Els nous escriptors digitals: la intel·ligència artificial guanyarà un proper Nobel de literatura?

Són els algoritmes els propers rivals dels escriptors? La intel·ligència artificial està arribant a un moment de desenvolupament crucial i en poc temps és possible que ens preguntem si una obra literària ha sortit d’una ment humana.  De  fet, ja podem trobar els primers exemples pràctics de la incipient capacitat literària de la intel·ligència artificial.

robotEn els últims temps hem vist sistemes d’intel·ligència artificial dissenyats per compondre música, crear d’obres d’art i fins i tot escriure petits articles periodístics, però ens pot semblar que encara ens trobem en un punt de recerca allunyat de la molt humana capacitat de crear narracions de ficció. El gran repte de que les AI arribin a escriure una bona novel·la o crear un bon guió cinematogràfic ja ha estat afrontat per alguns investigadors i podem trobar els primers pasos d’aquests sistemes intel·ligents com a escriptors, tot i que encara han de comptar amb una bona dosi d’ajuda humana per aconseguir les seves fites de ficció.

L’abril de 2016 es va anunciar que entre els finalistes del premi literari japonès Nikkei Hoshi Shinichi es trobava la novel·la curta Konpyuta ga shosetsu wo kaku hi (El dia que un ordinador escriu una novel·la) que de fet estava coescrita per una intel·ligència artificial. Programada per un equip de la Universitat de Hadokate, la AI va crear una novel·la a partir de les paraules, frases, trames i característiques de personatges que els seus cocreadors humans li van proporcionar. Es calcula que de fet l’autoria de l’algoritme correspon a un 20% del resultat final. Aquest és un premi realment únic, perquè permet propostes creades per escriptors no humans, i en aquesta edició es varen presentar 11 propostes generades per IA.

CuratedAI és un repositori web de poesia i prosa generada per AI. El seu fundador, l’enginyer informàtic Karmel Allison, va dissenyar l’algoritme de xarxa neuronal Deep Gimble per a crear poesies a partir del seu ric vocabulari conformat per més de 190.000 paraules i haver analitzat un volum elevat d’obra poètica.

e23b99f2330bc49d0041e76fb1e8b85b.jpeg

Si voleu tenir les vostres pròpies experiències amb una AI podeu unir-vos a Literai i crear les vostres pròpies històries generades per computador. A la seva web trobareu tutorials que us ensenyen a utilitzar l’algoritme LSTM Neural Network i a com entrenar-lo per tal d’arribar a generar un text propi.

literai.jpg

Hi ha una intel·ligència artificial que és guionista de pel·lícules. Es diu Benjamin i la seva primera pel·lícula, un curt de ciència ficció, acaba de ser llançat a YouTube. Sunspring ha estat dirigida per Oscar Sharp i protagonitzada per Thomas Middleditch, de Silicon Valley. Ross Goodwin, un investigador a la Universitat de Nova York, és qui ha construït Benjamin en un any. Tot el que la AI sap de ciència ficció ho ha après a partir de llegir dotzenes de guions de pel·lícules dels anys 80 i 90. La pel·lícula de nou minuts és, certament, absurda, com absurds són els diàlegs dels tres personatges. Tot i així, els mitjans auguren una brillant carrera a Benjamin en el món del cinema. Ara per ara, ja te una pàgina de Facebook on podeu llegir les sinopsis que escriu i també podeu baixar-vos el guió de Sunspring. Si voleu veure el making of d’aquest curt, el podreu veure aquí.

Potser algun dia la intel·ligència artificial serà capaç de realitzar crítiques d’obres literàries, tot i que per ara per exemple podem jutjar el gènere d’un llibre a partir de la seva coberta. Els investigadors Brian Kenji Iwana i Seiichi Uchida de la Universitat de Kyushu al Japó han creat una xarxa neuronal que ha analitzat les cobertes de 137.788 llibres a Amazon i la seva classificació en 20 possibles gèneres únics per aconseguir trobar una correlació entre el disseny de la coberta i el gènere.

book-covers.png

Si el que desitgem és una aproximació més periodística i descriptiva, ja existeixen aplicacions comercials d’intel·ligència artificial en el mercat. Articoolo és un algoritme capaç de generar un article a partir d’un tema que es descrigui només amb dues a cinc paraules. Com ho fan? ens ho expliquen en aquest vídeo:

Hi ha moltes altres aplicacions comercials d’intel·ligència artificial narratives que ja estan col·laborant amb empreses, agències de notícies i mitjans de comunicació. Un exemple són les plataformes de generació de llenguatge natural Quill de Narrative Science o Wordsmith de Automated Insights, capaces d’analitzar dades i crear textos narratius escrits a partir d’aquestes.  Aquestes eines poden ajudar als periodistes a realitzar treballs d’investigació més profunds mitjançant l’anàlisi de conjunts de dades massius i mostrar les relacions existents difícils de detectar. Però per altra banda també poden ser les responsables d’alimentar de notícies certs canals automàtics a partir de dades en temps real, com fa des del passat mes de juliol l’agència Associated Press per escriure alguns articles d’esports en col·laboració amb Automated Insights.

Emma/MANSI (Machine Augmented Neural Search Interface) és un altre algoritme que fins i tot va desafiar a la periodista Sarah O’Connor del Financial Times a provar qui era capaç d’escriure una notícia curta a partir de l’anàlisi de dades oficials de l’atur al Regne Unit. Emma ho va fer molt més ràpid i amb prou qualitat, però segons Sarah li va faltar el punt analític de l’interès periodístic que va més enllà de la presentació d’unes dades. Podeu llegir el resultat en l’article de la Sarah pel Financial Times

Imma Garcia

10 notícies de febrer que no et pots perdre

Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de febrer. Poseu-vos al dia en 2 minuts!

1- captura-de-pantalla-2017-02-20-a-les-22-54-55L’editorial francesa Hachette Livre ha creat Emile, una app que permet descobrir la ciutat de París d’una forma molt diferent a l’habitual: a partir de la mirada dels autors clàssics de la literatura francesa. Quan el viatger passa per un espai que hagi estat retratat en una obra literària, l’app envia una notificació amb l’extracte literari que es pot llegir i fins i tot escoltar llegit per actors de la Comédie Française. Des de l’app es pot comprar directament el llibre a que es refereix el fragment. No us agradaria una app així a la vostra població?

2- Ja sabeu què són les hackatons, aquelles trobades maratonianes en què diversos equips intenten resoldre un repte generalment relacionat amb temes de disseny i programació o creació d’apps tot i que també se n’han fet d’altres tipus. Ara Europeana Space ha publicat una guia per a organitzar hackatons relacionades amb la cultura. Una lectura imprescindible si voleu organitzar una activitat innovadora d’aquest estil!

3- Tot i que semblava que la manera més útil de gravar vídeos amb el mòbil era horitzontal, per estalviar les bandes negres que queden quan es visualitzen, la tendència està canviant i s’està reivindicant el gravar vídeos en vertical. Aquí t’expliquen 5 raons per les quals els vídeos verticals són millors per a les xarxes socials.

4- Si us heu registrat a algun dels grans congressos que hi ha aquests dies a Barcelona haureu hagut de fer servir aquest codi, el Captcha, el ReCaptcha… sabeu què són i perquè serveixen? Com hem passat de posar lletres i números a identificar imatges amb arbres o aparadors? Aquí t’ho expliquen.

5- Segurament sou fans de les pel·lícules de Pixar i de la seva fantàstica forma de narrar històries que acaben enganxant a grans i petits. Ara, Pixar ofereix el curs “Art of Storytelling“, un gratuit de narrativa via la Khan Academy que ensenya com crear històries i sobretot com fer-les millors, crear mons i personatges des d’una perspectiva personal. Aquest curs forma part del paquet Pixar in a Box, que trobareu a l’app de la Khan Academy a Google Play o a l’AppStore

6- ATi Studios ha creat Mondly, una aplicació gratuita de realitat virtual per aprendre idiomes. L’aplicació, per Oculus Gear, barreja sistemes de realitat virtual que interaccionen amb els usuaris de manera que es poden experimentar converses reals amb personatges virtuals. La plataforma te en aquests moments 28 idiomes.

7- Bill Gates ha entrat en el debat sobre la intel·ligència artificial. Ara, ha afirmat que si els robots substitueixen els humans en algunes feines haurien de pagar impostos com fan els humans. En una entrevista a la revista digital Quartz, ha afirmat que fins ara ha estat mitjançant els impostos com s’ha finançat el sistema i que per tant s’hauria de continuar de la mateixa manera siguin robots o persones qui ocupin els llocs de treball. Aquí podeu veure l’entrevista.

8- Youtube ha anunciat que el 2018 farà desaparèixer dels seus canals els anuncis de vídeo de 30 segons que no es poden saltar. S’ha demostrat que aquests vídeos provoquen que els usuaris abandonin el visionat del vídeo que havien seleccionat, i per tant tenen un efecte contrari al desitjat. En canvi, la gent aguanta bé els anuncis de 6 segons així que centraran la seva publicitat en formats més curts.

9- Valve, l’empresa darrera Steam, la pàgina de distribució i venda de videojocs per PC i Mac, ha anunciat que tanca Greenlight, el programa mitjançant el qual la gent votava aquells jocs que eren venuts dins la plataforma. Quedarà substituit per Steam Direct, un nou sistema on els desenvolupadors pagaran per cada un dels jocs que vulguin distribuir a Steam.

10- Es confirma que aquest 2017 tornarem a tenir Barcelona Games World. Serà del 5 al 8 d’octubre. Reserveu les dates a la vostra agenda!!! Aquest vídeo us ensenya com va anar l’edició de 2016.

 

 

Marisol López

Als fans de Harry Potter sempre ens quedarà la xarxa per somiar

Aviat farà 20 anys que es va publicar la primera entrega de Harry Potter. I ara amb Animals fantàstics i on trobar-los molts de nosaltres ens hem tornat a sentir com quan érem nens. Els muggles hem hagut d’acceptar la nostra condició. Mai rebrem l’esperada carta per anar a Hogwarts. Però sempre ens quedarà la xarxa per somiar.

2the-hogwarts-express-sign-in-19-years-later-harry-potter-28561779-500-206

 

I encara t’agrada Harry Potter després de tot aquest temps?

Sempre.

Harry Potter i ara Animals fantàstics i on trobar-los són sagues per a totes les edats però la generació que hem crescut amb els personatges ho hem viscut molt intensament.

Formo part d’una generació en què moltes nenes i nens vam tenir la nostra primera aproximació a la lectura fora de l’àmbit escolar gràcies als llibres de la J.K Rowling. De la lectura, vam passar a l’audiovisual o viceversa. Això tant se val. Presumim obertament d’haver llegit els llibres més d’una vegada perquè el nombre de vegades que hem vist les pel·lícules no el podem ni comptar.

View this post on Instagram

@cherrywallis shared what #HarryPotter means to her.

A post shared by Wizarding World (@wizardingworld) on

Harry Potter ens ha marcat. A alguns més que altres, clar. Però no es pot negar el poder mediàtic transversal que ha tingut la saga. N’ha tingut tant, que fins i tot s’han arribat a fer estudis comparant el model educatiu de la saga amb el de Mèxic o afirmant que ajuda les persones a ser més empàtiques i a tenir menys prejudicis. Podem portar la història a qualsevol terreny, i en l’era digital comprovem una vegada més la bona entesa entre el contingut audiovisual i el digital.

 

La presència de la marca Harry Potter a la xarxa

Us hem parlat més d’una vegada de màrqueting, en aquest mateix butlletí hem publicat un article de campanyes fetes amb realitat virtual i és que la comunicació a la xarxa és essencial per les marques.

Per aquest motiu, és fàcil trobar a la xarxa contingut relacionat amb la marca Harry Potter, ja que és una crida al consum, -només cal veure la gran quantitat de marxandatge-.  Això aplicat a internet es transforma en contingut viral per atreure visites (i obtenir majors ingressos a partir de la publicitat) i en utilitzar qualsevol ocasió en què s’esmenti el mag per fer una acció comunicativa.

Un exemple clar va ser el dia 1 d’octubre, dia en què comencen les classes a Hogwarts. Mentre bruixes i bruixots arribaven a l’andana 9 i 3/4 els muggles ens dedicàvem a ofegar la nostra frustració tuitejant amb el hastag #BackToHogwarts.

Els usuaris som conscients de l’oportunisme de les empreses. Per això ens diverteix establir o compartir diàlegs amb aquestes. Sabem que tenim possibilitats que ens responguin de manera divertida i que serveis com correus, que en principi ens sembla molt seriós, s’involucrin en la causa. Una de les maneres per posicionar-se i arribar als consumidors potencials és utilitzant les analítiques per conèixer bé al públic que es volen adreçar. Segons Statista, Harry Potter se situa en el número 1 en likes del podi de pàgines de pel·lícules de Facebook, fet que demostra  que a les empreses ja els va bé simpatitzar amb el mag per congeniar amb el seu públic potencial. Tampoc cal utilitzar Google Analytics per arribar a aquesta conclusió.

 

Pottermore

baixa-2

Si parlem de comunitats potterheads hem de parlar de la pàgina mare, Pottermore. No estem parlant d’una pàgina de fans qualsevol, sinó d’un web oficial que porta la signatura de Sony i de la mateixa J.K Rowling. Per tant, Pottermore va més enllà d’un espai de trobada de la comunitat.

L’empremta de l’autora és clarament present. A la pàgina hi trobem històries i explicacions que no es troben en els llibres. Per exemple, s’explica la història de la màgia als Estats Units o per què els Dementors fugen de la xocolata. També és una pàgina interactiva, pots crear un perfil per fer tests sobre quina casa pertanys, quina és la vareta que més s’adapta a les teves necessitats o quin és el teu patronus. Aquest perfil és el  mateix que s’utilitza per realitzar compres.

Una autora transmèdia

J.K Rowling sempre s’ha caracteritzat per ser molt propera als seus fans. Són moltes les històries que s’expliquen a Internet sobre com l’escriptora els ha donat suport. Una de les més conegudes és la d’ Evanna Lynch, la Luna Lovegood. L’actriu estava hospitalitzada el mateix dia del llançament de Harry Potter i l’Ordre del Fènix però això no li va impedir aconseguir el llibre firmat per l’escriptora. Va aconseguir obtenir un permís d’una hora per sortir de l’hospital disfressada de Harry Potter i anar a buscar la cinquena entrega. J. K li va respondre una carta animant-la a lluitar per recuperar-se i per intentar aconseguir un paper per aparèixer en les pel·lícules.

Una noia que explicava haver patit abusos sexuals i bullying i que confessava haver-se intentat suïcidar vuit vegades, va mencionar a J. K Rowling en un tuit. Expressava el seu dolor i volia combatre’l tatuant-se un expecto patronus en el braç que més s’acostumava a autolesionar. Agraïa a l’autora haver-la ajudat a anar superant els obstacles que se li han presentat a la vida i que, li volia demanar un favor, que escribís manualment ella mateixa  el conjur. Igual que fa uns mesos es va donar aquest cas, se n’han donat d’altres. L’autora és molt activa a les xarxes socials i interactua constantment amb els fans. Tampoc té por de mullar-se. Fa poc va comparar Donald Trump amb Lord Voldemort.

Del món màgic al món digital

Internet és la cuna de moltes creacions a partir de qualsevol producte mediàtic. Hi podem trobar jocs, fan-fictions, paròdies, il·lustracions, fòrums, discussions de teories i, fins i tot, històries interactives a les xarxes socials. Potterty és un col·lectiu de persones que estableixen rols i reviuen els moments de la saga a Twitter. Ja sabeu que cada vegada s’aposta més per les noves narratives i per la interactivitat. És una nova manera de viure la literatura i conèixer gent amb els mateixos gustos. L’aventura que et proposen comença escollint un personatge dels disponibles a la seva pàgina web. Si no estàs segur de quina casa pertanys, pregunta-li al barret seleccionador @sortinghat, que sabrà quina casa s’ajusta més a tu. Viu tantes històries com puguis imaginar, però recorda que ets a l’escola i hi ha classes. L’assistència és obligatòria i suma punts a la teva casa.

Hogwarts extreme també és una comunitat interactiva. No és ni un joc ni un fòrum, és una mescla de tot. Podràs comprar a les botigues de la Ronda d’Alla òlibes de diferents colors, objectes, varetes, etc. Dintre de cada botiga hi ha un fòrum. I, per últim, cal mencionar la comunitat catalana HPCat, que publiquen el seu propi Periòdic Profètic. I, encara que no sigui pròpiament digital, no li voliem treure mèrits als jugadors de Quidditch catalans. Sí, sí, ho heu sentit bé. El joc en què els jugadors van sobre una escombra. No us perdeu la Final de la Copa Catalana dels Nightmare Grims contra els Barcelona Eagles Quidditch Team 2015 al ritme d’AC/DC i de Metallica.

 

 

Marta Izquierdo

Shakespeare on the tech

Gran Bretanya està en plenes celebracions per la commemoració del quart centenari de la mort del dramaturg William Shakespeare. Són innombrables la gran quantitat d’actes i representacions que tindran lloc al voltant de la figura de l’immortal bard anglès, tant al regne Unit com en més de 140 països gràcies a l’acció d’organismes com el consorci cultural Shakespeare 400, el British Council i la BBC.

Tots hem gaudit en algun moment amb de la lectura d’algunes de les seves obres, hem assistit alguna vegada a alguna representació teatral de Hamlet, Otel·lo o Romeu i Julieta o hem vist des de la butaca del cinema o del sofà de casa alguna de les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres més conegudes. La tecnologia, però, ens està oferint noves formes d’interactuar i descobrir aquests grans clàssics de la literatura universal. Aquí us hem preparat alguna de les opcions més interessants, originals o recents per a que les descobriu (això sí, aneu perfeccionat el vostre anglès de fa quatre segles!).

