Fresc & Freak: Abril

19/04/201719/04/2017 marisolbcnDeixa un comentari

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

¿Un GIF animado puede ser arte contemporáneo? ART.gif demuestra que sí

Ooze és un projecte de comissariat artístic sense ubicació determinada creat per un col·lectiu format per Mireia Domènech i Núria Miret. Ara han creat l’exposició virtual ART.gif. Una reflexió sobre els seus usos artístics, sovint experimentals.

A ART.gif han seleccionat 90 gifs creats per artistes, il·lustradors i dissenyadors de tot el món ordenats segons els gèneres de la història de l’art com el dibuix, l’escultura i la fotografia. Un recull dels arxius gif d’art que es troben actualment a la xarxa. Gaudiu-ne!!!!

En un altre estil, però seguim parlant de gifs. I és que ja sabeu que els gifs creatius ens encanten. N’hem parlat un parell de vegades. Així que no podem evitar recomanar-vos que visiteu la pàgina de Kajetan Obarski, un creador polonès que viu a Amsterdam i, tal com ell diu, fa animacions, escriu, fa música, te un blog, fa fotografies… i sobretot, fa gifs a partir de quadres clàssics amb molta ironia i un punt (gran) d’humor negre.

Que sí, que aquesta secció es diu Fresc & Freak per alguna cosa. I aquí teniu la demostració. Yi-Fei Chen és una dissenyadora taiwanesa establerta a Holanda, on ha viscut el xoc cultural entre els dos països i la forma en què es viuen els sentiments a banda i banda del món. Així que, després d’una discussió amb els seus tutors a la Universitat d’Eindhoven per si el seu treball de final de grau estava prou treballat, Yi-Fei va crear un dispositiu que permet disparar les pròpies llàgrimes, després de convertir-les en gel. Una reacció massa radical als problemes de reacció emocional? Aquest aparell es va poder veure a la Dutch Design Week.

I seguim amb frikades. El que us expliquem ara està considerat el gadget més estúpid per a lligar. Jutgeu vosaltres! El Ripple és un dispositiu creat per quatre estudiants de disseny al Royal College of Art de Londres, amb un funcionament curiós: es porta posat sobre les espatlles i consisteix en una sèrie de tentacles que estan connectats a dues càmeres. Quan detecta que algú mira la persona que el porta amb interès, els tentacles es mouen, un cop a l’esquena la fa posar-se recta i quan es mira la persona interessada es rep un copet per fer possible saber qui és. Cal dir que potser la bellugadissa dels tubs d’escuma faria que qualsevol interès s’apaivagués ràpidament… Mireu el vídeo i decidiu: us ho posaríeu?

Us penseu que la realitat virtual és una tecnologia nova? Doncs no!!! Us presentem el Sensorama, una màquina que permetia la immersió multi-sensorial. La va crear Morton Heilig el 1962 i hi podies viure l’experiència de muntar una motocicleta pels carrers de Brooklyn, sentir el vent a la cara, la vibració del seient de la moto, veure els carrers en 3D i fins i tot ensumar les olors de la ciutat.

Heilig volia crear el cinema del futur però la filmació era molt cara de manera que el projecte va fracassar.

El youtuber Mark Rober ha creat el somni de tothom a qui li agradi jugar a dards i sigui un absolut desastre. És una diana on sempre podràs fer la màxima puntuació. Com? Amb sis càmeres d’infrarojos que capturen el moviment del dard i una sèrie de carrils per on la diana es mou. Resultat? L’encertes sempre, no importa ni tan sols si apuntes bé o no. Bé, la trajectòria del dard ha d’anar dins els marges de la diana o no hi haurà qui ho arregli!

A Alemanya han creat el sol artificial més gran que s’ha construït fins ara, el Synlight. Aquesta rèplica del Sol es troba a l’interior d’un edifici de quatre plantes d’alçada, on estan instal·lats 149 focus de xenó d’alta potència. Quan aquest conjunt de llums, de 350 quilowatts, es projecten cap al mateix punt, poden generar temperatures d’uns 3.000 graus centígrads, 10.000 vegades més potent que la llum solar que arriba al nostre planeta. L’objectiu, segons els seus creadors del DLR Institute of Solar Research, és garantir la sostenibilitat del nostre planeta i impulsar un percentatge més alt de l’ús de les fonts renovables i està destinat a proporcionar energia principalment als països nòrdics.

