Els videoclips més innovadors

Els videoclips són un important camp d’experimentació audiovisual on podem trobar interessants i originals exemples d’animació, imatges generades per ordinador i efectes especials o experiments narratius. Així mateix varis grups i artistes s’han atrevit a experimentar amb  la tecnologia digital i ens han arribat exemples de videoclips interactius com els ja canònics de Arcade Fire (Just a Reflektor o The Wilderness Downtown), apps especial dissenyades per escoltar les obres d’artistes com Bjork (Biophilia), els videoclips en 360º a Youtube o tot just els primers exemples de videoclips per realitat virtual.

Fa uns mesos ja us varem presentar alguns dels videoclips interactius més representatius. Ara us hem fet una selecció dels més recents videoclips que utilitzen la tecnologia digital d’una manera innovadora i original.

Just Like a Woman

Preciós videoclip interactiu animat fruit de col·laboració dels estudis BlindInterlude per encàrrec de Legacy Recordings. Amb el cover del Just Like a Woman de Dylan sonant amb la veu de Jeff Buckley, seguim històries paral·leles clicant diferents panells interactius de manera que és l’audiència qui decideix el to emotiu de l’experiència visual, i també es pot decidir la textura sonora  (guitarra, veu sola, piano, orquestració completa…). Existeixen més de 16.000 combinacions possibles de músiques, a les quals hem d’afegir 73 panells animats que permeten canviar la història. Una combinació enorme de possibilitats! Cliqueu la imatge per visualitzar el videoclip interactiu.

jeff-buckley.gif
Aquesta és la segona col·laboració de Legacy Recordings amb l’estudi de tecnologia interactiva Interlude, amb qui varen crear un dels millors videoclips interactius que s’han fet per la cançó Like a Rolling Stone de Bob Dylan.

Playing with fire

Google Play ha col·laborat amb l’artista australiana independent Elisabeth Rose per crear un original videoclip interactiu pel seu tema Playing with fire. Disponible per moble, tauleta o ordinador hi podeu accedir a través de la seva pàgina web, i podeu jugar amb el mouse o el dit per interaccionar amb les imatges del vídeo i crear petits efectes visuals.

RUN and RUN

El vídeo debut del grup femení japonès de hip hop Lyrical School ha estat rodat en format vertical per tal de proporcionar una experiència original específica en smartphones. Si visualitzem el videoclip des del nostre telèfon sembla que agafi el control del nostre terminal i veiem interactuar les noies amb aplicacions com FaceTime, Twitter o la càmera. Si no fos que està en japonès semblaria que tenim okupes japoneses en les nostres apps!

Body as a band

Amb aquest divertit videoclip interactiu amb The Futureheads podeu descobrir com sonaria el vostre cos si fos una banda de rock tot contestant unes senzilles preguntes sobre els vostres hàbits saludables. Dirigit per Rob Brandon, va ser necessari gravar 54 vídeos diferents. Una campanya digital de l’asseguradora anglesa Bupa ben original.

body-as-a-band

#AlmostForgot

El videoclip #Almostforgot del cantautor, productor i artista visual J Viewz permet que els oients sincronitzin el tempo de la cançó al ritme dels batecs del seu propi cor. Desenvolupat per Hello Monday, utilitza sensors a través de la lent del telèfon per poder seguir el ritme del cor. Està disponible a través d’app per iOS o Android Chrome.

Overhere

El videoclip del single Over Here del grup de hip hop americà  Rae Sremmurd és una experiència interactiva que permet veure totes les possibles imatges i experiències visuals si es col·loquen varis dispositius mòbils junts. A través de la web Overhere.tv, aquest vídeo de Goodby, Silverstein & Partners patrocinada per  Doritos, es converteix en el primer videoclip que millora amb la interacció directa amb els amics.

Crown

Run the Jewles ha publicat recentment el seu últim videoclip gris i tenebrós en 360º a través de l’app de realitat virtual del New York Times (NYT VR), disponible per Google Cardboard per iOS i Android. El videoclip és obra dels estudis de realitat virtual Wevr.

