llibres. Aquest gran potencial també pot ajudar a que els nens a qui els costa més entendre o gaudir de la lectura trobin una forma accessible i interessant per connectar amb els llibres.

La Realitat Augmentada (AR) aplicada als llibres ha estat des de fa uns anys una de les poques aplicacions amb ús comercial d’aquesta tecnologia. Malgrat això, els exemples existents estaven molt centrats en l’educació i la divulgació. Amb l’èxit de Pokemon Go, la multitud de propostes d’ulleres d’AR que aniran arribaran al mercat el proper any o la decidida aposta que Apple ha fet per aquesta tecnologia en els seus últims models d’iPhone i l’ARKit, és evident que la tecnologia del futur és l’AR. Els editors no poden deixar de banda el potencial inherent d’aquesta tecnologia emergent al servei dels més joves i estan arribant al mercat aplicacions de major qualitat i interès creatiu.

Pràcticament tots els nens tenen accés a un telèfon intel·ligent o una tauleta amb càmera i connexió a Internet, així que és senzill configurar un nou model de negoci editorial, on es compri un llibre imprès i posteriorment es descarregui una aplicació gratuïta que disposi d’una gran varietat de continguts addicionals. El llibre en si mateix continua sent el nucli de la experiència de lectura però gràcies a l’app d’AR s’enriqueix amb nous matisos.

La realitat virtual (VR) és l’altra tecnologia emergent que està en plena explosió. Tot i això, l’experiència lectora en aquest mitjà no ha estat gaire tractada, malgrat que poc a poc és possible anar trobant experiències cada cop més interessants que experimenten amb la narrativa i la gran sensació d’immersió en la història que ofereix aquesta tecnologia.

Us presentem a continuació alguns exemples del potencial d’aquestes tecnologies.

Read More »

Llibre i tecnologia: què ha passat en un any

Arriba Sant Jordi i amb ell deixem enrere altres temes per parlar, sobretot, de llibres. El sector editorial i el literari estan canviant molt, constantment i molt ràpid. Així que aprofitem la diada del llibre per fer-vos arribar algunes (només algunes!) novetats que el món digital i la tecnologia han aportat al sector del llibre des del darrer Sant Jordi.

Recomanadors de llibres. Quina és la propera novel·la que llegiràs?

Penguin Random House del Regne Unit va llançar una nova eina de recomanació de llibres anomenada Penguin Flipper. Es tracta d’un motor de recomanació de llibres en línia per tal que els usuaris puguin trobar el llibre ideal per regalar o per a ells mateixos. A través de diferents filtres de cerca basats en l’edat, personalitat de la persona a la qual se li vol regalar el llibre, el seu gènere preferit, etc. es van acotant les opcions fins a trobar el llibre perfecte. Una mica també amb aquesta funció de trobar el llibre perfecte trobem The Book Apothecary i Read it Forward, també de Penguin Random House.

També Harper Collins s’ha apuntat als recomanadors robotitzats o automàtics. A la seva pàgina de Facebook han implementat Book Genie, un geni que t’ajudarà a trobar el teu proper llibre. A partir del darrer títol llegit (i que t’hagi agradat, és clar) comencen les recomanacions en un format totalment conversacional dins Facebook Messenger.

Un projecte fantàstic que no sabem si es desenvoluparà o no, guanyador de la darrera edició dels Future Lions (els premis a estudiants dels prestigiosos Cannes Lions) és Book Messenger. Una app que s’instal·la amb Facebook Messenger i que porta el llibre triat com si fossin missatges de Facebook. La teoria és que avui dia els nens (i no només els nens) llegeixen menys llibres però més text, generalment missatges al mòbil. Perquè no fer les novel·les accessibles des del mòbil en forma de missatges? Mireu el vídeo i entendreu com funciona. Un altre projecte de Penguin que esperem que s’arribi a posar en marxa!