Del metro d’Estocolm en diuen “la galeria d’art més llarga del món”. I és que algunes de les seves estacions són autèntiques meravelles. Més de 90 de les seves 100 estacions estan decorades, una d’elles (la que il·lustra aquesta notícia) amb pixel art en homenatge als videojocs. Ara, l’agència de viatges Expedia ha fet un viatge interactiu per aquestes estacions. Vols veure-les, conèixer la història de la seva decoració, saber qui va fer les escultures? Navega per la web Underground Art i viatja per les línies de metro!

Apoly Vision és una app que pot ajudar, i molt, a la gent amb problemes visuals, tot i que no només. L’app, una plataforma de visió via intel·ligència artificial, reconeix els objectes i els colors (fins i tot les marques) i n’escriu/diu el nom perquè sapiguem en tot moment què tenim al davant… i qui, ja que també te reconeixement facial. Afirmen que han ajudat més de 200.000 persones i han rebut 12 premis nacionals i internacionals. Estan treballant perquè properament també “entengui” escenes complexes i pugui explicar què està passant.

Burger King ha fet enfadar Google. Resulta que van fer un anunci que feia que el Google Home, l’assistent que molts americans tenen a casa, reaccionés. Google Home és com un Siri, i s’activa quan algú diu “OK Google”. L’assistent fa el que es diu a continuació. Així que Burger King va fer un anunci per televisió que preguntava a Google Home: “OK Google, what is the Whopper burger?”. I la veu sintètica de l’aparell llegia la descripció de la wikipèdia. Això va durar poc temps, ja que Google va bloquejar l’anunci però podeu veure el vídeo de com va funcionar. Alguna gent es va molestar molt pel que van considerar que era un atac hacker al seu dispositiu.

Marisol López

15 coses que encara no t’han explicat del Mobile World Congress i la Realitat Virtual.

21/03/201721/03/2017 Cultura DigitalDeixa un comentari

Després de dos dies de caminar sense parar pel Mobile World Congress i el 4YFN – Four Years from Now (el seu germà dedicat a les start-ups) i havent travessat infinitat d’estands plens de pantalles de LED pels quatre costats, hem trobat 15 històries d’innovació que potser us seran útils a aquells que treballeu en la cultura amb eines tecnològiques. Aquí les teniu!

1.- Si el 2016 va ser l’any de la Realitat Virtual i el 2017 el de la seva consolidació, el que no es pot negar és que al MWC2017 la VR ha estat el recurs estrella de molts estands de la fira. Al d’HTC ocupava espai de privilegi i l’atenció de tothom. L’estand de Samsung era pràcticament Port Aventura VR. Poca gent mirant els mòbils i multituds fent cua per pujar a les diverses cocteleres que sacsejaven sense parar els visitants. El més interessant per a nosaltres, el Robot Wars, un quadrilàter on els dos jugadors lluitaven llençant-se edificis d’una ciutat virtual com si fossin Godzilles, obra de Globacore. És dels primers sistemes de VR que veiem en funcionament amb més d’un jugador, gràcies en aquest cas a un kit de sensors similar als que s’utilitzen en motion-capture per al cinema.

2.- Els mateixos Globacore eren els autors d’una altra experiència, Univrse, a l’estand de l’IEEE, en la qual amb el mateix sistema de sensors acoblat a uns guants i a tres objectes, aconseguien una sensació de realitat molt superior a la dels comandaments actuals. Com a bonus, les Oculus anaven conectades a un espectacular portàtil-motxilla MSI i per tant el moviment de l’usuari era totalment lliure.

3.- Un projector que transformi les parets de l’habitació d’un hotel de luxe, o de la teva sala d’estar en una immensa pantalla? Estem parlant del MK Player 360 de Broomx, una empresa catalana especialista en entorns immersius. Ja havíem vist un prototip en l’últim Sonar+D però ara està ja llest per la seva comercialització. Té connexió a canals de contingut en 360º i capacitat per a control domòtic (llums de l’habitació, etc.) Un recurs que pot ser útil com a dispositiu però també com a plataforma de difusió de continguts 360º.