Hey, No Pressure

El cantant Ray Lamontagne ha presentat fa poques setmanes el videoclip de “Hey, No Pressure”, el primer single del seu sisè treball. El videoclip és una col·laboració de l’artista amb l’estudi líder en realitat virtual Jaunt. El podeu trobar disponible per Google Cardboard per iOS i Android o per Samsung VR Gear.

Song for Someone

El vídeo en 360º de U2 incorpora les imatges de Bono i The Edge interpretant Song for Someone, juntament amb imatges d’altres músics i cantants des de casa seva. Una experiència de realitat virtual dirigida per Chris Milk per l’estudi Vrse, disponible a través de l’app de vrse per Cardboard per iOSAndroid o Samsumg Gear VR.

The Fantom

fantom.png

Massive Attack va publicar fa pocs mesos l’app per iOS The Fantom, que permetia escoltar el seu nou àlbum i crear remixos propis que reflectien el propi moviment, l’hora del dia o la nit, la pròpia localització i les captures de càmera, així com sincronitzar-la amb els batecs del cor a través de l’app Heart Rate de l’Apple Watch.

Stonemilker VR

Bjork va presentar el seu primer vídeo en 360º en ocasió de la seva retrospectiva al MOMA  a mitjans de l’any passat, fet en col·laboració amb l’estudi Vrse. Fa pocs mesos va presentar una app per iOS per poder disfrutar d’una experiència més immersiva del videoclip.

Dangerous

El videoclip Dangerous del grup Def Leppard ha estat el primer que s’ha presentat en exclusiva mundial a través de la plataforma de videojocs Guitar Hero Live. Una aposta original per arribar als fans!

 

 

 

Imma Garcia

L’art digital fa més lluminoses les nits d’hivern

Els dies foscos de l’hivern són escollits per algunes ciutats per afegir una nota de color i calidesa a les ciutats amb l’exhibició d’obres que realcen la bellesa de la ciutat de nit i l’omplen de vida i color. Us parlem dels festivals de la llum.

Les ciutats són un conjunt de carrers, avingudes i edificis una mica grisos i repetitius, amb algunes taques de naturalesa verda en parcs i jardins i algunes intervencions arquitectòniques de gran volum com estacions, auditoris o teatres, grans centres comercials o de negocis, i edificis en alçada singulars, moltes vegades lligats als famosos arquitectes estrella. És en els centres antics de les ciutats on es concentren normalment alguns edificis antics amb una certa o gran bellesa arquitectònica que aporten una mica de calidesa i color a la aborrida i freda ciutat… A l’hivern fa fred i la ciutat encara sembla més gelada i fosca, especialment de nit, i els habitants es mouen pels carrers sense fixar-se en allò que els envolta. Per això, principalment en ciutats del nord d’Europa on la nit és més llarga, s’han creat els festivals de la llum. Us en parlem dels més interessants.

Londres

El Festival Lumiere va tenir lloc als carrers i places de Londres del 14 al 17 de gener de 2016. Organitzat per Artichoke, més d’un milió de persones varen experimentar 30 instal·lacions de llum, mappings, instal·lacions interactives o pantalles digitals al carrer.

Entre les instal·lacions va destacar 1.8 London, escultura aèria de Janet Echelman al bell mig de Oxford Circus. L’obra s’il·lumina de nit amb les projeccions de llums de color que es determinen a partir de la interacció amb membres del públic, que pot utilitzar el seu mòbil per seleccionar els colors i patrons que es mostren. El nom 1.8 es refereix a la quantitat de temps en microsegons que el dia terrestre es va escurçar com a resultat del terratrèmol i tsunami del Japó de 2011. La forma de l’escultura està inspirada per les dades de l’alçada de l’onada del tsunami a mesura que es movia per l’Oceà Pacífic.

L’artista francès Patrice Warrener va pintar digitalment la West Gate de la Westminster Abbey amb la seva colorista obra The Light of the Spirit, on empra el seu sistema d’il·luminació policromàtica Chromolithe. A Grosvenor Square es va instal·lar una icònica cabina telefònica plena de peixos exòtics. L’obra Aquarium de Benedetto Bufalino & Benoit Deseille ens recorda com de diferent és la nostra relació amb la telefonia i la recent conversió d’aquestes cabines en un espai buit d’utilització pública. I mentrestant, a King’s Kross la instal·lació interactiva Light Graffiti de Floating Pictures convidava a l’audiència a utilitzar el seu smartphone o altres fonts de llum per pintar el seu entorn, convertint-se en una mena de pinzell digital. El col·lectiu francès Groupe LAPS va portar llum i moviment a la Liberty House amb el seu projecte Keyframes, una instal·lació escultòrica animada on figures de LED doten de vida i expressivitat la façana de l’edifici.

Helsinki

El festival Lux Helsinki va omplir de color la freda ciutat nòrdica de Helsinki del 6 al 10 de gener de 2016.

Entre les diferents instal·lacions que es varen mostrar en un ambient gèlid, destaquen Cloud dels canadencs Caitlind r.c. Brown & Wayne Garrett, una escultura interactiva creada a partir de sis mil bombetes incandescents, que es poden apagar o encendre a través de les cadenes que pengen del núvol, i l’espectacular Ilon kuvia (Images of Joy), un mapping obra de vuit artistes que es projecta sobre la gran catedral de la ciutat.

Amsterdam

L’Amsterdam Light Festival va omplir de vida i color els freds carrers i canals de la ciutat holandesa del 28 de novembre de 2015 al 17 de gener de 2016. Els visitants varen poder gaudir d’una quarantena d’escultures i instal·lacions de llum tot passejant pels carrers o navegant pels canals de la ciutat. Algunes instal·lacions també eren interactives, com les aus de Birds fly around you de Shimada Masamichi o Social Sparkles de Studio Toer.

Barcelona

En ocasió de les properes Festes de Santa Eulàlia tindrà lloc a Barcelona un festival de la llum entre l’11 i el 14 de febrer de 2016.  Aquesta nova edició de Llum BCN pretèn sorprendre de nou als ciutadans i visitants amb les creacions lumíniques d’artistes de reconegut prestigi i nous talents, que en fer-se fosc, transformaran la fisonomia del centre de Barcelona.

El festival és una suma de noves mirades i aproximacions creatives on conflueixen la tradició, l’art i la tecnologia gràcies a la màgia de la llum i al talent d’alumnes i professors d’escoles de disseny, il·luminació, arquitectura o interiorisme de Barcelona, i a la col·laboració de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI).

Us proposem que doneu una volta per Ciutat Vella, on trobareu que edificis històrics, places i patis es converteixen en els escenaris de mappings, espectacles i instal·lacions que utilitzant la llum com a matèria primera, oferiran sensacions completament diferents a les que poden experimentar en aquests mateixos espais durant la resta de l’any.

A la Plaça Sant Jaume trobareu el projecte de Onionlab i Smow Intrincat, una coreografia harmònica entre elements físics i sensorials que combina dotze pèndols lumínics amb projectors làser i diverses màquines de fum distribuïdes per la plaça de Sant Jaume. Onionlab també presentarà un mapping 3D estereoscòpic a la Plaça del Rei, Axioma.

També trobarem instal·lacions d’artistes com Xevi Bayona i el seu joc interactiu Toca la Campana a la plaça Sant Just i Pastor o Fèlix Vinyals amb A cor obert, una instal·lació que s’il·lumina al ritme dels batecs dels nostres cors.

I més…

Fa un parell de mesos va ser la ciutat d’Olot la que va il·luminar els seus carrers i monuments amb instal·lacions de llum i foc en el Festival Lluèrnia (tal i com us varem explicar aquí). Una altra proposta interessant que podeu trobar durant l’estiu a Catalunya és el Festival Internacional de Mapping de Girona, que projecta imatges sobre molts dels edificis emblemàtics del barri vell de la ciutat de Girona.

Imma Garcia

Coca-Cola i la seva darrera campanya interactiva

Coca-Cola ha creat una sèrie de sorprenents i efectius anuncis per promocionar la Coke Zero (per ara, només als EUA) amb accions “bevibles” i aplicacions tecnològiques.

Amb l’ús de l’app Shazam, quan surt a l’anunci la frase “Shazam now to drink” es pot emular l’ompliment d’un got en el teu smartphone. I si ho fas, pots tenir una Coca-Cola Zero gratis.

Ho pots veure en aquest vídeo:

I ja que parlem de Coca-Cola, la marca de begudes ha llançat una interessant campanya a l’Orient Mitjà que durarà el temps del Ramadà. Les llaunes no porten cap marca, cap logo. Només la frase “Labels are for cans, not for people” (les etiquetes són per a les llaunes, no per a la gent).

Per donar a conèixer aquesta campanya, van fer una trobada de gent diversa que no es coneixia i els van fer seure al voltant d’una taula a les fosques. Cadascú es va descriure i van parlar de les coses que tenien en comú. Quan les llums es van obrir, es va poder veure la sorpresa en adonar-se que no hi havia relació entre la imatge que uns s’havien fet dels altres i la realitat.


.

.

.

Marisol López

Dansa i tecnologia

L’aplicació de les noves tecnologies en el món de les arts escèniques ha permès la generació de canvis en la concepció i l’escenificació de les obres. És en el món de la dansa on aquests canvis han estat probablement més fàcils d’incorporar. Els coreògrafs i escenògrafs han trobat en les possibilitats tecnològiques del videomàpping i les projeccions interactives un nou camí per explorar les possibilitats d’expressivitat i plasticitat al poder integrar les projeccions amb el moviment del cos.
.
Hem seleccionat una mostra d’espectacles de dansa que incorporen l’aplicació de les noves tecnologies per la seva bellesa, plasticitat, originalitat o simplement perquè ens han agradat. Hi podreu trobar imatges on la dansa es barreja amb projeccions interactives que detecten el moviment, videomappings, terres interactius i treballs d’il·luminació espectaculars.
.
Pixel (2014)
L’últim treball de Adrien M /Claire B és aquesta vibrant obra on 11 ballarins evolucionen en un ambient visual visual conjugant poesia, hip-hop i circ amb coreografia de Mourad Merzouki.
.
Apparition (2013)
Performance de dansa interactiva generada en temps real dirigida pel compositor, coreògraf i media-artista  austríac Klaus Obermaier en col·laboració amb l’Ars Electronica Futurelab.
.
Le Sacre du Printemps (2012)
Espectacle de dansa estereoscòpica en 3D generada en temps real i concert amb orquestra en directe de l’artista Klaus Obermaier i Ars Electronica Futurelab. L’espectacle compta amb la col·laboració de la Bruckner Orchestra Linz dirigida per Dennis Russell Davies.
.
Cinématique (2010)
Una altra obra de Adrien M / Claire B: un somni poètic ple de projeccions en forma de lletres, línies, punts i números que conformen el paisatge amb el que interactuen els ballarins..
.
Cube (2013)
L’artista japonès Daito Manabe va col·laborar amb la companyia de dansa elevenplay per crear les videoprojeccions d’aquesta colorista peça.
.

Glow (2008)

Una peça dels australians Chunky Move amb coreografia de Gideon Obarzanek i treball visual de l’alemany Frieder Weiss, on les projeccions reaccionen al moviment del cos de la ballarina, il·luminant-lo i convertint-se en una extensió d’aquest.

Seventh  Sense (2011)

Aquesta espectacular obra de la companyia de dansa taiwanesa Anarchy Dance Theatre en col·laboració amb l’empresa de disseny multimèdia Ultra Combos, utilitza la projecció de mappings en 3D que detecten i reaccionen al moviment dels ballarins segons la superfície on es projecten i el moviment que es realitzin.

Mortal Engine (2008)
Una altra peça del coreògraf australià Gideon Obarzaneks per la companyia Chunky Move que ens porta al món post-apocalíptic de la novel·la Mortal Engine de Philip Reeve a través de tecnologies de llum i so interactives.
.
Light Music (2004)

El belga Thierry De Mey, compositor i director de cinema, va crear aquesta petita performance amb el percussionista Jean Geoffroy per explorar les possibilitats de les tecnologies sensibles al moviment. El resultat va ser un punt de trobada entre la coreografia i la composició musical, una frontera entre el moviment i la creació del so a través del moviment només de les mans.

