Després de suspendre el programa de l’edició passada, el novembre va tornar a la capital garrotxina Lluèrnia, el festival del foc i de la llum. Més de 50 instal·lacions i noves rutes que, des de la posta de sol fins a la mitjanit, van tornar a il·luminar la ciutat d’Olot.
Artistes i professionals de diferents àmbits, juntament amb els alumnes de l’Escola d’Art de Catalunya i dels instituts i escoles de la Garrotxa, van presentar obres creatives i efímeres que desprenien la intel·ligència i perspicàcia amb què havien estat ideades.
Algunes eren simples espectacles visuals, i d’altres manifestaven problemàtiques com la contaminació en el món animal o les ombres i les llums que es troben pel camí els adolescents.Read More »
Per cinquè any consecutiu, el 12 de novembre la capital de la Garrotxa va tornar a obrir les seves portes a Lluèrnia, el festival on el Foc i la Llum en són els protagonistes.
Com en les passades edicions, el festival va començar quan el sol es va pondre, deixant la ciutat en la penombra. Tot i que aquella nit la lluna estava esplèndida, van ser les 43 instal·lacions les encarregades d’il·luminar carrers i carrerons de la ciutat. Punts de llum orientatius i informatius, olotins, garrotxins i turistes curiosos, es passejaven pel nucli creant, juntament amb les instal·lacions, un ambient càlid i també màgic que ajudava a restar importància a les baixes temperatures que acompanyaven l’esdeveniment (perquè, siguem realistes, a 12 de novembre a Olot fa fred!).
Un mapa ben traçat indicava on es trobaven les diferents instal·lacions, amb una breu explicació que ajudava a treure millors conclusions de les diferents metàfores lumíniques que s’exposaven. Entre aquestes s’hi podia veure el projecte “Sota una col” dissenyat per Clara Riera. Convertint a tots els espectadors en Patufets, la Plaça de l’Arxiu quedava totalment coberta d’esferes verdoses que ajudaven a recrear l’ordre vegetal i el ritme cromàtic que neix de la terra mateixa.
El passeig del Firal (pels que no coneixeu Olot, la rambla principal de la ciutat) quedava cobert per una immensa catifa vermella, il·luminada per diferents fanals coberts amb peces de roba que li donaven un aire majestuós. La idea de Marta Aumatell era convidar a tots els públics a realitzar “L’últim ball” al Firal.
Sota una col
L’últim ball
Algunes carrers més enllà, quedava la Plaça Campdenmàs, decorada amb petites espelmes que il·luminaven la superfície blava que la cobria, representant el mar. Sobre d’aquesta composició hi descansava un vaixell amarrat. De fons un equip de música recreava el soroll de les onades del mar que ajudaven a ubicar i a entrar de manera directa a l’escena, anomenada “Mediterràniament”. Amb aquesta, el grup AOAPIX volia unir-se al crit unànime contra la barbàrie que s’està produint dia rere dia al Mediterrani central, homenatjant les seves víctimes.
No només arquitectes i associacions van unir-se al festival: les escoles d’Olot i Comarca també van voler aportar el seu raig de llum, recreant dins d’unes estructures metàl·liques situades al llarg del carrer Fontanella, diferents ciutats lumíniques que apareixen en l’obra d’Italo CalvinoLes ciutats invisibles.
Mediterràniament
Les ciutats invisibles
Tractant-se de foc i de llum, no podia faltar en el festival l’aparició de la Fura dels Baus. Associats amb la Cooperativa la Fageda, van aconseguir reunir a tots els assistents al voltant de l’enorme grua que, acompanyada de la veu de la Marina Rossell, subjectava a uns 40 metres d’alçada una xarxa humana que es movia al seu compàs. Valors com cooperació, valentia o èxit es van associar a l’espectacle anomenat “Teixint vides” que, decorat amb focs artificials, no va decebre a ningú.
Per últim, la composició feta per l’arquitecte que tan va destacar l’any passat, Xavier Bayona, amb la recreació del cràter del volcà. Aquest any va optar per reproduir el projecte “Windows 51”, que va dur a terme a la fàbrica d’Estrella Damm de Barcelona, amb la col·laboració de Jaume Tané i Norbe Fernàndez. Situada al costat del riu il·luminat, la banda de músics Jazz de Copes, col·locats a la terrassa de la fàbrica Can Jombi, acaparava el sentit auditiu dels visitants, que dirigint-se cap a aquesta, veien com les 51 finestres quedaven il·luminades de diferents colors, al mateix ritme que avançava el compàs. La composició vistosa va tornar a estar a l’alçada de l’espectacle esperat.