Més bots i literatura

Per celebrar el 95è aniversari de The New Yorker, la revista americana va crear The New Yorker Poetry Bot, una nova manera de rebre, llegir, escoltar i compartir la poesia. Cada dia, el bot envia a Twitter i Facebook Messenger un fragment d’un poema triat a l’atzar. Això ha de durar 92 dies des de l’aniversari de la revista, el 6 de març. Els poemes els seleccionen els responsables de la secció de poesia de la revista.  El primer va ser “Cassandra Drops Into Verse”, de Dorothy Parker. Alguns dels tweets tenen adjunt un audio amb l’autor llegint el poema.

Llibres que innoven amb tecnologies diferents

Darrerament només sentim a parlar de Blockchain. Per qui no n’estigueu al cas, blockchain és una tecnologia formada per una cadena de dades (d’aquí el nom) que emmagatzema cada cop que aquestes dades es transfereixen però que no es poden modificar. És la tecnologia darrera les criptomonedes Bitcoins. Ara, Editions at Play, la part de llibres interactius de Google, ha editat A Universe Explodes, un ebook molt especial. Segons la mateixa editorial, “és un llibre sobre un pare que veu com el seu món poc a poc es desintegra. El llibre és propietat d’un col·lectiu de persones que, a través d’blockchain, redueixen progressivament el llibre a una sola paraula per pàgina”. Tal qual. El llibre és gratuït i es poden veure les diferents versions. Un interessant experiment!

D’altra banda, ja fa temps que Shazam, el programari de reconeixement de música creada el 1999 que es troba el títol i artista d’una cançó, va crear la divisió Shazam for Brands, que permet a les marques posar contingut extra aun anunci i que puguis descobrir aquest contingut via Shazam. En podem trobar un exemple aquí. El juny passat, Hachette i Shazam van anunciar que començaven un projecte en comú pel qual els llibres de l’editorial francesa oferien continguts extres shamazables. Per exemple, vídeos on l’autor explica histories exclusives lligades a la narració del llibre, o en una guia de viatges mapes interactius per situar els llocs recomanats. L’objectiu de tot això és enriquir l’experiència de lectura, com ja s’ha fet també amb els codis QR o la realitat augmentada. No sabem si tindrà molt d’èxit o no, però és una mostra més de com dos projectes poden treballar en comú.

Experiències de gamificació i jocs de llibres

La gamificació també ha entrat al món de la biblioteca. Ana Ordàs, una especialista en màrqueting online i gamificació per dinamitzar i innovar en l’àmbit de les biblioteques, recull al seu blog tres bons exemples de gamificació. Experiències que uneixen els mons online i offline, i que per exemple van fer pujar la participació en un programa de lectura del 17 al 80%, o en un altre cas va augmentar un 30% el préstec de llibres. Molt recomanable llegir aquestes tres experiències per veure com es pot fer arribar l’interès per la lectura mitjançant la immersió en jocs interessants… i no només per a nens! També algunes biblioteques han començat a organitzar bookscapes (una mena de scape room amb l’ajuda de llibres), com aquesta de Santander.

Un altre fenomen que darrerament està creixent són les aventures conversacionals. Lifeline va marcar un estil de joc narratiu on un personatge t’interpel·la perquè l’ajudis amb una situació complexa. Properament podrem trobar un exemple fet aquí: Stay, d’AppNormals. Mentrestant, podem anar llegint i jugant amb Hooked, una app que va sortir el 2015 però que fins fa poc no ha començat a situar-se en les llistes de les apps més descarregades. I ho ha fet a una velocitat impressionant, fins ser núm 2 als Estats Units. Només obrir l’app comença un diàleg, una chat-story amb un format Facebook Message. El diàleg va evolucionant fins conformar la història sencera.

Videojocs basats en autors literaris inesperats

Us presentem tres videojocs que han estat notícia darrerament per estar basats en autors literaris que difícilment pensaríeu que podrien haver inspirat un videojoc.