Adapting for distortion (2008)

Hiroaki Umeda és un coreògraf i artista de vídeo de Tokio. Crea obres amb la seva companyia S20 on recrea entorns visuals fascinants, minimalistes i radicals, amb ritmes i textures sonores, efectes de vídeo minimalistes i remolins visuals..

Holistic Strata (2011)

Una altra peça de Hiroaki Umeda on es perd en un camp infinit de partícules  lluminoses que interactuen amb ell.
.
Atomos (2013)
Wayne McGregor ha estat amb Random Dance un dels pioners en la incorporació de l’animació, ballarins virtuals o arquitectures 3D, havent arribat a crear Becoming, un software digital interactiu desenvolupat per ser una eina de suport a la creació coreogràfica.
.
Avatar*(2009)
A casa nostra també podem trobar treballs on s’exploren les possibilitats de la tecnologia aplicada a la dansa. Aquest solo de dansa de la companyia catalana Erre que Erre que pren com a partida la investigació i interacció d’un cos en moviment sobre un espai virtual i interactiu: el Lifefloor. Aquesta tecnologia la poden gaudir els vostres nens petits en l’espectacle interactiu Little Night.
.
Trinity  (2013)
Performance de dansa interactiva amb coreografia de Iris Heitzinger i visuals d’Oscar Sol que es va presentar a l’IPAM de 2013.
.
Processus Bilatéral d’Influence (2014)
Projecte multiformat de la companyia catalana Kònic thtr. Una creació site specific per a dansa, música i imatge en moviment. El concepte de cos sonor, la relació interactiva entre el cos i la música, servirà per incidir sobre l’espai sonor, amb la dansa de Victoria Macarte, la performance de Rosa Sánchez i la música d’Alain Baumann.
.
Dancing with light (2012)
El col·lectiu americà  pluridisciplinar Quixotic Fusion, que barreja dansa, circ, arts aèries i videomapping,  va crear pel TED una petita peça de dansa amb projeccions.
.
Emergence (2014)
Creat pel coreògraf John McCormick, aquest duet entre ballarí i un “agent d’intel·ligència artificial” utilitza la captura dels moviments del ballarí per interpretar-los de manera vibrant a través de vistoses projeccions.
.
Biped (1999)
El famós coreògraf Merce Cunningham va ser pioner en l’ús de tecnologies digitals. A Biped els moviments de les ballarines es reprodueixen en projeccions de formes humanes esquemàtiques.
.
The Alchemy of Light (2012)
Una petita i deliciosa performance en viu de l’artista multimèdia dandypunk amb videomapping. Un storytelling ben especial amb una mica de moviment.
.
The Midas Project (2011)
MIDASpaces estan especialitzats en la creació d’espais virtuals interactius. Amb el ballarí Tom O’Donnell, varen crear una performance de dansa improvisada en cinc moviments,  representant la relació  sempre canviant entre l’home i la tecnologia.
.
Flow 1 (2013)
Els berlinesos prince_mio han utilitzat kinect per capturar els moviments dels ballarins i crear gràfics interactius que acompanyen els passos de hip hop  dels ballarins. També han creat una nova eina, Pathfinder, un llenguatge visual que recrea coreografies a partir del breakdance i altres danses urbanes.
.

Eng-er-land (2005)

Aquesta obra dels britànics Phoenix Dance Theatre és fruit de la col·laboració entre el coreògraf, Darshan Singh Bhuller  i els experts en multimèdia KMA. Una ciutat generada per ordinador es projecta sobre l’escenari tot responent i interaccionant amb els moviments dels ballarins.
.
@PU_P3TS (2014)

Obra del col·lectiu artístic interdisciplinar Le Clair Obscu, és una performance que es troba a mig camí entre el teatre, la dansa i la incorporació de la tecnologia per ordinador a l’art, explorant el fenomen de la sinestesia, les funcions de l’esperit humà i la consciència humana.

Dance 1 (1979)
La premiada obra Dance 1, coreografia de Lucinda Childs,  reunia filmacions de l’artista conceptual Sol LeWitt i música de Philip Glass.  La incorporació del vídeo que projectaba cossos virtuals sobre cossos reals, és el primer exemple que podem trobar d’incorporació de les noves tecnologies en les coreografies contemporànies.
.
Pleiades (2013)
El col·lectiu japonès enra busca crear espectacles que incorporen des de ballet al kung fu emprant la projecció de gràfics amb els que interactuen els intèrprets.
.
Black Sun (2009)
Kagemu és la unió de l’artista japonès Nobuyuki Hanabusa i el ballarí Katsumi Sakakura. Utilitzen projeccions digitals amb una barreja de street dance, arts marcials, teatre tradicional japonès  i iconografia japonesa per crear un potent espectacle visual.
.
Phantom (2014)
La japonesa Wrecking Crew Orchestra presenta un espectacle de dansa urbana espectacular amb l’ús de vestits lluminosos i un potent joc de llums.
.

Encoded (2012)

Els australians Stalker Theatre varen crear aquesta performance de dansa aèria  immersiva que empra les últimes tecnologies per a projectar un ambient digital que respon als moviments dels ballarins.
.
Urban Tale (2012)
Un espectacle per a espais urbans que conjuga dansa vertical, videoprojeccions, drones i música en viu de la companyia de dansa aèria Cafelulé.
.
Wanted (2013)

eVenti Verticali va portar aquesta tardor a Catalunya aquest espectacle de dansa vertical amb videoprojeccions on els ballarins interaccionen amb la pantalla com si fos un videojoc dels anys vuitanta.

La dansa no ha utilitzat només les noves tecnologies per la creació d’una escenografia més o menys interactiva amb la qual interaccionar, sinó que també ha iniciat en els últims anys una relació experimental amb la intel·ligència artificial.
.
A duet of Human and Robot (2013)
El coreògraf Huang Yi té un company ballarí especial, el robot Kuka. Una delicada interacció entre home i màquina.
..
Industrial Improvisation (2013)
La dissenyadora Chryssa Varna investiga com el disseny cinètic i els robots industrials poden captar i interaccionar amb la complexitat del moviment propi de la dansa contemporània.
.
Robot! (2013)
És ciència ficció? Pot un robot expressar-se amb la mateixa sutilesa, delicadesa i transmetre’ns tots els sentiments d’un ballarí humà? Una creació de la Compañía Blanca Li amb la col·laboració de Maywa Denki i Aldebaran Robotics, creadors del robot Nao.
.
Dance with Drones (2014)
L’artista japonès Daito Manabe (Rhizomatiks) ens porta la companyia elevenplay ballant amb drones. Ja ho varem dir fa uns mesos, increïble!
.
No hauriem d’oblidar que un altre camp que els coreògrafs fa molts anys que treballen és el de la videodansa, on a banda del creixent ús de videomappings i altres eines audiovisuals, les millores tecnològiques de les càmeres i tècniques de filmació estan permetent treballs molt interessats.
.
Francesca da Rimini (2014)
Tarik Abdel-Gawad ha gravat amb gran precisió i amb l’ajuda d’un sistema de càmeres controlades per robot aquest ballet de Tchaikovsky amb els ballarins del San Francisco Ballet Maria Kochetkova i Joan Boada.
.
Waltz on the Wall (2014)
Les càmeres GoPro també arriben a la dansa, tal i com podem veure en aquesta gravació dels ballarins Amelia Rudolph i Roel Seeber.
.
Imma Garcia

Una catifa interactiva digital cobreix el terra d'un castell

A Digital Magic Carpet Covers the Floor of an Italian Castle

Sophia Callahan. THE CREATORS PROJECT. 30/10/2014


Atop a lush green hill in the Apulia region of Southern Italy sits the Castel Del Monte, an Italian castle constructed in 1240. In the 18th century, all of the interior marble was removed, leaving only the stone behind. It’s the perfect backdrop for Miguel Chevalier’s Magic Carpets: an interactive digital animation of medieval tapestries mixed with psychedelic colors and waves, projected from above onto the castle’s octagonal floor.

Chevalier’s mesmerizing Magic Carpets previously covered the floors of the Sacré Coeur in Morocco. For this iteration, Chevalier was intrigued by the “tradition of the mosaic which has a strong presence in Italy and which prefigures the pixel,” according to the video description. Like at the Sacré Coeur, the pixels in the projection move with the music to form lava- and amoeba-like movements and shapes, which react to the movements of the visitors walking on it.
“This world of colors and shapes in movement takes us, as in a giant kaleidoscope, on an imaginary, poetic voyage,” describes Chevelier. Music by Jacopo Baboni Schilingi complements the imagery, creating the auditory experience of entering a futuristic void.

Watch Chevalier create an alternate universe by juxtaposing the hypnotizing graphics of Magic Carpets against ancient architecture:

.

Llegiu l’article sencer aquí.

Tornen els videojocs escrits

El regreso de los videojuegos escritos

ABC, L. Cano, 22/09/201

Los juegos de compañías independientes, las aplicaciones para móviles y los «e-books» han despertado de nuevo el interés por la ficción interactiva y las aventuras conversacionales

Imatge de «Device 6»

(…)

Los juegos de compañías independientes, las aplicaciones para móviles y los libros electrónicos han despertado de nuevo el interés por la ficción interactiva.

Las aventuras conversacionales hoy no son exactamente como en los años ochenta, cuando vivieron su época dorada. Entonces, en las más exigentes, el jugador debía escribir en el teclado comandos de acción a preguntas planteadas por la computadora, a veces a un ritmo frustrante, como por ejemplo: «La puerta está cerrada, ¿qué haces?> Abrir puerta > La puerta está cerrada, ¿qué haces? > Coger llave y abrir puerta > La puerta está abierta, ¿qué haces? Entrar a la habitación». Y seguir y seguir lleno de paciencia y de imaginación. El texto árido dio paso cada vez más a ilustraciones, luego a personajes interactivos, y al final a las aventuras gráficas, donde el ratón arrinconó definitivamente a las teclas.

Nuevas obras escritas

Los nuevos videojuegos basados en la escritura están más enfocados a la interacción directa con una mécanica sencilla y, sobre todo, más ágil. La historia sigue siendo una narración litararia, pero el jugador no necesita escribir directamente, aunque sí leer mucho y, sobre todo, pensar. Cada vez son más los títulos que han sido acogidos por crítica y público. El videojuego «Device 6», lanzado a finales del año pasado, ha ido ganando popularidad a lo largo de 2014 hasta ser uno de los más vendidos en la tienda de aplicaciones de Apple. Una historia de misterio con estética de James Bond, adornado con ilustraciones, pero basado en la narración escrita repartida en capítulos. Los enigmas se despejan frase a frase mediante decisiones acertadas.

El juego «A Dark Room» es todavía más esquemático. El jugador debe mantener vivo un fuego en habitación en un entorno compuesto exclusivamente por caracteres. La abstracción es absoluta, pero también la lógica y la jugabilidad a partir de la respuesta a los sucesivos textos. [Se puede jugar gratis desde el ordenador a «A Dark Room», en inglés]. No son casos aislados. Los estudios británicos Inkle se dedican desde hace tres años a crear juegos interactivos con aire de cuento. Aplicaciones de juegos para móviles que aúnan las ilustraciones con la literatura, con la base de textos como conductor de la acción.

Con un espíritu de la serie clásica «Elige tu propia aventura», la ficción interactiva también ha regresado tímidamente a la literatura, facilitado por los libros electrónicos y los dispositivos táctiles. Las páginas de diarios como «The New York Times» ya recogen reseñas de títulos para «e-books» escritos para una lectura no lineal. Es el caso de «Blood & Laurels», una novela sobre la Antigua Roma, con posibilidad de dirigir las motivaciones de los personajes. Las ambiciones estilísticas de estas obras, en manos de autores en proceso de experimentación, están todavía lejos de Julio Cortázar y su «Rayuela». (…)

Llegir l’article sencer