Si aquest estiu heu estat viatjant per arreu potser heu estat dels afortunats que han pogut gaudir d’alguns festivals i exposicions d’art digital que han presentat propostes ben originals i curioses. Però per si sou dels que com nosaltres ens hem hagut de conformar amb seguir-ho des de la distància, aquí us hem preparat una selecció de les que més ens agradat.
Jugant a un Tetris gegant
El organitzadors del Festival d’Innovació DLD de Tel Aviv, que tindrà lloc del 24 al 29 de setembre, han utilitzat l’enorme pantalla de 3.000 metres quadrats i 480 LEDs de colors que està instal·lada a l’edifici principal de l’Ajuntament de la ciutat per promocionar el festival. Però enlloc de mostrar els habituals avisos i publicitat municipal el públic ha pogut jugar a videojocs amb aquesta pantalla! La iniciativa ha estat tan ben rebuda i es varen fer tantes cues, que la iniciativa s’ha allargat varies setmanes. A la plaça davant de l’edifici es varen instal·lar un parell de joysticks de 1,5 metres connectats inalàmbricament a una placa Arduino que tenia instal·lats jocs mítics com Snake, Pong i Tetris que es projectaven a la pantalla de l’edifici.
The Lab
El organitzadors del macrofestival de música de capçalera Coachella han creat Panorama, un nou festival dedicat a la música, la tecnologia i l’art a Nova York. A banda de gaudir de grans concerts pretenia obrir camí al que creuen que és el camí dels festivals del futur: oferir experiències audiovisuals. Amb The Lab oferien un pavelló que mostrava mappings a l’exterior, una exposició tecnològica a l’interior i la joia de la corona: una cúpula que proporcionava una experiència immersiva. És aquest el futur dels festivals de música?
White Canvas
El col·lectiu mexicà Cocolab ha creat pel Festival TagCDMX una instal·lació interactiva lumínica pel bell mig de la qual els visitants hi poden caminar i perdre-s’hi. Una instal·lació que experimenta amb el so, la llum i l’espai utilitzant només focus i la música del belga Before Tigers.
Waterlicht Afsluitdijk
El dissenyador Daan Roosegaarde ha presentat un projecte per renovar i donar nova vida al Afsluitdijk (Dic de Tancament) que uneix el Nord d’Holanda amb la Frísia en 32 kilòmetres de carretera amb el Mar del Nord a una banda i el IJsselmeer (Mar Interior) a l’altra. En la seva presentació va tornar a mostrar la seva peça Waterlicht, aquest cop al bell mig del dic, on una inundació virtual mostrava fins a quina alçada l’aigua arribaria sense la intervenció humana, posant de relleu amb l’ús de línies ondulants de llum làser la força i la fragilitat del mar d’una manera molt poderosa i poètica.
Forest of Resonating Lamps
La recent edició de la fira de decoració Maison et objet de París va presentar una instal·lació interactiva del col·lectiu japonès teamlab que consistia en milers de làmpades de vidre de Murano equipades amb LED i sensors que canviaven de color o intensitat segons la presència de públic, permetent als visitants experimentar amb la seva pròpia presència i la dels altres visitants que l’envolten. Una preciosa instal·lació que creava belles cadenes de llum de reacció.
Però el col·lectiu teamlab no ha parat quiet aquest estiu, i ens ha deixat també fascinants obres tant a Resonating Forest on ha il·luminat interactivament els boscos propers d’un antic santuari japonès, com en la preciosa peça Crystal Universe, que permet als visitants submergir-se en un univers tridimensional de llums interactives.
Onde Pixel
L’artista Miguel Chevalier va presentar al Pavelló Unicredit de Milà una instal·lació digital immersiva i generativa que consistia en una gran terra interactiu de 20 metres quadrats que mostrava un conjunt de de patrons i escenes gràfiques creades per l’artista francès a partir de les obres d’art abstracte i cinètic més representatives de la col·lecció de Unicredit.
Lara
Com a resultat de la seva residència artística en el Walk&Talk de São Miguel a les Azores, els artistes brasilers Ygor Marotta i Ceci Soloaga de VJ Suave varen buscar una nova ubicació per les seves habituals projeccions d’animacions al carrer i el resultat va ser unes curioses intervencions en el paisatge natural de l’illa atlàntica.
