Arriba aquell moment de l’any en què, per fi, tenim temps lliure per relaxar-nos, seure tranquil·lament i llegir una bona novel·la. I què millor que deixar anar la imaginació per móns estranys i realitats distòpiques, històries i éssers fantàstics, futurs possibles o terribles… i creats a Catalunya! Hem preguntat a Twitter i la xarxa ens ha portat un munt de propostes que us relacionem. Esperem que us agradin!
Històries limítrofes, de Pol Alonso Pernas
Com un preludi de l’any Perucho 2020, arriben les Històries limítrofes. Sis contes que et duran a explorar la zona difusa on els mites es tornen tangibles i la realitat pren connotacions esfereïdores. Un límit que ha persistit al llarg dels segles i persistirà encara, estenent-se entre nosaltres i el vast i misteriós mon de les llegendes; les que potser ja coneixes, i les que encara no s’han explicat. Editorial Hermenaute
Relats d’un futur imperfecte, de Mariló Àlvarez
Ciutats arrasades per la guerra, mons desèrtics i selves exuberants, invencions maquiavèl·liques posades al servei dels éssers humans, robots capaços de substituir les persones… Qualsevol situació que pugues imaginar té cabuda en els nou futurs imperfectes que componen aquesta antologia. Aquests relats t’endinsaran en universos fantàstics que, malgrat la seua aparença distant, funcionen com un espill del nostre món i ens enfronten amb les nostres pors i imperfeccions. Perquè, si alguna d’aquestes històries et fa pensar en el present, és que el futur està a les teues mans. Editorial Edelvives.També La primera onada.Read More »
La creativitat és una de les qualitats que defineixen als ésser humans. La capacitat de compondre, escriure o pintar ens ha fet creure fins ara que els humans érem únics, però les prestacions cada dia més avançades de la intel·ligència artificial ho estan posant ara mateix en dubte. Analitzem la presència i la participació dels algoritmes en el fet artístic.
Fa tres o quatre anys les capacitats artístiques dels algoritmes, les xarxes neuronals i l’aprenentatge automàtic, eren poc més que uns curiosos experiments que servien per entrenar les eines d’intel·ligència artificial de grans corporacions com IBM o Google en el reconeixement i l’anàlisi d’objectes, formes o patrons de sons. La velocitat de creuer que ha agafat la investigació en aquests camps ha permès l’extensió d’aplicacions comercials en tota classe d’àmbits de coneixement, entre els quals també es troben la música, el periodisme, el disseny o el màrqueting.
Els algoritmes han esdevingut una eina que alguns artistes estan utilitzant per a crear noves obres d’art que exploren els límits de la creativitat. Us mostrarem alguns dels exemples més recents que ens plantegen una gran pregunta: en què somien els algoritmes? Són capaços d’expressar-se de forma única i original? Fins on pot arribar la creativitat de la intel·ligència artificial?
Compositor simfònic. Com sonen les aurores boreals?
El projecte “Unfinished Symphony” del gegant tecnològic xinès Huawei ha completat la famosa Vuitena Simfonia de Schubert, més coneguda com la Simfonia Inacabada. Malgrat que Schubert la va deixar sense acabar uns quants anys abans de la seva mort, els dos moviments completats de l’obra formen part del gran corpus simfònic del segle XIX i s’interpreten molt sovint. Alguns musicòlegs i compositors han intentat crear un tercer moviment final d’aquesta representativa obra, i fa pocs mesos Huawei va treballar amb el compositor Lucas Cantor per crear una partitura orquestral que presentés melodies similars a les que presumiblement buscava Schubert en els primers dos moviments a través de l’anàlisi algorítmica de les melodies, timbres, tonalitats i ritmes que els caracteritzen. La intenció de la companyia era mostrar de manera creativa les capacitats de la tecnologia d’intel·ligència artificial amb què compta el seu telèfon Mate 20 Pro, fusionant el món de la música i de la tecnologia tot utilitzant com a fil conductor una simfonia. L’obra resultant es va interpretar per primera vegada en el Cadogan Hall de Londres el passat 4 de febrer.
Anteriorment Huawei havia viatjat a Noruega per capturar el so de les aurores boreals amb el projecte “Sound of Light”, que va culminar amb la presentació d’una simfonia creada per la mateixa intel·ligència artificial del Huawei Mate20. Durant mesos va analitzar el color, forma i velocitat de les aurores boreals amb la intenció de traduir-les en sons amb la col·laboració del productor musical Mark Sayfritz i el director d’orquesta James Shearman. La simfonia es va interpretar el passat 28 de novembre a Viena per la Synchron Stage Orchestra.