Resultat d'imatges de franz kafka videogame
Us semblarà kafkià però sí, hi ha un videojoc inspirat en l’escriptor Franz Kafka. És una aventura gràfica creada pel desenvolupador indie Denis Galanin, qui anteriorment ja havia fet un videojoc a partir de Hamlet. En aquest joc, hem d’ajudar un psicoanalista a resoldre una sèrie de puzzles en un món, disculpeu el joc de paraules de nou, kafkià. El trobareu a Steam per a PC. Aquí en teniu més informació.

I prou surrealista és també aquest altre joc basat en l’obra d’un escriptor, en aquest cas Haruki Murakami. El joc es diu Memoranda i l’ha creat el desenvolupador iranià Sahand Saedi. És la història d’una dona en una ciutat centroeuropea que ha perdut la memòria. Resoldre els enigmes l’ajudarà a recordar. Un joc on s’ha cuidat tant la imatge com (i això és molt de Murakami) la música. Podeu veure el vídeo per conèixer millor la tècnica del joc. També és a Steam per a PC i Mac.

Darrerament s’ha parlat d’un altre videojoc basat en un escriptor que resulta encara més sorprenent. Us parlem de Walden, de Henry David Thoureau. El joc és una simulació en primer persona de la vida del filòsof nord-americà Henry David Thoreau durant el seu experiment de vida autosuficient en Walden Pond. El joc comença l’estiu de 1845, quan Thoreau es va traslladar a la llacuna i hi construeix la seva cabana. Els jugadors segueixen els seus passos, sobrevivint al bosc, buscant aliments i combustible i fent el manteniment de la casa. Tot això envoltats per la bellesa dels boscos i l’estany. El New York Times en va parlar i això ha fet que ja estigui accessible la versió early access alpha per PC i Mac.

I a casa nostra?

Aquí també tenim experiències interessants de relació de llibre i tecnologia. El Lluís Marquina, del programa de TV3 Generació Digital, va parlar a finals de l’any passat de propostes literàries adaptades a les pantalles. D’altra banda, tenim experiències com Tekstum (algoritme que ajuda a conèixer el retorn emocional d’un llibre mitjançant l’estudi dels comentaris dels lectors a xarxes socials), Libelista (ecommerce que vol connectar els llibreter amb els seu entorn lector online) o Bebookness (una plataforma per editar el teu llibre digital). I de ben segur moltes més experiències que han sortit aquest any i que estem esperant conèixer!!!!

 

Us deixem amb dos vídeos que ja tenen uns anys, però que sempre que el veiem ens fa reflexionar sobre el llibre en paper, el digital i la dificultat dels canvis. Bromes que, d’alguna manera, són ben certes. Bona diada de Sant Jordi!

Marisol López

Nous models de negoci al sector editorial en l’era digital

El Liber 2016 ha estat un any més el punt de trobada dels professionals del sector editorial espanyol i s’ha convertit en un privilegiat espai de reflexió al voltant del futur del negoci editorial a l’era digital.

estudiDosdoce acaba de presentar el tercer estudi sobre l’estat i consolidació dels models de negoci en l’era digital dins el món del llibre amb el patrocini i col·laboració de CEDRO. L’estudi ha estat elaborat a partir dels resultats d’una enquesta per identificar els models de negoci que s’utilitzen en el sector editorial, quina és la opinió del sector sobre aquests models i el seu grau d’ús.

Les conclusions de l’enquesta varen ser el tema de debat d’una taula moderada per Javier Celaya, fundador de Dosdoce, en la recent fira Liber amb la partició de Laura Ceballos, cap de Desenvolupament de Negoci del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO); Margarita Guerrero, directora de Bookwire per Espanya i Llatinoamèrica; Ignacio Latasa, soci fundador de Metaforic; i Carmen Ospina, directora de l’Àrea Digital de Penguin Random House.

