Com va començar tot això

Ara fa un any, vam tenir una idea. Vam veure que per canviar la forma de fer les coses cal tenir el coneixement que les coses es poden fer de forma diferent.

En aquest any hi ha una frase que repeteixo molt sovint. La deia Henry Ford, fundador de la Ford Motor Company i la persona que va revolucionar la indústria amb el Ford T. Deia que si hagués demanat a la gent, als seus clients, què volien, li haurien demanat un cavall més ràpid. Perquè és el que coneixien, perquè no pots demanar allò que no tens a la ment ni com a possibilitat.

La intenció pel qual vam crear aquest blog i després el Butlletí de Cultura Digital va ser fer arribar diferents possibilitats, creacions futuribles, la transferència d’usos de tecnologia i innovació per a la cultura. Aquests dies que us hem demanat quins temes us van agradar o sorprendre més, sorgeixen els drons (que ara són pertot), la Intel·ligència Artificial, els electrotextils…

“The evolving role of the Technology”, en diuen. La tecnologia canvia i ens fa canviar. I tan ràpid que conceptes que eren desconeguts fa un any ara estan gairebé cremats. Però aquest camí no te retorn, i la tecnologia ens fa viure pujats en una cinta transportadora que només porta endavant. No s’atura ni es gira, igual que mai no torna a ploure cap al cel. De fet, i com també de vegades explico, cada dia més estem vivint en el món d’Alícia. Has de córrer tant com pots per quedar-te al mateix lloc. Si et vols moure, has de córrer dues vegades més ràpid.

“My dear, here we must run as fast as we can, just to stay in place. And if you wish to go anywhere you must run twice as fast as that.”

Vam crear aquest blog per ajudar el món de la cultura a fer aquest camí, a córrer dues vegades més ràpid. A veure que existeixen els cotxes i no només els cavalls. Que a d’altres llocs, altra gent està provant altres coses. Que testar és possible, que el fracàs només és una part de la iteració, que es pot innovar. I que hi ha gent per col·laborar en aquests projectes. Que la suma d’intel·ligències fa una intel·ligència comú més gran i que sortir de la zona de comfort és imprescindible per aprendre.

Que hi ha gent pensant l’impensable, creant l’increïble, i que aquí ho podem utilitzar per l’art i la cultura.

Si en aquest any en algun moment el que heu llegit us ha suggerit, despertat, sorprès, si heu sentit una petita descàrrega elèctrica al cervell, si us ha fet mirar diferent, estem contentes de la feina feta. I ens esforçarem per seguir aconseguint-ho d’ara endavant.

Gràcies per la complicitat i la companyia.

Marisol López.

Us vau perdre l'edició Zero de Sitges Next?

El 17 i 18 d’abril va tenir lloc l’edició zero del Sitges Next, Festival Internacional d’Innovació en Comunicació i New Media. Edició zero? Sí, perquè era una pinzellada del que volia esdevenir a partir de l’any vinent: ser el punt de trobada de creatius i professionals de la comunicació, l’espai comú on trobar les últimes tendències en publicitat, disseny i noves tecnologies. I si això és una pinzellada, què serà l’obra completa!!!!

Ghost in the Shell 2501

Si us ho vau perdre, aquí trobareu alguns noms i enllaços per descobrir creativitat, ganes, mirades i discursos innovadors i inspiradors.

Filipe Carvalho, director d’art i dissenyador portuguès, va presentar el seu homenatge al manga Ghost in the Shell, de Shirow Masamune i a la transcendental pel·lícula Ghost In The Shell, de Mamoru Oshii. L’homenatge ha estat liderat conjuntament amb el dissenyador Ash Thorp i més de 30 creatius i experts tècnics situats en diversos països. Una conferència amb molts detalls a nivell tècnic que va acabar amb les impressionants imatges resultants.

L’estudi mexicà Cocolab va explicar el seu funcionament, a partir de diversos creadors que han “oblidat l’ego” per treballar conjuntament. Projectes que han partit d’ells però han estat adoptats pel govern com el mapping sobre Chichen Itzá. Estan molt lligats al tema social i relacionat amb Mèxic. I per tant, van col·laborar amb l’artista Pedro Reyes en el projecte Disarm, una orquestra amb instruments fabricats amb armes decomissades per l’exèrcit mexicà als càrtels de la droga.


L’estudi de Barcelona Mucho, que havia participat en un taller al matí, va mostrar part de les seves creacions i va explicar com s’arribava en cada cas al resultat, quin havia estat el procés creatiu.

I el primer dia va acabar amb una esbojarrada conferència de Brosmind, o sigui, els germans Mingarro. Van fer un recorregut des dels seus inicis (o sigui, la seva infància) fins els darrers projectes. Van explicar que, com Cocolab, combinen la realització d’encàrrecs  amb els projectes personals, que tot i no ser econòmicament sostenibles, els posicionen i els permeten tenir encàrrecs més arriscats i interessants.

El segon dia va començar amb Digital Kitchen, autors de la capçalera de la sèrie Dexter, que van presentar el projecte Stanley: un piano clàssic que es pot tocar a distància a través de missatges a twitter. Cada tweet, cada interacció amb el públic, cada cançó que  Stanley toca és personalitzada i construeix una connexió emocional amb els seguidors.

El dissenyador català Mau Morgó va presentar els títols de crèdit del Festival, tota una experiència de 3D i realitat virtual. L’estudi Hungry Castle, amb seu a Barcelona, va compartit amb els assistents el projecte Cool Shit, que combina moda i art públic.

El Festival va tancar amb  la conferència de la parella formada per Jessica Walsh i Timothy Goodman, dissenyadors gràfics novaiorquesos creadors del projecte 40 Days of Dating. 40 cites en 40 dies, explicades a través d’un blog que ha esdevingut un llibre i properament una pel·lícula.

Cal felicitar els comissaris Héctor Ayuso i Christian Molina per la bona selecció de creadors i projectes que durant dos dies van fer que aprenguéssim, gaudíssim, ens sorprenguéssim i obríssim la ment a tot allò que s’està fent en el món en aquests mateixos moments.

I ja estem esperant la primera edició de Sitges Next!!!!!

Marisol López.

La innovació també revoluciona l'art

La tecnología cambia el proceso creativo de los contenidos, la distribución y la exposición

Josep M. Berengueras. EL PERIÓDICO. 18/11/2014

INTERACTIVO. Una de las obras que se pueden ver en el Mobile World Centre de Barcelona

El arte está cambiando gracias a las nuevas tecnologías. No solo cualquier ciudadano puede ser un artista a pequeña o gran escala (desde músicos a ilustradores), sino que también los procesos de exposición y distribución están variando debido a las nuevas tecnologías. Una revolución que está cambiando al sector y de la que se puede ver una muestra hasta el 13 de diciembre en el Mobile World Centre de Barcelona, en el ciclo Music+Arts.

«La gente ahora se expresa más que nunca con las imágenes. Tenemos más posibilidad de hacer fotografías y vídeos de gran calidad, y compartirlos a través de las redes sociales desde el mismo móvil o tableta. El ciudadano se ha convertido ya no en un mero espectador sino en un creador, todos pueden serlo», explica Pep Salazar, director del Mobile World Centre.

La muestra pone al alcance de los ciudadanos un espacio dedicado a cultura artística y creativa desde la perspectiva de las nuevas tecnologías, para demostrar que «ya no vale aquello de ‘no entiendo el arte’», sino que el arte digital está «en los móviles, en las calles, en la televisión» y que cualquiera puede apreciarlo y participar en él. Appspara crear música, videoclips participativos, esculturas en 3D que nacen a partir de canciones y creaciones musicales compuestas a partir de las ondas cerebrales del usuario son algunos de los contenidos de la muestra.

«Los procesos creativos son los que más han cambiado con la tecnología», recuerda Salazar, pero también otras partes del proceso, como la exposición. Así, el ejemplo más cercano está el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que en septiembre adoptó los iBeacons en la exposición de la colección de los siglos XIX y XX. Los iBeacons son unos sensores que interactúan con los dispositivos móviles, de manera que el usuario ya no tiene que enfocar códigos QR o buscar en una app la información de una obra, sino que esta aparece automáticamente en el móvil del usuario al acercarse a los objetos.

NINTENDO 3DS COMO AUDIOGUÍA / Otro caso se puede encontrar en el museo Louvre de París, que han adoptado un nuevo aparato como audioguía: la Nintendo 3DS XL. «Usar objetos tecnológicos que los usuarios están acostumbrados a utilizar en su día a día también ayuda a romper barreras», explica Salazar. Por ejemplo, que «la gente no teme tocar un iPad en el que se puede interactuar con una obra», pero, en cambio, sí pueden sentir temor a ir a ver una exposición de arte románico.

Otro de los cambios más importantes que los artistas también han cambiado. Ahora crean a partir de la «programación y el código», y la tecnología se ha convertido en su herramienta de expresión (su pincel o instrumento musical). «La tecnología también es capaz de emocionar», concluye Salazar.

En paralelo a la muestra, también se organizan talleres para estimular la creación musical de los más pequeños impartidos por músicos profesionales.

Llegir la notícia original aquí.