Kosmopolis. La Festa de la Literatura Amplificada és un dels projectes de referència del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), un festival biennal de vocació internacional que defensa, des del 2002, un concepte de literatura en el qual la paraula (oral, impresa, electrònica) interactua amb les arts i les ciències. És una festa per descobrir autors, fer-nos preguntes sobre el cànon i sobre els límits entre disciplines i gèneres, imaginar els futurs del llibre i de la lectura, navegar en llengües i revisar mites, tradicions i identitats.
Per tots els amants de la cultura, la literatura, les arts i també de la ciència, la tecnologia i el món digital, Kosmopolis és una cita ineludible. Us recomanem totes les xerrades, tallers, taules rodones, projeccions i presentacions d’aquesta edició de Kosmopolis. Però hi ha algunes activitats que, des de la mirada de la cultura digital, ens semblen senzillament imperdibles.
La combinació de la literatura amb els elements tecnològics i digitals que proporcionen la realitat virtual i la realitat augmentada aporten una visió immersiva i emotiva amb la qual experimentar de manera diferent les històries i els personatges dels nostres llibres. Aquest gran potencial també pot ajudar a que els nens a qui els costa més entendre o gaudir de la lectura trobin una forma accessible i interessant per connectar amb els llibres.
La Realitat Augmentada (AR) aplicada als llibres ha estat des de fa uns anys una de les poques aplicacions amb ús comercial d’aquesta tecnologia. Malgrat això, els exemples existents estaven molt centrats en l’educació i la divulgació. Amb l’èxit de Pokemon Go, la multitud de propostes d’ulleres d’AR que aniran arribaran al mercat el proper any o la decidida aposta que Apple ha fet per aquesta tecnologia en els seus últims models d’iPhone i l’ARKit, és evident que la tecnologia del futur és l’AR. Els editors no poden deixar de banda el potencial inherent d’aquesta tecnologia emergent al servei dels més joves i estan arribant al mercat aplicacions de major qualitat i interès creatiu.
Pràcticament tots els nens tenen accés a un telèfon intel·ligent o una tauleta amb càmera i connexió a Internet, així que és senzill configurar un nou model de negoci editorial, on es compri un llibre imprès i posteriorment es descarregui una aplicació gratuïta que disposi d’una gran varietat de continguts addicionals. El llibre en si mateix continua sent el nucli de la experiència de lectura però gràcies a l’app d’AR s’enriqueix amb nous matisos.
La realitat virtual (VR) és l’altra tecnologia emergent que està en plena explosió. Tot i això, l’experiència lectora en aquest mitjà no ha estat gaire tractada, malgrat que poc a poc és possible anar trobant experiències cada cop més interessants que experimenten amb la narrativa i la gran sensació d’immersió en la història que ofereix aquesta tecnologia.
Us presentem a continuació alguns exemples del potencial d’aquestes tecnologies.
Són els algoritmes els propers rivals dels escriptors? La intel·ligència artificial està arribant a un moment de desenvolupament crucial i en poc temps és possible que ens preguntem si una obra literària ha sortit d’una ment humana. De fet, ja podem trobar els primers exemples pràctics de la incipient capacitat literària de la intel·ligència artificial.
En els últims temps hem vist sistemes d’intel·ligència artificial dissenyats per compondre música, crear d’obres d’art i fins i tot escriure petits articles periodístics, però ens pot semblar que encara ens trobem en un punt de recerca allunyat de la molt humana capacitat de crear narracions de ficció. El gran repte de que les AI arribin a escriure una bona novel·la o crear un bon guió cinematogràfic ja ha estat afrontat per alguns investigadors i podem trobar els primers pasos d’aquests sistemes intel·ligents com a escriptors, tot i que encara han de comptar amb una bona dosi d’ajuda humana per aconseguir les seves fites de ficció.
L’abril de 2016 es va anunciar que entre els finalistes del premi literari japonès Nikkei Hoshi Shinichi es trobava la novel·la curta Konpyuta ga shosetsu wo kaku hi(El dia que un ordinador escriu una novel·la) que de fet estava coescrita per una intel·ligència artificial. Programada per un equip de la Universitat de Hadokate, la AI va crear una novel·la a partir de les paraules, frases, trames i característiques de personatges que els seus cocreadors humans li van proporcionar. Es calcula que de fet l’autoria de l’algoritme correspon a un 20% del resultat final. Aquest és un premi realment únic, perquè permet propostes creades per escriptors no humans, i en aquesta edició es varen presentar 11 propostes generades per IA.
CuratedAI és un repositori web de poesia i prosa generada per AI. El seu fundador, l’enginyer informàtic Karmel Allison, va dissenyar l’algoritme de xarxa neuronal Deep Gimble per a crear poesies a partir del seu ric vocabulari conformat per més de 190.000 paraules i haver analitzat un volum elevat d’obra poètica.