Després d’uns quants anys d’adaptació del sector editorial als formats digitals la majoria dels professionals consideren que el futur del llibre serà una fusió dels models de venda digital amb els tradicionals

graficoSegons l’enquesta de Dosdoce els models de negoci pels que apostaran les editorials els propers dos anys es troben centrats en la venda directa a través de la pròpia web, la venda unitària de ebooks a través de tendes (Amazon, Apple, Casa del Libro, Kobo, etc.), la publicació de continguts en obert, la venda a través de plataformes de distribució de ebooks como Bookwire, la venda de llicències a biblioteques (com eBiblio o eLiburutegia a Espanya). Però és especialment destacable que comença a haver-hi un cert número d’editorials pioneres que pretenen provar nous models de negoci emergents que s’allunyen dels models ja coneguts de vendes unitàries a través de llibreries i plataformes online o la venda directa en les webs pròpies, com són ara els serveis d’autoedició, la venda en models de subscripció o la fragmentació de continguts (posar a la venda articles independents o capítols separats).

En xifres generals podem aproximar que les vendes digitals representen el 25% del mercat editorial a Espanya, que segueix dominat per un 90% de ventes unitàries i un 10% de vendes per subscripció. En funció de la tipologia de cada editorial i segons els gèneres, àmbits i formats del catàleg cada editorial ha d’explorar quines són les diferents vies de negoci digital que s’adapten millor a la idiosincràsia pròpia de l’empresa.

El model de subscripció del llibre està poc desenvolupat a Espanya però s’estan observant casos d’èxit en altres sectors com el de la televisió (VOD – vídeo sota demanda), els videojocs, cinema i música, com ara Netflix i Spotify. A Espanya han sorgit vàries plataformes i iniciatives com 24Symbols, Nubico, Skoobe, ScribdKindle Unlimited, però malauradament el funcionament del model de subscripció és molt complicat ja que hi ha poca cultura de pagament en el país i s’està implantant de manera molt lenta. Els models existents tenen un cost similar de subscripció al mes, que es troba entre els 8 i 9 euros. Aquest tipus de model funciona en general com més especialitzat és el contingut o el format, per exemple centrant-se en l’àmbit de l’educació i els llibres de text, o els audiollibres, o bé en gèneres que tinguin un públic molt específic i de gran recurrència en el consum i un número d’autors limitats, com ara la novel·la romàntica i de ciència-ficció.

Però un dels models de negoci que es presenten més interessants són els serveis d’autoedició.  En aquests moment es calcula que un 25% dels llibres a Espanya són autoeditats. En els últims anys importants editorials i llibreries estan apostant per aquest model, amb exemples com Book Country (Penguin ), Author SolutionsAuthor Solutions (PenguinRandomHouse), Kobo Writing Life, Kindle Direct Publishingmegustaescribir, Entrescritores o Bubok. Els autors paguen per obtenir uns serveis d’autoedició i és una bona oportunitat de negoci perles editorials, que poden d’aquesta manera fins i tot detectar nous autors. D’altra banda cal no perdre de vista que s’incrementen el número de llibres en les plataformes de venda unitària, on tots els llibres es troben en exposició i poden saltar a la vista del consumidor i reduir la visibilitat dels llibres propis de l’editorial.

Els audiollibres són un format de gran èxit en els mercats editorials dels Estats Units, Gran Bretanya i Alemanya en format de subscripció. En el mercat espanyol hi ha un gran desconeixement entre els usuaris finals sobre què és un audiollibre i es consideren negativament destinats a les persones grans. Existeix un gran nínxol de mercat en aquest nou format, ja que en aquests moments no hi ha gaire oferta perquè poques editorials en tenen en el seu catàleg i no acostumen a ser de gaire qualitat. Els audiollibres són un format amigable per a públic que realitza menys consum tradicional perquè permet fer altres activitats mentre s’escolta la narració. Tot i que el cost de producció és alt i que és necessari utilitzar bons narradors per crear produccions de qualitat, tal i com fan en altres mercats estrangers on es contracten actors per fer les narracions, les opcions de negoci són interessants, ja que hi ha molts consumidors llatins als Estats Units però hi ha una gran manca de productes de qualitat en audiollibres en espanyol.