4.- El Fraunhofer Institute portava al seu estand diferents components tecnològics de primer nivell per a VR, especialment el Light Field for VR, un sistema de gravació en vídeo a través de múltiples càmeres que permet després reconstruir un espai tridimensional. És a dir, un vídeo 360º dintre del qual ets pots moure. En els propers anys veurem molts experiments seguint aquesta línia. Sony ja en té un de similar. Una altra de les innovacions que portaven era un sistema per aconseguir major resolució percebuda en els vídeos 360º mantenint l’ample de banda. S’envia una senyal d’alta qualitat només al sector que estás mirant en cada moment mentre que al que queda als teus costats i darrera s’envia un senyal molt comprimit. Simple i molt ben executat, el vàrem provar i és el primer (n’hem vist diversos intents…) que realment funcionava.

5.- I d’entre les ulleres d’VR que vàrem veure, ens van cridar molt l’atenció les Opto. Pensades per ser utilitzades en instal·lacions de cara al públic: amb auriculars integrats, tacte agradable i ben protegides i resistents. Ja s’han fet servir en alguns museus de Londres. Es clar que si parlem d’òptiques, les Zeiss VR ONE Plus eren imbatibles. Simplement les lents que porten són millors que la de qualsevol altra ullera genèrica que haguem provat.

6.- A mesura que creix el contingut disponible en VR es fa cada cop més necessària la creació d’interfícies que donin accés a tots aquests continguts, si és possible sense treure’s les ulleres. En un petit estand del 4YFN, Galigu proposa exactament això, una eina de navegació per continguts VR i vídeos 360º. La veritat és que funcionava de forma molt fluïda i còmoda. Si aconsegueixen volum, pot ser una proposta amb èxit.

7.- De l’estand del Departament de Cultura – Catalan Arts Startups per al meu camp (museus i patrimoni) els més interessants eren Nubart i Tekstum. El primer és una proposta alternativa a l’audioguia tradicional, en la qual amb una targeta, que conté un codi de descàrrega i uns auriculars, accedeixes al contingut audio en streaming al teu mòbil. Supera molts dels inconvenients de les apps i és un producte que en determinats casos pot ser molt útil. Tekstum per altra banda és una eina molt sofisticada d’anàlisi de dades per al món editorial. Analitzen la repercussió dels llibres en xarxes socials, blogs, etc. especialment els “sentiments” que provoquen, i utilitzen aquestes dades per construir recomanacions. Un sistema que probablement es podria adaptar a qualsevol sector cultural. A seguir de prop.

8.- I d’Internet de les Coses no hi havia res? Doncs hi havia molt d’IoT i objectes intel·ligents i l’any vinent segur que hi haurà una explosió de resultats. Però el que més gràcia em va fer, va ser el Jooki, un altaveu inalàmbric per nens que funciona posant un ninotet a sobre. Estúpidament simple i divertit. Amb cada ninot (la guineu, l’elefant, el drac) sona una playlist diferent. És un exemple de tecnologia feta màgia, com ha de ser. I un concepte transferible a infinitat d’aplicacions en museus i patrimoni.

9.- I projectors per fer mappins no hi havia? Home, doncs si. Hi havia algun producte molt curiós, com el KaiCast, una benedicció per als que volen fer mappings multiprojector i no tenen grans coneixements tècnics. El KaiCast és un dispositiu USB que s’endolla a cada projector, i de forma pràcticament automàtica escaneja l’espai on es vol projectar i adapta el senyal a l’espai i als projectors que tens disposats, coordinant-los. Una tasca que fins ara era complexa fins i tot pels professionals, ara feta en 15 minuts. I a sobre és econòmic. Els mappings a l’abast de les escoles i instituts, per exemple.

10.- I de transmissions en directe? Doncs si, també. Novament un dispositiu que fa assequible el que fins ara era prohibitiu. Els japonesos de Ricoh presentaven la Ricoh R, una evolució de la seva coneguda càmera 360º Ricoh Theta. La R està preparada per transmetre en streaming 360º durant 24h seguides, de fet en tenien una transmetent de forma contínua durant tot el MWC. Un programa propietari rep el senyal i el transmet via Web, per exemple a YouTube.

11.– I seguim amb la recerca de simplicitat. Collect és una app que et permet editar els teus vídeos 360º retallant, afegint música o filtres. L’Instagram del 360º, vaja. Funciona amb totes les càmeres 360º de l’actualitat.

12.- Heu fet servir unes HTC Vive? Heu ensopegat amb el cable? Sí, jo també. Quan inventaran unes HTC inalàmbriques? Doncs ja. Displaylink, fabricants de xips i aparells de transmissió inalàmbrica, tenia una demostració en marxa on la latència (retard de senyal) era de 2-3 milisegons, és a dir inapreciable. Estan buscant algun fabricant per treure al mercat el producte. Per si us animeu.