Si voleu tenir les vostres pròpies experiències amb una AI podeu unir-vos a Literai i crear les vostres pròpies històries generades per computador. A la seva web trobareu tutorials que us ensenyen a utilitzar l’algoritme LSTM Neural Network i a com entrenar-lo per tal d’arribar a generar un text propi.
Hi ha una intel·ligència artificial que és guionista de pel·lícules. Es diu Benjamin i la seva primera pel·lícula, un curt de ciència ficció, acaba de ser llançat a YouTube. Sunspring ha estat dirigida per Oscar Sharp i protagonitzada per Thomas Middleditch, de Silicon Valley. Ross Goodwin, un investigador a la Universitat de Nova York, és qui ha construït Benjamin en un any. Tot el que la AI sap de ciència ficció ho ha après a partir de llegir dotzenes de guions de pel·lícules dels anys 80 i 90. La pel·lícula de nou minuts és, certament, absurda, com absurds són els diàlegs dels tres personatges. Tot i així, els mitjans auguren una brillant carrera a Benjamin en el món del cinema. Ara per ara, ja te una pàgina de Facebook on podeu llegir les sinopsis que escriu i també podeu baixar-vos el guió de Sunspring. Si voleu veure el making of d’aquest curt, el podreu veure aquí.
Potser algun dia la intel·ligència artificial serà capaç de realitzar crítiques d’obres literàries, tot i que per ara per exemple podem jutjar el gènere d’un llibre a partir de la seva coberta. Els investigadors Brian Kenji Iwana i Seiichi Uchida de la Universitat de Kyushu al Japó han creat una xarxa neuronal que ha analitzat les cobertes de 137.788 llibres a Amazon i la seva classificació en 20 possibles gèneres únics per aconseguir trobar una correlació entre el disseny de la coberta i el gènere.
Si el que desitgem és una aproximació més periodística i descriptiva, ja existeixen aplicacions comercials d’intel·ligència artificial en el mercat. Articoolo és un algoritme capaç de generar un article a partir d’un tema que es descrigui només amb dues a cinc paraules. Com ho fan? ens ho expliquen en aquest vídeo:
Hi ha moltes altres aplicacions comercials d’intel·ligència artificial narratives que ja estan col·laborant amb empreses, agències de notícies i mitjans de comunicació. Un exemple són les plataformes de generació de llenguatge natural Quill de Narrative Science o Wordsmith de Automated Insights, capaces d’analitzar dades i crear textos narratius escrits a partir d’aquestes. Aquestes eines poden ajudar als periodistes a realitzar treballs d’investigació més profunds mitjançant l’anàlisi de conjunts de dades massius i mostrar les relacions existents difícils de detectar. Però per altra banda també poden ser les responsables d’alimentar de notícies certs canals automàtics a partir de dades en temps real, com fa des del passat mes de juliol l’agència Associated Press per escriure alguns articles d’esports en col·laboració amb Automated Insights.
Emma/MANSI (Machine Augmented Neural Search Interface) és un altre algoritme que fins i tot va desafiar a la periodista Sarah O’Connor del Financial Times a provar qui era capaç d’escriure una notícia curta a partir de l’anàlisi de dades oficials de l’atur al Regne Unit. Emma ho va fer molt més ràpid i amb prou qualitat, però segons Sarah li va faltar el punt analític de l’interès periodístic que va més enllà de la presentació d’unes dades. Podeu llegir el resultat en l’article de la Sarah pel Financial Times
Hem recollit les notícies i els articles que no us podeu perdre aquest mes de febrer. Poseu-vos al dia en 2 minuts!
1-L’editorial francesa Hachette Livre ha creat Emile, una app que permet descobrir la ciutat de París d’una forma molt diferent a l’habitual: a partir de la mirada dels autors clàssics de la literatura francesa. Quan el viatger passa per un espai que hagi estat retratat en una obra literària, l’app envia una notificació amb l’extracte literari que es pot llegir i fins i tot escoltar llegit per actors de la Comédie Française. Des de l’app es pot comprar directament el llibre a que es refereix el fragment. No us agradaria una app així a la vostra població?
2- Ja sabeu què són les hackatons, aquelles trobades maratonianes en què diversos equips intenten resoldre un repte generalment relacionat amb temes de disseny i programació o creació d’apps tot i que també se n’han fet d’altres tipus. Ara Europeana Space ha publicat unaguia per a organitzar hackatons relacionades amb la cultura. Una lectura imprescindible si voleu organitzar una activitat innovadora d’aquest estil!