My whale
Tundra Collective va presentar en el Museu D de Seul una instal·lació immersiva interactiva formada per miler de cel·les hexagonals lluminoses. A través de projeccions de llum de colors i so pretén embolcallar als visitants amb els sons i cançons de les balenes i crear la impressió de trobar-se realment dins del ventre d’una balena.
Però no calia viatjar tan lluny per trobar interessants iniciatives a casa nostra:
Minding Scapes
La tercera edició del FIMG – Festival Internacional de Mapping de Girona va tenir lloc el passat mes de juliol i va omplir de mappings originals les places i els carrers de la ciutat gironina. La proposta guanyadora del concurs professional de videmapping va ser la presentada pels creadors catalans Desilence, duo multidisciplinari format per Tatiana Halbach i Søren Christensen, responsables de l’escenografia de “El petit príncep”) o visuals per a grups com Franz Ferdinand, Keane o Delafé y las Flores Azules.
#Death
A principis d’agost va tenir lloc a les Terres de l’Ebre el Festival Eufònic, una proposta on artistes i creadors visuals i sonors ocupen espais patrimonials, museístics o naturals amb propostes site-specific o adaptades als espais. Entre les moltes propostes que es varen poder veure, com ara l’obra guanyadora del FIMG, us mostrem l’obra que va omplir l’espai modernista de l’Antic Molí d’Oli d’Ulledocona. El treball d’Aleix Fernández, fundador de l’estudi audiovisual Onionlab, és un impressionant mapping contino creat a partir de tuits i hashtags que forma part de la sèrie #wordsofdata.
Els dies foscos de l’hivern són escollits per algunes ciutats per afegir una nota de color i calidesa a les ciutats amb l’exhibició d’obres que realcen la bellesa de la ciutat de nit i l’omplen de vida i color. Us parlem dels festivals de la llum.
Les ciutats són un conjunt de carrers, avingudes i edificis una mica grisos i repetitius, amb algunes taques de naturalesa verda en parcs i jardins i algunes intervencions arquitectòniques de gran volum com estacions, auditoris o teatres, grans centres comercials o de negocis, i edificis en alçada singulars, moltes vegades lligats als famosos arquitectes estrella. És en els centres antics de les ciutats on es concentren normalment alguns edificis antics amb una certa o gran bellesa arquitectònica que aporten una mica de calidesa i color a la aborrida i freda ciutat… A l’hivern fa fred i la ciutat encara sembla més gelada i fosca, especialment de nit, i els habitants es mouen pels carrers sense fixar-se en allò que els envolta. Per això, principalment en ciutats del nord d’Europa on la nit és més llarga, s’han creat els festivals de la llum. Us en parlem dels més interessants.
Londres
El Festival Lumiereva tenir lloc als carrers i places de Londres del 14 al 17 de gener de 2016. Organitzat per Artichoke, més d’un milió de persones varen experimentar 30 instal·lacions de llum, mappings, instal·lacions interactives o pantalles digitals al carrer.
Entre les instal·lacions va destacar 1.8 London, escultura aèria de Janet Echelman al bell mig de Oxford Circus. L’obra s’il·lumina de nit amb les projeccions de llums de color que es determinen a partir de la interacció amb membres del públic, que pot utilitzar el seu mòbil per seleccionar els colors i patrons que es mostren. El nom 1.8 es refereix a la quantitat de temps en microsegons que el dia terrestre es va escurçar com a resultat del terratrèmol i tsunami del Japó de 2011. La forma de l’escultura està inspirada per les dades de l’alçada de l’onada del tsunami a mesura que es movia per l’Oceà Pacífic.
L’artista francès Patrice Warrener va pintar digitalment la West Gate de la Westminster Abbey amb la seva colorista obra The Light of the Spirit, on empra el seu sistema d’il·luminació policromàtica Chromolithe. A Grosvenor Square es va instal·lar una icònica cabina telefònica plena de peixos exòtics. L’obra Aquarium de Benedetto Bufalino & Benoit Deseille ens recorda com de diferent és la nostra relació amb la telefonia i la recent conversió d’aquestes cabines en un espai buit d’utilització pública. I mentrestant, aKing’s Kross la instal·lació interactiva Light Graffiti de Floating Pictures convidava a l’audiència a utilitzar el seu smartphone o altres fonts de llum per pintar el seu entorn, convertint-se en una mena de pinzell digital. El col·lectiu francès Groupe LAPS va portar llum i moviment a la Liberty House amb el seu projecte Keyframes, una instal·lació escultòrica animada on figures de LED doten de vida i expressivitat la façana de l’edifici.