Les xarxes socials celebren l’aniversari de Shakespeare

William_Shakespeare.png

Twitter va crear un emoji per commemorar el 400 aniversari de la mort de Shakespeare que va ser presentat pel reconegut actor shakespearià Sir Patrick Steward. Conjuntament amb Periscope, el Globe Theatre i la Royal Shakespeare Company varen transmetre en directe les celebracions que varen tenir lloc durant el passat 23 d’abril i han promocionat el hashtag #ShakespeareLives entre els usuaris de la xarxa social.

The Digital Library

library.jpg

Vodafone i la British Library han fet accessibles a tothom algunes de les edicions més antigues i rares de les obres del genial dramaturg. Gràcies a un paper de paret dissenyat per simular una antiga llibreria carregada de codis QR que viatjarà per les places i les escoles del país, molts britànics podran descarregar-se gratuïtament les antigues edicions d’obres de Shakespeare digitalitzades.

Us heu imaginat com seria la comunicació entre dos grans genis de la literatura mundial com Shakespeare i Cervantes fa quatre segles? Quina pena que no haguessin xarxes socials llavors…

Heuristic Shakespeare app

La nova app per iPad, llançada per l’actor i gran especialista en Shakespeare Sir Ian  McKellen i el director de cinema Richard Loncraine, pretén ajudar al públic a entendre millor l’obra de l’autor anglès i fer arribar les seves paraules a una audiència més ampla.tempest A la pantalla s’hi presenta la versió completa d’una obra de Shakespeare amb el text escrit i un actor que recita directament les línies a càmera, ja que consideren que només amb la lectura de l’obra de Shakespeare pot ser difícil copsar per complet tot el significat de l’obra i que tan sols es pot entendre realment en veure l’obra de teatre sobre l’escenari.

Es pretén arribar a mostrar les 37 obres de Shakespeare, però per ara el primer text disponible és La Tempestat. L’app inclou característiques addicionals com notes detallades adaptades a usuaris de diferents nivells (des d’alumnes escolars a universitaris), la biografia de Shakespeare o vídeos amb comentaris dels actor i professors universitaris sobre els personatges i el significat de l’obra.

RE:Shakespeare

Samsung Electronics UK i la Royal Shakespeare Company han creat una nova app per android adreçada a joves de 11 a 18 anys amb la col·laboració de famosos actors i músics de rap i beatbox. L’app inclou jocs interactius i vídeos que faciliten l’aprenentatge de les  obres del gran dramaturg i hi apareixen l’actor David Tennant, l’actriu Tamsin Greig, l’artista de beatbox Schlomo o el raper i poeta Akala. Els estudiants poden per exemple crear un videoclip barrejant textos de Shakespeare amb el beat box de Schlomo, rebre consells per entendre i interpretar els textos, veure una representació de Molt soroll per no res en 360º al teatre de la Royal Shakespeare Company, etc…

360 Degrees Henry V Experience

Google Cultural Institute ofereix una experiència en 360º de l’obra Enric V en col·laboració amb la Royal Shakespeare Company. Podeu veure un discurs d’Enric V interpretat per Alex Hassell a l’escenari del Royal Shakespere Theater a Stratford-upon-Avon i fer una visita pels bastidors del teatre. Visiteu la web per poder gaudir de l’experiència completa!

Aquesta no és la primera vegada que podem veure algun escenari mític shakespearià en 360º. El teatre Globe de Londres disposa d’una app en 360 que et permet descobrir el teatre i moltes curiositats sobre el gran dramaturg.

Elsinore

Elsinore és un videojoc ambientat en el món del Hamlet de Shakespeare desenvolupat per Golden Glitch Studio per PC, Mac i Linux que sortirà al mercat la tardor de 2016. En una nit d’estiu, la noble danesa Ofèlia desperta d’una visió horrible: en quatre dies , tothom al castell d’Elsinore estarà mort . El que és pitjor, es troba dins d’un bucle de temps del qual no pot escapar. Obligada a reviure els mateixos quatre dies una i altra vegada, Ofèlia ha de fer tot el que està en les seves mans per desfer els esdeveniments que varen marcar el destí dels personatges de l’obra. Podrà Ofèlia evitar la tragèdia que s’obre davant seu?

To be or not to be

ham.pngTo be or not to be de Ryan North ens porta les aventures de Hamlet a l’estil dels llibres de Tria la teva aventura. Aquest projecte, que compta amb la col·laboració de més de 65 artistes, va batre rècords a Kickstarter i el podeu trobar en format físic i ebook. Pel proper juny s’ha anunciat la publicació de Romeo and/or Juliet. Podeu escollir ser Hamlet, Ofèlia o el pare de Hamlet si voleu morir a la primera pàgina i seguir durant tot el llibre com un fantasma! L’estudi especialitzat en gamebooks Tin Man Games va publicar l’adaptació per Steam PC/Mac/LinuxApple App Store i Google Play.

