10 notícies que no et pots perdre aquest novembre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de novembre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 10 minuts!

1⃣▶ Si seguiu aquest blog ja sabreu que ens interessa molt l’evolució de la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el nostre dia a dia. Una de les darreres aplicacions (i no precisament la més legítima) és el vishing, la suplantació de la veu. La paraula mateixa ja ho indica, contracció de voice physhing, la suplantació de la identitat amb finalitats fraudulentes. Us preguntareu si és fàcil aplicar aquesta tècnica. Tal com estan passant amb els deepfakes (els muntatges hiperrealistes en vídeo), per poder fer aquesta suplantació cal tenir prou mostres d’àudio que permetin recrear la persona que es vol suplantar o imitar, i per això és comú que només es facin amb personatges populars, com actors o polítics. Tot i així, ja existeix un programari, Lyrebird, que permet generar veu sintètica a partir d’una petita mostra de pocs minuts d’àudio. Amb aquesta aplicació, el periodista Ashlee Vance va xerrar amb la seva mare, que no va distingir que parlava amb un ordinador i no amb el seu fill.

Però també s’està intentant crear eines per detectar el vishing. Són els anomenats ASV (Automatic Speaker Verification). Google va alliberar recentment un conjunt de dades amb parla sintetitzada perquè els investigadors aconsegueixin millorar la detecció de les falsificacions. Es treballa pensant que properament qualsevol smartphone vindrà de sèrie amb detectors de vishing entre els seus sistemes de seguretat.

Com sempre, la ciència ficció obre el camí i aquí tenim a Terminator enganyant (en aquest cas, amb intenció protectora) la mare adoptiva de John Connor:

Llegeix més »

Videojocs – guia per a principiants #06: sobre l’art (part 2)

Fa un temps ens preguntàvem si eren art els videojocs. Una pregunta retòrica, perquè teníem la resposta clara: SÍ! I per si us va quedar algun dubte, aquí teniu la segona part del nostre article sobre Art i Videojocs.

Les característiques especifiques

La primera part del nostre article sobre els videojocs i l’art acabava amb una promesa: que en algun moment del futur parlaríem sobre la interactivitat i sobre el fet que, si volguéssim buscar l’esperit artístic dels videojocs, ho hauríem de fer submergint-nos no en aquells aspectes que els vinculen amb les arts més tradicionals sinó precisament en aquells que els diferencien i, per tant, els defineixen.

És en el diàleg entre el jugador i el sistemes dissenyats pels creadors amb les eines al seu abast en cada moment on surten els esclats expressius realment únics. És aquí on un videojoc pot estimular comportaments i fer-nos reflexionar sobre ells, pot modular estats d’ànim, construir mons des del no-res, explorar les possibilitats de narratives no-lineals, fer servir espais virtuals com a texts (en el seu sentit més ampli) que s’han de recórrer per llegir-los o trencar directament les lleis de la física per fer possible experiències como la teletransportació o la ubiqüitat. És a dir, fer servir les partícules elementals de la interacció com a equivalents digitals de metàfores, sinònims, al·literacions, hipèrboles o antítesis.Llegeix més »