Helsinki
El festival Lux Helsinki va omplir de color la freda ciutat nòrdica de Helsinki del 6 al 10 de gener de 2016.
Entre les diferents instal·lacions que es varen mostrar en un ambient gèlid, destaquen Cloud dels canadencs Caitlind r.c. Brown & Wayne Garrett, una escultura interactiva creada a partir de sis mil bombetes incandescents, que es poden apagar o encendre a través de les cadenes que pengen del núvol, i l’espectacular Ilon kuvia(Images of Joy), un mapping obra de vuit artistes que es projecta sobre la gran catedral de la ciutat.
Amsterdam
L’Amsterdam Light Festival va omplir de vida i color els freds carrers i canals de la ciutat holandesa del 28 de novembre de 2015 al 17 de gener de 2016. Els visitants varen poder gaudir d’una quarantena d’escultures i instal·lacions de llum tot passejant pels carrers o navegant pels canals de la ciutat. Algunes instal·lacions també eren interactives, com les aus de Birds fly around you de Shimada Masamichi o Social Sparkles de Studio Toer.
Barcelona
En ocasió de les properes Festes de Santa Eulàlia tindrà lloc a Barcelona un festival de la llum entre l’11 i el 14 de febrer de 2016. Aquesta nova edició de Llum BCNpretèn sorprendre de nou als ciutadans i visitants amb les creacions lumíniques d’artistes de reconegut prestigi i nous talents, que en fer-se fosc, transformaran la fisonomia del centre de Barcelona.
El festival és una suma de noves mirades i aproximacions creatives on conflueixen la tradició, l’art i la tecnologia gràcies a la màgia de la llum i al talent d’alumnes i professors d’escoles de disseny, il·luminació, arquitectura o interiorisme de Barcelona, i a la col·laboració de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació (APDI).
Us proposem que doneu una volta per Ciutat Vella, on trobareu que edificis històrics, places i patis es converteixen en els escenaris de mappings, espectacles i instal·lacions que utilitzant la llum com a matèria primera, oferiran sensacions completament diferents a les que poden experimentar en aquests mateixos espais durant la resta de l’any.
A la Plaça Sant Jaume trobareu el projecte de Onionlab i Smow Intrincat, una coreografia harmònica entre elements físics i sensorials que combina dotze pèndols lumínics amb projectors làser i diverses màquines de fum distribuïdes per la plaça de Sant Jaume. Onionlab també presentarà un mapping 3D estereoscòpic a la Plaça del Rei, Axioma.
També trobarem instal·lacions d’artistes com Xevi Bayona i el seu joc interactiu Toca la Campana a la plaça Sant Just i Pastor o Fèlix Vinyals amb A cor obert, una instal·lació que s’il·lumina al ritme dels batecs dels nostres cors.
I més…
Fa un parell de mesos va ser la ciutat d’Olot la que va il·luminar els seus carrers i monuments amb instal·lacions de llum i foc en el Festival Lluèrnia (tal i com us varem explicar aquí). Una altra proposta interessant que podeu trobar durant l’estiu a Catalunya és el Festival Internacional de Mapping de Girona, que projecta imatges sobre molts dels edificis emblemàtics del barri vell de la ciutat de Girona.
If your 52″ LCD widescreen no longer feels big enough for your budding gaming skills, we suggest you try Play The House, an interactive online game of Mastermind displayed on the 300-plus-feet-tall facade of Stockholm’s NOD building. Engineered by sound artist Hakan Libdo and students from Sweden’s Royal School of Technology, the Play The House installation uses color-changing lightbulbs as the movable Mastermind pegs, and is controllable by any potential player with an internet connection.
From 6 p.m. to 6 a.m. every evening, the building lights up with color-changing “pixels,” and it’s game on. A livestream camera, Play The House’swebsite, and a lot of wires work together to synchronize the online game with the luminescent facade. Unlike other massive video game installations, including the giant game of Tetris we played back in April, skyscraper-sized Frogger, or PONG on an Olafur Eliasson-designed building, Play The House is a breeze to set up, activate, and move from location to location. “When a small board game is being blown up in this size, and you realize how easily it’s done, you wonder if architects all over the world shouldn’t consider making their houses look more like games,” Libdo says.
For those of you who aren’t familiar with Mastermind’s gameplay, check out the Wikipedia page to learn the rules. Then, picture that on a massive, Godzilla-sized architectural screen. Or, just look at the images of the game in action:
