El nostre regal: una nadala generada per Intel·ligència Artificial

La Direcció General d’Innovació i Cultura Digital us vol felicitar les festes amb una nadala generada amb intel·ligència artificial. Ha estat creada per taller Estampa mitjançant el mal alumne, la seva intel·ligència artificial de generació de text.

El mètode emprat consisteix en l’entrenament d’una xarxa neuronal amb textos semblants als que la IA ha de crear. En aquest cas, s’ha “alimentat” la xarxa amb cançons de Nadal i d’aquesta manera s’ha ajustat l’aprenentatge cap a aquest estil i així la xarxa ha agafat l’estil i el vocabulari relacionats amb les cançons de Nadal. Un cop entrenada, aquesta xarxa neuronal genera molts textos nous a partir de les ordres donades: se li proposa una paraula (o frase) i la xarxa neuronal crea els versos a partir d’aquí. Taller Estampa ha escollit fragments d’aquests textos generats i els ha combinat per obtenir el text final. 

A continuació podeu gaudir d’aquesta nadala tan poc ortodoxa i més endavant encara trobareu un vídeo on podreu veure, si teniu curiositat, com s’ha creat. Desitgem que us agradi i, sobretot, que tingueu unes bones festes! 

En aquest any estrany
Neix una cançó de Nadal.
Oh, que és Nadal;
Per la neu ja és Nadal!

Quan a Betlem és passat
Una cançó
De Nadal en una nit ja dorm
I aquesta cançó
D’amor encén el foc.Llegeix més »

La IA promou la modernització del sector de la cosmètica

Quan sentim a parlar d’intel·ligència artificial la idea que sovint ens ve al cap és la de robots humanoides al més pur estil Blade Runner, o pissarres plenes d’algoritmes incomprensibles. Però avui ens proposem demostrar que la intel·ligència artificial no és cosa de ciència-ficció o quelcom només desxifrable per un grup de científics, sinó que hi podem accedir fins i tot a través del món de la bellesa.

L’últim any, l’emprenedora nord-americana Atima Lui ha aconseguit revolucionar el sector de la cosmètica amb la creació de Nudemeter, una Intel·ligència Artificial que t’ajuda a esbrinar quina base de maquillatge s’adapta millor al teu to de pell. I és que triar un color de base que sigui el perfecte pel teu to de pell sempre ha estat un problema per a totes les dones (les principals consumidores d’aquests productes). Aquesta situació es converteix en una tasca gairebé impossible per a les persones amb tons foscos, ja que l’oferta que les marques els hi ofereixen és molt més limitada.Llegeix més »

Fresc & Freak: desembre 20

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Llegeix més »

MAAP-article

Elon Musk és un home ple de sorpreses. Cada una de les seves presentacions sembla més esbojarrada que l’anterior. La darrera: el proper any vol organitzar curses de cotxes teledirigits a la Lluna. Tot això ho organitzarà l’empresa Moon Mark conjuntament amb Lunar Otupost, que crea vehicles per missions extraterrestres. Es farà una crida a estudiants de secundària per dissenyar els cotxes juntament amb mentors com dissenyadors de Ferrari o McLaren. Els millors projectes s’enviaran al satèl·lit amb els Falcon 9 de SpaceX, l’empresa de Musk. El llançament està previst per octubre de 2021.

Si teniu un pis petit i no us cap l’arbre o no teniu temps ni ganes de muntar el pessebre, o la il·lusió de la vostra vida és tenir un petit cor cantant-vos nadales al menjador de casa (això darrer és ben estrany), no us preocupeu. Si teniu un projector, tot està resolt. Mireu les opcions que us dona AtmosFX. Trieu la decoració virtual que us agrada més, descarregueu-la i a qualsevol televisió, monitor, paret o vidre tindreu allò que us vingui més gust.

Deepfake: més enllà de la desinformació

El deepfake, la tècnica d’intel·ligència artificial que permet simular situacions i persones, no para d’evolucionar per ser més ràpida, fàcil de fer servir, i realista. Cada vegada serà més fàcil falsejar vídeos, creant una sensació de desinformació general. Però podem trobar-li altres usos al deepfake, que no siguin necessàriament negatius?

El deepfake és una tècnica de síntesi d’imatges basada en la intel·ligència artificial. A través de la manipulació de fotografiesvídeos i sons, es simula, amb gran realisme, l’existència de persones, objectes o situacions inventades. Amb aquesta tècnica es poden fer dir coses a persones que mai les han dit, i pe tant és molt fàcil crear i difondre fake news utilitzant aquesta eina. 

En un moment en què les fake news son més nombroses que mai, tecnologia com la del deepfake pot fer que la nostra confiança en els mitjans de comunicació, i en la informació en general, disminueixi.  A mida que la tecnologia avança, els programes son cada vegada més eficients, pràctics i fàcils d’usar, per la qual cosa cada vegada es crearan més continguts, que seran més realistes, i que a més seran més difícils de controlar. Per això és important contrastar la veracitat de la informació que rebem a través de les xarxes o veiem a internet. Els humans som capaços de detectar un deepfake si ens fixem en el parpelleig o els canvi de to de la pell en un vídeo, però aquesta identificació requereix atenció, per una banda, i la consciència que vivim envoltats de notícies falses i que per tant cal estar atents. 

El deepfake, però, també pot ser utilitzat com a crítica i advertència sobre el risc de la proliferació, precisament, de vídeos fets amb aquesta tècnica. Al 2018, l’actor i cineasta nord americà Jordan Peele intentava advertir-nos dels perills del deepfake i de la necessitat de pantejar-nos l’autenticitat del que veiem a internet. En un vídeo creat amb intel·ligència artificial, Peele s’apoderava de la imatge d’Obama i el feia parlar, mostrant-nos com de fàcil és enganyar l’usuari amb la tècnica del deepfake

Llegeix més »

Fresc & Freak: novembre 20

Fresc & Freak és una secció mensual que vol recollir notícies curioses, estranyes, divertides, i potser no directament relacionades amb la tecnologia però sí amb el món transmèdia i amb la innovació, amb un resultat freak i creatiu.

Llegeix més »

Segurament coneixereu el joc de moda, l’Among Us. Un joc col·laboratiu per mòbil que acumula 90 milions de descàrregues. El videojoc està ambientat en una nau espacial on els jugadors han de fer unes tasques. Però un dels jugadors és un impostor i per guanyar ha d’assassinar els altres sense ser descobert. Un joc molt divertit amb una imatge senzilla i funcional. Un grup d’actors han creat un documental que recrea les situacions del joc, amb escenaris realistes i una molt bona producció. I amb un impostor, és clar! Si sou fans del joc, no us perdeu el curtmetratge!!!

Aquest robot, el Monster Wolf, està instal·lat a la ciutat de Takikawa (Hokkaido, Japó) i la seva funció és evitar els atacs dels óssos, fent moviments i sorolls. 157 persones van ser atacades pels óssos el 2019. Però des que es van instal·lar els Monster Wolves, no s’ha produït cap atac, segons informa The Guardian. Els ossos negres i els llops solien compartir les regions del centre i del nord del Japó, però els llops es van extingir per la caça. En certa manera, els robollops són els seus fantasmes moderns.

10 notícies que no et pots perdre aquest novembre

Hem recollit les notícies i els articles del mes de novembre que no us podeu perdre. Poseu-vos al dia en 10 minuts!

1⃣▶ Si seguiu aquest blog ja sabreu que ens interessa molt l’evolució de la intel·ligència artificial i les seves aplicacions en el nostre dia a dia. Una de les darreres aplicacions (i no precisament la més legítima) és el vishing, la suplantació de la veu. La paraula mateixa ja ho indica, contracció de voice physhing, la suplantació de la identitat amb finalitats fraudulentes. Us preguntareu si és fàcil aplicar aquesta tècnica. Tal com estan passant amb els deepfakes (els muntatges hiperrealistes en vídeo), per poder fer aquesta suplantació cal tenir prou mostres d’àudio que permetin recrear la persona que es vol suplantar o imitar, i per això és comú que només es facin amb personatges populars, com actors o polítics. Tot i així, ja existeix un programari, Lyrebird, que permet generar veu sintètica a partir d’una petita mostra de pocs minuts d’àudio. Amb aquesta aplicació, el periodista Ashlee Vance va xerrar amb la seva mare, que no va distingir que parlava amb un ordinador i no amb el seu fill.

Però també s’està intentant crear eines per detectar el vishing. Són els anomenats ASV (Automatic Speaker Verification). Google va alliberar recentment un conjunt de dades amb parla sintetitzada perquè els investigadors aconsegueixin millorar la detecció de les falsificacions. Es treballa pensant que properament qualsevol smartphone vindrà de sèrie amb detectors de vishing entre els seus sistemes de seguretat.

Com sempre, la ciència ficció obre el camí i aquí tenim a Terminator enganyant (en aquest cas, amb intenció protectora) la mare adoptiva de John Connor:

Llegeix més »