4- Si us heu registrat a algun dels grans congressos que hi ha aquests dies a Barcelona haureu hagut de fer servir aquest codi, el Captcha, el ReCaptcha… sabeu què són i perquè serveixen? Com hem passat de posar lletres i números a identificar imatges amb arbres o aparadors? Aquí t’ho expliquen.
5- Segurament sou fans de les pel·lícules de Pixar i de la seva fantàstica forma de narrar històries que acaben enganxant a grans i petits. Ara, Pixar ofereix el curs “Art of Storytelling“, un gratuit de narrativa via la Khan Academy que ensenya com crear històries i sobretot com fer-les millors, crear mons i personatges des d’una perspectiva personal. Aquest curs forma part del paquet Pixar in a Box, que trobareu a l’app de la Khan Academy a Google Play o a l’AppStore
6- ATi Studios ha creat Mondly, una aplicació gratuita de realitat virtual per aprendre idiomes. L’aplicació, per Oculus Gear, barreja sistemes de realitat virtual que interaccionen amb els usuaris de manera que es poden experimentar converses reals amb personatges virtuals. La plataforma te en aquests moments 28 idiomes.
7- Bill Gates ha entrat en el debat sobre la intel·ligència artificial. Ara, ha afirmat que si els robots substitueixen els humans en algunes feines haurien de pagar impostos com fan els humans. En una entrevista a la revista digital Quartz, ha afirmat que fins ara ha estat mitjançant els impostos com s’ha finançat el sistema i que per tant s’hauria de continuar de la mateixa manera siguin robots o persones qui ocupin els llocs de treball. Aquí podeu veure l’entrevista.
8- Youtube ha anunciat que el 2018 farà desaparèixer dels seus canals els anuncis de vídeo de 30 segons que no es poden saltar. S’ha demostrat que aquests vídeos provoquen que els usuaris abandonin el visionat del vídeo que havien seleccionat, i per tant tenen un efecte contrari al desitjat. En canvi, la gent aguanta bé els anuncis de 6 segons així que centraran la seva publicitat en formats més curts.
9- Valve, l’empresa darrera Steam, la pàgina de distribució i venda de videojocs per PC i Mac, ha anunciat que tanca Greenlight, el programa mitjançant el qual la gent votava aquells jocs que eren venuts dins la plataforma. Quedarà substituit per Steam Direct, un nou sistema on els desenvolupadors pagaran per cada un dels jocs que vulguin distribuir a Steam.
10- Es confirma que aquest 2017 tornarem a tenir Barcelona Games World. Serà del 5 al 8 d’octubre. Reserveu les dates a la vostra agenda!!! Aquest vídeo us ensenya com va anar l’edició de 2016.
Com un preludi de l’any Perucho 2020, arriben les Històries limítrofes. Sis contes que et duran a explorar la zona difusa on els mites es tornen tangibles i la realitat pren connotacions esfereïdores. Un límit que ha persistit al llarg dels segles i persistirà encara, estenent-se entre nosaltres i el vast i misteriós mon de les llegendes; les que potser ja coneixes, i les que encara no s’han explicat. Editorial Hermenaute
Ciutats arrasades per la guerra, mons desèrtics i selves exuberants, invencions maquiavèl·liques posades al servei dels éssers humans, robots capaços de substituir les persones… Qualsevol situació que pugues imaginar té cabuda en els nou futurs imperfectes que componen aquesta antologia. Aquests relats t’endinsaran en universos fantàstics que, malgrat la seua aparença distant, funcionen com un espill del nostre món i ens enfronten amb les nostres pors i imperfeccions. Perquè, si alguna d’aquestes històries et fa pensar en el present, és que el futur està a les teues mans. Editorial Edelvives.També La primera onada.Read More »
La Realitat Augmentada (AR) aplicada als llibres ha estat des de fa uns anys una de les poques aplicacions amb ús comercial d’aquesta tecnologia. Malgrat això, els exemples existents estaven molt centrats en l’educació i la divulgació. Amb l’èxit de Pokemon Go, la multitud de propostes d’ulleres d’AR que aniran arribaran al mercat el proper any o la decidida aposta que Apple ha fet per aquesta tecnologia en els seus últims models d’iPhone i l’
En els últims temps hem vist 
7- Bill Gates ha entrat en el debat sobre la intel·ligència artificial. Ara, ha afirmat que si els robots substitueixen els humans en algunes feines haurien de pagar impostos com fan els humans. En una entrevista a la revista digital Quartz, ha afirmat que fins ara ha estat mitjançant els impostos com s’ha finançat el sistema i que per tant s’hauria de continuar de la mateixa manera siguin robots o persones qui ocupin els llocs de treball.