Precisament és en el mercat llatinoamericà i d’Estats Units on cal que moltes de les editorials espanyoles focalitzin els seus negocis digitals. La penetració dels formats digitals en la lectura és molt més elevada a Amèrica, i els preus per unitat pel llibre electrònic són molt més elevats, essent fins i tot el preu de venda mitjà llatinoamericà per ebook superior al preu mig de venda a Espanya degut a l’assimilació de preus amb el mercat estadounidenc. És per tant important entrar en aquests mercats pel llibre en espanyol, i definir també una clara política de preus diferenciada per zones, autors i temàtica.

Per a una editorial entrar en el model de negoci digital és un canvi important  i cal aprendre a moure’s en l’entorn digital. És un procés d’adaptació llarg, en el qual inicialment l’editorial només es focalitza en la venda unitària digital però que li comporta una gran càrrega de feina  (DRM, establiment de política preus digitals, metadades, contractes, llicències, acords de comercialització amb grans plataformes, etc) a canvi d’un retorn econòmic baix al principi. Un cop les editorials es troben familiaritzades amb les vendes unitàries en la web pròpia i les grans plataformes digitals, les editorials comencen a estar interessades en entrar a explorar altres models de negoci digital com ara la subscripció o models freemium / premium, la venda a biblioteques, la venda mitjançant campanyes de crowdfunding o la gamificació. Les grans editorials poden apostar per vàries d’aquestes noves vies de negoci però les petites editorials centraran esforços probablement en només una o dues noves addicionals.

Quin és el resultat que veurem en els propers dos anys en el sector editorial espanyol? Trobarem moltes més editorials que s’han animat a incorporar la digitalització del seu catàleg en la seva línia de negoci?  Quantes editorials s’animaran a explorar noves vies i apostaran pels models de subscripció o la gamificació? Quins serveis nous de subscripcions apareixeran en el mercat, es consolidaran o desapareixeran? Els audiollibres tindran acceptació entre els consumidors espanyols? La resposta esperem que ens la segueixin portant Dosdoce i els seus estudis sobre el negoci digital editorial en els propers anys.

Imma Garcia

 

 

 

 

 

 

 

Què té a veure el Premi Nobel a Bob Dylan amb Liber?

Aquest any el Liber ha estat més digital que mai. Això ens ha permès reflexionar sobre el futur del llibre digital, la seva narrativa i l’educació. Tot està relacionat, fins i tot el perquè li han concedit el Premi Nobel a Bob Dylan.

El mòbil sempre ha estat una mostra detallada del que passa amb la lectura, diu Diego Moreno. editor de Nórdica Libros. “Abans, veies la gent llegint Liberen paper, després en eReader i ara la gent llegeix directament al mòbil”. Per tant, el que cal fer és trobar formats de lectura adequats per llegir amb el mòbil i pensats per ser llegits en períodes de temps reduïts.

El sector de la lectura competeix amb Twitter, Facebook i altres xarxes socials i continguts que consumim des del nostre smartphone. Aquests no fan més que explicar microrelats del que fa la gent del nostre voltant. I és més: el contingut està pensat, a partir dels nostres gustos, per mantenir-nos enganxats a la pantalla.

perc3b2_no_hi_ha_suportPer tant, el sector del llibre no hi pot competir directament, però cal pensar també en el trajecte que farà el lector, el dispositiu en què llegeix i en els tipus de lectura que poden adequar-se als dispositius mòbils. Els relats curts poden ser perfectes en aquest tipus de lectura. Textos que no et robin més de 40 minuts. Tanmateix, per portar a terme aquestes propostes es requereix el suport de les institucions per fomentar la lectura.

De fet, ja existeix una literatura per mòbil. Al Japó fa quatre o cinc anys va sorgir la tendència que la gent autopubliqués per plataformes mòbils. Des de novel·les per capítols fins a novel·les escrites per Whatsapp. La consultora editorial Arantxa Mellado afirma que, quan la tecnologia canvia, canvia la manera de narrar.

