Saps què són els MOOCs?

Un dels temes que més canviaran amb l’arribada del canvi digital és l’educació. De fet, ja estan canviant. I un dels formats que han sorgit darrerament són els MOOCs. Sabeu què són?

Les sigles MOOC provenen de Massive Online Open Courses (cursos online massius i oberts). La idea bàsica d’aquests cursos resideix en el canvi de les plataformes educatives tancades a entorns d’aprenentatge oberts, cosa que possibilita a milions de persones d’arreu del món seguir diferents iniciatives educatives.

El primer curs tipus MOOC va ser Connectivism and Connective Knowledgde (CCK08), organitzat per George Siemens i Stephen Downes de la University of Manitoba (Canadà) l’agost de 2008. Era un curs de dotze setmanes de duració i s’hi van inscriure més de 2.300 persones. I arran de la creació d’aquest primer curs es va encunyar el terme MOOC.

Les característiques fonamentals d’un MOOC són:

– Són impartits per universitats d’arreu del món

– No tenen limitació en les matriculacions

-Impartir-se i seguir-se online

-De caràcter obert i gratuït (tot i que en alguns cursos has de pagar si vols tenir una certificació oficial).

Les principals plataformes on pots trobar MOOCS són Coursera, edX, MiriadaX i Udacity (aquí podeu trobar una llista més àmplia). Allà podreu trobar cursos relacionats amb les arts, la literatura, la música, la ciència, la programació, medicina… i en un munt d’idiomes diferents. Ah, i UCATX és la pàgina on pots trobar els diferents cursos organitzats per les universitats catalanes.

Pel que fa a la durada dels cursos, depèn de cada Mooc. Es disposen d’unes setmanes marcades en la ressenya del curs per a realitzar-lo, ja que durant aquest temps podem disposar de tots els mitjans per part dels organitzadors per interactuar amb els professors i companys.

És interessant saber que alguns Mooc ofereixen la opció d’adquirir un certificat, i n’existeixen diversos tipus (certificats de participació gratuïts, certificats de superació que porten un cost associat…). En alguns cal realitzar un examen final, en altres simplement completar un percentatge del curs.

Si encara voleu saber-ne més o teniu més preguntes us deixem amb un enllaç que us pot ser d’utilitat ja que respon a preguntes interessants àmpliament. Només cal que seguiu aquest enllaç.

.

.

.

Selene B.

Un algoritme llegeix la mentida a la teva cara

Un nou algoritme, dissenyat per la Universitat de Michigan aconsegueix detectar la mentida en una cara amb major precisió que el propi ésser humà.

Saber si una persona menteix o diu la veritat pot ajudar els processos judicials. i els resultats van demostrar que és molt més precís que els propis éssers humans. Els investigadors de la Universitat van treballar amb The Innocence Project, una organització pública americana dedicada a exonerar les persones injustament condemnades a través de proves d’ADN i que vol la reforma del sistema de justícia penal per prevenir condemnes injustes. Per comprovar l’eficàcia d’aquest algoritme es van analitzar 121 vídeos i, gràcies a les seves conclusions, els advocats van poder demostrar que els testimonis havien mentit en 235 casos i que en 88 la confessió era falsa.

En general, no som grans detectors de mentides. El nostre cervell és capaç de determinar el 59,9% de les vegades que una persona menteix, un percentatge superior en el cas dels professionals, que poden diferenciar una cara que no menteix en un 65% de les ocasions. L’algoritme va identificar correctament a les persones que deien la veritat en un 75% dels casos.

Tot i així detectar mentides no és cosa fàcil, i no està clar que aquest algoritme funcionés al cent per cent. El rostre humà és molt complex, intervenen milers de músculs. Gràcies a estudis sobre comunicació verbal i quinèsia se sap que hi ha emocions o pensaments que poden fer que el nostre rostre “reaccioni” de manera similar que quan menteix, i això pot ser malinterpretable. El Dr. Paul Ekman, considerat un dels 100 millors psicòlegs del món i pioner en l’estudi de les emocions,  porta anys plantejant-se la possibilitat d’elaborar un “diccionari d’expressions facials”. És possible? Seria vàlid? És molt incert i malauradament ens atrevim a dir que aconseguir saber quan algú menteix sense marge d’error és impossible. Si us interessa aquest tema i voleu una mica d’entreteniment potser us agradi la sèrie de televisió Lie to me, inspirada en la feina del Dr. Paul Ekman.

.

.

.

.

.

Selene B.

.

.

Fonts:

Newscientist.com

Blogthinkbig.com