I ara tres bonus-track

13.- Uns dies abans del MWC, l’Arts Santa Mònica es va omplir de frikis com nosaltres pel 360VRFest. Vàrem poder veure tres projectes de VR d’alta qualitat. Primer, l’espectacular Gappos Legacy de GKT Studios, un videojoc que està ja molt aprop de la publicació i que té tots els números per ser un èxit. El segon projecte era una breu experiència d’InMediaStudio que formava part del seu projecte BlueMars. Et traslladaven virtualment a una estació espacial al planeta vermell en la qual realitzaves diferents operacions. Gràfics molt treballats i interaccions i moviments també de gran qualitat. I el tercer era el nostre Ullastret3D, una experiència per HTC Vive on camines per l’antiga ciutat ibèrica d’Ullastret mentre sents la història d’un dels seus habitants, un èxit sempre que l’hem ensenyat.

14.- També la Realitat Augmentada tenia un espai al festival. Podies provar les Hololens… i constatar que encara els hi falta bastant per ser un producte amb l’atractiu i potencial de les Oculus o HTC. En canvi l’estudi Imascono presentava el seu treball per a Disney i Ferran Adrià i demostrava el que sempre hem sospitat, que el que compta és la història i no la tecnologia. L’app de RA et guia cuinant i al final genera un preciós còmic combinant dibuixos i les imatges que has anat prenent durant el procés. Tecnologia com a eina, no com a finalitat.

15.- El festival oferia també diferents sessions de cinema VR. Potser algun dia veurem auditoris on el públic va amb les ulleres VR posades, però perquè això passi el primer que s’haurà de millorar serà la qualitat dels continguts. Les que vaig poder veure en dues de les sessions eran francament decebedores. Se salvaven Ceremony, les produïdes pel Google Spotlight Stories, com l’oscaritzada Pearl, i poca cosa més.

Després de caminar per infinitat d’estands, aquestes són les coses que més ens han cridat l’atenció o que ens han inspirat. Un resum? La VR segueix creixent, l’Internet de les Coses comença a produir resultats tangibles i moltes de les tecnologies que abans eren inabordables, ara tenen versions per al públic massiu, fàcils d’utilitzar i econòmiques.

3 prediccions per l’any vinent? VR inalàmbric per tot arreu. Google creixent en VR amb Daydream i en AR amb Tango. Nokia reedita el 9000 Communicator.

Albert Sierra

Fresc & Freak: Febrer

20/02/201721/02/2017 marisolbcnDeixa un comentari

Estan de moda els llibres per a adults amb dibuixos que pots pintar de colors. N’hi ha per tots els gustos. Arran d’una iniciativa de l’Acadèmia de Medicina de Nova York, diverses institucions han fet llibres per pintar a partir de les seves col·leccions. Vols pintar obres del Metropolitan Museum, l’Smithsonian o la New York Public Library? Aquí pots descarregar gratuitament els llibres. Preciosos!!!!

Tostitos és una marca de nachos que arran de la darrera SuperBowl es va unir a l’agència de publicitat Goodby Silverstein & Partners per crear la Tostitos Party Bag. En què consisteix? Aquesta bossa te uns sensors que detecten que has begut i t’avisen que no pots conduir. A la imatge, la bossa de l’esquerra és la que t’avisa que no estàs en condicions d’agafar el volant i t’ofereix un descompte de 10$ si truques un Uber, cosa que pots fer només tocant la bossa amb l’smartphone gràcies a la tecnologia NFC.Una bona forma de millorar la seguretat al volant!

Fa un any us vam parlar de la Barbie i com havia esdevingut una nina connectada. Ara, Mattel ha presentat a la darrera edició de la New York Toy Fair la Barbie holograma, que no només parlarà amb els nens sinó que ballarà amb ells, els recordarà que es rentin les dents, respondrà les seves preguntes, els felicitarà per l’aniversari… Tot un munt d’interacció que arribarà a les llars a la tardor. En aquest vídeo ho podeu veure!

Aquesta és la Cayla, una nina que es connecta a internet i et pot respondre a les preguntes dels nens (un tipus Siri). A Alemanya el Bundesnetzagentur, l’oficina federal responsable dels temes de telecomunicacions, l’acaba de prohibir i ha demanat els pares que la destrueixin, ja que pot ser fàcilment hackejada via bluetooth. Això podria provocar que el hacker pugui parlar amb els nens i treure’ls informació privada o fer que la nina digui coses poc apropiades. Aquí teniu més informació. Els fabricants de la nina, Genesis Toys, encara no se n’han pronunciat.

KORTEX és un dispositiu de realitat virtual que te com a objectiu proporcionar una experiència relaxant més enllà de les imatges que puguin projectar-se a les ulleres de realitat virtual.Aquest accessori, creat pel fabricant de dispositius mèdics Fisher Wallace, estimula el cervell per produir endorfines, serotonina i melatonina alhora que redueix els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès. KORTEX actua estimulant el seu cervell utilitzant dosis baixes (màxim de 2 mA) d’impulsos de corrent alterna. Cada KORTEX va amb una còpia gratuïta del joc VR Land’s End, el joc d’ustwo (els desenvolupadors de Monument Valley).

Ja sabem que aprendre idiomes no és fàcil. Per això, Casio ha creat el Lesson Pod, un dispositiu que funciona com un professor d’anglès portàtil en un disseny encantador i molt acurat.

Només cal tocar-li el cap i el Lesson Pod es posa en marxa, oferint conversa, dient frases que s’han de repetir, fent proves tipus quiz, donant consells de gramàtica i corregint la pronúncia de l’alumne. Funciona amb wifi i es connecta a una app per poder monitoritzar el progrés des de l’smartphone.

Ara per ara, només funciona per ajudar els japonesos a parlar anglès però està previst que tingui altres idiomes aviat.

Zapptales és una empresa que converteix les teves converses de WhatsApp en un llibre. Amb un procés simple i xifrat per protegir la privacitat, pots triar les fotos de portada, el títol, el tipus de lletra, el fons… Com un àlbum de fotos però amb el que has anat xerrant per WhatsApp!Els preus van de 14,90 € a 29,90 €. Més informació sobre com funciona aquí.

Six Flags és una cadena de parcs d’atraccions que han implementat la realitat virtual a la seva muntanya russa. És a dir, els visitants que pugen a la muntanya porten unes ulleres de realitat virtual i a la vegada que viatgen pels rails veuen una pel·lícula on són al mig d’un atac galàctic. El projecte, en col·laboració amb Samsung, s’ha estrenat a Mèxic i al vídeo podeu veure com funciona.

Ja veiem que Donald Trump serà un habitual d’aquesta secció. I és que la seva presidència està provocant reaccions curioses. La darrera: si Trump es comporta com un nen petit, així el tractaran gràficament. I s’estan desenvolupant tot un munt de mems amb petits Donalds en entorns d’adults. No us els perdeu!

D’acord, les notícies de Trump ja comencen a monopolitzar les notícies. Tenim Trump a tota hora. N’estàs una mica fins el capdamunt? Doncs han creat una extensió per a Google que et filtra tot allò que parli del mediàtic president americà. Només has d’instal·lar Trump Filter i cada cop que una pàgina web parli de Trump apareixerà un missatge de Warning!

Adéu a les ulleres bifocals. A la universitat de Utah han desenvolupat un parell de ulleres intel·ligents amb lents líquides que poden ajustar automàticament el seu enfocament. De manera que no caldrà tenir unes ulleres per llegir i unes per veure de lluny, ja que les lents estan fetes de glicerina i les ulleres tenen un mesurador de distància en el pont que fa que es reconegui la distància a la qual està el subjecte que es mira i les lents ajustin la corba segons aquesta distància. Esperen que es puguin comercialitzar en un parell d’anys. En aquest vídeo podreu veure com funcionen.

Al CES es va presentar l’Ehang 184, un dron gegant creat per la companyia xinesa Ehang on poden viatjar persones. Com? En un dron?

Doncs sí, en aquests vehicle una persona de menys de 100 quilos podria viatjar uns 100km durant uns 20 minuts, guiat únicament per una app on haurem indicat l’origen i la destinació. L’avió no tripulat és totalment elèctric, té quatre braços, vuit hèlix, vuit motors i dos conjunts de sensors.

El dron està sent provat a Dubai i segons l’Agència de Transports de Dubai el faran servir a partir del proper juliol.

Teniu un gat? I una tauleta? Doncs aquí trobareu les millors apps… per a gats!!! Sí, els felins també volen jugar. Així que perquè no deixar-los el nostre dispositiu preferit perquè faci anar les seves pròpies apps amb les seves potetes (esperem que sense treure les urpes)? També hi ha música per relaxar el gat i un cat simulator!

Està demostrat que el nostre estat anímic canvia depenent de com estigui el temps meteorològic. Spotify n’ha pres bona nota i s’ha aliat amb Accuweather per crear Climatune, una web que t’ofereix llistes de música depenent del clima. Prenen les dades a partir de més de mil estacions meteorològiques, la música que ofereix no sempre és la q ens sembla més òbvia (música alegre si fa sol, música instrumental si neva). En aquest article, un dels responsables ens explica com han fet la selecció i com afecta el clima al nostre organisme.

Marisol López

Saps què són les joguines connectades? Te’n portem 5

27/12/201628/12/2016 Cultura DigitalDeixa un comentari

Si encara no sabeu què són les joguines connectades i ho cerqueu via Google trobareu alguns exemples però també un recull d’articles alarmistes sobre el perill que comporten. Nosaltres no només us expliquem què són sinó que reflexionem sobre la seva relació amb la ciberseguretat i us apropem alguns exemples de joguines molt interessants.

Què són?

Les joguines connectades o joguines intel·ligents són aquelles que són controlades o interactuen mitjançant un dispositiu mòbil. Com veureu a continuació hi ha una gran varietat encara que les més conegudes són els robots o ninos que interactuen amb els nens.

Quins perills tenen?

El que aparentment és només una nina que parla és també un dispositiu que es connecta a la xarxa. En certa mesura, no cal implementar tècniques de ciberseguretat perquè no deixa de ser una joguina. Però això és el que la fa més vulnerable, ja que no és gaire difícil poder-la hackejar i controlar-la des d’un smartphone. I, per tant, si inclou característiques com l’enregistrament de so o de vídeo poden posar en perill la seguretat dels seus compradors.

Algunes de les polèmiques que han sorgit tenen a veure amb la publicitat encoberta (casos en què les nines feien referència a una marca) i d’altres en què s’acceptava que la joguina enviés informació a tercers. D’aquesta manera, mentre el nen parla al robot, la informació que enregistra pot ser utilitzada per definir el perfil del consumidor o ser enviada a empreses.

No hem de ser alarmistes. estem parlant de casos puntuals. Tanmateix, us recomanem que mireu els termes i condicions que esteu acceptant de les joguines i que actueu amb sentit comú. Actueu amb la joguina amb la mateixa prevenció que actueu amb qualsevol dispositiu que es connecta a la xarxa. És a dir, no us canvieu de roba davant de cap objecte que tingui una càmera, encara que estigui apagat, per exemple.

Aquí teniu la nostra selecció de joguines connectades amb l’edat recomanada.

+4 Grush

Per moltes famílies aconseguir que les criatures es rentin les dents és un drama. Per això molts raspalls de dents són de colors o tenen dibuixos per fer aquesta tasca una mica més lleugera. Tot i així, en molts casos segueix sent un fracàs.

La cosa canvia quan la rutina es torna un moment del dia divertit. Grush és un raspall de dents intel·ligent que es pot connectar a smartphones i a tauleta perquè els infants puguin jugar mentre es renten les dents. Mentre ells se les raspallen, veuran com la granota fa els mateixos moviments.

+7 Lego

No cal que us expliquem en què consisteix el Lego. Tots hi hem jugat encara que sigui de maneres diferents. Per alguns la gràcia està en construir grans edificis, per altres està en fer casetes per poder jugar amb els ninotets. Lego Fusion fa un pas endavant i combina la construcció i la narrativa perquè construïu tot allò que necessiti la ciutat. Podreu interactuar amb tots els edificis que construïu físicament a la tauleta.

Hi ha quatre Lego Fusion: un constructor de cases, un de fantasia, un de cotxes de carrera i un de disseny de ressorts.

+10 Disney Playmation

Tots hem somiat en ser herois cada vegada que hem llegit un còmic o hem vist una pel·lícula de Marvel. Ara podreu disparar vosaltres amb el braç d’Iron Man i combatre contra Red Skull amb Disney Playmation Avengers. Tant el braç com les figures són intel·ligents de manera que si apunteu bé, fareu caure els adversaris. Però això no és tot, a partir de la tauleta podreu adquirir noves funcions.

+15 Sphero

L’any passat tots ens vam enamorar del BB-8. Quines ganes d’emportar-te’l a casa. Oi? Doncs el vostre (el nostre) somni es pot fer realitat, ja tingueu 15 anys o 55. Mitjançant l’smartband o un dispositiu mòbil podreu controlar el robot Sphero BB-8 perquè us segueixi allà on aneu. Això sí, és un BB-8 de mida reduïda. Ah! I tampoc no espereu que tregui la flameta blava. No volem que cali foc a res…

I pels que ja no sou tan nens… COZMO

Us portem a la joguina més intel·ligent de totes (i també la que té més mala bava). En Cozmo és un robot petit amb el qual podreu interactuar i jugar. Compte que no us llenci un bloc pel cap, és molt competitiu! La seva principal virtut és la seva expressivitat. Podreu veure la varietat de matisos que té per mostrar-vos com se sent. Això sí, té un caràcter… si no us ho creieu, mireu el vídeo!!!

I vosatres, ja heu fet la llista als Reis? Ja ens explicareu si us han regalat alguna joguina connectada!

Marta Izquierdo

Barbie, una noia dels nostres dies

26/02/201627/02/2016 Deixa un comentari

Viatjarà en dron, viurà en una “smarthome” i tindrà una versió interactiva

Mattel, el fabricant de joguines que va revolucionar el sector l’any 1959 en substituir les nines retallables de paper per la que es va convertir en la seva icona, la nina Barbie, anuncia novetats per aquest 2016.

Després d’alguns anys de davallada en la venda de la famosa nina, l’empresa ha decidit no només fer-li un canvi d’imatge sinó convertir-la en la primera nina early adopter. Mattel fa així un salt cap a l’Internet de les coses amb productes innovadors que esperen que generin un gran atractiu entre el públic infantil.

baixa La Barbie viurà en una casa d’alta tecnologia amb assistent virtual incorporat. La Dreamhouse adaptarà els llums, sons, ambient i les seves característiques a l’estat d’ànim de la nina. La smarthouse es connectarà via WiFi a una aplicació que controlarà la tecnologia instal·lada a la casa i que activarà els diferents elements segons les ordres que emetin els nens, que podran obrir el forn o fer funcionar l’ascensor tant sols indicant-ho, gràcies a un software de reconeixement de veu.

I per si la casa no fos prou al·licient, Mattel ha preparat un nou vehicle per a que la nina pugui desplaçar-se sense necessitat de xofer; un avió sense pilot la farà volar amb l’ajut d’un comandament a distància. Un dron de color rosa, al més pur estil Barbie.

Les dues joguines han estat presentades a la fira de la joguina de Nova York i es començaran a comercialitzar la propera tardor a un preu de 299 dòlars i 60 dòlars respectivament.

Però això no és tot, el fabricant de joguines s’ha associat amb l’empresa tecnològica ToyTalk de San Francisco per aconseguir que la famosa nina pugui interactuar amb qui hi jugui. Per mitjà del WiFi i la tecnologia del reconeixement de veu, la “Hello Barbie”, nom que rep la nova nina, escoltarà i respondrà de forma adient als seus propietaris.

La nina funcionarà de forma similar a com ho fan Siri o Cortana: no només podrà repetir frases pregravades sinó que permetrà poder mantenir una conversa amb els nens que juguin amb ella. Això serà possible gràcies a un software dissenyat per ToyTalk, anomenat PullString, que utilitza algoritmes d’aprenentatge automàtic. Estarà programada amb més de 800 línies de diàleg i 20 jocs interactius amb una autonomia de joc d’una hora.

La Hello Barbie no sortirà al mercat lliure de polèmica. Diferents veus consideren que la nina no és una simple joguina amb la que els nens interactuaran sinó que és una mena de gran germana rossa que permetrà que terceres persones coneguin informació privada de les famílies i fins i tot conèixer la ubicació de les criatures.

Mattel garanteix que la nina no violarà en cap cas la privacitat dels menors i que està dissenyada complint els estàndards de seguretat exigits pel govern dels Estats Units.

Les gravacions quedaran enregistrades en els servidors de l’empresa durant dos anys i s’utilitzaran només per millorar l’aplicació i fer que els diàlegs siguin cada vegada més fluids i adaptats al llenguatge dels usuaris. En qualsevol moment els pares podran escoltar les converses dels seus fills i, si ho consideren necessari, esborrar-ne el contingut.

La nina està pensada per ajudar als nens a millorar i desenvolupar el llenguatge a través del joc, millorant la seva forma d’expressar-se i adquirint més vocabulari, per això PullString està preparat per no repetir paraulotes i reconvertir-les en preguntes o frases més apropiades. Els dissenyadors d’aquesta tecnologia han desenvolupat el sistema de reconeixement de veu adaptant-lo al llenguatge infantil, un llenguatge molt diferent pel que fa als tons de veu, la pronunciació i el vocabulari. S’han adonat també, a través de diferents estudis, que els nens milloren el seu rendiment quan se’ls tracta de forma personalitzada i no amb paraules genèriques com ara “col·lega” o “amic”.

El joc funcionarà sempre i quan la interacció de preguntes i respostes permetin crear converses fluides.

Serà Hello Barbie la porta cap a l’aparició de nous companys de joc pels nens del futur?

Mireia Camps

Joguines per formar enginyeres, no princeses

16/12/2014 marisolbcnDeixa un comentari

En un mundo de princesas consumido por la mercadotecnia es posible romper el paradigma que envuelve este tipo de prácticas. Conoce que juguetes están haciendo algo por lograrlo

Hipertextual, NASHELI ESCOBAR 24 DE NOVIEMBRE DE 2014

(…)Los pasillos de juguetes en los supermercados están pintados por el color rosa de las cajas de muñecas y coronas de princesas dispuestas en los aparadores. Disney y Barbie son los principales culpables por ello, pues son quienes nos venden el prototipo de niñas y mujeres que debemos ser. Mujeres que esperan por el príncipe azul que llegue a salvarlas y les de su primer beso de amor; mujeres con cuerpos perfectos — e irreales — y de belleza soñada que pasan la vida yendo de compras o de vacaciones por la playa. (…)

En el mercado existen muchas alternativas de juguetes que estimulan el desarrollo cognitivo de los peques, que potencian sus habilidades psicomotoras (o psicomotrices) y que les ayudan a desarrollar ciertas competencias para la vida. En ese sentido, la lista que a continuación te presentamos hace referencia a proyectos desarrollados especialmente para ayudar a las chicas a involucrarse más en los ámbitos científicos y tecnológicos.

Goldie Blox

“Nuestro objetivo es interrumpir el pasillo color rosa e inspirar a la próxima generación de mujeres ingenieras.” Debbie Sterling es una ingeniera mecánica graduada de Stanford en diseño de productos fundadora de Goldie Blox, empresa dedicada a la venta de kits de construcción para niñas de 4 a 9 años. Los bloques de construcción vienen acompañados de un pequeño libro en el que Goldie, una chica que viste cinturón de herramientas ayuda a resolver los problemas de construcción ambientados en el libro.

Goldie Blox incorpora ruedas, ejes, bisagras, palancas, poleas y engranajes para crear asombrosos proyectos y estimular la creatividad de las niñas. En el futuro es posible que se agreguen también motores, circuitos y programación.

Kano

screen3

Después del boom de las Raspberry Pi son muchos los proyectos que se han creado con ayuda de este pequeño pero potente ordenador. Hace unos días Aymará realizó una reseña sobre un interesante proyecto de hardware y software que consiste en un kit especialmente diseñado para niños que permite armar tu propia PC.

Kano utiliza una Raspberry Pi y un sistema operativo basado en Debian a través del cual se enseñan principios básicos de programación. Kano trabaja con hardware y software libre para crear mentes libres capaces no solo de utilizar un equipo de cómputo sino de entender los procesos detrás de toda una ciencia.

Roominate

Roominate es un completo set armable que incorpora elementos de diseño y construcción. Aparentemente es solo una casa de muñecas pero no, Roominate es más que eso. Consta de partes que pueden ser ensambladas con otras para formar pisos, paredes y muebles, cuenta con accesorios para decorar las habitaciones pero además cuenta con circuitos y cables para armar completamente el cableado eléctrico de la casa y controlar las lámparas o el ventilador.

Este set estimula capacidades de resolución de problemas, espaciado y motricidad fina; enseña conocimientos básicos sobre circuitos y electricidad; y fomenta la creatividad y la confianza en sí mismo.

Además de estos proyectos no hay que olvidar que está demostrado que los videojuegos también pueden ayudarnos a estimular ciertas capacidades. Los videojuegos no están peleados con el género y son muchas las opciones que se pueden encontrar en el mercado.

La niñez es parte fundamental del desarrollo de una persona. No dejemos que nuestras hijas se vean en desventaja frente al género masculino y brindémosles la oportunidad de llegar a ser grandes inventoras e ingenieras.

Llegir l’article sencer.