Això no vol dir que s’hagi d’instaurar la novel·la per Whatsapp com a única forma de consumir lectura, sinó que a mesura que van apareixent en el mercat noves formes de comunicació la narrativa s’adapta a aquestes, cosa que també es va comentar al Festival de Sitges quan s’abordava el tema de la narrativa.

el_nobel_que_es1Quin és el problema? Que no estem acostumats. Ens hem educat des de petits en un format únic, el llibre tradicional. I aquest format no està “complementat”, no està enriquit a partir d’altres textos no escrits. I recordem que, segons la semiòtica, tot és un text.

Aquest és el motiu pel qual Arantxa Mellado relaciona el Nobel amb el sector del llibre. El llibre està format per un text, però també hi ha altres maneres de narrar. Dylan feia poesia tant amb paraules com amb música.

Els més menuts comencen a créixer amb unes bases diferents. Cada vegada es veuen més continguts escrits que reforcen els seus textos amb àudios, vídeos i d’altres. Mellado creu que les generacions que s’estan educant amb aquest contingut, també el demanaran pel seu temps d’esbarjo i afegeix que potser queden un parell de generacions perquè s’implanti, però que cada vegada està creixent amb més força.

Francisco Peláez, professor d’ESADE, en una xerrada sobre el llibre digital com a oci i en usos professionals, parla des del seu punt de vista de docent. L’alumne el que vol és aprovar i si el món digital l’ajuda a complir aquest fi, el farà servir. Remarca la presència de Pcs, Macs i d’altres suports digitals que s’utilitzen avui dia a les aules. Tanmateix, hi ha una gran absència, l’e-book.

Els joves d’avui dia no tenim tanta tendència com abans a consultar fonts bibliogràfiques, sinó que ens és més fàcil consultar la informació que trobem a Internet. És més ràpid i, en el cas del material didàctic que ens faciliten els professors, és el que ens ajuda a aprovar. Peláez, s’adona de la problemàtica. Els professors suggereixen materials, però després el que es fa servir són els apunts. Ni tan sols sent una generació que hem crescut de la mà d’Internet fem servir de manera habitual un llibre online per reforçar el nostre aprenentatge.

Potser ara per ara el llibre digital no està consolidat. Però és qüestió de temps. Cada vegada estem veient més elements transmèdia, dins i fora del sector del llibre. En el Barcelona Games World es parlava molt de la gamificació. És més fàcil aprendre jugant que no llegint un llibre perquè el joc facilita l’assimilació d’un major nombre d’estímuls i coneixements. Això ens obre portes a experimentar amb els formats que tenim i a crear nous llenguatges. Cada vegada ens agraden més les experiències immersives i les generacions que pugen estaran més acostumades a aquest tipus de convergències. Podem trobar des de les aplicacions per fomentar la lectura i estimular als nens de Sami Apps i Ludibum a aplicacions per promoure la poètica com Poetica 2.0 o els llibres immersius i interactius de iClassics i de Cubus Games. Potser és moment de deixar-nos de plantejar el futur del llibre digital i qüestionar-nos els límits d’aquesta transversalitat. Si ens donen tants estímuls, ens quedarà res per imaginar?

Marta Izquierdo

Liber, cada vegada més digital.

Entre el 12 i el 14 d’Octubre més de 300 empreses i editorials de 10 països diferents exposaran la seva oferta en la 34a edició de Liber.

fira-de-barcelonaEnguany Liber vol donar una atenció molt especial a l’àmbit digital, ja sigui per mitjà de les seves Jornades Professionals com impulsant la Zona Digital, un dels espais creats l’any 2015 i que va tenir molt bona acollida. En aquests espais de treball es volen donar cabuda a les noves tendències dins l’àmbit digital relacionades amb el món editorial, presentant productes o debatent entorn a temes com ara la recollida de metadades, les noves eines per a l’edició, la creació i difusió de noves aplicacions per a mòbils, la distribució del llibre digital… Aquests espais són un punt de trobada del que ja sí han de ser dos companys de viatge, el món editorial i el món digital. A més l’organització, seguint amb aquesta línia, ha obert la zona d’expositors a empreses del sector dels vídeojocs i l’audiovisual.

Per a facilitar-vos una mica la visita al Liber hem fet una tria entre l’amplíssim programa d’activitats que ha preparat el certamen. Hi ha un munt de taules, xerrades i debats molt interessants que miren el sector des de totes les seves vessants i que ens deixaran veure l’estat actual del mercat i, sobretot, ens donarà les pistes de cap on es dirigeix.

Podeu descarregar-vos la tria clicant a sobre la imatge.

baixa

I si no teniu temps de visitar la fira… llegiu, ja sigui en format paper o digital.

 

Mireia

Tecnologia i llibres: una relació d’amor per Sant Jordi

S’apropa Sant Jordi, una data molt especial per tots els catalans i catalanes que disfrutem dels carrer plens de parades de llibres i roses, la gent, l’ambient animat i festiu…

Si us interessa saber quins autors estaran firmant els seus llibres durant aquest 23 d’abril a Barcelona, us deixem amb un enllaç en el qual es recullen tots els autors i autores i el lloc i hora on estaran. La llista és provisional ja que a mesura que s’apropi el dia aniran afegint més infomació.

D’altra banda, Òmnium Cultural convoca un altre any el concurs “La Llança de Sant Jordi”, en el qual s’ha de votar el llibre favorit en tres categories: ficció, no ficció i infantil i juvenil, i votar a més la coberta més bonica de l’any. Entre tots els participants se sortejaran lots de llibres i entrades per assistir a la festa en què s’anunciaran els resultats. Podeu votar accedint a la web a través d’aquest enllaç.

L’Optimot, el servei de consultes lingüístiques de la Generalitat, també ha convocat un concurs, però en aquest cas és de micro-relats: envieu un tweet amb l’etiqueta #StJordiÒptim i que reculli una expressió que hagueu trobat fent recerca a l’Optimot. Aquí en teniu tota la informació per si voleu participar-hi.

I deixant de banda esdeveniments concrets d’aquesta data concreta, us presentem un seguit de novetats relacionades amb els llibres que segur que us interessaran!

Un software capaç de llegir Harry Potter i respondre preguntes sobre les novel·les 

Maluuba, una companyia canadenca, ha desenvolupat un algoritme que pot llegir textos i després fer preguntes sobre aquests. La idea per la qual es va desenvolupar aquest software és que pot resultar d’utilitat per a respondre preguntes plantejades a partir de texts tècnics “avorrits”. Així doncs, aquest software està pensat per llegir els textos que normalment no volem llegir, com “Termes i condicions” o instruccions i manuals per a determinats objectes, etc. No seria genial que algú s’ho llegís tot, ho memoritzés, i després estigués disponible per a que nosaltres li preguntem qualsevol dubte al respecte?

La companyia també ha provat l’eficiència del software en textos que no siguin únicament tècnics i instructius, i han vist que se’n surt força bé amb les històries. La prova l’han fet amb Harry Potter i la pedra filosofal: han fet que el sistema de comprensió de la màquina el llegeixi i respongui algunes preguntes bàsiques al respecte. El resultat ha estat força sorprenent: 70% de respostes encertades. Podeu veure un vídeo en el qual es veu aquest procés de prova fent click en aquest enllaç. A Gizmodo parlen sobre aquest software i fan una reflexió final interessant: és això l’inici d’un nova era de “no-llegir”? Podeu llegir l’article complet aquí.

No obstant, aquesta no és l’únic ús que se li pot donar ni l’únic objectiu de la companyia. Maluuba està interessada en crear sistemes que copiïn com els éssers humans aprenem a llegir, entendre i raonar fent servir les tècniques d’aprenentatge deep learning.

