L’audiollibre: un fenòmen que no para de créixer

L’audiollibre és un format que cada  vegada té més adeptes. L’accés a la tecnologia, la creixent varietat d’opcions, i el canvi accelerat d’hàbits digitals generat per la pandèmia, han fet d’aquest un format cada vegada més popular.

El món editorial viu l’eclosió d’un format que, tot i o ser nou, ha experimentat una important crescuda. El canvi d’hàbits de consum derivats de la pandèmia i una major digitalitzacó de la població han fet que els lectors cada vegada s’interessin més pels audiollibres.  La indústria editorial el veu també com una manera de guanyar nous lectors: a més dels lectors habituals que combinen el paper amb l’audiollibre, es calcula que la meitat dels consumidors d’audiollibres no han comprat cap exemplar imprès durant l’any anterior, per tant son nous usuaris. L’audiollibre, doncs, és una aposta de futur de moltes editorials.

Un audiollibre és l’enregitrament sonor d’un text o llibre prèviament publicat, na narració viva on la veu i la narració hi tenen un paper fonamental. Normalment les veus les posen actors professionals i/o dobladors, però hi ha alguns autors que narren els seus propis audiollibres. La durada mitjana d’un audiollibre són sis hores i mitja, i per tant, és ideal per anar escoltant per fragments. Així, un dels avantatges que presenta i que enganxa als seus usuaris, a més que és més barat que un llibre imprès, és que permet fer una altra cosa mentre l’escoltes, com anar amb cotxe o en transport públic, practicar esport o fer les feines de casa. Com que és un producte digital, un audiollibre pot ser escoltat un cop descarregat, ja sigui a través de serveis de pagament (de venda o subscripció) com de préstec digital a la xarxa de bibliotques públiques.

Llegeix més »

Fantasia i ciència-ficció catalana de 2020

La collita literària de ciència-ficció i fantasia a Catalunya creix any rere any. El 2020 hem pogut gaudir d’un munt de novetats editorials que ens han portat personatges i situacions estranyes i fictícies, amb gran diversitat de temes, protagonistes, escenaris, temàtiques i llenguatge. Segur que les trobareu interessants!

Per a aquesta selecció hem comptat amb l’ajut imprescindible d’Antonio Torrubia, de la Llibreria Gigamesh, a qui agraïm la seva col·laboració.

Coberta del llibre | Lampun de Ruy D'Aleixo | Editorial Males Herbes

Lampun és la darrera publicació de Ruy d’Aleixo, pseudònim del professor de sànscrit i escriptor Aleix Ruiz Falqués. Una faula oriental sobre la mort, el poder, la màgia i la revolta. Situada a l’Himalàia, la història gira al voltant del naga Lampun, un ésser amb un poder tel·lúric però molt dòcil, que ha de ser executat per mantenir en peu la fortalesa. Un dels botxins decideix investigar sobre la vida passada de Lampun i la seva naturalesa màgica.

 

 

IGNOT | MANUEL BAIXAULI MATEU | Casa del Libro

El pintor i escriptor Manuel Baixauli va obrir l’any publicant al gener Ignot (Edicions del Periscopi), una novel·la on barreja les seves dues passions. Mateu, un pintor en hores baixes, rep l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor misteriós anomenat Crisòstom. La coneixença d’aquest geni desconegut el submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Una novel·la que esborra les fronteres convencionals amb una exhibició de llibertat i fantasia.

 

Llegeix més »

Una aproximació als robots a la cultura popular

El cinema, el teatre, la literatura o el còmic han estat escenaris de l’aparició d’un conjunt heterogeni de robots, màquines i éssers dotats d’intel·ligència artificial. La conjunció del binomi home i màquina ha donat com a resultat narratives on s’obren debats sobre dinàmiques de poder, rebel·lions apoteòsiques i fins i tot relacions emocionals i afectives. Us portem un repàs d’aquesta forma de tecnologia que s’ha infiltrat en un bon grapat de disciplines artístiques, més enllà de la ciència ficció.

La paraula robot deriva del mot txec robota i es pot traduir com esclavitud o servitud. De fet, la primera vegada que apareix un robot és el 1920 quan l’escriptor txec Karel Čapek i el seu germà Josef escriuen l’obra de teatre Rossum’s Universal Robots, on apareixen uns androides esclaus que anonenen robotnic.

Avui dia tenim una imatge diferent dels robots, gràcies a les múltiples representacions a la ficció i també pels avenços tècnics que han portat aquests dispositius al nostre imaginari col·lectiu, i també a les nostres cases i llocs de feina. Aquestes criatures, construïdes a partir de cables, derivats del plàstic i de l’acer, ens generen una reacció de sorpresa degut al misteri del seu funcionament. Són font d’admiració i dubte a parts iguals. 

Utensilis quotidians

Els robots poden desenvolupar funcions i moviments a través d’un programa informàtic predissenyat o bé mitjançant la intel·ligència artificial. Els utilitzem per tal d’evitar-nos la feina feixuga. Podem delegar tasques com la neteja o la cuina a aquests mecanismes refinats, que estan al servei de les necessitats humanes i són part important de les següents ficcions. 

A la comèdia de Woody Allen The Sleeper (1973), una societat altament tecnificada i governada per un règim autàrquic ens presenta els robots majordoms Janis 414, que van uniformats i tenen capacitat per desenvolupar tasques com cuinar, cuidar del jardí, netejar i atendre i servir als convidats. 

Llegeix més »

Vols parlar èlfic o dothraki? Quan els idiomes travessen la pantalla

Ja has vist el catàleg complet de totes les plataformes digitals i estàs fart de fer scrolling per Instagram i Twitter? Des de Cultura Digital et proposem aprendre les llengües creades de les teves novel·les, sèries i pel·lícules preferides durant aquests dies de confinament!

Des de fa dècades escriptors i creadors de sèries i pel·lícules s’han dedicat a crear nous llenguatges i idiomes per enriquir les seves obres i els universos que les componen. Avui us portem els exemples més coneguts:

Quenya (Èlfic) – El Senyor dels Anells 

Tothom coneix J.R.R. Tolkien per ser el creador d’El hòbbit i El Senyor dels Anells, però el que no tothom sap és que Tolkien a més d’escriptor era filòleg. Els seus coneixements acadèmics li van permetre crear fins a quinze nous idiomes que va introduir a les seves obres, entre ells, el Quenya.

El Quenya és considerada la llengua dels elfs i per crear-la Tolkien es va inspirar en el finès i el llatí. Dins l’univers de la Terra Mitjana, aquesta és la llengua mare d’on sorgeixen tots els dialectes èlfics i que ha deixat de ser utilitzada per la població durant la Tercera Edat i només utilitzada com a llengua d’estudi, com ho és el llatí en els nostres temps. La gent de la Terra Mitjana feia servir normalment el sindarin, un altre llenguatge èlfic creat per Tolkien.

Aquí trobareu algunes frases en Quenya i la seva normativa fonètica i aquí un curs gratuït per aprendre l’idioma.

quenya_namarie
Començament del poema Namárië (Adéu), el text més llarg existent en quenya. Traducció: Oh! com or cauen les fulles en el vent, / llargs anys incomptables com les ales dels arbres!

Llegeix més »

Creativitat a casa amb nens i nenes. Iniciatives culturals #LaCulturaaCasa

Portem ja us dies a casa en diferentes modalitats de confinació: en soledat, en parella, i en família amb criatures. La part més jove de la família, tan acostumada a córrer i a no parar, es veu tancada. Aquests dies, la cultura està ocupant un espai important al nostre sofà i també estan sorgint moltes iniciatives per a les criatures. Aquí en teniu unes quantes que anirem actualitzant conforme ens arribi la informació. Si trobeu a faltar alguna activitat (creada especialment per aquests dies de confinament) feu-nos arribar la informació a digital.icec@gencat.cat!

ACTUALITZAT 3/4/20 13:30
Hem creat el canal d’instagram La_Cultura_a_Casa per donar difusió a aquestes activitats i d’altres que aniran sortint. Seguiu-lo per estar al dia!
També podeu llegir el post sobre recursos per gaudir de la cultura sense sortir de casa i el d’iniciatives culturales per gaudir #laculturaacasa
literatura i
revistes
cinema
música
arts escèniques
museus i arts
visuals
altres   

LITERATURA I REVISTES

 

Llegeix més »

El Conte del coronavirus del metge Víctor Espiga, amb veu de Berta Rubio i il·lustració de Josep Giró, és un relat curt que parla del sentit comú i de la lliçó que donen els més menuts a molts adults aquests dies de confinament. Aquí el podeu veure.
El segell Univers d’Enciclopèdia Catalana regala un conte cada dia mentre duri el confinament a través del seu compte de twitter.
La Fundació Miquel Martí i Pol ha creat un kahoot per a infants i famílies sobre el poeta. El podeu combinar amb l’app i el vídeo animat Primavera del fil. Es pot jugar amb equips o de forma individual aquí.

Creativitat en el confinament. Iniciatives culturals per gaudir #LaCulturaaCasa

El temps de confinament ens ha impedit desplaçar-nos per gaudir de la cultura, i tampoc no poden els seus creadors mostrar-nos-la en directe. El sector cultural està fent una demostració de creativitat i imaginació, mostra del molt que els importa la connexió amb el públic i el fet de continuar transmetent i compartint el seu treball. Us fem arribar les iniciatives culturals que han sortit aquests darrers dies, i anirem actualitzant aquest post. Si trobeu a faltar alguna activitat (creada especialment per aquests dies de confinament) feu-nos arribar la informació a digital.icec@gencat.cat!

Hem creat el canal d’instagram La_Cultura_a_Casa per donar difusió a aquestes activitats i d’altres que aniran sortint. Seguiu-lo per estar al dia!
També podeu llegir el post sobre recursos per gaudir de la cultura sense sortir de casa i el que recull propostes per a nenes i nens.
música
arts escèniques
literatura i
còmics
cinema i sèries
museus i arts
visuals
videojocs   
altres   

MÚSICA

Llegeix més »