Play the Knave

Play the Knave és un videojoc interactiu de captura de moviment amb Kinect per Windows que permet als jugadors interpretar els personatges de Shakespeare que es veuen a la pantalla. Els jugadors poden escollir l’escena a interpretar i també seleccionar l’escenografia, el so, les llums i el vestuari. Aquest joc en desenvolupament ha estat creat per científics programadors de la Universitat de Califòrnia Davis en col·laboració amb crítics i artistes teatrals.

 The Tempest

Ariel, l’esperit servidor de Pròsper a La Tempesta, arribarà a l’escenari de la Royal Shakespeare Company com mai s’ha vist abans. Del 8 de novembre de 2016 al 21 de gener de 2017 la nova producció de La Tempesta  utilitzarà per primer cop un personatge animat en 3D creat a partir de la tècnica de captura de moviment. Per això la companyia s’ha unit a Intel i l’empresa creada per Andy Serkis The Imaginarium Studios per portar la tecnologia més avançada a sobre de l’escenari. Ariel es projectarà sobre l’escenari amb un actor que es trobarà darrera d’aquest interpretant en temps real el personatge cada nit. Aquesta tecnologia de captura de gestos facials i moviment és àmpliament utilitzada en el cinema, però aquesta serà la primera vegada que es portarà sobre un escenari en directe i comportarà més d’un any de recerca.

Aquesta nova eina en desenvolupament obrirà una gran oportunitat a actors, directors i escenògrafs per portar la seva imaginació fins a límits mai vists sobre l’escenari.

ShakeSpeak

shake.JPEGSwiftKey ha creat un teclat virtual que permet als usuris escriure de la mateixa manera que ho faria Shakespeare. Aquesta app per Android gratuïta utilitza la tecnologia predictiva per completar frases segons l’estil shakesperià gràcies a un complet anàlisis lingüístic de les obrescompletes del dramaturg anglès.

Wherefore art thou LEGO

I per acabar, us deixem amb el divertit homenatge que han fet els de Lego al gran bard recreant escenes mítiques de Macbeth, Romeu i Julieta i El somni d’una nit d’estiu.

 

Imma Garcia

Arts Santa Mònica, el centre de les arts digitals

L’Arts Santa Mònica estrena temporada. I ho fa amb cultura digital. Moltes de les exposicions tindran a veure amb la relació entre noves tecnologies i arts. Us parlem de les dues primeres!!!!

Paraules pixelades

28 gener – 10 abril
Comissariada per Laura Borràs i Giovanna di Rosario.

<a href="https://culturadigital.blog.gencat.cat/wp-content/uploads/2016/02/lit3.jpg&quot; paraula –oral i escrita– s’associa, des del Gènesi, a la creació verbal i divina. La paraula i els seus «receptacles»: la veu, l’escriptura, la impremta, la màquina d’escriure, l’ordinador… la paraula i la tecnologia. L’exercici creatiu que «representa un desenvolupament de determinades propietats lingüístiques» (per dir-ho amb la formulació de Paul Valéry) l’anomenem, almenys des del segle XV, literatura.

La literatura digital és una forma de creació tecnològica literària que ja compta amb una nodrida tradició, l’especificitat de la qual es pot explicar partint de la base dels diversos elements de complexitat que presenta: la complexitat física (què és i com és), la complexitat autorial (qui la fa, el programador, la màquina…), la complexitat receptiva (les lògiques de lectura que l’entorn digital i els formats diversos utilitzats pels creadors determinen), la complexitat tipològica (la varietat i la confusió de gèneres, la hibridació d’una escriptura de l’ara i l’aquí) i la complexitat perceptiva (com llegim, amb què ho fem, etc.).

Les possibilitats de l’escriptura en l’era digital són múltiples i diverses, i estan determinades per les potencialitats del mitjà de transmissió de la informació: el suport digital. Un text digital és, sobretot, un hipertext, és a dir, un text travessat per altres textos, inserit en una madeixa textual alimentada per fils molt diversos. Un text de textos que permet vincular la paraula escrita a la imatge, la música, el moviment, la temporalitat, la sensorialitat… Aquesta exposició, la primera de gran format que es fa arreu del món, vol ser una porta d’accés a una realitat literària encara emergent que neix d’un entorn digital i des de procediments digitals, i que només pot ser «consumida» de manera òptima (és a dir, sense limitar-ne les funcionalitats, els recursos, l’estil i la intencionalitat) en aquest context. El suport digital agermana el so amb la cal·ligrafia, la paraula amb la imatge, el moviment amb el significat, i culmina molts dels somnis que l’aliança de la paraula amb l’espai ha tingut des dels antics cal·ligrames grecs o la pintura ideogràfica àrab fins a les avantguardes més recents.

Laura Borràs.

Real Time. Art en temps real

28 gener – 10 abril

Curadoria : Pau Waelder

En la nostra societat accelerada, el temps es converteix en una preocupació principal a mesura que intentem mantenir-nos al dia dels grans esdeveniments que tenen lloc a escala global i reaccionar davant dels fets. Vivim en un estat de connexió permanent que ens porta a l’ansietat de formar part d’un present que no és el propi, sinó el que descriuen els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

El terme real time (temps real) fa referència a la capacitat de mostrar, comunicar o reaccionar davant dels esdeveniments en el moment en què es produeixen. Aquest terme, que s’utilitza comunament en informàtica, en els mitjans de comunicació i en tot tipus de narracions, denota un procés que es dóna de manera sincronitzada amb el temps de l’espectador o usuari. Aquesta immediatesa es tradueix, per exemple, en la capacitat per interactuar amb un entorn virtual, informar sobre successos actuals o narrar una història en la qual el temps es desenvolupa de manera natural. El present individual es connecta amb un present extern o compartit, impulsant a formar part del dit present o a emetre una resposta. El «temps real» es vincula així amb «ser-aquí» o Dasein en la interpretació de Martin Heidegger, que fa referència a la relació entre l’individu i el seu entorn, i indica que tots estem lligats al món en què vivim i en què participem. El concepte també ens porta a qüestionar què és el «temps real», com mesurem el temps i de quina manera aquesta mesura és relativa, tot i que determina la nostra percepció de la realitat. En el món de l’art, el temps és un element crucial en un fet sovint ignorat: la durada de la contemplació de l’obra d’art per part de l’espectador. Com indica Boris Groys, mentre que en els mitjans tradicionals el temps necessari per a la contemplació és determinat per l’usuari, l’art basat en processos temporals (nous mitjans, vídeo i performance) passa aquest control a l’obra. Habitualment, les obres d’art mostren un moment específic o una acció fitada en el temps, però què succeeix quan una obra es desenvolupa en el «present continu», en constant transformació i subjecta a un procés sense fi?

«Real Time. Art en temps real» presenta una selecció d’obres d’art contemporani en les quals el concepte de «temps real» té un paper principal, ja sigui pel qüestionament de la relativitat del temps, per l’ús de dades extretes en temps real d’Internet o per la seva intenció de crear una visió actual, «realista» i sempre canviant del temps en què vivim. Algunes de les obres seleccionades es nodreixen de la informació que apareix constantment en els mitjans de comunicació, mentre que altres extreuen dades de diverses fonts, estableixen un procés de producció en temps real o bé proposen un qüestionament de la nostra manera de mesurar el temps i de relacionar-nos amb el present. Les tecnologies que emprem actualment en la nostra vida quotidiana tenen un paper principal en aquestes peces, la qual cosa porta les reflexions sobre el temps a un àmbit molt proper a l’espectador, que en alguns casos pot interactuar amb l’obra i en uns altres ho fa sense saber-ho.

Al prestatge del meu cap: una aproximació a Oliver Sacks

Oliver Sacks, el neuròleg i escriptor anglès, va morir el passat 30 d’agost. Gemma Barberan ens el recorda.


En un prestatge del menjador tinc una fotografia d’Oliver Sacks encarant-se a un rinoceront, bé, a l’escultura d’un rinoceront. És un cap de rinoceront enorme. Potser Sacks volia desentranyar els misteris d’aquell cap de rinoceront. Sacks és un crack desentranyant misteris dels caps. Sacks també és un geni a l’hora d’enfrontar-se al final de la seva pròpia vida¹. Sacks era un home savi, això ho tinc clar.

Ho vaig tenir clar aquell estiu de 1995 a Nova York. Alguna cosa em va atraure d’aquest llibre de color crema, sense rinoceronts ni cap animal a la coberta, només les paraules An Anthropologist on Mars. Bé, em va atraure que ja coneixia Sacks, perquè el meu amic David m’havia recomanat El hombre que confundió su mujer con un sombrero (llavors només en castellà) i fins i tot vam anar a veure l’òpera que en van fer (la meva primera i penúltima òpera), amb música de Michael Nyman.

La qüestió és que em vaig llegir el llibre en aquells dies que vam estar a Nova York, al Central Park, sobretot (allà on vam veure Paul Auster i Patti Smith!). El subtítol del llibre ja és atractiu: Seven paradoxical tales, paradoxals, sí, i tales, també, perquè són relats. Algú li ha criticat a Oliver Sacks que faci relats de les històries clíniques, però no sé quin mal hi ha a ficcionar la realitat si així la il·lumines. I paradoxals, perquè en la complexitat de la ment humana, el que una malaltia o accident té de devastador, de trasbals, ho pot tenir també de riquesa, de resiliència (aquest mot tant de moda).

Una de les històries és la d’un home, Virgil, cec pràcticament des de la infantesa, que no s’adapta a la recuperació de la vista. Per molt i molt estrany que sembli, Virgil prefereix tornar al món de la ceguesa:

“Era una aventura, una excursió a un nou món, cosa que se’ls concedeix a molt pocs. Però llavors van començar els problemes, els conflictes de veure-hi però no veure-hi, de no ser capaç de construir un món visual, i al mateix temps veure’s obligat a renunciar al seu. Es trobava entre dos mons, però en cap com a casa: un turment del qual semblava impossible escapar. Llavors, paradoxalment, se li va oferir un alliberament en forma d’una segona i ara definitiva ceguesa: una ceguesa rebuda com un do. Finalment en Virgil tenia permès de no veure-hi, tenia permès d’escapar-se del món enlluernador i confús de la vista i l’espai, i tornar al seu autèntic ésser, al món íntim i concís dels altres sentits que l’havia acollit amb calidesa durant gairebé cinquanta anys.”

L’altra història que em va impactar, la meva preferida del llibre, de fet, és la d’una dona autista, Temple Grandin, la que dóna títol al llibre. La Temple, en la seva vida diària, se sent com una antropòloga a Mart: ha d’estudiar i imitar el comportament de les persones, imitar-ne els afectes. Temple fins i tot es construeix una màquina d’abraçar. Sempre m’ha intrigat com podia ser aquesta màquina. El mateix concepte sembla un oxímoron: com pot abraçar una màquina? Es pot abraçar sense sentir? Ella, la Temple, que havia d’estudiar les abraçades humanes, se sentia reconfortada en una de mecànica. De fet, el tema de l’abraçada clou la història.

Mirem què diu Temple d’ella mateixa en conversa amb Sacks:

“’El circuit d’emocions no està connectat: és això el que falla’. Pel mateix motiu no té inconscient, diu ella; no reprimeix els records i els pensaments, com fa la gent normal. ‘No hi ha arxius reprimits a la meva memòria, va afirmar. ‘Tu tens arxius bloquejats. Jo no en tinc cap de tan dolorós perquè estigui bloquejat. No hi ha secrets ni portes tancades, no hi ha res amagat. Puc deduir que hi ha aspectes ocults en les altres persones, de manera que no poden suportar parlar de determinades coses. L’amígdala tanca els arxius de l’hipocamp. En el meu cas, l’amígdala no genera prou emoció per tancar els arxius de l’hipocamp’’’.

És ben estrany que una persona no reprimeixi, que no tingui inconscient. No sé què hauria pensat Freud de tot això, potser “no deixis que la realitat t’espatlli una bona teoria”. I ara sí, anem al final del relat, al moment en què Sacks s’ha d’acomiadar de la Temple. S’haurà creat algun corrent afectiu entre ells? Potser fins i tot en l’autisme hi ha lloc per als afectes (ara em ve al cap Maria i jo de Miguel Gallardo) i potser, com sabem almenys des de Damasio i l’error de Descartes, l’emoció és el que ens mou, no hi ha pensament pur. Per això, al final del relat, i del llibre, Oliver Sacks escriu: “Mentre sortia del cotxe per acomiadar-me, li vaig dir: ‘Ara et faré una abraçada. Espero que no et molesti’. La vaig abraçar, i (crec) que ella va respondre a l’abraçada.’’

Amb els anys he anat seguint Sacks més o menys de prop:  l’illa dels que no poden veure en color, les veus que se senten, l’amor per la música… però no l’he tornat a llegir de dalt a baix. Potser ho faré, els llibres estan als prestatges, i al prestatge del meu cap, o del meu cor, està ell, l’home savi que parla als rinoceronts.




Gemma Barberan

¹ El mes de febrer, quan Oliver Sacks va conèixer l’abast de la seva malaltia, va fer aquest escrit que va publicar el New York Times i que aquí va reproduir la revista Núvol.