Seran els robots els propers premis Nobel? 

És possible que un robot pugui guanyar un premi Nobel? De moment això no ha passat però potser no és una idea boja, per res. Recentment un programa japonès d’intel·ligència artificial ha co-escrit una novel·la curta que va passar la primera ronda d’un concurs nacional de literatura, el Nikkei Hoshi Shinichi Literary Award. La novel·la es titula El dia en què un ordinador escriu una novel·la (Konpyuta ga shosetsu wo kahu hi, en japonès). I ara la pregunta és, com ho han fet? Un equip humà s’ha encarregar de guiar la intel·ligència artificial del programa. Hitoshi Matsubara i el seu equip a Future University Hakodata, al Japó, van seleccionar paraules i frases, i van establir paràmetres per a la construcció abans de permetre que la intel·ligència artificial escrigués la novel·la automàticament.

Tot i que la novel·la va passar la primera ronda, no va arribar més lluny, perquè encara hi ha coses a millorar i perfeccionar. Satoshi Hase, un novel·lista de ciència-ficció japonès present a la conferència de premsa dels premis, comenta que va quedar sorprès amb l’escrit perquè es tracta d’una novel·la ben estructura, però que hi ha punts dèbils a treballar encara, com les descripcions de personatges.

Biblioteca sense llibres… físics

La nova biblioteca de la Florida Polytechnic University disposa de 135.000 llibres electrònics a l’abast pels estudiants. La biblioteca té una superfície de 3.300 metres quadrats en la qual, gràcies a la no existència de llibres físics, gaudeix d’un espai obert i diàfan amb terminals d’ordinadors, escriptoris i llocs còmodes per a llegir.

6bd3a94a492ce0632c0f03c8eb84b6ee

Llibreria amb 3 milions d’obres en catàleg

El que llegiu: una llibreria que te 3 milions d’obres en catàleg i un fons de 5000 títols. És la llibreria PUF (Presses Universitaires de France). Aquesta llibreria va gaudir d’una situació geogràfica extraordinària ja que estava situada, des de 1921 a 2006, en un local molt gran en la cantonada de la plaça de La Soborna i el boulevard Saint-Michel. Ara, deu anys després del seu tancament La Librairie des PUF torna a obrir en el mateix barri. Però, com es possible que pugui oferir tantíssims títols? quin és el seu secret? la Espresso Book Machine. Aquesta màquina es va presentar al Saló del Llibre de París el març de 2015 i encara no es comercialitza però funciona en algunes llibreries de Londres, Nova York i, ara, París. L’Espresso Book Machine funciona de manera semblant a una fotocopiadora: localitza els arxius, imprimeix tant l’interior com la coberta i també enquaderna; i tot això en un temps aproximat de 10 minuts per a obres de més de 200 pàgines. Aquest procés no només facilita l’autoedició sinó que també agilitza l’accés a obres des-catalogades o llibres esgotats per exemple.

Pel que fa a La Librairie des PUF, permet als seus clients poder triar un títol d’entre els 3 milions d’obres disponibles i amb una extensió màxima de 850 pàgines. El preu és el mateix que a qualsevol altra llibreria, i el temps que has d’esperar per a tenir la teva impressió no és res negatiu, ja que el pots gaudir fent un cafè amb les màquines que hi ha a la llibreria!

super-imprimante-sauvera-t-librairie-villes
L’Espresso Book Machine de la Librairie des PUF

Els nens són els protagonistes dels contes

L’empresa emergent catalana Superprota ha presentat dues noves publicacions coincidint amb Sant Jordi. La plataforma digital de Superprota permet als usuaris crear un llibre personalitzat per a nens de 0 a 9 anys en menys de mig minut. La intenció de la proposta és oferir als nens un producte divertit i educatiu que els motivi a llegir. ells mateixos poden ser els protagonistes de les seves pròpies històries, a qui no li hagués agradat això?

 

 

 

Selene B.